Obre el menú principal

L'Oscar al millor guió adaptat és un premi atorgat per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques, cada any, que es dóna a un guió cinematogràfic provinent d'una altra font (normalment un llibre, una obra de teatre, una sèrie de televisió o una pel·lícula ja existent).

Infotaula d'esdevenimentOscar al millor guió adaptat
Tipus Oscar
Estat Estats Units d'Amèrica
Xarxes
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

HistòriaModifica

Aquesta categoria existeix des de la primera edició dels premis l'any 1928, si bé al llarg de la història ha rebut diferents noms. En les edicions de 1929 i 1930 no hi hagué distinció entre obres originals i adaptades pel que fa a la categoria. En l'edició de 1931 ja es tornà a subdividir la categoria novament en història original i guió adaptat.

Joseph L. Mankiewicz, fou el primer guionista en guanyar dues vegades el premi i ho feu de forma consecutiva els anys 1949 i 1950. Altres guanyadors per partida doble són George Seaton, Robert Bolt (que també guanyà dues vegades consecutives), Francis Ford Coppola, Mario Puzo, Alvin Sargent, Ruth Prawer Jhabvala, Alexander Payne i Michael Wilson. Aquest últim estigué inclòs a la "llista negra de Hollywood" i el segon guardó no li fou concedit fins anys més tard.

La primera dona en guanyar el premi a millor guió adaptat fou Frances Marion l'any 1930 i els primers germans Philip G. Epstein i Julius J. Epstein el 1942 per Casablanca. Posteriorment James i William Goldman guanyaren el premi, de forma separada i els últims germans en aconseguir guanyar el premi foren Joel i Ethan Coen per No Country for Old Men.

Dos autors han vist adaptats els seus texts amb dues victòries: Mario Puzzo ha vist adaptada la seva novel·la The Goodfather i ha resultat guanyador els anys 1972 i 1974 en un guió realitzat per ell mateix i Francis Ford Coppola, i E. M. Foster ha vist adaptades les seves novel·les A room with a view i Howards Ends els anys 1986 i 1992 per part de Ruth Prawer Jhabvala. Per la seva part, Larry McMurtry és l'únic autor que ha guanyat el premi adaptant una novel·la d'un altre (Brokeback Mountain d'Annie Proulx el 2005) i que ha vist com una novel·la seva Terms of Endearment resultava guanyadora l'any 1983. Emma Thompson és l'únic intèrpret en rebre sengles Oscars, en aquest cas com a actriu principal i guió adaptat, esdevenint també nominats els actors Billy Bob Thornton i John Huston.

El guionistes Billy Wilder, Charles Brackett, Paddy Chayefsky, Francis Ford Coppola, Horton Foote, William Goldman, Robert Benton, Bo Goldman i Joel i Ethan Coen també han aconseguit un Oscar per un guió original.

Notables autors han participat en aquesta categoria adaptant els seus textos o els d'altres escriptors: George Bernard Shaw, Graham Greene, Tennessee Williams, Vladimir Nabokov, James Hilton, Dashiell Hammett, Raymond Chandler, Lillian Hellman, Irwin Shaw, James Agee, Norman Corwin, S. J. Perelman, Terence Rattigan, John Osborne, Robert Bolt, Harold Pinter, David Mamet, Larry McMurtry, Arthur Miller, John Irving, David Hare, Tony Kushner o August Wilson.

Guanyadors i nominatsModifica

En les llistes que segueixen, el guanyador del premi es mostra en primer lloc i en negreta, el segueixen els altres nominats. Cada entrada individual mostra el nom de la pel·lícula seguit pel nom del guionista i la font de referència. Seguint la pràctica de l'Acadèmia, les pel·lícules detallades en la llista estan classificades segons l'any de la seva nominació oficial a Los Angeles que és, normalment, l'any de la seva estrena.

Dècada del 1920Modifica

Guanyador Nominats
Millor escriptor, adaptació (Best Writing, Adaptation)
1928
Benjamin Glazer per 7th Heaven
(sobre obra de teatre The Seventh Heaven d'Austin Stong)
Assoliment escriptor (Writing Achievement)
1929
Hanns Kräly per The Patriot
(sobre l'obra Der Patriot d'Ashley Dukes i l'obra Paul I de Dmitry Merezhkovsky)

Dècada del 1930Modifica

Guanyador Nominats
1930
Frances Marion per The Big House
(guió original)
Millor escriptor, adaptació (Best Writing, Adaptation)
1931
Howard Estabrook per Cimarron
(sobre novel·la Cimarron d'Edna Ferber)
1932
Edwin J. Burke per Bad Girl
(sobre novel·la Bad Girl de Viña Delmar)
1933
Victor Heerman i Sarah Y. Mason per Little Women
(sobre novel·la Donetes de Louisa May Alcott)
1934
Robert Riskin per Va succeir una nit
(sobre obra Night Bus de Samuel Hopkins Adams)
1935
Dudley Nichols per El delator
(sobre novel·la The Informer de Liam O'Flaherty)
Millor guionista (Best Writing, Screenplay)
1936
Pierre Collings i Sheridan Gibney per The Story of Louis Pasteur
(sobre història pròpia)
1937
Heinz Herald, Geza Herczeg i Norman Raine per The Life of Emile Zola
(sobre llibre Zola and His Time de Matthew Josephson)
1938
Ian Dalrymple, Cecil Lewis, W.P. Lipscomb i George Bernard Shaw per Pigmalió
(sobre Obra Pigmalió de George Bernard Shaw)
1939
Sidney Howard[1] per Allò que el vent s'endugué
(sobre novel·la Allò que el vent s'endugué de Margaret Mitchell)

