D. W. Griffith

David Wark Griffith, conegut artísticament com a D. W. Griffith (La Grange, Kentucky, 22 de gener de 1875Hollywood, Califòrnia, 23 de juliol de 1948) fou un director de cinema estatunidenc. Fou un dels creadors de la tècnica cinematogràfica, innovador de la narrativa fílmica i creador del llenguatge cinematogràfic. Va dirigir més de 500 pel·lícules.[1]

Infotaula de personaD. W. Griffith
GriffithDW.jpg
(1916) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) David Llewelyn Wark Griffith Modifica el valor a Wikidata
22 gener 1875 Modifica el valor a Wikidata
La Grange (Kentucky) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juliol 1948 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Hollywood (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Hemorràgia cerebral Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaKentucky Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCinema mut Modifica el valor a Wikidata
OcupacióDirector de cinema, actor, productor de cinema, guionista, muntador i productor delegat Modifica el valor a Wikidata
Activitat1907 Modifica el valor a Wikidata –
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeLinda Arvidson (1906–1936) Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (dècada del 1930)  Oscar Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0000428 Allocine: 1815 Allmovie: p92597 TV.com: people/d-w-griffith
Find a Grave: 1744 Modifica el valor a Wikidata

Griffith té sis pel·lícules conservades al National Film Registry de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units que es consideren "culturalment, històricament o estèticament significatives". Es tracta de Lady Helen's Escapade (1909), A Corner in Wheat (1909), The Musketeers of Pig Alley (1912), The Birth of a Nation (1915), Intolerance (1916) i Broken Blossoms (1919).

Cinema d'artesaniaModifica

The Adventures of Dollie (1908)

El cinema començà com una conceptualització artesanal sobre la naturalesa del retrat artístic i com un estudi científic del moviment. Cap dels dos enfocaments presagiava el potencial del mitjà, que faria història.

Des de molt aviat, es tractà de treure el màxim profit de la tècnica cinematogràfica per plasmar millor la realitat, el que donà lloc al desenvolupament d'un llenguatge cinematogràfic que permetés relacionar entre si els plans individuals (contraplans), a més de tècniques més estilistes. Els primers cineastes hagueren d'inventar un mètode per contar històries. El públic, que va haver d'aprendre a interpretar aquestes històries, impulsà amb la seva assistència a les sales de cinema la màquina comercial que ho feia tot possible. Els films necessitaven un paladí, i D. W. Griffith anava a desenvolupar aquest paper.

Fill d'un heroi confederat de la guerra de Secessió, Griffith havia nascut lluny dels centres culturals de Nova York i Los Angeles. Va créixer al Sud, on rebé una visió del món molt conservadora i cristiana. Picat pel cuquet de l'espectacle, el 1897 es proposà ser actor i escriptor de teatre, però en tenir un èxit molt limitat, començà a actuar en pel·lícules realitzades per Edwin S. Porter en l'Edison Company. La seva primera pel·lícula fou Rescued from an Eagle's Nest (1908).

Poc entusiasmat amb les curtes actuacions que permetien els films d'un rotlle, Griffith es passà a la direcció a l'American Mutuscope & Biograph Co., on realitzà cents de curts entre 1908 i 1915. Durant aquesta etapa d'extraordinària producció i experimentació, Griffith començà a guanyar seguretat amb la sintaxi bàsica del cinema, cosa que li va permetre transformar llur llenguatge cinematogràfic i crear una sèrie de curt metratges populars que encara sobreviuen avui dia. Tres joies d'aquest període són, The Telephone (1909), A Corner in Wheat (1909) i The Musketeers of Pig Alley (1912), ajudaren a divulgar l'ús del flashbacks i contraplans per expressar accions simultànies en obres on herois i roïns estaven clarament definits.

El 1910, Griffith descobrí un poblet de Califòrnia on rodaria nombroses pel·lícules per a Biograph, la primera de les quals fou In Old California (1910). Allà el temps era favorable per el rodatge de pel·lícules i havia espai per estendre l'emergent industria cinematogràfica. El poble s'anomenava Hollywood.

Un llegat dicotòmicModifica

Després, Griffith dirigí El naixement d'una nació (1915), una epopeia tècnicament magistral de la guerra de Secessió i la reconstrucció, sobretot els problemes d'una família blanca del sud que ha de suportar la tragèdia de la derrota i d'una pau imposada abans de ressorgir mercès al Ku Klux Klan. L'any següent s'estrenà Intolerance (1916), que posà a prova llur tècnica narrativa cinematogràfica i la capacitat del públic per seguir-la.

