Isabelle Huppert

actriu francesa

Isabelle Huppert (16è districte de París, 16 de març de 1953) és una actriu i productora de cinema francesa, guanyadora d'un César.

Plantilla:Infotaula personaIsabelle Huppert

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Isabelle Anne Huppert Modifica el valor a Wikidata
16 març 1953 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
16è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Presidenta del jurat del Festival de Cannes

← Sean PennTim Burton →
President of the Jury at the Venice International Film Festival (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme i judaisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire national supérieur d'art dramatique
Institut Nacional de les Llengües i Civilitzacions Orientals - rus
Conservatoire à rayonnement régional de Versailles (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,6 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de cinema, actriu de teatre, productora de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1971 Modifica el valor a Wikidata -
ProfessorsJean-Laurent Cochet Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRonald Chammah Modifica el valor a Wikidata
FillsLolita Chammah Modifica el valor a Wikidata
GermansCaroline Huppert
Élisabeth Huppert
Rémi Huppert Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0001376 The Movie Database: 17882 Allocine: 947 Rottentomatoes: celebrity/isabelle_huppert Allmovie: p34067 TCM: 91063 Metacritic: person/isabelle-huppert TV.com: people/isabelle-huppert
Instagram: isabelle.huppert iTunes: 20307536 Last fm: Isabelle Huppert Musicbrainz: 43fea388-729a-463d-8069-b431fed97df6 Discogs: 320935 Modifica els identificadors a Wikidata

Joventut

modifica

De família burgesa, la seva mare és professora d'anglès i apassionada de piano i el seu pare és empresari; passa la seva joventut a Ville-d'Avray. Té tres germanes i un germà: Élisabeth s'ha dirigit cap a l'escriptura i la realització; Caroline és realitzadora; Jacqueline dona classes d'economia; Rémi és escriptor.

Isabelle Huppert comença a estudiar llengües orientals a la facultat de Clichy, tot seguint cursos d'art dramàtic a l'escola del carrer Blanche i al Conservatori nacional d'art dramàtic, on és l'alumna de Jean-Laurent Cochet i d'Antoine Vitez.

Efectua les seves primeres aparicions en el cinema el 1972, en Nina Companeez; destaca dos anys més tard gràcies a joves directors que marquen la renovació del cinema d'autor francès després de l'experiència de la Nouvelle Vague, Bertrand Blier, en Les Valseuses, i Bertrand Tavernier, en El jutge i l'assassí. Aquestes dues pel·lícules, cadascuna en el seu gènere, marcaran el públic i la crítica i permetran a l'actriu reafirmar-se en matisos i en profunditat, que la distingirà d'altres estrelles de l'època, Miou-Miou i Isabelle Adjani.

De fet, Isabelle Huppert construirà la seva carrera sobre tries exigents, de pel·lícules i directors no convencionals, amb interpretacions més cerebrals i experimentals que intuïtives. Això li assegurarà una filmografia prestigiosa, admirada per les elits intel·lectuals i allunyada dels grans títols, i dels César, que prefereixen les grans representants de l´star-system francès (Catherine Deneuve i Isabelle Adjani entre d'altres).

La seva carrera aixeca veritablement vol amb La Dentellière, del suís Claude Goretta, que li valdrà diverses distincions internacionals, com els premis anglesos BAFTA i els italians David di Donatello. Fa el paper d'una jove introvertida, víctima d'una decepció amorosa que li fa donar un tomb a la seva existència. Aquesta imatge victimista i de fragilitat malaltissa la perseguirà en algunes de les seves pel·lícules.

 
La dentellière, la pel·lícula que la va catapultar

Més endavant, contradiu aquesta imatge en el seu paper en Violette Nozière, en posar davant la càmera de Claude Chabrol. És el seu primer «paper límit», registre en el qual afirmarà, amb una temible fidelitat, tot el seu talent, aconseguint tornar creïble la bogeria sense caure mai en la histèria.

La seva filmografia compagina igualment dos vessants de la seva carrera: fidelitat a directors i experiència amb autors principiants. És així com treballa amb Taverner, Blier, Jean-Luc Godard, Benoît Jacquot, Werner Schroeter o Michael Haneke. Però la complicitat des de 1978 amb Claude Chabrol s'afirma com una línia on el diàleg instaurat entre el director i la musa es fa gairebé l'objecte de la pel·lícula, com va ser amb L'Ivresse du pouvoir, de 2006, que és tant una ficció sobre un escàndol polític contemporani, com un documental sobre l'actriu.