Dècada del 1940Modifica

Guanyador Nominats
1940
Donald Ogden Stewart per The Philadelphia Story
(sobre obra The Philadelphia Story de Philip Barry)
1941
Sidney Buchman i Seton I. Miller per Here Comes Mr. Jordan
(sobre obra Heaven Can Wait de Harry Segall)
1942
George Froeschel, James Hilton, Claudine West i Arthur Wimperis per Mrs. Miniver
(sobre el personatge de la columna de diari de Jan Struther)
1943
Philip Epstein, Julius J. Epstein i Howard Koch per Casablanca
(sobre Oora Everybody Comes to Rick's de Murray Burnett i Joan Alison)
1944
Frank Butler i Frank Cavett per Going My Way
(sobre història de Leo McCarey)
1945
Charles Brackett i Billy Wilder per Dies perduts
(sobre novel·la The Lost Weekend de Charles R. Jackson)
1946
Robert Sherwood per Els millors anys de la nostra vida
(sobre novel·la Glory for Me de MacKinlay Kantor)
1947
George Seaton per Miracle on 34th Street
(sobre història de Valentine Davies)
1948
John Huston per El tresor de Sierra Madre
(sobre novel·la The Treasure of the Sierra Madre de B. Traven)
1948
Joseph L. Mankiewicz per A Letter to Three Wives
(sobre novel·la A Letter to Three Wives de John Klempner)

Dècada del 1950Modifica

Guanyador Nominats
1950
Joseph L. Mankiewicz per Tot sobre Eva
(sobre novel·la curta The Wisdom of Eve de Mary Orr)
1951
Harry Brown i Michael Wilson per A Place in the Sun
(sobre novel·la An American Tragedy de Theodore Dreiser i obra de Patrick Kearney)
1952
Charles Schnee per The Bad and the Beautiful
(sobre història Tribute to a Badman de Charles Bradshaw)
1953
Daniel Taradash per D'aquí a l'eternitat
(sobre novel·la From Here to Eternity de James Jones)
1954
George Seaton per The Country Girl
(sobre obra The Country Girl de Clifford Odets)
1955
Paddy Chayefsky per Marty
(sobre Telefilm Marty de Paddy Chayefsky)
Guió adaptat (Best Screenplay-Adapted)
1956
John Farrow, S. J. Perelman i James Poe per La volta al món en vuitanta dies
(sobre novel·la La volta al món en vuitanta dies de Jules Verne)
Guió basat en material d'altres mitjans (Screenplay Based on Material from Another Medium)
1957
Pierre Boulle, Carl Foreman i Michael Wilson[4] per El pont del riu Kwai
(sobre novel·la The Bridge over the River Kwai de Pierre Boulle)
1958
Alan Jay Lerner per Gigí
(sobre novel·la Gigi de Colette)
1959
Neil Paterson per Un lloc a dalt de tot
(sobre novel·la Room at the Top de John Braine)

Dècada del 1960Modifica

Guanyador Nominats
1960
Richard Brooks per Elmer Gantry
(sobre novel·la Elmer Gantry de Sinclair Lewis)
1961
Abby Mann per Els judicis de Nuremberg
(sobre obra Judgment at Nuremberg d'Abby Mann)
1962
Horton Foote per To Kill a Mockingbird
(sobre novel·la Matar un rossinyol de Harper Lee)
1963
John Osborne perTom Jones
(sobre Novel·la The History of Tom Jones, a Foundling de Henry Fielding)
1964
Edward Anhalt per Becket
(sobre obra Becket de Jean Anouilh)
1965
Robert Bolt per Doctor Jivago
(sobre novel·la Doctor Jivago de Boris Pasternak)
1966
Robert Bolt per Un home per a l'eternitat
(sobre obra A Man for All Seasons de Robert Bolt)
1967
Stirling Silliphant per En la calor de la nit
(sobre novel·la In the Heat of the Night de John Ball)
1968
James Goldman per The Lion in Winter
(sobre obra The Lion in Winter de James Goldman)
1968
Waldo Salt per Cowboy de mitjanit
(sobre obra novel·la Midnight Cowboy de James Leo Herlihy)

