Jane Birkin

Biografia

Jane Birkin

Jane Birkin a la Mostra de Venècia (2009)
Biografia
Naixement	Jane Mallory Birkin 14 de desembre de 1946 (1946-12-14) Londres, Anglaterra
Dades personals
Nacionalitat	Regne Unit
Activitat
Ocupació	Cantant, guionista, actriu de cinema, artista d'estudi i directora de cinema
Activitat	1966  –
Instrument	Veu
Segell discogràfic	Universal Music Group
Família
Cònjuge	John Barry (1965-1968) Serge Gainsbourg (1969-1980) Jacques Doillon (1981-1993)
Parella	Jacques Doillon (1980–1991)
Fills	Charlotte Gainsbourg Lou Doillon Kate Barry
Pares	David Leslie Birkin (en) , Judy Campbell
Germans	Andrew Birkin
Premis (15 maig 2015)  Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit (1992)  Victoires de la Musique – Female artist of the year (en)  Oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic  cavaller de les Arts i les Lletres
Lloc web	JaneBirkin.net

Jane Mallory Birkin OBE (Londres, 1946), coneguda com a Jane Birkin, és una model, cantant, actriu i directora de cinema anglesa. Com a cantant, la seva cançó més coneguda és potser el duet "Je t'aime... moi non plus" amb seva parella d'aleshores Serge Gainsbourg. També és coneguda per haver donat nom a la popular bossa Birkin d'Hermès.

El germà de Jane, Andrew Birkin, és guionista i director de cinema. La seva filla Charlotte Gainsbourg és actriu de cinema.

Jane Birkin va néixer a Londres el 14 de desembre de 1946. Va començar la seva carrera d'interpretació als 17 anys i aviat va conèixer a John Barry, qui li va donar el seu primer paper en el musical Passion FlowerHotel, en 1965. Es van casar poc després i Jane va tenir a la seva primer filla, Kate, el 1967. Quan tenia 20 anys, va emergir en plena escena del SwinginG London gràcies a una breu aparició en la pel·lícula Blow Up, d'Antonioni, que va ser guardonada en el Festival de cinema de Cannes. Més tard va fer una altra prova a França, per a la pel·lícula Eslògan del director Pierre Grimblat. Allí es trobava l'actor francès –i enfant terrible- Serge Gainsbourg qui va fer plorar a Jane en la prova davant la cambra. Va aconseguir el paper i va començar una apassionada història d'amor amb Gainsbourg.

La parella Birkin-Gainsbourg es va fer famosa mundialment: eren cool i alternaven locals bohemis de moda a París i Londres. Van gravar junts la cançó Je t’aime… moi non plus, en la qual Jane va donar curs a tot l'erotisme del qual va ser capaç. El tema va aparèixer en el disc de 1969 Jane Birkin-Serge Gainsbourg. I va ser censurat en molts països (entre ells, Espanya, Itàlia i Anglaterra) per ser massa explícit sexualment, però encara així va ser un gran èxit i va vendre un milió de còpies en pocs uns mesos. La parella i el seu desinhibit amor es van fer omnipresents, i les seves fotos junts van recórrer el món. El 1971 va néixer la seva primera i única filla de junts: Charlotte Gainsbourg. El 1975 els amants van tornar a l'ull de l'huracà amb la pel·lícula Je t’aime…moi senar plus, dirigida per Gainsbourg i en la qual l'artista explorava l'ambigüitat sexual i andrògina de Jane.

A principis dels anys 80 Jane va deixar a Serge, i se’n va anar a viure amb el director de cinema Jacques Doillon. Fruit d'aquesta relació va néixer Lou.

Aquest mateix any, el director executiu de Hermès, Jean-Louis Dumas, va coincidir al costat de Birkin en un vol de París a Londres.

Jane Birkin es caracteritzava per portar sempre cistelles tradicionals de vímet com a bossa de mà. Quan va acabar el vol i Jane sortia del seu seient, li va caure la cistella i tot el que duia dins es va escampar pel terra de l'avió, ja que la cistella era oberta. Dumas li digué que perquè no duia una bossa amb cremallera i ella li digué que no li agradava cap. El dissenyador li va prometre que en crearia una que sí que li agradaria. I així, el 1984, la prestigiosa signatura francesa va llançar una bossa de pell negre per a ella: l'avui cobejat BirkinBag.

En 1990, Gainsbourg –que ja no era la seva parella però sí el seu productor musical- li va tornar a dedicar un disc d'amor a Jane: Amours des feintes. Va ser l'últim. El que fos parella de Birkin durant 12 anys i pare de Charlotte, va morir un 2 de març de 1991. Només tres dies més tard va morir també el seu pare, David Birkin. La tristesa va embargar a la cantant i actriu anglesa, els seus dos herois havien desaparegut. Jane Birkin va fugir durant alguns anys de l'escena pública i va dipositar totes les seves energies a causes humanitàries. No va ser fins a 1998 quan va publicar el seu primer disc sense Serge Gainsbourg. En l'actualitat continua component música, i col·labora habitualment amb artistes com Manu Chao, Brian Molko, Caetano Veloso, Bryan Ferry o Françoise Hardy.

