Agnès Varda

Agnès Varda
Biografia
Naixement	(fr) Arlette Varda; 30 de maig de 1928; Ixelles (Bèlgica)
Mort	29 de març de 2019 (90 anys); París
Causa de mort	Causes naturals (Càncer)
Lloc d'enterrament	Cementiri de Montparnasse
Formació	Escola del Louvre
Activitat
Ocupació	Directora de cinema
Activitat	1955 –
Ocupador	European Graduate School
Moviment	Art feminista
Influències	Jacques Demy
Obra
Localització dels arxius	Departmental archives of Bouches-du-Rhône (en) (FRAD013_135Fi);
Família
Cònjuge	Jacques Demy (1962–1990)
Fills	Mathieu Demy; Rosalie Varda
Parents	Jean Varda (cosí)
Cronologia
	Manifest de les 343
	Premis (11 de novembre de 2017) Oscar honorífic; (14 d'abril de 2017) Gran Oficial de la Legió d'Honor; (2017) Premi Donostia; (2017) L'Œil d'or (en) , per l'obra Visages, Villages; (2016) premi Max Beckmann; (2015) Palma d'Honor; (2014) Lleopard d'Honor; (2013) Gran Creu de l'Orde nacional del Mèrit; (2010) Carrossa d'Or; (2010) doctor honoris causa de la Universitat de Lieja; (2009) César al millor documental, per l'obra Les platges d'Agnès; (2009) National Society of Film Critics Award a la millor pel·lícula de no-ficció, per l'obra Les platges d'Agnès; (2008) doctor honoris causa de la Universitat de Göteborg; (2002) premi René Clair; (2001) National Society of Film Critics Award a la millor pel·lícula de no-ficció, per l'obra Les glaneurs et la glaneuse; (2001) César d'honor; (2001) premi Konrad Wolf; (2000) Premi del Cinema Europeu al millor documental, per l'obra Les glaneurs et la glaneuse; (1986) Premi de l'Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles a la millor pel·lícula estrangera, per l'obra Sense sostre ni llei; (1985) Lleó d'Or, per l'obra Sense sostre ni llei; (1984) César al millor curtmetratge documental, per l'obra Ulysse; (1964) Premi Louis Delluc, per l'obra Le bonheur est dans le pré;
Lloc web	Lloc web

Agnès Varda (?·pàg.) (Ixelles, 30 de maig de 1928 – París, 29 de març de 2019) fou una directora de cinema belga.

BiografiaModifica

Agnès Varda, nascuda Arlette Varda, va ser una directora independent i decidida, amb acurades coreografies i decoracions, i combinava sovint material documental amb una història de ficció. Se la coneixia com l'àvia de la nouvelle vague francesa i com una de les pioneres del cinema feminista.

Va ser una de les grans figures de la nouvelle vague francesa i va mantenir-se fidel a les seves conviccions d'artista independent, però això no li va impedir adaptar-se als canvis tecnològics del setè art i va gaudir d'èxit de públic fins a la fi de la seva carrera.

La primera pel·lícula d'Agnès Varda, Le pointe-courte (1956), fou muntada per Alain Resnais. La mescla de material documental amb situacions i personatges ficticis marcaria el seu treball posterior. Cleo de 5 a 7 (1961) demostrà, amb la seva audaç barreja de color i blanc i negre, una gosadia estilística compartida amb els seus col·legues de la nouvelle vague.

La seva obra següent, La felicitat (1965), representa un nou enfocament en l'obra de Varda. Rodada en un estil pop art caracteritzat per l'excés de colorit, reminiscències d'un estil que ella considerava artificial en els films del seu marit, Jacques Demy, conta la història d'una jove feliçment casada amb dos fills, fins que el seu marit té una amant. En enfrontar-se a la infidelitat d'aquest, ella mor ofegada. En el terrible final del film, l'amant substitueix l'esposa en els sentiments del seu marit per sempre. Els nens l'accepten, el marit l'estima, i la vida continua com abans.

Al llarg dels anys seixanta, Varda realitzà alguns films polítics contra la Guerra del Vietnam i en suport dels Panteres Negres. El 1985, retornà dirigint Sense sostre, sense llei. Amb Els espigoladors i l'espigoladora (2000), un assaig documental rodat amb una càmera digital de mà, demostrà no haver perdut les seves qualitats.

Romangué activa fins a la fi de la seva vida. El 2017 rebé l'Œil d'or del Festival Internacional de Cinema de Canes (premi del documental) per Visages Villages, un llargmetratge documental codirigit amb l'artista contemporani francès JR. També al novembre de 2017 rebé l'Oscar honorífic pel conjunt de la seva carrera. Poc abans de la seva mort, l'any 2019, es presentà a la Berlinale la seva darrera pel·lícula, Varda par Agnès.

