United Artists
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La United Artists, va ser una empresa productora i distribuïdora de cinema, fundada el 5 de febrer de 1919 per quatre grans de Hollywood: Charles Chaplin, Douglas Fairbanks, Mary Pickford i David Wark Griffith. El motiu era desafiar el poder dels grans estudis.[1]
|
|||||
![]() (1919) ![]() | |||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | productora de cinema ![]() | ||||
Indústria | indústria cinematogràfica ![]() | ||||
Història | |||||
Creació | 1919 ![]() | ||||
Fundador | Mary Pickford, Charles Chaplin, Douglas Fairbanks i David Wark Griffith ![]() | ||||
Activitat | |||||
Produeix | pel·lícula i programari ![]() | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Gerent/director | Roger Birnbaum ![]() | ||||
Entitat matriu | Metro-Goldwyn-Mayer ![]() | ||||
Propietat de | Metro-Goldwyn-Mayer ![]() | ||||
Propietari de | |||||
Lloc web | unitedartistsreleasing.com ![]() | ||||
Els quatre artistes, prenent consell de l'home de negocis William G. McAdoo, (gendre de Woodrow Wilson), van crear la seva pròpia companyia de distribució cinematogràfica, amb Hiram Abrams com a primer director administratiu. Va ser comprada per Arthut Krim el 1952.
Des de 1962, United Artists va produir alguns films de James Bond.
HistòriaModifica
InicisModifica
United Artists (UA) es fundà el 5 de febrer del 1919 per Mary Pickford, Charles Chaplin, Douglas Fairbanks i D. W. Griffith amb l'objectiu d'obtenir la independència creativa i ser capaços de controlar plenament els seus projectes cinematogràfics, cosa que era impossible amb les productores del moment. Cada un dels fundadors tenia una participació de 20% i el 20% restant el tenia l'advocat William Gibbs McAdoo, co-fundador del bufet d'advocats Mcdoo, Cotton & Franklin, actualment anomenada Cahill Gordon & Reindel, el qual va exercir la funció de departament jurídic de UA. La United Artists no va operar com a productora cinematogràfica igual que MGM o Universal Studios, sinó que va funcionar com a distribuïdora de produccions independents de qualitat. Doncs, UA no tenia ningun estudi o actors al seu servei, només supervisava les ventes i la publicitat de les pel·lícules amb les que treballaven. Durant els primers anys, els fundadors de la UA (que s'havien de finançar els seus propis projectes) van estrenar pel·lícules com His Majesty, the American (1919) o The Mark of the Zorro (1920), ambdues de Douglas Fairbanks.
Tot i les grans estrenes per part de Fairbanks i Mary Pickford, en el 1924 la UA es trobava en una situació força precària. D.W. Griffith havia abandonat la companyia i aquesta no tenia pel·lícules que distribuir ja que. al no finançar la producció de pel·lícules, no podien convèncer a les estrelles del moment a fer cinema independent. A més, en aquella època la competència per estrenar films en els grans cinemes era cada cop més forta i moltes productores petites estaven sent comprades per les més grans. Va ser en el 1924 quan es va nombrar president de la companyia a Joseph M. Schenck, productor independent que tenia a tres actors contractats, entre ells el còmic Buster Keaton. La seva presidència va durar una dècada. Durant aquest període, Joseph Schenck va solucionar els dos problemes que afectaven a la UA a que es desenvolupés. Va comprar el estudi de Pickford i Fairbanks i el va nombrar United Artists Studio, solucionant d'aquesta manera la crisi de producció de la UA. Tot i així, aquest estudi no formava part de la distribuidora però va deliverar més de 50 obres a la UA perquè les distribuïssin. També va fundar la companyia United Artists Theatre Circuit, la qual tenia adquirides diverses salses cinematogràfiques en les que es projectaven els films distribuits per la UA.[2] Un cop acaba la presidència de Jospeh Schenck, aquest és substituït per AL Lichtman, que dimiteix pocs mesos després per problemes econòmics de la companyia.
