Viquipèdia

Jane Birkin

Jane Mallory Birkin OBE (Londres, 1946), coneguda com a Jane Birkin, és una model, cantant, actriu i directora de cinema anglesa. Com a cantant, la seva cançó més coneguda és potser el duet "Je t'aime... moi non plus" amb seva parella d'aleshores Serge Gainsbourg. També és coneguda per haver donat nom a la popular bossa Birkin d'Hermès.[1]

Infotaula de personaJane Birkin

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 desembre 1946 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Marylebone (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Jeannine-Manuel Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantant, artista d'estudi, directora de cinema, actriu, guionista, model de fotografia Modifica el valor a Wikidata
Activitat1966 Modifica el valor a Wikidata –
GènerePop Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficUniversal Music Group Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJohn Barry (1965–1968)
Serge Gainsbourg (1968–1980) Modifica el valor a Wikidata
ParellaJacques Doillon (1980–1991) Modifica el valor a Wikidata
FillsKate Barry
 ( John Barry)
Charlotte Gainsbourg
 ( Serge Gainsbourg)
Lou Doillon
 ( Jacques Doillon) Modifica el valor a Wikidata
ParesDavid Leslie Birkin Modifica el valor a Wikidata  i Judy Campbell Modifica el valor a Wikidata
GermansAndrew Birkin i Linda Mary Deborah Birkin Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webjanebirkin.fr Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000945 Allocine: 1941 Rottentomatoes: celebrity/jane_birkin Allmovie: p6297 TCM: 16446 Metacritic: person/jane-birkin TV.com: people/jane-birkin
Youtube: UC_vf_5gXL0lQC4bo_urGO8g Souncloud: jane-birkin-official Spotify: 4XYH5Be5pn1qkxhfaID3J5 iTunes: 45830 Last fm: Jane Birkin Musicbrainz: e4f92153-dd32-4c81-98bd-e0ad9a1b9672 Songkick: 307066 Discogs: 90539 Allmusic: mn0000216846 Deezer: 1529 Modifica el valor a Wikidata

El germà de Jane, Andrew Birkin, és guionista i director de cinema. La seva filla Charlotte Gainsbourg és actriu de cinema.

Jane Birkin va néixer a Londres el 14 de desembre de 1946.[2] Va començar la seva carrera d'interpretació als 17 anys i aviat va conèixer a John Barry, qui li va donar el seu primer paper en el musical Passion FlowerHotel, en 1965. Es van casar poc després i Jane va tenir a la seva primer filla, Kate, el 1967. Quan tenia 20 anys, va emergir en plena escena del Swinging London gràcies a una breu aparició en la pel·lícula Blow Up,[3] d'Antonioni, que va ser guardonada en el Festival de cinema de Cannes. Més tard va fer una altra prova a França, per a la pel·lícula Slògan del director Pierre Grimblat.[4] Allí es trobava l'actor francès –i enfant terrible- Serge Gainsbourg qui va fer plorar a Jane en la prova davant la cambra. Va aconseguir el paper i va començar una apassionada història d'amor amb Gainsbourg.[5]

La parella Birkin-Gainsbourg es va fer famosa mundialment: eren cool i alternaven locals bohemis de moda a París i Londres. Van gravar junts la cançó Je t’aime… moi non plus, en la qual Jane va donar curs a tot l'erotisme del qual va ser capaç. El tema va aparèixer en el disc de 1969 Jane Birkin-Serge Gainsbourg. I va ser censurat en molts països (entre ells, Espanya, Itàlia i Anglaterra) per ser massa explícit sexualment,[6][7] però, així i tot, va ser un gran èxit i va vendre un milió de còpies en pocs uns mesos. La parella i el seu desinhibit amor es van fer omnipresents, i les seves fotos junts van recórrer el món. El 1971 va néixer la seva primera i única filla de junts: Charlotte Gainsbourg. El 1975 els amants van tornar a l'ull de l'huracà amb la pel·lícula Je t’aime…moi senar plus, dirigida per Gainsbourg i en la qual l'artista explorava l'ambigüitat sexual i andrògina de Jane.

