Isabelle Adjani

actriu francesa

Isabelle Adjani Isabelle Adjani (17è districte de París, 27 de juny de 1955), nascuda Isabelle Yasmine Adjani, és una actriu francesa. És considerada per la crítica i pel públic una de les principals intèrprets del cinema francès, del cinema europeu i de la història del cinema.[1]

Infotaula de personaIsabelle Adjani
Isabelle Adjani Cannes 2018.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Isabelle Yasmina Adjani Modifica el valor a Wikidata
27 juny 1955 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
17è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Presidenta del jurat del Festival de Cannes
1997 – 1997
← Francis Ford CoppolaMartin Scorsese → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCours Florent Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de cinema, actriu de teatre, cantant Modifica el valor a Wikidata
Activitat1970 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParellaBruno Nuytten
Jean Michel Jarre
Warren Beatty
Daniel Day-Lewis
Stéphane Delajoux Modifica el valor a Wikidata
FillsBarnabé Nuytten (en) Tradueix
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Bruno Nuytten)
Gabriel Kane Day-Lewis
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Daniel Day-Lewis) Modifica el valor a Wikidata
ParesMohammed Chérif Adjani Modifica el valor a Wikidata  i Emma Augusta Adjani Modifica el valor a Wikidata

Lloc webisabelleadjani.fr Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000254 Allocine: 972 Rottentomatoes: celebrity/isabelle_adjani Allmovie: p374 TCM: 919 Metacritic: person/isabelle-adjani
Facebook: isabelleadjaniofficiel Twitter: adjani_official Instagram: isabelleadjaniofficiel Youtube: UCFJOiuVXgpB35a0EwljiWLg Musicbrainz: b7e9b00d-328e-4be1-b145-5ff372eba522 Discogs: 279172 Allmusic: mn0000101759 Modifica el valor a Wikidata

Va començar en el cinema a 14 anys amb Le Petit bougnat de 1970 i després va entrar amb èxit en la Comédie-Française amb les obres Escola per Dones de 1972 i Ondine de 1974.[2] El 1975 i gràcies a la seva elogiada personificació de Adèle Hugo, en la pel·lícula Diari Íntim de Adele H., va rebre la seva primera nominació a l'Òscar a la millor actriu als 19 anys, establint-se com la dona més jove a ser nominada en l'època, un rècord que va mantenir prop de tres dècades.[3] El 1981 va ser reconeguda com la millor intèrpret en el Festival de Cinema de Canes per les pel·lícules La possessió i Quartet i el 1989 va rebre l'Os de Plata en el Festival Internacional de Cinema de Berlín per la seva actuació en Camille Claudel, una pel·lícula que també li va suposar una segona nominació a l'Òscar, convertint-se en la primera actriu francesa a rebre fins a dues nominacions pel principal premi del setè art.[4]

És reconeguda per la intensitat dramàtica de les seves actuacions i per la seva facilitat a retratar dones neuròtiques, fràgils, misterioses, pertorbades, boges o mentalment inestables.[5] Igualment, és l'actriu amb més premis César de la història, reconeixements que va obtenir per les cintes: La possessió de 1981, L'Été meurtrier de 1984, Camille Claudel de 1989, La reina Margot de 1994 i La journée de la jupe de 2010. Va ser premiada amb la Legió d'Honor en la categoria de "Comandant" El 2010 i amb l'Ordre Nacional del Mèrit en la categoria de "Cavaller" el 2014. Altres pel·lícules importants de la seva filmografia són: Le Locataire de 1976, Nosferatu: Phantom der Nacht de 1979, Subway de 1985, Diabolique de 1996 i Sous les jupes des filles de 2014.

Des de l'inici dels anys 1970, va ser anomenada "La Sublim".[6]

BiografiaModifica

Filla de pare algerià i mare alemanya, va ser estimulada a actuar des de jove, actuant en el teatre aficionat ja als dotze anys. Va aparèixer en la seva primera pel·lícula als catorze anys. Als disset, va aparèixer en la TV francesa. El seu primer èxit va venir dels escenaris de la Comédie-Française, quan va interpretar personatges creats per Molière a L'école des femmes, després en el cinema amb Le Petit Bougnat, de Bernard Toublanc-Michel.[7]

Després d'actuar en papers secundaris, va ser èxit de públic i crítica per la seva actuació en la pel·lícula La Gifle de 1974. L'any següent, va aconseguir el seu primer paper principal en L'Histoire d'Adèle H.., de François Truffaut, en que fa el paper de la filla de l'escriptor Victor Hugo. Per aquesta pel·lícula, va aconseguir èxit internacional, concorrent a l'Òscar a la millor actriu i va rebre propostes per treballar a Hollywood.

