Jane Birkin
Jane Mallory Birkin OBE (Londres, 1946), coneguda com a Jane Birkin, és una model, cantant, actriu i directora de cinema anglesa. Com a cantant, la seva cançó més coneguda és potser el duet "Je t'aime... moi non plus" amb seva parella d'aleshores Serge Gainsbourg. També és coneguda per haver donat nom a la popular bossa Birkin d'Hermès.[1]
![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 desembre 1946 ![]() Marylebone (Anglaterra) ![]() |
Dades personals | |
Formació | École Jeannine-Manuel ![]() |
Activitat | |
Lloc de treball | París ![]() |
Ocupació | cantant, artista d'estudi, directora de cinema, actriu, guionista, model de fotografia ![]() |
Activitat | 1966 ![]() |
Gènere | Pop ![]() |
Instrument | Veu ![]() |
Segell discogràfic | Universal Music Group ![]() |
Família | |
Cònjuge | John Barry (1965–1968) Serge Gainsbourg (1968–1980) ![]() |
Parella | Jacques Doillon (1980–1991) ![]() |
Fills | Kate Barry ( ![]() Charlotte Gainsbourg ( ![]() Lou Doillon ( ![]() ![]() |
Pares | David Leslie Birkin ![]() ![]() |
Germans | Andrew Birkin i Linda Mary Deborah Birkin ![]() |
Premis
| |
Lloc web | janebirkin.fr ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
El germà de Jane, Andrew Birkin, és guionista i director de cinema. La seva filla Charlotte Gainsbourg és actriu de cinema.
Jane Birkin va néixer a Londres el 14 de desembre de 1946.[2] Va començar la seva carrera d'interpretació als 17 anys i aviat va conèixer a John Barry, qui li va donar el seu primer paper en el musical Passion FlowerHotel, en 1965. Es van casar poc després i Jane va tenir a la seva primer filla, Kate, el 1967. Quan tenia 20 anys, va emergir en plena escena del Swinging London gràcies a una breu aparició en la pel·lícula Blow Up,[3] d'Antonioni, que va ser guardonada en el Festival de cinema de Cannes. Més tard va fer una altra prova a França, per a la pel·lícula Slògan del director Pierre Grimblat.[4] Allí es trobava l'actor francès –i enfant terrible- Serge Gainsbourg qui va fer plorar a Jane en la prova davant la cambra. Va aconseguir el paper i va començar una apassionada història d'amor amb Gainsbourg.[5]
La parella Birkin-Gainsbourg es va fer famosa mundialment: eren cool i alternaven locals bohemis de moda a París i Londres. Van gravar junts la cançó Je t’aime… moi non plus, en la qual Jane va donar curs a tot l'erotisme del qual va ser capaç. El tema va aparèixer en el disc de 1969 Jane Birkin-Serge Gainsbourg. I va ser censurat en molts països (entre ells, Espanya, Itàlia i Anglaterra) per ser massa explícit sexualment,[6][7] però, així i tot, va ser un gran èxit i va vendre un milió de còpies en pocs uns mesos. La parella i el seu desinhibit amor es van fer omnipresents, i les seves fotos junts van recórrer el món. El 1971 va néixer la seva primera i única filla de junts: Charlotte Gainsbourg. El 1975 els amants van tornar a l'ull de l'huracà amb la pel·lícula Je t’aime…moi senar plus, dirigida per Gainsbourg i en la qual l'artista explorava l'ambigüitat sexual i andrògina de Jane.
A principis dels anys 80 Jane va deixar a Serge, i se’n va anar a viure amb el director de cinema Jacques Doillon. Fruit d'aquesta relació va néixer Lou.[8]
Aquest mateix any, el director executiu de Hermès, Jean-Louis Dumas, va coincidir al costat de Birkin en un vol de París a Londres.
Jane Birkin es caracteritzava per portar sempre cistelles tradicionals de vímet com a bossa de mà. Quan va acabar el vol i Jane sortia del seu seient, li va caure la cistella i tot el que duia dins es va escampar pel terra de l'avió, ja que la cistella era oberta. Dumas li digué que perquè no duia una bossa amb cremallera i ella li digué que no li agradava cap. El dissenyador li va prometre que en crearia una que sí que li agradaria. I així, el 1984, la prestigiosa signatura francesa va llançar una bossa de pell negre per a ella: l'avui cobejat BirkinBag.[9]
En 1990, Gainsbourg –que ja no era la seva parella però sí el seu productor musical- li va tornar a dedicar un disc d'amor a Jane: Amours des feintes. Va ser l'últim. El que fos parella de Birkin durant 12 anys i pare de Charlotte, va morir un 2 de març de 1991. Només tres dies més tard va morir també el seu pare, David Birkin. La tristesa va embargar a la cantant i actriu anglesa, els seus dos herois havien desaparegut. Jane Birkin va fugir durant alguns anys de l'escena pública i va dipositar totes les seves energies a causes humanitàries. No va ser fins a 1998 quan va publicar el seu primer disc sense Serge Gainsbourg. En l'actualitat continua component música, i col·labora habitualment amb artistes com Manu Chao, Brian Molko, Caetano Veloso, Bryan Ferry o Françoise Hardy.