Malgrat que, el prestigi de Griffith es basa en aquestes dues pel·lícules, realitzà posteriorment altres obres destacables, com Way Down East (1920), The Sorrows of Satan (1926) i Abraham Lincoln (1930). Entretant, ajudà a fundar United Artists amb Charles Chaplin, Douglas Fairbanks i Mary Pickford. A pesar que quasi tota la seva carrera és anterior al cinema modern, rebé un Oscar honorari el 1936 i fou nomenat membre honorari vitalici de la nova Directors Guild of America (Associació de Directors dels Estats Units).

Griffith es retirà del cinema a principis dels anys trenta i morí el 1948.

Aportacions de Griffith al llenguatge cinematogràficModifica

El cinema anterior a Griffith, en general, consistia en «fotografies animades»-com els germans Lumière van patentar el seu cinematògraf-, que evolucionaren per formar escenes o «quadres» como els teatrals separats per intertítols. La filmació es feia amb una càmera fixa, seguint el punt de vista de l'espectador a la seva butaca; la il·luminació era total i uniforme; els actors es movien en el pla de l'escena, a vegades en diagonal i feien gesticulacions per a que fins la gent al fons de la sala pogués entendre que passava. Griffith va canviar tota aquesta situació.[2] Les principals innovacions van ser:

  • Canvi del punt de vista de la càmera: Griffith canvia la càmera de lloc, i per tant el punt de vista, dins d'una mateixa escena. Ja a “For Love of Gold” (1908) mostra com dos lladres s'enverinen mútuament en repartir-se el botí i Griffith acosta la càmera al seu gest per revelar les seves intencions.
  • Introducció del primer pla dins del llenguatge fílmic i no com a efecte escènic. Per exemple, a The Lonedale Operator (1911) ens mostra en primer pla com Blanche Sweet agafa una clau Stillson, que la noia pretendrà fer passar per una pistol I així enganyar uns lladres.
  • L'ús de plans generals amples. El primer pla general de la història del cinema apareix a “Ramona” (1910). Aquest donen un valor espectacular o dramàtic a l'escena com les vistes panoràmiques a les escenes de la batalla a “The Battle at Elderbush Gulch” (1913) o a “El Naixement d'una nació” (1915).
  • Ús de la profunditat de camp amb el follow focus en què la càmera desenfoca el fons mentre segueix en primer pla l'escena i el deep focus per tal que l'acció en primer pla ocupi un camp més extens que el fons. El primer exemple d'aquests recursos tècnics per dramatitzar l'acció el trobem a “The Musketeers of Pig Alley” (1912).
  • Il·luminació lateral i clarobscur que substitueix una il·luminació uniforme que apareixen per primer cop respectivament a “A Drunkard's Reformation” (1909) i “Egdar Allan Poe” (1909).
  • Muntatge. Es tracta de la seva aportació més fonamental amb la utilització d'accions paral·leles o simultànies en el temps o l'espai per donar ritme o dramatisme a la història. Ja a “After Many Years” (1908) Griffith empra aquest recurs en un moment en que una dona, a casa recorda al seu marit desaparegut i el director va alternar la imatge dels dos a la pantalla. En aquell moment tothom li assegurà que la gent no ho entendria però ell va defensar aquest muntatge assegurant que no era diferent del que Dickens feia en les seves novel·les. El cinema creava la seva sintaxi i s'independitzava així del teatre. La llargada dels plans a la vegada pren la seva importància i quan més curts són més dramatisme vol donar el director a la seva història.
  • Importància de la interpretació. Griffith converteix la càmera en un instrument per analitzar el gest i sondejar l'ànima dels personatges donant un paper central a l'actor. La pantomima i el gest exagerat perden tot el seu sentit i les emocions dels personatges es revelen a partir de simples mirades, tremolors de llavis, etc, accentuats pels primers plans.

FilmografiaModifica

Algunes de les pel·lícules més destacades són:

ReferènciesModifica

  1. «David W. Griffith, Film Pioneer, Dies; Producer Of 'Birth Of Nation,' 'Intolerance' And 'America' Made Nearly 500 Pictures Set, Screen Standards Co-Founder Of United Artists Gave Mary Pickford And Fairbanks Their Starts.». The New York Times, 24-07-1948.
  2. «Figuras de cine: David Wark Griffith» (en castellà). Enrique Martínez-Salanova Sánchez. [Consulta: 31 agost 2020].
  • 501 Directores de Cine, pàgs. 16 a 18 de Steven Jay Schneider. Editorial Grijalbo (castellà)

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: D. W. Griffith