Jacques Doillon

director de cinema

Jacques Doillon (París, 15 de març de 1944) és un director de cinema francès. Té el costum de donar papers principals a joves actrius sense experiència a les seves pel·lícules sobre la vida familiar i les dones. Algunes actrius que cal destacar són Fanny Bastien, Sandrine Bonnaire, Judith Godrèche, Marianne Denicourt, Charlotte Gainsbourg[1] i Juliette Binoche.

Infotaula de personaJacques Doillon
Jacques Doillon (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 març 1944 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, muntador, autor, actor de cinema, director de televisió, actor, guionista, productor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1969 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeNoëlle Boisson
Brune Compagnon-Debouverie Modifica el valor a Wikidata
ParellaJane Birkin
Brune Compagnon-Debouverie Modifica el valor a Wikidata
FillsLou Doillon
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Jane Birkin)
Lina Doillon
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Amélie van Elmbt)
Lola Doillon
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Noëlle Boisson)
Lili Doillon
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Brune Compagnon-Debouverie) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0230695 Allocine: 2620 Allmovie: p87961 Modifica el valor a Wikidata

CarreraModifica

Doillon va néixer a París en una família modesta: el seu pare és comptable, la seva mare escaparatista. Estudiant al lycée Voltaire de París, on va assistir al cineclub dirigit pel professor de literatura Henri Agel.[2] Té dues filles: Lola Doillon (nascuda el 1975), la mare de la qual és l'editora de cinema Noëlle Boisson, i Lou Doillon (nascuda el 1982), de la seva relació amb l'actriu anglesa Jane Birkin a la dècada de 1980.[3] Té tres fills més anomenats Lili, Lina i Lazare.

Doillon va començar com a editor, sobretot en documentals com Paris-secret de Édouard Logereau el 1965 i París top secret de Pierre Roustang el 1969. El 1973, va dirigir el seu primer llargmetratge L'An 01 a partit del còmic de Gébé (la part africana està dirigida per Jean Rouch i la part a Nova York per Alain Resnais).

La seva pel·lícula de 1989 La Fille de 15 ans va ser presentada al 16è Festival Internacional de Cinema de Moscou.[4]

La seva pel·lícula de 1990 La vengeance d'une femme va ser presentada al 40è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[5] L'any següent, la seva pel·lícula Le Petit Criminel va guanyar una Menció Honorífica al 41è Festival Internacional de Cinema de Berlín[6] El 1993, la seva pel·lícula Le Jeune Werther va guanyar el premi Blue Angel al 43è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[7] El 1998 la seva pel·lícula Trop (peu) d'amour es va presentar al 48è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[8]

El 2013, el Festival de Cinema de Belfort Entrevues de Belfort li va consagrar una retrospectiva.[9]

El 2019 fou convidat del Festival Films Courts Dinan on hi va retrobar al director Jean Becker.

FilmografiaModifica

CinemaModifica

LlargmetratgesModifica

CurtmetratgesModifica

  • 1969: Trial (documental)
  • 1970: La Voiture électronique (documental)
  • 1970: Vitesse oblige (documental)
  • 1971: Tous risques (documental)
  • 1971: On ne se dit pas tout entre époux segons un guió de Gébé
  • 1971: Bol d'or (documental)
  • 1973: Laissés pour compte (documental)
  • 1973: Les Demi-jours (documental)
  • 1973: Autour des filets (documental)
  • 1991: Contre l'oubli - segment Pour Anstraum Aman Villagran Morales, Guatémala

TelevisióModifica

ReferènciesModifica

  1. «Wettbewerb/In Competition». Moving Pictures, Berlinale Extra [Berlin], 11–22 February 1998, pàg. 37.
  2. Vincent Pinel. Cinéma français. Cahiers du cinéma, 2006, p. 260. 
  3. Jane Birkin official website Arxivat 2009-07-08 at the Portuguese Web Archive. Accessed 25 March 2014
  4. «16th Moscow International Film Festival (1989)». MIFF. Arxivat de l'original el 2013-03-16.
  5. «Berlinale: 1990 Programme». berlinale.de.
  6. «Berlinale: 1991 Prize Winners». berlinale.de.
  7. «Berlinale: 1993 Prize Winners». berlinale.de.
  8. «Berlinale: 1998 Programme». berlinale.de.
  9. «10 raisons de sortir ce week-end». Le Monde.fr, 06-12-2013.

BibliografiaModifica