Mentrestant, el duo haurà explorat tota una sèrie de gèneres dramàtics, de la comèdia (Rien ne va plus, al costat de Michel Serrault) al drama social (La Cérémonie amb Sandrine Bonnaire, Jean-Pierre Cassel, Jacqueline Bisset i Virgínia Ledoyen) o històric (Un affaire de femmes), passant pel cinema negre (Merci pour le chocolat, amb Jacques Dutronc) i l'adaptació literària (Madame Bovary). Amb Claude Chabrol obté el seu únic César a la millor actriu el 1996, per a la seva interpretació d'empleada de correus en La Cérémonie. Obté altres guardons en altres premis europeus, com en el Festival Internacional de Cinema de Venècia, Festival de Berlín, Moscou o en el Festival de Sant Sebastià.

Paral·lelament, treballa regularment amb la nova generació de directors que apareix al començament dels anys 1990, com Christian Vincent, Laurence Ferreira Barbosa, Patricia Mazuy, François Ozon, Olivera Dahan, i més recentment encara, el belga Joachim Lafosse. Com ho va fer amb Maurice Pialat en Lulú al costat de Gérard Depardieu, o bé dirigida per Werner Schroeter (Malina, Deux) i Michael Haneke (La Pianiste).

La seva proximitat amb Daniel Toscan du Plantier, del qual va ser companya, li va permetre en els anys 1980 encadenar una sèrie de pel·lícules amb la Gaumont que van ampliar la seva carrera als ulls del gran públic. S'esforça, no obstant això, a mantenir el contacte amb la comèdia en pel·lícules que troben el seu públic, com Sac de nœuds, de Josiane Balasko, Coup de foudre i Après l'amour, de Diana Kurys, 8 femmes, de François Ozon, i Les Sœurs fâchées d'Alexandra Leclère. En cadascuna de les seves incursions còmiques, fa el paper de dona antipàtica, frustrada i amargada.

Però evita la interpretació uniforme i rígida, sotmetent cadascuna de les seves composicions a una coloració singular. La seva insaciable voluntat de passar per diferents paletes d'emocions és palpable. L'evolució es fa d'un repertori d'expressions, de mímiques, de postures, d'entonacions variades i contraris: d'una manifestació exagerada, teatral i estrepitosa (la histèrica i hipocondríaca tia Augustine de 8 femmes en què es lliura a un espaterrant número de transformació, alhora física i escènica) a una forma expressiva més individual, enterrada i interior com en Les Sœurs fâchées, en què interpreta una burgesa abandonada pel seu marit François Berléand, desgraciada, frígida i envejosa de l'èxit de la seva germana, una provinciana falsament ingènua interpretada per Catherine Frot.

El seu punt de glòria és, tanmateix, haver estat escollida per alguns grans noms del cinema internacional, com Otto Preminger (Rosebud), Joseph Losey (La truita), Michael Cimino (Heaven's Gate), Márta Mészáros (Les hereves), Jean-Luc Godard (Passion), els germans Taviani (Les afinitats electives), David O. Russell (I Heart Huckabees).

La seva passió és la interpretació en totes les seves formes, a la qual es dedica amb intensitat i curiositat (més de setanta pel·lícules i telefilms en el seu actiu). És també la protagonista d´In America, la pel·lícula de Jerzy Skolimowski adaptada de la novel·la de la seva amiga Susan Sontag i que produirà amb la societat que ha fundat al costat del seu marit, l'escenògraf Ronald Chammah (Les Films du Camélia), societat que li ha permès produir certes pel·lícules de les quals té l'alçària del cartell (La Vie moderne de Laurence Ferreira-Barbosa, La Comèdie de l'innocence de Raoul Ruiz, Ma mère de Christophe Honoré) i fins i tot de comprar els drets de Wanda de Barbara Loden, actriu i cineasta que va ser una de les esposes d'Elia Kazan, desapareguda prematurament el 1980. Gràcies al seu aferrissament, aquesta pel·lícula va poder sortir a les sales el 2003.

