Isabelle Adjani

actriu francesa

Isabelle Yasmine Adjani (Gennevilliers, 27 de juny de 1955) és una actriu i cantant francesa.[1] Debutant als 14 anys al teatre, després va entrar a la Comédie-Française, es va fer cèlebre els anys 1970 gràcies al cinema, on s'imposa com una heroïna fràgil, pertorbada o misteriosa en gèneres diversos: policíac, drames, comèdies i pel·lícules costumistes.

Infotaula de personaIsabelle Adjani
Isabelle Adjani 21102011103900 (cropped).jpg
Isabelle Adjani al Festival de Cannes, 2009
Biografia
NaixementIsabelle Yasmine Adjani
26 de juny de 1955 (1955-06-26) (65 anys)
Gennevilliers (França)
Presidenta del jurat del Festival de Cannes
1997 – 1997
← Francis Ford CoppolaMartin Scorsese → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
Grup ètnicCabilencs Modifica el valor a Wikidata
FormacióCours Florent Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActriu de cinema, actriu de teatre i cantant Modifica el valor a Wikidata
Activitat1970 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParellaBruno Nuytten
Jean Michel Jarre
Warren Beatty
Daniel Day-Lewis
Stéphane Delajoux Modifica el valor a Wikidata
ParesMohammed Chérif Adjani Modifica el valor a Wikidata i Emma Augusta Adjani Modifica el valor a Wikidata

Lloc webIsabelleAdjani.net
IMDB: nm0000254 Allocine: 972 Rottentomatoes: celebrity/isabelle_adjani Allmovie: p374 TCM: 919 Metacritic: person/isabelle-adjani
Facebook: isabelleadjaniofficiel Twitter: adjani_official Instagram: isabelleadjaniofficiel Musicbrainz: b7e9b00d-328e-4be1-b145-5ff372eba522 Discogs: 279172 Allmusic: mn0000101759 Modifica el valor a Wikidata

Ha obtingut cinc vegades el César a la millor actriu.

PerfilModifica

És d'una bellesa pàl·lida de cabell obscur, rostre en forma de cor, menuda; primera actriu en el cinema europeu; presència intensa en pantalla; intèrpret poliglota en anglès, francès i alemany.

Fins i tot si Isabelle Adjani no hagués interpretat cap més personatge en el cinema que la histèrica encarnació d'Anna, l'esposa maniàtica que es converteix en una monstruosa companya sexual dotada de tentacles en el brillant film d'Andrezj Zulawski Possessió (1980), podria seguir-se afirmant que es tracta d'una de les actrius més agosarades i valentes del cinema.

Però Possessió és indicadora d'un patró fascinant que es repeteix durant tota la carrera d'Adjani: l'aplicació sense cap por de la seva fràgil bellesa clàssica a papers que se serveixen de la seva exquisidesa de forma subversiva, poc tradicional i fins i tot conflictiva.

Adjani es crià a França, filla de pare algerià kabile i mare alemanya. Als 12 anys ja participava en obres de teatre amateur. Tres anys després aparegué en la seva primera pel·lícula, Le Petit Bougnat (1970). Sent una de les majors belleses del cinema europeu, ha acceptat de forma esporàdica papers que li han permès avançar en la seva carrera; a més del film de Luc Besson En busca de Freddy (1985), també s'ha limitat a lluir la seva bellesa en alguns projectes poc encertats.

Quan únicament es requereix d'ella que sigui atractiva, Adjani sembla un animal atrapat en una gabia, a l'espera de passar a l'atac, però quan se li ofereixen papers de força i poder, és capaç de crear tot un infern cinematogràfic concentrat en una sola persona: des del paper amb el que debutà interpretant a una heroïna boja d'amor en el film de François Truffaut L'Histoire d'Adèle H. (1975) fins a la seductora dona dEstiu assassí (1983), la càrrega d'Adjani, plegada de figures apassionades, assolí el seu punt culminant amb La reina Margot (1994).

Aquests tres últims films li portaren més premis Cèsar.

Isabelle Adjani també és una cantant reconeguda i té diversos discos enregistrats.

