Françoise Hardy

cantant francesa (1944–2024)

Françoise Madeleine Hardy (París, 17 de gener de 1944 - 11 de juny de 2024) va ser una cantant i actriu francesa.[1][2][3]

Plantilla:Infotaula personaFrançoise Hardy

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Françoise Madeleine Hardy Modifica el valor a Wikidata
17 gener 1944 Modifica el valor a Wikidata
9è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juny 2024 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Neuilly-sur-Seine (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de laringe
càncer de faringe Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacimetière de Monticello (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Residència16è districte de París Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat d'Art de París Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,72 m Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsBlau Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballComposició, cant, astrologia, pop, lletra i música popular Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastròloga, escriptora, compositora de cançons, cantant, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1962 Modifica el valor a Wikidata - 2021 Modifica el valor a Wikidata
GènerePop francès, varietats, chanson, balada, bossa nova, twist i slow Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficDisques Vogue
Pathé
Philips Records
Virgin Records Modifica el valor a Wikidata
Participà en
27 gener 1966Festival de Sanremo 1966
23 març 1963Festival de la Cançó d'Eurovisió 1963 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJacques Dutronc (1981–1988), separació matrimonial Modifica el valor a Wikidata
FillsThomas Dutronc Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfrancoise-hardy.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0362634 The Movie Database: 36481 Allocine: 3539 Rottentomatoes: celebrity/francoise_hardy_2 Allmovie: an64838
Facebook: francoisehardyofficiel Youtube: UCsyR7lxM1qrXURI-3QPFt7g Bandcamp: francoisehardy Spotify: 7x3f7c0fBanNlQwpx1255g iTunes: 16303542 Last fm: Françoise+Hardy Musicbrainz: d2a79d20-1304-47fd-a998-b4fe1ec78373 Discogs: 457980 Allmusic: mn0000186594 Find a Grave: 271400492 Modifica els identificadors a Wikidata

Biografia

modifica

Hardy va créixer en el 9è districte de París amb la seva germana més jove Michèle.[4]

Les seves primeres influències musicals van ser dels intèrprets de la chanson francesos Charles Trenet i Cora Vaucaire, així com els cantants anglesos Paul Anka, els Everly Brothers, Cliff Richard, Connie Francis i Marty Wilde, que ella escoltava en l'emissora de ràdio en anglès Radio Luxembourg.[4][5]

Després d'un any a La Sorbona va contestar un anunci de diari que buscava cantants joves. Va signar el seu primer contracte amb la discogràfica Vogue el novembre de 1961. L'abril de 1962, poc després de deixar la universitat, va aparèixer la seva primera cançó Oh Oh Chéri, escrita per Johnny Hallyday. La seva cançó, Tous les garçons et les filles, a l'altra cara del disc, va esdevenir un èxit i va liderar la moda de la música yé-yé a França. Se'n van vendre més d'un milió de còpies, i li va ser atorgat un certificat de vendes discogràfiques. La cançó va aconseguir el lloc 36è en la llista de singles del Regne Unit el 1964.[6][7][8]

Hardy cantava en francès, anglès, italià, alemany i té dues interpretacions en castellà i una en portuguès. El 1963 va quedar cinquena en el Festival de la Cançó d'Eurovisió, on va representar Mònaco amb L'amour s'en va. El 1963, va rebre el Magnífic Prix du Disque del Académie Charles-Cros.[cal citació]

El 1981, es va casar amb Jacques Dutronc, que és el pare del seu fill, Thomas Dutronc, nascut el 1973.[9]

El 1994, va col·laborar amb el grup de pop britànic Blur en La Comedie, versió de To the end. El 1995, va cantar al single de Malcolm McLaren Revenge of the Flowers. La cançó apareix en el seu Àlbum conceptual Paris. El maig de 2000, va tornar amb l'àlbum Clair Obscur on el seu fill tocava la guitarra i el seu marit cantava el duet Puisque vous partez en voyage. Iggy Pop i Étienne Daho també hi van participar. També va enregistrar un duet amb Perry Blake, que va escriure dues cançons per Tant de belles choses. Per aquest àlbum, Hardy va guanyar el trofeu Artista Femenina de l'Any a la cerimònia Victoires de la musique el 2005.[cal citació]

Discografia

modifica
  • Tous les garçons et les filles (1962); als EUA també coneguda com El Yeh-Yeh Noia de Paris! (1965)
  • Le premier bonheur du jour (1963)
  • Françoise Hardy canta per voi en italiano (1963)
  • Mon amie la Rose (1964)
  • En Deutschland (1965)
  • L'Amitié (1965)
  • Françoise Hardy Canta en anglès (1966)
  • La Maison où j'ai grandi (1966)
  • Ma jeunesse fout le camp... (1967)
  • En anglais (1968)
  • Comment te dire adieu (1968)
  • Un-Nou-Set-Zero (1969)
  • Träume (1970)
  • Soleil (1970)
  • La Qüestió (1971)
  • Et si je m'en vais avant toi (1972)
  • Si Escoltes (1972)
  • Personnel de message (1973)
  • Entr'acte (1974)
  • Estrella (1977)
  • J'écoute de la musique saoûle (1978)
  • Gin Tonic (1980)
  • À Suivre (1981)
  • Quelqu'un qui s'en va (1982)
  • Décalages (1988)
  • Le Danger (1996)
  • Clair-obscur (2000)
  • Tant de belles choses (2004)
  • (Parenthèses...) (2006)
  • La Pluie sans parapluie (2010)
  • L'Amour fou (2012)

Filmografia

modifica

Referències

modifica
  1. "Françoise Hardy", in Unknown legends of rock 'n' roll: psychedelic unknowns, mad geniuses, punk pioneers, lo-fi mavericks & more, Richie Unterberger, Hal Leonard Corporation, 1998, ISBN 0-87930-534-7 p. 177 ff
  2. Belle and Sebastian: Just a Modern Rock Story, Paul Whitelaw, Macmillan, 2005, ISBN 0-312-34137-7 p. 64
  3. «Françoise Madeleine Hardy | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 desembre 2021].
  4. 4,0 4,1 «Falling for Francoise». BBC Radio 4 programme. BBC, 21-05-2011. [Consulta: 22 maig 2011].
  5. Anon. «Françoise Hardy». RFI Musique. Arxivat de l'original el 29 d'abril 2016. [Consulta: 22 maig 2011].
  6. Murrells, Joseph. The Book of Golden Discs. 2nd. London, UK: Barrie and Jenkins Ltd, 1978, p. 147. ISBN 0-214-20512-6. 
  7. Roberts, David. British Hit Singles & Albums. 19th. Londres: Guinness World Records Limited, 2006, p. 243. ISBN 1-904994-10-5. 
  8. MOJO, Collections, French Pop Winter 2001
  9. Autobiography written by Françoise Hardy, Le désespoir des singes… et autres bagatelles, Robert Laffont ed., Paris, 2008, pp 228–230.

Enllaços externs

modifica
  • Pàgina web oficial (francès)