A principis dels anys 80 Jane va deixar a Serge, i se’n va anar a viure amb el director de cinema Jacques Doillon. Fruit d'aquesta relació va néixer Lou.[8]

Aquest mateix any, el director executiu de Hermès, Jean-Louis Dumas, va coincidir al costat de Birkin en un vol de París a Londres.

Jane Birkin es caracteritzava per portar sempre cistelles tradicionals de vímet com a bossa de mà. Quan va acabar el vol i Jane sortia del seu seient, li va caure la cistella i tot el que duia dins es va escampar pel terra de l'avió, ja que la cistella era oberta. Dumas li digué que perquè no duia una bossa amb cremallera i ella li digué que no li agradava cap. El dissenyador li va prometre que en crearia una que sí que li agradaria. I així, el 1984, la prestigiosa signatura francesa va llançar una bossa de pell negre per a ella: l'avui cobejat BirkinBag.[9]

En 1990, Gainsbourg –que ja no era la seva parella però sí el seu productor musical- li va tornar a dedicar un disc d'amor a Jane: Amours des feintes. Va ser l'últim. El que fos parella de Birkin durant 12 anys i pare de Charlotte, va morir un 2 de març de 1991. Només tres dies més tard va morir també el seu pare, David Birkin. La tristesa va embargar a la cantant i actriu anglesa, els seus dos herois havien desaparegut. Jane Birkin va fugir durant alguns anys de l'escena pública i va dipositar totes les seves energies a causes humanitàries. No va ser fins a 1998 quan va publicar el seu primer disc sense Serge Gainsbourg. En l'actualitat continua component música, i col·labora habitualment amb artistes com Manu Chao, Brian Molko, Caetano Veloso, Bryan Ferry o Françoise Hardy.

DiscografiaModifica

  • 1969: Je t'aime... moi non plus amb Serge Gainsbourg
  • 1973: Di doo dah
  • 1975: Lolita go home
  • 1977: Yesterday yes a day
  • 1978: Ex fan des sixties
  • 1983: Fuir le bonheur de peur qu'il ne se sauve
  • 1983: Baby alone in Babylone
  • 1985: Quoi
  • 1987: Lost song
  • 1987: Jane Birkin au Bataclan
  • 1990: Amours des feintes
  • 1990: Daddy nostalgie
  • 1992: Integral au Casino de Paris
  • 1996: Versions Jane
  • 1996: Integral a l'Olympia
  • 1999: A la legere
  • 2002: Arabesque
  • 2004: Rendez-Vous
  • 2006: Fictions
  • 2008: Enfants d'Hiver
  • 2009: Au palace (live)

FilmografiaModifica

Actriu
 
Jane Birkin en 1985. La seva filla Charlotte se li asembla molt físicament.
Directora

ReferènciesModifica

  1. ↑ «Jane Birkin». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r octubre 2022].
  2. ↑ Vezin, Annette. The 20th-century muse. Nova York: Harry N. Abrams, 2003. ISBN 0-8109-9154-3. 
  3. ↑ Miles, Barry. The British invasion : [the music, the times, the era]. New York, NY: Sterling, 2009. ISBN 978-1-4027-6976-4. 
  4. ↑ «Slogan (1969)» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2022].
  5. ↑ Média, Prisma. «PHOTOS – Couple mythique : Jane Birkin et Serge Gainsbourg - Gala» (en francès). [Consulta: 1r octubre 2022].
  6. ↑ The art of persuasion : political communication in Italy from 1945 to the 1990s. Manchester: Manchester University Press, 2001. ISBN 0-7190-4169-4. 
  7. ↑ «The 10 most x-rated records | OMM | The Observer». [Consulta: 1r octubre 2022].
  8. ↑ «Lou Doillon - Sa bio et toute son actualité - Elle» (en francès). [Consulta: 1r octubre 2022].
  9. ↑ Foreman, Katya. «The Birkin bag: Fashion’s ultimate status symbol» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2022].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jane Birkin
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jane_Birkin&oldid=31174279»