Cronologia posteriorModifica
- 1951. Arthur Krim i Robert Benjamin dirigeixen UA
- 1951-1952. Dos grans èxits de UA: La reina d'Àfrica i Moulin Rouge
- 1955. Mary Pickford deixa UA
- 1967. Es ven el control de UA a Transamerica Corporation
- 1973. UA es fa càrrec de les vendes i distribució de pel·lícules de MGM
- 1975. UA compra el 50% de Danjaq LLC, empresa que controla les pel·lícules de James Bond , es manté com a soci a l'ombra
- 1990. MGA/UA és adquirida pel promotor Giancarlo Parretti , però roman hipotecada
- 2006. Tom Cruise i Paula Wagner resuciten UA
Pel·lícules de United ArtistsModifica
Alguns dels films més reconeguts de la United Artists han estat:[3]
1910Modifica
- Lliris trencats (Broken Blossoms) (1920)
- El maquinista de la General (The General) (1926)
- La Reina Kelly (Queen Kelly) (1929)
1930
- City Lights (1931)
- El pa nostre de cada dia (Our Daily Bread) (1934)
- El petit lord (Little Lord Fauntleroy) (1936)
- Modern Times (1936)
- La reina de Nova York (Nothing Sacred) (1937)
- Ha nascut una estrella (A Star is Born) (1937)
1940
- The Great Dictator (1940)
- Amb la seva mateixa arma (Slightly Honorable) (1940)
- Rebecca (1940)
- Simfonia de la vida (Our town) (1940)
- L'arca d'or (Pot o' Gold) (1941)
- L'estrella del Varietats (Lady of Burlesque) (1943)
- Dies perduts (The lost weekend) (1945)
- Sang sobre el sol (Blood on the sun) (1945)
- El capità Kidd (Captain Kidd) (1945)
- Duel al sol (Duel in the sun) (1946)
- La casa vermella (The xarxa house) (1947)
- Amb les hores comptades (D.O.A.) (1949)
- Les mines del rei Roger (Africa Screams) (1949)
1950
- Les Mines del Rei Salomó (King Solomon's mines) (1950)
- Escrit en el vent (1956)
- Dotze homes sense pietat (12 Angry Men) (1957)
- Camins de glòria (Paths of Glory) (1957)
- El diari d'Anna Frank (The diary of Anne Frank) (1959)
1960
- Els judicis de Nuremberg (Judgement at Nuremberg) (1961)
- West Side Story (1961)
- 007 Contra el Dr. No (Dr. No) (1962)
- Per un grapat de dòlars (Per un pugno di dolari) (1964)
- Des de Rússia amb amor (From Russia With Love) (1963)
- Goldfinger (1964)
- Operació Tro (Thunderball) (1965)
- Només es viu dues vegades (You Only Live Twice) (1967)
- 007 al servei secret de Sa Majestat (On Her Majesty's Secret Service) (1969)
- Hello Dolly (Hello, Dolly!) (1969)
1970
- La vida privada de Sherlock Holmes (The Private Life of Sherlock Holmes) (1970)
- Diamants per a l'eternitat (Diamonds Are Forever) (1971)
- La selva blanca (The Call of the Wild) (1972)
- Viu i deixa morir (Live And Let Die) (1973)
- El llarg adéu (the long goodbye) (1973)
- L'home de la pistola d'or (The Man With The Golden Gun) (1974)
- Inserts (Inserts) (1976)
- L'espia que em va estimar (The Spy Who Loved Me) (1977)
- Alien, el vuitè passatger (Aliïn) (1979)
- Moonraker (Moonraker) (1979)
1980
- Només per als teus ulls (For Your Eyes Only) (1981)
- Octopussy (1983)
- Panorama per matar (A View To A Kill) (1985)
- 007: Alta tensió (The Living Daylights) (1987)
- Llicència per matar (Licence To Kill) (1989)
1990
- Ella mai s'hi nega (Man Trouble) (1992)
- Sis graus de separació (Six degrees of separation) (1993)
- Goldeneye (Goldeneye) (1995)
Enllaços externsModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: United Artists |
- United Artists - Lloc web oficial (anglès)
- United Artists a IMDb (anglès)
- United Artists a History (anglès)
ReferènciesModifica
- ↑ «United Artists Corporation | American company» (en anglès). [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ Balio, Tino. United Artists, Volume 2, 1951-1978: The Company That Changed The Film Industry (en anglès). 2a edició. Wisconsin: Univ of Wisconsin Press, 1987. ISBN 0299230139, 9780299230135.
- ↑ Sharf, Zack; Sharf, Zack. «100 Years of United Artists: The 50 Films That Define the Game-Changing Studio» (en anglès), 22-08-2019. [Consulta: 18 desembre 2020].