Discografia

• 1969: Je t'aime... moi non plus amb Serge Gainsbourg
• 1973: Di doo dah
• 1975: Lolita go home
• 1977: Yesterday yes a day
• 1978: Ex fan des sixties
• 1983: Fuir le bonheur de peur qu'il ne se sauve
• 1983: Baby alone in Babylone
• 1985: Quoi
• 1987: Lost song
• 1987: Jane Birkin au Bataclan
• 1990: Amours des feintes
• 1990: Daddy nostalgie
• 1992: Integral au Casino de Paris
• 1996: Versions Jane
• 1996: Integral a l'Olympia
• 1999: A la legere
• 2002: Arabesque
• 2004: Rendez-Vous
• 2006: Fictions
• 2008: Enfants d'Hiver
• 2009: Au palace (live)

Filmografia

Actriu

Jane Birkin en 1985. La seva filla Charlotte se li asembla molt físicament.

• Blow Up (1966) - The Blonde
• Kaleidoscope (1966) - Exquisite Thing
• Wonderwall (1968) - Penny Lane
• Slogan (1969) - Évelyne
• The Pleasure Pit (1969) - Jane
• The Swimming Pool (1969) - Penelope
• Trop petit mon ami (1970) - Christine Mars / Christine Devone
• Sex Power (1970) - Jane
• Alba pagana (1970) - Flora
• The Mafia Wants Your Blood (1970) - Jane Swenson
• 19 djevojaka i Mornar (1971) - Milja
• Romance of a Horsethief (1971) - Naomi
• Trop jolies pour être honnêtes (1972) - Christine
• Dark Places (1973) - Alta
• Don Juan, ou Si Don Juan était une femme... (1973) - Clara
• Seven Dead in the Cat's Eye (1973) - Corringa
• Projection privée (1973) - Kate/Hélène
• Le Mouton enragé (1974) - Marie-Paule
• Comment réussir quand on est con et pleurnichard (1974) - Jane
• Lucky Pierre (1974) - Jackie Logan
• Serious as Pleasure (1975) - Ariane Berg
• La Course à l'échalote (1975) - Janet
• Catherine & Co. (1975) - Catherine
• Bestial Quartet (1975) - Jane Berg
• Burnt by a Scalding Passion (1976) - Virginia Vismara
• Je t'aime moi non plus (1976) - Johnny Jane
• The Devil in the Heart (1976) - Linda
• L'Animal (1977) - La vedette féminine
• Good-bye, Emmanuelle (1977) - as Singer (theme song)
• Mort al Nil (Death on the Nile) (1978) - Louise Bourget
• Au bout du bout du banc (1979) - Peggy
• Melancholy Baby (1979) - Olga
• La miel (1979) - Inés
• Egon Schiele Exzess und Bestrafung (1980) - Wally
• The Prodigal Daughter (1981, de Jacques Doillon) - Anne
• Rends-moi la clé ! (1981) - Catherine
• Mort sota el sol (Evil Under the Sun) (1982) - Christine Redfern
• Nestor Burma, Détective de choc (1982) - Hélène Chatelain
• Circulez, y'a rien à voir ! - Hélène Duvernet
• L'Ami de Vincent (1983) - Marie-Pierre
• Le Garde du corps (1984) - Barbara Penning
• La Pirate (1984, de Jacques Doillon) - Alma
• Love on the Ground (1984, de Jacques Rivette) - Emily
• Leave All Fair (1985) - Katherine Mansfield
• Pols (Dust) (1985) - Magda
• Beethoven's Nephew (1985) - Johanna
• La Femme de ma vie (1986) - Laura
• Kung-Fu master (1987, d'Agnès Varda) - Mary-Jane
• Jane B. par Agnès V. (1988, d'Agnès Varda) - Calamity Jane / Claude Jade / Joana d'Arc
• Soigne ta droite (1987) - La cigale
• Comédie ! (1987, de Jacques Doillon) - Elle
• Daddy Nostalgie (1990) - Caroline
• La Belle Noiseuse (1991) - Liz
• La Belle Noiseuse: Divertimento (1991) - Liz
• Les cent et une nuits (1995) - Celle qui dit radin
• Black for Remembrance (1995) - Caroline
• Between the Devil and the Deep Blue Sea (1995) - The Woman (veu)
• Coneixem la cançó (On connaît la chanson) (1997) - Jane
• La filla d'un soldat no plora mai (A Soldier's Daughter Never Cries) (1998) - Mrs. Fortescue
• The Last September (1999) - Francie Montmorency
• This Is My Body (2001) - Louise Vernet
• A Hell of a Day (2001) - Jane
• Merci Docteur Rey (2002) - Pénélope
• The Very Merry Widows (2003) - Renée
• La tête de maman (2007)
• Boxes (2007)
• 36 Views from the Pic Saint-Loup (2009)

Directora

• Contre l'oubli (1991, segment "Pour Maria Nonna Santa Clara, Philippine")
• Oh pardon ! Tu dormais... (1992, TV) - Directora i guionista
• 3000 scénarios contre un virus (1994)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jane Birkin

• Web oficial
• Galeria de fotografies