« És difícil trobar un director que li agradi mirar a una dona a través de la càmera i sàpiga com fer-ho »

FilmografiaModifica

  • 1970: Le Petit Bougnat - Rose
  • 1972: Faustine et le Bel Été - Camille
  • 1973: L'École de Femmes - Obra de Teatre transmesa per TV) - Agnes
  • 1974: Le Secret des Flamands - Serie TV - Maria
  • 1974: La Gifle - Isabelle Doulean
  • 1975: Ondine - Obra de teatre transmesa per TV - Ondine
  • 1975: L'Histoire d'Adèle H. - Adele Hugo
  • 1976:
  • 1977: Violette et François - Violette
  • 1978: The Driver (en català El conductor)
  • 1979:
    • Les Soeurs Brontë (en català Les germanes Brontë) - Emily Bronte
    • Nosferatu: Phantom der Nacht - Lucy Harker
  • 1981:
    • Clara et les Chics Types - Clara
    • Quartet - Marya Zelli
    • Possession - Anna/Helen
    • L'Année Prochaine... Si Tout Va Bien - Isabelle
  • 1982:
    • Tout Feu, Tout Flamme - Pauline Valance
    • Antonieta - Antonieta Rivas Mercado
  • 1983:
    • Mortelle Randonnée - Catherine, Lucie, Marie
    • L'Été Meurtrier - Eliane
  • 1985: Subway - Helena
  • 1986: T'as de beaux escaliers, tu sais - Isabelle Adjani
  • 1987: Ishtar - Shirra Assel
  • 1988: Camille Claudel - Camille Claudel
  • 1990: Lung Ta: Les Cavaliers du Vent - la Voz
  • 1993: Toxic Affair - Pénelope
  • 1994: La reina Margot (La Reine Margot) - Margot
  • 1996: Diabolique (en català Les Diabòliques) - Mia
  • 1998: Paparazzi - Isabelle Adjani
  • 2000: La Dame aux Camélias - Marguerite Gauthier
  • 2002: La Repentie - Charlotte
  • 2002: Adolphe - Ellénore
  • 2003:
    • Bon Voyage - Viviane Denvers
    • Monsieur Ibrahim et les Fleurs du Coran - la star
  • 2006: Marie Stuart (obra de teatre)
  • 2008: Fígaro - Comtessa Almaviva
  • 2009: La journée de la jupe - Sonia Bergerac

DiscografiaModifica

  • Le Petit Bougnat, (1970) Melodia de la part final del film "Le Petit Bougnat"
  • Rocking Chair, Single (1974) Show televisiu de "Maritie et Gilbert Carpentier"
  • Je ne peux plus dire je t'aime, Single (1979); Isabelle Adjani & Jacques Higelin
  • Journal de Alice James (1983) Lectura del diari dAlice James
  • Pull Marine, Cd (1983, Philips) produït i escrit per Serge Gainsbourg
  • Singles de Pull Marine:
  • Ohio, 45 sortides
  • Beau Comme Bowie, 45 sortides
  • Pull Marine, 45 sortides (Assolí el primer lloc en el Ranking de França)
  • Altres Cançons Dance de Pull Marine:
  • Ok pour plus jamais, 45 sortides
  • D'un taxiphone, 45 sortides
  • Le bonheur c'est malheureux, 45 sortides
  • Love or Leave Me, Single (1984) Show TF1 5 d'octubre 1984
  • Rupture au Miroir, Single (1984) Isabelle Adjani & Jane Birkin; en el transcurs de l'emissió de Formula 1, el 30 de novembre de 1984
  • Princesse au Petit Pois, Single (1986)
  • Léon dit, Single 2 (1986)
  • Bon Voyage, Single (2003)
  • On ne sert à rien, (2004) Pascal Obispo, Isabelle Adjani & Rei Shibata; Cançó extreta del Cd: Ensemble Contre Le Sida - 10 Ans Ensemble (Junts contra el Sida-10 Anys junts)

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. «Isabelle Adjani | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].

BibliografiaModifica

  • 501 Estrelles de Cine de Steven Jay Schneider, pag. 555. Editorial Grijalbo

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isabelle Adjani