DiscografiaModifica
- 1969: Je t'aime... moi non plus amb Serge Gainsbourg
- 1973: Di doo dah
- 1975: Lolita go home
- 1977: Yesterday yes a day
- 1978: Ex fan des sixties
- 1983: Fuir le bonheur de peur qu'il ne se sauve
- 1983: Baby alone in Babylone
- 1985: Quoi
- 1987: Lost song
- 1987: Jane Birkin au Bataclan
- 1990: Amours des feintes
- 1990: Daddy nostalgie
- 1992: Integral au Casino de Paris
- 1996: Versions Jane
- 1996: Integral a l'Olympia
- 1999: A la legere
- 2002: Arabesque
- 2004: Rendez-Vous
- 2006: Fictions
- 2008: Enfants d'Hiver
- 2009: Au palace (live)
FilmografiaModifica
- Actriu
- Blow Up (1966) - The Blonde
- Kaleidoscope (1966) - Exquisite Thing
- Wonderwall (1968) - Penny Lane
- Slogan (1969) - Évelyne
- The Pleasure Pit (1969) - Jane
- The Swimming Pool (1969) - Penelope
- Trop petit mon ami (1970) - Christine Mars / Christine Devone
- Sex Power (1970) - Jane
- Alba pagana (1970) - Flora
- The Mafia Wants Your Blood (1970) - Jane Swenson
- 19 djevojaka i Mornar (1971) - Milja
- Romance of a Horsethief (1971) - Naomi
- Trop jolies pour être honnêtes (1972) - Christine
- Dark Places (1973) - Alta
- Don Juan, ou Si Don Juan était une femme... (1973) - Clara
- Seven Dead in the Cat's Eye (1973) - Corringa
- Projection privée (1973) - Kate/Hélène
- Le Mouton enragé (1974) - Marie-Paule
- Comment réussir quand on est con et pleurnichard (1974) - Jane
- Lucky Pierre (1974) - Jackie Logan
- Serious as Pleasure (1975) - Ariane Berg
- La Course à l'échalote (1975) - Janet
- Catherine & Co. (1975) - Catherine
- Bestial Quartet (1975) - Jane Berg
- Burnt by a Scalding Passion (1976) - Virginia Vismara
- Je t'aime moi non plus (1976) - Johnny Jane
- The Devil in the Heart (1976) - Linda
- L'Animal (1977) - La vedette féminine
- Good-bye, Emmanuelle (1977) - as Singer (theme song)
- Mort al Nil (Death on the Nile) (1978) - Louise Bourget
- Au bout du bout du banc (1979) - Peggy
- Melancholy Baby (1979) - Olga
- La miel (1979) - Inés
- Egon Schiele Exzess und Bestrafung (1980) - Wally
- The Prodigal Daughter (1981, de Jacques Doillon) - Anne
- Rends-moi la clé ! (1981) - Catherine
- Mort sota el sol (Evil Under the Sun) (1982) - Christine Redfern
- Nestor Burma, Détective de choc (1982) - Hélène Chatelain
- Circulez, y'a rien à voir ! - Hélène Duvernet
- L'Ami de Vincent (1983) - Marie-Pierre
- Le Garde du corps (1984) - Barbara Penning
- La Pirate (1984, de Jacques Doillon) - Alma
- Love on the Ground (1984, de Jacques Rivette) - Emily
- Leave All Fair (1985) - Katherine Mansfield
- Pols (Dust) (1985) - Magda
- Beethoven's Nephew (1985) - Johanna
- La Femme de ma vie (1986) - Laura
- Kung-Fu master (1987, d'Agnès Varda) - Mary-Jane
- Jane B. par Agnès V. (1988, d'Agnès Varda) - Martha Jane Canary / Claude Jade / Joana d'Arc
- Soigne ta droite (1987) - La cigale
- Comédie ! (1987, de Jacques Doillon) - Elle
- Daddy Nostalgie (1990) - Caroline
- La Belle Noiseuse (1991) - Liz
- La Belle Noiseuse: Divertimento (1991) - Liz
- Les cent et une nuits (1995) - Celle qui dit radin
- Black for Remembrance (1995) - Caroline
- Between the Devil and the Deep Blue Sea (1995) - The Woman (veu)
- Coneixem la cançó (On connaît la chanson) (1997) - Jane
- La filla d'un soldat no plora mai (A Soldier's Daughter Never Cries) (1998) - Mrs. Fortescue
- The Last September (1999) - Francie Montmorency
- This Is My Body (2001) - Louise Vernet
- A Hell of a Day (2001) - Jane
- Merci Docteur Rey (2002) - Pénélope
- The Very Merry Widows (2003) - Renée
- La tête de maman (2007)
- Boxes (2007)
- 36 Views from the Pic Saint-Loup (2009)
- Directora
- Contre l'oubli (1991, segment "Pour Maria Nonna Santa Clara, Philippine")
- Oh pardon ! Tu dormais... (1992, TV) - Directora i guionista
- 3000 scénarios contre un virus (1994)
ReferènciesModifica
- ↑ «Jane Birkin». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r octubre 2022].
- ↑ Vezin, Annette. The 20th-century muse. Nova York: Harry N. Abrams, 2003. ISBN 0-8109-9154-3.
- ↑ Miles, Barry. The British invasion : [the music, the times, the era]. New York, NY: Sterling, 2009. ISBN 978-1-4027-6976-4.
- ↑ «Slogan (1969)» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2022].
- ↑ Média, Prisma. «PHOTOS – Couple mythique : Jane Birkin et Serge Gainsbourg - Gala» (en francès). [Consulta: 1r octubre 2022].
- ↑ The art of persuasion : political communication in Italy from 1945 to the 1990s. Manchester: Manchester University Press, 2001. ISBN 0-7190-4169-4.
- ↑ «The 10 most x-rated records | OMM | The Observer». [Consulta: 1r octubre 2022].
- ↑ «Lou Doillon - Sa bio et toute son actualité - Elle» (en francès). [Consulta: 1r octubre 2022].
- ↑ Foreman, Katya. «The Birkin bag: Fashion’s ultimate status symbol» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2022].
Enllaços externsModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jane Birkin |
- Web oficial Arxivat 2012-09-27 a Wayback Machine.
- Galeria de fotografies Arxivat 2009-06-13 a Wayback Machine.