L'Histoire d'Adèle H.

L'Histoire d'Adèle H.
	;
Fitxa
Direcció	François Truffaut
Protagonistes	Isabelle Adjani; Bruce Robinson; Ivry Gitlis; François Truffaut
Producció	Claude Miller
Dissenyador de producció	Jean-Pierre Kohut-Svelko
Guió	Jean Gruault, Suzanne Schiffman i François Truffaut
Música	Maurice Jaubert
Dissenyador de so	Michel Laurent
Fotografia	Néstor Almendros
Muntatge	Martine Barraqué
Vestuari	Jacqueline Guyot (en)
Distribuïdor	United Artists i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	França
Estrena	1975
Durada	96 min
Idioma original	francès ; anglès
Color	en color
Format	1.66:1
Descripció
Gènere	cinema històric, drama i cinema biogràfic
Lloc de la narració	París, Guernsey, Nova Escòcia i Barbados
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu (1976); César a la millor actriu (1976); César al millor decorat (1976); César a la millor direcció (1976) ;

L'Histoire d'Adèle H. és una pel·lícula francesa de François Truffaut, estrenada el 1975.

Argument

Adèle Hugo (Isabelle Adjani), segona filla de Victor Hugo. Aquest, obnubilat per la mort accidental de la seva filla gran, Léopoldine Hugo, havia descurat la petita. Adèle coneix un amor apassionat, fins i tot obsessiu, pel tinent britànic Pinson (Bruce Robinson) que no li retorna. Acaba la seva vida en la decadència i la bogeria.

Repartiment

Isabelle Adjani: Adèle Hugo
Bruce Robinson: el tinent Albert Pinson
Sylvia Mariott: Sra. Saunders
Joseph Blatchley: Whistler, el llibreter
Ivry Gitlis: el mag
Ruben Dorey: M. Saunders
Clive Gillingham: Keaton
Louise Bourdet: la criada de Victor Hugo
Sir Cecil de Sausmarez: Lenoir, el notari
Sir Raymond Falla: el jutge Johnstone
Roger Martin: el Doctor Murdock
Jean-Pierre Leursse: l'escriba negre
Carl Hathwell: l'Ordenança de Pinson
François Truffaut: un Oficial (no surt als crèdits)

Comentaris

Aquesta pel·lícula és una exploració romàntica i dolorosa dels patiments de la filla de Victor Hugo, la seva recerca sense esperança d'aquest pare invasor i de viure de manera autònoma. El record de la mort tràgica de la seva germana Léopoldine Hugo i la indiferència d'un oficiar anglès que creu estimar accentuen el seu pas cap a la bogeria. La música composta per Maurici Jaubert, precoçment mort el 1940, subratlla la tragèdia i al mateix temps ret homenatge a Jean Vigo que hi havia ja fet servir aquests temes per L'Atalante.

En el cas de L'Histoire d'Adèle H. , Truffaut va escriure:

«

Treballant en l'script de L'Enfant sauvage, adaptació de la memòria del doctor Jean Itard, havíem descobert, Jean Gruault i jo mateix, el gran plaer que suposa organitzar una història de ficció a partir d'esdeveniments reals esforçant-se a no inventar res, i no pas alterar la veritat del material documental. Si és difícil de construir una intriga unanimista, barrejant una desena de personatges les accions dels quals es creuen, és gairebé difícil escriure una pel·lícula intimista posant en escena un únic personatge a la pantalla. Crec tanmateix que és aquest aspecte solitari el que més m'atreia en aquest projecte; havia rodat històries d'amor amb dos i amb tres personatges, tenia la impressió de provar una experiència apassionant, devorat per una passió d'un sentit únic.

»

Premis i nominacions

Premis

1976. David di Donatello a la millor actriu estrangera per Isabelle Adjani

Nominacions

1976. Oscar a la millor actriu per Isabelle Adjani
1976. César a la millor actriu per Isabelle Adjani
1976. César al millor director per François Truffaut
1976. César al millor disseny de producció per Jean-Pierre Kohut-Svelko