 
La comèdia del poder, una de les seves últimes pel·lícules

El 2005 una exposició, «La Dona als retrats», mostrada en principi a Nova York, després a Europa, ha revelat la seva passió per la fotografia, que l'ha empesa, des de fa una trentena d'anys, a sol·licitar retrats amb els majors fotògrafs (de Boubat i Cartier-Bresson a Hiroshi Sugimoto i Àngel Leccia, passant per Jacques Henri Lartigue, Ricàs Avedon, Robert Doisneau, Helmut Newton o Nan Goldin…). El 2005, any faust per a ella, ja que triomfa al teatre amb Hedda Gabler d'Henrik Ibsen, posat en escena per Eric Lacascade, rep un Lleó Especial d'Interpretació a la Mostra de Venècia pel conjunt de la seva carrera i el MoMA de Nova York li consagra una àmplia retrospectiva, saludant la seva gran aportació a l'art contemporani en general i a l'art dramàtic en particular. Per a l'esdeveniment, dona una representació excepcional de l'obra de Sarah Kane: 4.48 Psicosi, interpretada tres anys abans, sota la direcció de Claude Régy. Al començament de 2006, és la Filmoteca francesa, reoberta al barri de Bercy, qui li fa els honors. Ocasió que li ha permès anar a la trobada dels espectadors, oferint una àmplia tria de projeccions, discussions (sobretot amb el seu pigmalió Claude Chabrol) i lectures públiques d'autors com Maurice Blanchot i Françoise Sagan.

Vida íntima

modifica

Isabelle Huppert té tres fills, Lolita nascuda el 1983 (que ha començat la seva carrera d'actriu), Lorenzo el 1988, igualment actor, i Angelo el 1997, que va tenir amb el cineasta i productor Ronald Chammah.

Filmografia

modifica

Com a actriu al cinema

modifica

Com a actriu a la televisió

modifica

Com a productora

modifica

Amb la seva societat "Les Films du Camélia":

Premis i nominacions

modifica
 
La Cérémonie
 
La Pianiste

Oscar

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2017 Millor actriu Elle Guanyadora

Premis Lumière

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1996 Millor actriu La Cérémonie Guanyadora
2001 Millor actriu Merci pour le chocolat Guanyadora
2006 Millor actriu Gabrielle Guanyadora
2007 Millor actriu L'ivresse du pouvoir Candidata
2016 Lumière d'honor Guanyadora
Millor actriu Valley of Love Candidata
2017 Millor actriu Elle Guanyadora

Premis César

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1976 Millor actriu secundària Aloïse Candidata
1978 Millor actriu La Dentellière Candidata
1979 Millor actriu Violette Nozière Candidata
1980 Millor actriu Loulou Candidata
1982 Millor actriu Coup de torchon Candidata
1989 Millor actriu Une affaire de femmes Candidata
1996 Millor actriu La Cérémonie Guanyadora
1999 Millor actriu L'École de la chair Candidata
2000 Millor actriu Saint-Cyr Candidata
2002 Millor actriu La Pianiste Candidata
2003 Millor actriu 8 femmes Candidata
2006 Millor actriu Gabrielle Candidata
2013 Millor actriu secundària Amour Candidata
2016 Millor actriu Valley of Love Candidata
2017 Millor actriu Gabrielle Guanyadora

Festival de Canes

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1978 Premi d'interpretació femenina Violette Nozière Guanyadora
2001 Premi d'interpretació femenina La Pianiste Guanyadora

Festival Internacional de Cinema de Venècia

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1988 Copa Volpi per la millor interpretació femenina Une affaire de femmes Guanyadora
1995 Copa Volpi per la millor interpretació femenina La Cérémonie Guanyadora
2005 Lleó d'Or especial d'interpretació Gabrielle Guanyadora

Festival Internacional de Cinema de Berlín

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2002 Os de Plata a la millor actriu 8 femmes Guanyadora

Festival de Moscou

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1991 Premi d'interpretació femenina Madame Bovary Guanyadora

Festival de Montreal

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2002 Premi d'interpretació femenina Merci pour le chocolat Guanyadora

Premis del Cinema Europeu

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2000 Millor actriu La Pianiste Guanyadora
1995 Millor actriu 8 femmes Guanyadora
2005 Premi del públic a la millor actriu Ma mère Candidata

Globus d'Or

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2017 Millor actriu dramàtica Elle Guanyadora

BAFTA

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1978 Millor revelació femenina La Dentellière Guanyadora

David di Donatello

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1978 Millor actriu estrangera La Dentellière Guanyadora
2003 Millor actriu estrangera La Pianiste Guanyadora
2005 Premi del públic a la millor actriu Ma mère Candidata
  • Altres premis als festivals de Thessalonica (2004), Hamburg (2003), Sant Sebastià (2003), Taormina (2002)...

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica