El Padrí
pel·lícula de 1972 dirigida per Francis Ford Coppola
El Padrí (títol original en anglès The Godfather)[1] és una pel·lícula de Francis Ford Coppola, feta als Estats Units el 1972. Està inspirada en el llibre homònim de Mario Puzo, qui també en va fer el guió. Pel·lícula amb molts intèrprets, cal destacar-ne Marlon Brando en el paper de Vito Corleone, «el Padrí»; també Al Pacino, James Caan, Richard Castellano i Robert Duvall, entre altres. Juntament amb les seves dues seqüeles, ha estat considerada la millor trilogia de tots els temps. Aquesta pel·lícula ha estat doblada tant al català central com al valencià.[2][3]
Sinopsi Modifica
L'estiu de 1945, se celebra el casament de Connie (Talia Shire) i Carlo Rizzi (Gianni Russo). Connie és l'única filla de Don Vito Corleone (Marlon Brando), cap d'una de les famílies que exerceixen el comandament de la Cosa Nostra a la ciutat de Nova York. Don Vito a més té tres fills més: el seu primogènit Sonny (James Caan), el feble Fred (John Cazale) i el més jove de tots, Michael (Al Pacino), un marine condecorat per la seva lluita en la Segona Guerra Mundial que acaba de tornar a casa a Nova York. Per designis de la fortuna, Michael acabarà portant la vida que no desitjava, prenent les regnes del negoci familiar, canviant la seva moral i els seus valors, per defensar sigui com sigui la seva família.[4]
Repartiment Modifica
| Actor | Personatge | Doblatge al català central[2] | Doblatge al valencià[3] |
|---|---|---|---|
| Marlon Brando | Don Vito Corleone | Ricard Solans | Juli Mira |
| Al Pacino | Michael Corleone | Pep Torrents | José Luis Valero |
| James Caan | Santino «Sonny» Corleone | Jesús Ferrer | Josep Manel Casany |
| Richard Castellano | Peter Clemenza | Josep Maria Ullod | |
| Robert Duvall | Tom Hagen | Ernest Aura | Edu Borja |
| Diane Keaton | Kay Adams-Corleone | Maifé Gil | Marina Viñals |
| John Cazale | Frederico «Fredo» Corleone | Carles Sales | |
| Talia Shire | Constanzia «Connie» Corleone | Montse Miralles | Xus Romero |
| Abe Vigoda | Salvatore Tessio | Pepe Mediavilla | |
| Al Lettieri | Virgil «The Turk» Sollozzo | Jaume Comas | Sergio Capelo |
| Gianni Russo | Carlo Rizzi | Pep Anton Muñoz | Enric Puig |
| Sterling Hayden | Capità McCluskey | Manuel Lázaro | |
| Lenny Montana | Luca Brasi | Joan Crosas | Felip Bau |
| Richard Conte | Emilio Barzini | Isidro Sola | |
| Al Martino | Johnny Fontane | Jordi Royo | César Lechiguero |
| John Marley | Jack Woltz | Ramon Puig | |
| Alex Rocco | Moe Greene | Joan Carles Gustems | |
| Morgana King | Carmela Corleone | Glòria Roig | |
| Corrado Gaipa | Don Tommasino | ||
| Franco Citti | Calò | ||
| Johnny Martino | Paulie Gatto | Adrià Frias | |
| Victor Rendina | Philip Tattaglia | Felip Peña | |
| Tony Giorgio | Bruno Tattaglia | Eduard Elias | |
| Simonetta Stefanelli | Apollonia Vitelli-Corleone | ||
| Louis Guss | Don Zaluchi | ||
| Tom Rosqui | Rocco Lampone | ||
| Joe Spinell | Willi Cicci | ||
| Richard Bright | Al Neri | ||
| Julie Gregg | Sandra Corleone | ||
| Jeannie Linero | Lucy Mancini | ||
| Sofia Coppola | Michael Francis Rizzi | ||
| Salvatore Corsitto | Bonasera | Enric Arredondo | Aurelio Delgado |
| Vito Scotti | Nazorine | Eduard Lluís Muntada | |
| Gabriele Torrei | Enzo | Albert Mieza |
Música Modifica
La banda sonora de la pel·lícula[5]
| Núm. | Títol | Artista | Durada |
|---|---|---|---|
| 1. | «Main Title (The Godfather Waltz)» | Nino Rota | 2:04 |
| 2. | «I Have But One Heart (O Marenariello)» | Nino Rota | 2:59 |
| 3. | «The Pickup» | Nino Rota | 2:56 |
| 4. | «Connie's Wedding» | Nino Rota | 1:32 |
| 5. | «The Halls of Fear» | Nino Rota | 2:12 |
| 6. | «Sicilian Pastorale» | Nino Rota | 3:01 |
| 7. | «Love Theme from The Godfather» | Nino Rota | 3:43 |
| 8. | «The Godfather Waltz» | Nino Rota | 3:38 |
| 9. | «Appollonia» | Nino Rota | 1:23 |
| 10. | «The New Godfather» | Nino Rota | 1:58 |
| 11. | «The Baptism» | Nino Rota | 1:49 |
| 12. | «The Godfather Finale» | Nino Rota | 3:47 |
Al voltant de la pel·lícula Modifica
Anecdotari Modifica
- En els extres de l'edició en DVD, Francis Ford Coppola afirma que les escenes en què es veuen primers plans dels diaris, com en la que Kay i Michael veuen la notícia que han atemptat contra Don Corleone, van ser filmades per George Lucas.[6]
- Robert De Niro (Vito Corleone a la segona part) es va presentar a les audicions pel paper de Sony Corleone, però no el van contractar.[6]
- El cap de cavall que es pot veure a la pel·lícula anava a ser real, però Coppola diu que va rebre multitud de queixes de societats protectores d'animals i la va haver de canviar per un de ceràmica.[6]
- L'Oscar que havia de rebre Brando pel seu paper, es va negar a recollir-lo i va enviar a Petita Ploma, una índia nativa americana que en el seu discurs va criticar a la indústria del cinema per haver tractat tan malament al seu poble.[6]
- Quan Sonny colpeja al seu cunyat, li va trencar un parell de costelles sense voler.[6]
- Segons comenta un productor, algun dels actors contractats per fer papers secundaris eren de la màfia i gent del sindicat.[6]
- Frank Sinatra estava proposat per al paper de Johnny Fontane, però es va rebutjar per la gran similitud que existia entre aquest paper i la vida real de Sinatra.[6]
- Segons expliquen, mai diuen paraules relacionades amb la Màfia en tota la saga perquè Coppola i Puzo van tenir una visita de dues persones ben vestides, que sempre es van dirigir cap a ells amb molt de respecte i els van comentar: Sabem que estan treballant en una pel·lícula sobre uns negocis a Nova York… pel seu bé i pel de la cinta esperem que no s'esmentin paraules com Màfia, Cosa Nostra o alguna similar…[6]
- El llibre d'El Padrí va estar 67 setmanes en la llista de Best-Sellers.[6]
- Els noms que sonaven pel paper de Michael Corleone abans que Pacino van ser Robert Redford, Warren Beatty, Ryan O'Neill i James Caan.[6]
- Paramount no volia a Al Pacino (un desconegut, llavors) per fer de Michael, li deien el nan, però al final Coppola els va convèncer tallant-li els cabells a l'estil universitari. Així i tot, fins a l'escena del restaurant en què Michael està amb Solozzo i McCluskey, Paramount va estar a disgust amb Al Pacino i després d'aquesta escena van canviar d'idea.[6]
- Peckinpah (l'altre director proposat per fer la pel·lícula), comptava els minuts de cinta per cadàvers, mentre que Coppola no volia tanta violència sinó els costums d'una família siciliana a Amèrica, amb la peculiaritat que pertanyien a la màfia[6]
- Per al paper de Vito també estaven pensats George Scott i Laurence Olivier, encara que al final prevalgués l'elecció de Coppola.[6]
Pífies i errades Modifica
- Quan assassinen a Sonny (James Caan), en un primer moment veiem que destrossen el seu cotxe completament, fins i tot el parabrisa. No obstant això, segons abans que arribi la policia, la lluna davantera del cotxe està intacta.[7]
- Michael està negociant a Las Vegas amb Moe Green, a qui li serveixen una copa. El got en qüestió canvia de posició en diferents ocasions.[7]
- Mentre Michael (Al Pacino) i Kay (Diane Keaton) estan menjant, en el casament de la germana, Kay està fumant un cigarret, el qual apareix i desapareix de la seva mà en cada pla.[7]
Cameo Modifica
- La nena que estan batejant gairebé al final de la pel·lícula és Sofia Coppola, filla del director del film Francis Ford Coppola.[8]
- Gian-Carlo Coppola, fill del director de la pel·lícula, apareix en el bateig final com un dels assistents.[8]
- Part de la música de la pel·lícula està composta per Carmine Coppola, pare de Francis Ford Coppola. El curiós és que també apareix en la pel·lícula amb la seva banda de música al complet.[8]
- La germana de Coppola interpreta Connie Corleone, el seu nom, Talia Shire.[8]
Comentaris Modifica
Pel·lícula basada en el llibre, del mateix nom, de Mario Puzo. Va ser la primera d'una trilogia completada per El Padrí II (1974) i El Padrí III (1990). Guanyadora de tres Oscar el 1973, a la millor pel·lícula, millor guió de Mario Puzo i Francis Ford Coppola i millor actor per Marlon Brando.
Presenta un retrat precís i profund d'una època i un ambient, però sobretot és una crítica subreptícia a la societat nord-americana, les relacions intrafamiliars, la pràctica política i els seus esquemes morals tractats subtilment com rerefons del guió mitjançant temàtiques relatives al món de la màfia, la immigració, la relació de parella, els sistemes de dominació familiars, la violència criminal i la seva associació política.
Part de l'atractiu visual i estilístic de l'obra consisteixi en la interpretació de la figura de Michael Corleone. En la seqüència inicial de la pel·lícula Michael se'ns presenta amb rostre angelical, fins i tot Coppola empra filtres especials que reduïxen les seves arrugues i combinats amb la il·luminació i el maquillatge ens ensenyen un Michael molt més jove, tot just abandonada l'adolescència. El brutal canvi que s'opera en la seva ànima quan assumeix l'herència de sang dels Corleone es reflecteix també en el seu rostre, que en l'última escena és ja la d'un home madur, complex, que mira directament als ulls i menteix amb tot el seu cor.
Reconeixements Modifica
Premis i nominacions Modifica
| Any | Premi | Categoria | Persona | Resultat |
|---|---|---|---|---|
| 1972 | National Board of Review[9] | Millor actor secundari | Al Pacino | Guanyador |
| 1973 | Premis Oscars[10] | Millor pel·lícula | Guanyadora | |
| Millor actor | Marlon Brando | Guanyador[a] | ||
| Millor guió original | Mario Puzo Francis Ford Coppola |
Guanyador | ||
| Millor director | Francis Ford Coppola | Nominat | ||
| Millor actor secundari | Robert Duvall Al Pacino James Caan |
Nominats | ||
| Millor banda sonora | Nino Rota | Nominat[b] | ||
| Millor so | Charles Grenzbach Richard Portman Christopher Newman |
Nominats | ||
| Millor vestuari | Anna Hill Johnstone | Nominada | ||
| Millor muntatge | William Reynolds Peter Zinner |
Nominats | ||
| Premi Globus d'Or[9] | Millor pel·lícula dramàtica | Guanyadora | ||
| Millor actor dramàtic | Marlon Brando | Guanyador | ||
| Millor director | Francis Ford Coppola | Guanyador | ||
| Millor banda sonora original | Nino Rota | Guanyador | ||
| Millor guió | Mario Puzo Francis Ford Coppola |
Guanyadors | ||
| Millor actor dramàtic | Al Pacino | Nominat | ||
| Marlon Brando | Guanyador | |||
| Millor actor secundari | James Caan | Nominat | ||
| Premi BAFTA[9] | Millor música | Nino Rota | Guanyadora | |
| Millor actor | Marlon Brando | Nominat | ||
| Millor actor secundari | Robert Duvall | Nominat | ||
| Millor director, guionista o productor britànic novell | Al Pacino | Nominat | ||
| Millor vestuari | Anna Hill Johnstone | Nominat | ||
| Premi David di Donatello | Millor pel·lícula estrangera | Guanyadora | ||
| Millor actor secundari | Al Pacino | Guanyador | ||
| American Cinema Editors[9] | Millor muntatge | William Reynolds Peter Zinner |
Nominats | |
| Premis Grammy[9] | Millor banda sonora | Nino Rota | Guanyador | |
| Directors Guild of America[9] | Millor equip de direcció | Francis Ford Coppola Fred C. Caruso Fred T. Gallo Steven P. Skloot |
Guanyadors | |
| New York Film Critics Circle[9] | Millor Actor secundari | Robert Duvall | Guanyador | |
| Writers Guild of America[9] | Millor guió adaptat | Mario Puzo Francis Ford Coppola |
Guanyador | |
| Golden Screen, Alemanya[9] | Millor pel·lícula | Guanyador | ||
| Kansas City Film Critics Circle[9] | Millor actor secundari | Guanyador | ||
| 1990 | National Film Preservation Board[9] | Millor pel·lícula | Al Pacino | Guanyadora |
| 2001 | DVD Exclusive[9] | Edició DVD | Nominada | |
| 2002 | Online Film Critics Society[9] | Edició DVD | Nominada |
Reconeixements de l'AFI Modifica
- 1998 AFI's 100 anys… 100 pel·lícules – No. 3[11]
- 2001 AFI's 100 anys… 100 emocions – No. 11[12]
- 2005 AFI's 100 anys… 100 cites de pel·lícula:
- «I'm going to make him an offer he can't refuse.» (Vaig a fer-li una oferta que no podrà refusar) – No. 2[13]
- 2006 AFI's 100 anys de partitures de pel·lícules – No. 5[14]
- 2007 AFI's 100 anys… 100 pel·lícules (Edició de 10è aniversari) – No. 2[15]
- 2008 AFI's 10 Top 10 – No. 1 pel·lícula de Gangsters[16]
Llistes de millors pel·lícules Modifica
| Publicació | País | Llista | Posició |
|---|---|---|---|
| Empire | EUA | Les 500 millors pel·lícules de la història[17] | 1 |
| IMDb | EUA | Les millors pel·lículas de la història [18] | 2 |
| Sight & Sound | UK | Les 50 millors pel·lícules de la història[19] | 21 |
| Rotten Tomatoes | EUA | Les 50 millors pel·lícules de la història[20] | 5 |
| AFI | EUA | Les 50 millors pel·lícules de la història[21] | 2 |
| FilmAffinity | España | Les millors pel·lícules de la història | 1 |
| Letterboxd | EUA | Les millors pel·lícules de la història | 1 |
Notes Modifica
- ↑ Malon Brando va rebutjar el premi. En el seu lloc va enviar a la cerimònia d'entrega a una actriu d'origen amerindi, que es va manifestar en contra del tractament que rebia el seu poble a les pel·lícules de Hollywood i pels esdeveniments que ocorrien llavors a Wounded Knee.
- ↑ Nino Rota va ser desqualificat en considerar-se que la seva cançó era una versió d'una altra utilitzada anteriorment. John Addison per L'empremta va entrar al seu lloc.
Referències Modifica
- ↑ Títol en català a Ésadir.cat
- ↑ 2,0 2,1 «EL PADRÍ». el doblatge. [Consulta: 7 gener 2014].
- ↑ 3,0 3,1 «Ficció en Valencià: El Padrí (1972)». [Consulta: 28 abril 2016].
- ↑ «El Padrino» (en castellà). sensacine.com. [Consulta: 22 març 2023].
- ↑ «Nino Rota The Godfather» (en anglès). allmusic. [Consulta: 3 gener 2014].
- ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 «The Godfather» (en castellà). cineol. [Consulta: 3 gener 2014].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «El Padrino (Erroramas)» (en castellà). cineol. [Consulta: 3 gener 2014].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «El Padrino (Cameos)» (en castellà). cineol. [Consulta: 3 gener 2014].
- ↑ 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 «El padrino (1972)» (en anglès). imdb. [Consulta: 3 gener 2014].
- ↑ «The 45th Academy Awards (1973) Nominees and Winners» (en anglès). Oscars. Arxivat de l'original el 6 d’octubre 2014. [Consulta: 3 gener 2014].
- ↑ «AFI's 100 Years...100 Movies». American Film Institute. Arxivat de l'original el 12 abril 2019. [Consulta: 14 novembre 2014].
- ↑ «AFI's 100 Years...100 Thrills». American Film Institute. Arxivat de l'original el 28 març 2014. [Consulta: 14 novembre 2014].
- ↑ «AFI's 100 Years...100 Movie Quotes». American Film Institute. Arxivat de l'original el 13 març 2011. [Consulta: 14 novembre 2014].
- ↑ «AFI's 100 Years of Film Scores». American Film Institute. Arxivat de l'original el 3 agost 2016. [Consulta: 14 novembre 2014].
- ↑ «AFI's 100 Years...100 Movies (10th Anniversary Edition)». American Film Institute. Arxivat de l'original el 6 juny 2013. [Consulta: 14 novembre 2014].
- ↑ «AFI's 10 Top 10: Top 10 Gangster». American Film Institute. Arxivat de l'original el 18 novembre 2016. [Consulta: 14 novembre 2014].
- ↑ «Empire's 500 Best Movies of All Time» (en anglès). Empire, 2011. [Consulta: 17 febrer 2012].
- ↑ «Top 250 movies» (en anglès), 2019. [Consulta: 17 desembre 2011].
- ↑ «Las 50 mejores películas de todos los tiempos según Sight & Sound». Filmin.es, 2012. [Consulta: 8 juny 2016].
- ↑ «Top 100 Movies Of All Time» (en anglès). Rotten Tomatoes, 2013. [Consulta: 17 desembre 2012].
- ↑ «Top 100 Movies Of All Time» (en anglès). AFI, 2007. [Consulta: 17 desembre 2007].
Vegeu també Modifica
Enllaços externs Modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Padrí |