Hollywood

Districte de Los Angeles (Califòrnia)
Per a altres significats, vegeu «Hollywood (desambiguació)».

Hollywood és un districte de l'àrea metropolitana de Los Angeles, a Califòrnia, situada al nord d'aquesta urbs i a l'est de Beverly Hills.

Infotaula de geografia políticaHollywood
Hollywood sign hill view.jpg
Rètol de Hollywood

Localització
Map of Hollywood district, Los Angeles, California.png
34° 06′ 00″ N, 118° 20′ 00″ O / 34.1°N,118.33333333333°O / 34.1; -118.33333333333
EstatEstats Units d'Amèrica
Estat federatCalifòrnia
ComtatComtat de Los Angeles
Ciutat charterLos Angeles
Població
Total 800.000
• Densitat 12,73 hab/km²
Geografia
Superfície 62.865 km²
Limita amb Los Feliz
Indicatius
Codi postal 90027, 90028, 90029, 90038, 90046, 90068
Modifica dades a Wikidata
Rètol del Hollywood Boulevard

Contingut

Hollywood i el cinemaModifica

Coneguda com a «Meca del cinema», aquest sobrenom ve donat pel fet que des de la dècada de 1910 s'hi instal·laren aquí els estudis de producció i rodatge de les principals companyies productores del cinema estatunidenc. Entre aquests, cal destacar els de les companyies Paramount (inaugurats el 1914), Universal (coneguts com a Universal City, i inaugurats el 15 de març de 1915), Columbia, 20th Century Fox(1915), Warner Bros. (1919), Metro-Goldwyn-Mayer (1924), i RKO. Des de 1927 hi ha la seu de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences que concedeix anualment uns premis de popularitat universal coneguts com a Oscar. Tot plegat va fer que creixés ràpidament, passant de ser una àrea de granges i conreus a una ciutat que, als anys 70, tenia prop de 110.000 habitants, ocupats majoritàriament en les feines del cinema. Amb tot, la crisi provocada pel tancament dels estudis, va convertir-la, des dels anys 60, en una ciutat residencial.

Urbanísticament creuada per dues grans avingudes, Sunset Boulevard i Hollywood Avenue. Per als cinèfils tenen interès els vells estudis, convertits actualment en parcs temàtics, el Grauman's Chinese Theatre - amb les petjades de mans i peus sobre el ciment de les grans estrelles del cinema - i el Hollywood Bowl, la sala on es lliuraven els Oscars fins als anys 60, juntament amb el Passeig de la fama de Hollywood.[cal citació]

Des de la dècada del 1940 hi hagué intervenció censora per part d'entitats militars com la CIA. Així, la CIA aconseguí que no fou anomenada en cap pel·lícula o canal televisiu fins al 1959 amb North by Northwest.[1]

Durant la dècada del 1980 hi hagué abusos sexuals en la indústria de l'entreteniment assentada ací.[2] Un periodista de Deadline descobrí que un abusador de xiquets registrat es trobava dins de Oakwood, un complex d'apartaments on es reunien actors menors.[3]

El 2017 es va revelar la intervenció censora de la CIA, el Departament de Defensa dels Estats Units i la NSA des de fa dècades en la indústria del cinema de Hollywood.[1]

HistòriaModifica

Naixement i inicisModifica

Als Estats Units Edison tenia el control de la producció i el subministrament del cinema que s'estava produint; així que tot aquell que volgués fer cinema havia de pagar-li una serie de taxes, aconseguint així el subminsitrament exclusiu. Molta gent va sotmetres a les regles d'Edison afavorint a la lliure competencia d'aquest. Alguns cineastes però varen decidir negarse a pagar els impostos i per aquesta raó van haver d'amagar-se. Aisí és com un grup de cineastes que es feien dir els independents i que fugien de la llei van acabar creant una de les indústries cinematogràfiques actuals més importants.

Aquests independents es van organitzar i van formar la Independent Motion Distributing and Sales, un grup dirigit per Carl Laemmle i Greater New York Film Company fundada per William Fox.

Com que la demanda de cinema anava aumentant, convertit ja en un fenomen de masses, Edison no arribava a tothom i els "independents" que començaven a produir cintes varen començar a tenir cabuda i espectadors. Tot i així les primeres pel·lícules de Hollywood varen haver de ser gravades dins magatzems, llocs abandonats, granjes, masies... en la penombra de la delincuencia.[4]

Personatges il·lustresModifica

Llista dels films representatiusModifica

La BBC va elaborar una llista d'aquells films que considerava que eren els millors que la indústria de Hollywood havia fet. Ací en teniu alguns: [5]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Secker, Tom; Alford, Matthew «EXCLUSIVE: Documents expose how Hollywood promotes war on behalf of the Pentagon, CIA and NSA». Insurgence Intelligence, 04-07-2017 [Consulta: 7 juliol 2017].
  2. Abramovitch, Seth «Corey Feldman on Elijah Wood Hollywood Pedophilia Controversy: "I Would Love to Name Names"». Hollywood Reporter, 25-05-2016 [Consulta: 22 juny 2017].
  3. Robb, David «Deadline Investigates: Oakwood, Famed Haven For Child Actors, Housed But Will Evict Registered Sex Offender». Deadline, 15-04-2015 [Consulta: 22 juny 2017].
  4. «El Nacimiento de Hollywood». [Consulta: 2 novembre 2017].
  5. «Las 100 mejores películas de Hollywood según BBC» (en es-es). La Tercera.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hollywood