Agnès Varda
Agnès Varda (Ixelles, 30 de maig de 1928 – 14è districte de París, 29 de març de 2019) fou una directora de cinema belga.[1][2][3]
_(cropped).jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Arlette Varda 30 maig 1928 Ixelles (Bèlgica) |
| Mort | 29 març 2019 (90 anys) 14è districte de París (França) |
| Causa de mort | Càncer de mama (Càncer ) |
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse |
| Dades personals | |
| Formació | Escola del Louvre |
| Activitat | |
| Ocupació | directora de cinema |
| Activitat | 1955 – 2019 |
| Ocupador | European Graduate School |
| Membre de | |
| Moviment | Art feminista |
| Influències | |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Jacques Demy (1962–1990) |
| Fills | Mathieu Demy, Rosalie Varda |
| Parents | Jean Varda (cosí) |
| Cronologia | |
| Manifest de les 343
| |
Premis
| |
| Lloc web | cine-tamaris.com… |
     | |
BiografiaModifica
Agnès Varda, nascuda Arlette Varda, va ser una directora independent i decidida, amb acurades coreografies i decoracions, i combinava sovint material documental amb una història de ficció. Se la coneixia com l'àvia de la nouvelle vague francesa i com una de les pioneres del cinema feminista.
Va ser una de les grans figures de la nouvelle vague francesa i va mantenir-se fidel a les seves conviccions d'artista independent, però això no li va impedir adaptar-se als canvis tecnològics del setè art i va gaudir d'èxit de públic fins a la fi de la seva carrera.
La primera pel·lícula d'Agnès Varda, Le pointe-courte (1956), fou muntada per Alain Resnais. La mescla de material documental amb situacions i personatges ficticis marcaria el seu treball posterior. Cleo de 5 a 7 (1961) demostrà, amb la seva audaç barreja de color i blanc i negre, una gosadia estilística compartida amb els seus col·legues de la nouvelle vague.
La seva obra següent, La felicitat (1965), representa un nou enfocament en l'obra de Varda. Rodada en un estil pop art caracteritzat per l'excés de colorit, reminiscències d'un estil que ella considerava artificial en els films del seu marit, Jacques Demy, conta la història d'una jove feliçment casada amb dos fills, fins que el seu marit té una amant. En enfrontar-se a la infidelitat d'aquest, ella mor ofegada. En el terrible final del film, l'amant substitueix l'esposa en els sentiments del seu marit per sempre. Els nens l'accepten, el marit l'estima, i la vida continua com abans.
Al llarg dels anys seixanta, Varda realitzà alguns films polítics contra la Guerra del Vietnam i en suport dels Panteres Negres. El 1985, retornà dirigint Sense sostre, sense llei. Amb Els espigoladors i l'espigoladora (2000), un assaig documental rodat amb una càmera digital de mà, demostrà no haver perdut les seves qualitats.
Romangué activa fins a la fi de la seva vida. El 2017 rebé l'Œil d'or del Festival Internacional de Cinema de Canes (premi del documental) per Visages Villages, un llargmetratge documental codirigit amb l'artista contemporani francès JR. També al novembre de 2017 rebé l'Oscar honorífic pel conjunt de la seva carrera. Poc abans de la seva mort, l'any 2019, es presentà a la Berlinale la seva darrera pel·lícula, Varda par Agnès.
Va morir a París el 2019, als 90 anys.
Se li atribueix la cita següent:
| « | Un documental és un moviment per alliberar-se de l'egoisme | » |
FilmografiaModifica
| Títol original
(doblada en català) |
Títol en anglès | país | Any | Crèdits |
|---|---|---|---|---|
| La Pointe Courte | — | França | 1956 | Directora, guionista |
| Cléo de 5 à 7 | Cléo from 5 to 7 | França/Itàlia | 1962 | Directora, guiónista |
| Le Bonheur ( La felicitat) | Happiness | França | 1965 | Directora, guionista |
| Loin du Vietnam | Far from Vietnam | França | 1967 | Codirectora |
| Lions Love | Lions Love | Estats Units/França | 1969 | Directora, guionista, productora |
| Daguerréotypes | — | França | 1975 | Directora, guionista |
| L'una canta, l'altra no (L'Une chante, l'autre pas) | One Sings, the Other Doesn't | Veneçuela/França/Bèlgica | 1977 | Directora, guionista |
| Documenteur | Documenteur | França | 1980-1981 | Directora, guionista |
| Sense sostre ni llei (Sans toit ni loi) | Vagabond | França/Regne Unit | 1985 | Directora, guionista, muntadora |
| Jane B. par Agnès V. | Jane B. by Agnes V. | França | 1986-1987 | Directora, guionista, muntadora |
| Kung-Fu Master | Le Petit amour | França | 1987 | Directora, guionista |
| Jacquot de Nantes | — | França | 1990 | Directora, guionista |
| Les cent i una nits (Les Cent et une nuits) | A Hundred and One Nights | Regne Unit/França | 1994 | Directora, guionista |
| Les Glaneurs et la glaneuse | The Gleaners and I | França | 2000 | Directora, guionista, productora, muntadora |
| Les Glaneurs et la glaneuse... deux ans après | The Gleaners and I: Two Years Later | França | 2002 | Directora, muntadora |
| Le Lion volatil | — | França | 2003 | Directora, guionista, productora, muntadora |
| Les Plages d'Agnès | The Beaches of Agnes | França | 2008 | Directora, guionista, productora |
| Visages, Villages | Faces Places | França | 2017 | Directora |
| Varda par Agnès | Varda by Agnès | França | 2019 | Codirectora, guionista, muntadora |
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agnès Varda |
- ↑ Meseguer, Astrid «Muere la cineasta Agnès Varda a los 90 años». La Vanguardia, 29-03-2019.
- ↑ «Un record pels cineastes que ens han deixat durant el 2019». Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona, 30-01-2020. [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ «Agnès Varda | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 març 2020].
Vegeu tambéModifica
- 501 directores de cine, pàg. 312, de Steven Jay Schneider. Editorial Grijalbo.