Va morir a París el 2019, als 90 anys d'edat.

Se li atribueix la cita següent:

«

Un documental és un moviment per alliberar-se de l'egoisme

»

FilmografiaModifica

Títol original (doblada en català)	Títol en anglès	país	Any	Crèdits
La Pointe Courte	—	França	1956	Directora, guionista
Cléo de 5 à 7	Cléo from 5 to 7	França/Itàlia	1962	Directora, guiónista
Le Bonheur ( La felicitat)	Happiness	França	1965	Directora, guionista
Loin du Vietnam	Far from Vietnam	França	1967	Codirectora
Lions Love	Lions Love	Estats Units/França	1969	Directora, guionista, productora
Daguerréotypes	—	França	1975	Directora, guionista
L'una canta, l'altra no (L'Une chante, l'autre pas)	One Sings, the Other Doesn't	Veneçuela/França/Bèlgica	1977	Directora, guionista
Documenteur	Documenteur	França	1980-1981	Directora, guionista
Sense sostre ni llei (Sans toit ni loi)	Vagabond	França/Regne Unit	1985	Directora, guionista, muntadora
Jane B. par Agnès V.	Jane B. by Agnes V.	França	1986-1987	Directora, guionista, muntadora
Kung-Fu Master	Le Petit amour	França	1987	Directora, guionista
Jacquot de Nantes	—	França	1990	Directora, guionista
Les cent i una nits (Les Cent et une nuits)	A Hundred and One Nights	Regne Unit/França	1994	Directora, guionista
Les Glaneurs et la glaneuse	The Gleaners and I	França	2000	Directora, guionista, productora, muntadora
Les Glaneurs et la glaneuse... deux ans après	The Gleaners and I: Two Years Later	França	2002	Directora, muntadora
Le Lion volatil	—	França	2003	Directora, guionista, productora, muntadora
Les Plages d'Agnès	The Beaches of Agnes	França	2008	Directora, guionista, productora
Visages, Villages	Faces Places	França	2017	Directora
Varda par Agnès	Varda by Agnès	França	2019	Codirectora, guionista, muntadora

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agnès Varda

501 directores de cine, pàg. 312, de Steven Jay Schneider. Editorial Grijalbo.

Biografia

Naixement	(fr) Arlette Varda 30 de maig de 1928 Ixelles (Bèlgica)
Mort	29 de març de 2019 (90 anys) París
Causa de mort	Causes naturals (Càncer)
Lloc d'enterrament	Cementiri de Montparnasse
Formació	Escola del Louvre
Activitat
Ocupació	Directora de cinema
Activitat	1955 –
Ocupador	European Graduate School
Moviment	Art feminista
Influències	Jacques Demy
Obra
Localització dels arxius	Departmental archives of Bouches-du-Rhône ^(en) (FRAD013_135Fi)
Família
Cònjuge	Jacques Demy (1962–1990)
Fills	Mathieu Demy Rosalie Varda
Parents	Jean Varda (cosí)
Cronologia

	Manifest de les 343
Premis (11 de novembre de 2017) Oscar honorífic (14 d'abril de 2017) Gran Oficial de la Legió d'Honor (2017) Premi Donostia (2017) L'Œil d'or ^(en) , per l'obra Visages, Villages (2016) premi Max Beckmann (2015) Palma d'Honor (2014) Lleopard d'Honor (2013) Gran Creu de l'Orde nacional del Mèrit (2010) Carrossa d'Or (2010) doctor honoris causa de la Universitat de Lieja (2009) César al millor documental, per l'obra Les platges d'Agnès (2009) National Society of Film Critics Award a la millor pel·lícula de no-ficció, per l'obra Les platges d'Agnès (2008) doctor honoris causa de la Universitat de Göteborg (2002) premi René Clair (2001) National Society of Film Critics Award a la millor pel·lícula de no-ficció, per l'obra Les glaneurs et la glaneuse (2001) César d'honor (2001) premi Konrad Wolf (2000) Premi del Cinema Europeu al millor documental, per l'obra Les glaneurs et la glaneuse (1986) Premi de l'Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles a la millor pel·lícula estrangera, per l'obra Sense sostre ni llei (1985) Lleó d'Or, per l'obra Sense sostre ni llei (1984) César al millor curtmetratge documental, per l'obra Ulysse (1964) Premi Louis Delluc, per l'obra Le bonheur est dans le pré

Lloc web	Lloc web