El 1981, Adjani va rebre el premi de millor actriu del Festival de Cannes per la seva actuació a Quartet. L'any següent, va rebre el César per La possessió, en una actuació considerada pels crítics la millor de la seva carrera, i la més difícil, perquè Adjani interpretava el paper d'una dona frustrada que embogia. El 1983, va rebre novament el César per Deadly Circuit.

El 1989, va coproduir Camille Claudel, història novel·lada de l'escultora que es va relacionar amb l'escultor francès Auguste Rodin; la pel·lícula li va valer el tercer César i una indicació a l'Oscar de millor actriu, a més de concórrer a l'Oscar de millor pel·lícula estrangera. El mateix any, la revista americana People la va incloure entre les cinquanta dones més boniques del món. A partir d'aquí, va treballar esporàdicament com a model.

El 1994, va aconseguir el seu quart César pel paper-títol en La reina Margot, un fet maig abans aconseguit per un actor francès.

El 2010, va guanyar el seu cinquè César per l'actuació en la pel·lícula La Journée de la jupe.[7]

Adjani té dos fills, Barnabé, del matrimoni amb el director Bruno Nuytten, i Gabriel-Kane, de la seva tempestuosa relació amb l'actor britànic Daniel Day-Lewis. Quan Gabriel-Kane va néixer, ja havia acabat feia alguns mesos el seu matrimoni de cinc anys amb Day-Lewis. Va estar també embolicada amb el compositor Jean Michel Jarre. ]

FilmografiaModifica

Any Títol original Paper
1970 Le Petit Bougnat Rose
1972 Faustine et le bel été Camille
1973 "L'Avare" (TV)
1973 L'école des femmes (TV) Agnès
1974 Le Secret des flamands (TV) Maria
1974 La Gifle Isabelle Doulean
1975 Ondine (TV) Ondine
1975 L'Histoire d'Adèle H. Adèle Hugo
1976 Le Locataire Stella
1976 Barocco Laure
1977 Violette et François Violette Clot
1978 El conductor (The Driver) The Player
1979 Nosferatu: Phantom der Nacht Lucy Harker
1979 Les germanes Brontë (Les Soeurs Brontë) Emily Brontë
1981 Clara et les chics types Clara
1981 La possessió Anna/Helen
1981 Quartet Marya Zelli
1981 L'Année prochaine... si tout va bien Isabelle
1982 Tout feu, tout flamme Pauline Valance
1982 Antonieta Antonieta Rivas Mercado
1983 Mortelle randonnée Catherine Leiris/Lucie, 'Marie'
1983 L'été meurtrier Eliane, dite 'Elle'
1985 Subway Héléna
1987 Ishtar Shirra Assel
1988 Camille Claudel Camille Claudel
1990 Lung Ta: Les cavaliers du vent com Isabelle Adjani - Narradora
1993 Toxic affair Pénélope
1994 La reina Margot Margot
1995 Les cent et une nuits de Simon Cinéma com Isabelle Adjani – em Cannes
1996 Diabolique Mia Baran
1998 Paparazzi com Isabelle Adjani
2002 La repentie Charlotte/Leïla
2002 Adolphe Ellénore
2003 Bon voyage Viviane Denvers
2003 Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran La star
2008 Figaro Comtessa Almaviva
2008 La journée de la jupe Sonia Bergerac
2010 Mammuth

ReferènciesModifica

  1. Michael Temple, Michael Witt (2008): The French Cinema Book, British Film Institute. ISBN 978-1844570126 (pàgina 77)
  2. Enciclopedia Larousse. «Isabelle Adjani» (en francès). Larousse. [Consulta: 11 febrer 2017].
  3. «Academy Awards database». Academy Awards. Arxivat de l'original el 8 de febrer de 2009. [Consulta: 17 setembre 2014].
  4. Internet Movie Database. «Isabelle Adjani - Awards - Imdb» (en anglès). [Consulta: 11 febrer 2017].
  5. «Isabelle Adjani: “J’aime passionnément ce métier, mais je passe mon temps à y échapper”», Télérama, consultat 22 setembre 2012.
  6. Maurice Bessy, Raymond Chirat, André Bernard (1997): Histoire du Cinéma Français (Reliure Inconnue). París: Pygmalion. ISBN 2857043031
  7. 7,0 7,1 Isabelle Adjani: “J’aime passionnément ce métier, mais je passe mon temps à y échapper”