Dècada del 1970Modifica

Guanyador Nominats
1970
Ring Lardner Jr. per MASH
(sobre novel·la MASH: A Novel About Three Army Doctors de H. Richard Hornberger)
1971
Ernest Tidyman per French Connection
(sobre novel·la The French Connection: A True Account of Cops, Narcotics, and International Conspiracy de Robin Moore)
1972
Mario Puzo i Francis Coppola per El Padrí
(sobre novel·la El Padrí de Mario Puzo)
1973
William Peter Blatty per L'exorcista
(sobre novel·la L'exorcista de William Blatty)
Guió adaptat d'altres materials (Screenplay Adapted From Other Material)
1974
Mario Puzo i Francis Coppola per El Padrí II
(sobre novel·la El Padrí de Mario Puzo)
1975
Bo Goldman i Laurence Hauben per Algú va volar sobre el niu del cucut
(sobre novel·la Algú va volar sobre el niu del cucut de Ken Kesey)
Guió basat en material d'altres mitjans (Screenplay Based on Material from Another Medium)
1976
William Goldman per Tots els homes del president
(sobre llibre All the President's Men de Carl Bernstein i Bob Woodward)
1977
Alvin Sargent per Julia
(sobre novel·la Pentimento de Lillian Hellman)
1978
Oliver Stone per L'Exprés de Mitjanit
(sobre llibre Midnight Express de Billy Hayes i William Hoffer)
1979
Robert Benton per Kramer contra Kramer
(sobre novel·la Kramer vs. Kramer d'Avery Corman)

Dècada del 1980Modifica

Guanyador Nominats
1980
Alvin Sargent per Gent corrent
(sobre novel·la Ordinary People de Judith Guest)
1981
Ernest Thompson per On Golden Pond
(sobre obra On Golden Pond d'Ernest Thompson)
1982
Costa-Gavras i Donald Stewart per Missing
(sobre llibre The Execution of Charles Horman: An American Sacrifice de Thomas Hauser)
1983
James L. Brooks per La força de la tendresa
(sobre novel·la Terms of Endearment de Larry McMurtry)
1984
Peter Shaffer per Amadeus
(sobre obra Amadeus de Peter Shaffer)
1985
Kurt Luedtke per Out of Africa
(sobre memòries Out of Africa d'Isak Dinesen, llibre Silence Will Speak d'Errol Trzebinski i Isak Dinesen: The Life of a Storyteller de Judith Thurman)
1986
Ruth Prawer Jhabvala per Una habitació amb vista
(sobre novel·la A Room with a View d'E.M. Forster)
1987
Bernardo Bertolucci i Mark Peploe per L'últim emperador
(sobre autobiografia From Emperor to Citizen: The Autobiography of Aisin-Gioro Pu Yi de Pu Yi)
1988
Christopher Hampton per Les amistats perilloses
(sobre obra Les Liaisons Dangereuses de Christopher Hampton i novel·la de Pierre Choderlos de Laclos)
1989
Alfred Uhry per Tot passejant Miss Daisy
(sobre obra Driving Miss Daisy d'Alfred Uhry)

Dècada del 1990Modifica

Guanyador Nominats
1990
Michael Blake per Ballant amb llops
(sobre novel·la Dances with Wolves de Michael Blake)
Guió basat en material prèviament publicat o produït (Screenplay Based on Material Previously Published or Produced)
1991
Ted Tally per El silenci dels anyells
(sobre novel·la The Silence of the Lambs de Thomas Harris)
1992
Ruth Prawer Jhabvala per Retorn a Howards End
(sobre novel·la Howards End d'E.M. Forster)
1993
Steven Zaillian per La llista de Schindler
(sobre novel·la Schindler's Ark de Thomas Keneally)
1994
Eric Roth per Forrest Gump
(sobre novel·la Forrest Gump de Winston Groom)
1995
Emma Thompson per Sentit i sensibilitat
(sobre novel·la Sense and Sensibility de Jane Austen)
1996
Billy Bob Thornton per L'altre costat de la vida
(sobre curtmetratge Some Folks Call It a Sling Blade de Billy Bob Thornton)
1997
Curtis Hanson i Brian Helgeland per L.A. Confidential
(sobre novel·la L.A. Confidential de James Ellroy)
1998
Bill Condon per Gods and Monsters
(sobre novel·la Father of Frankenstein de Christopher Bram)
1999
John Irving per The Cider House Rules
(sobre novel·la The Cider House Rules de John Irving)

Dècada del 2000Modifica

Guanyador Nominats
2000
Stephen Gaghan per Traffic
(sobre sèrie de televisió Traffik de Simon Moore)
2001
Akiva Goldsman per Una ment meravellosa
(sobre biografia A Beautiful Mind de Sylvia Nasar)
Guió adaptat (Adapted Screenplay)
2002
Ronald Harwood per El pianista
(sobre llibre The Pianist de Wladyslaw Szpilman)
2003
Fran Walsh, Philippa Boyens i Peter Jackson per El Senyor dels Anells: El retorn del rei
(sobre novel·la El retorn del rei de J. R. R. Tolkien)
2004
Alexander Payne i Jim Taylor per Entre copes
(sobre novel·la Sideways de Rex Pickett)
2005
Larry McMurtry i Diana Ossana per Brokeback Mountain
(sobre novel·la curta Brokeback Mountain d'Annie Proulx)
2006
William Monahan per Infiltrats
(sobre el guió cinematogràfic d'Infernal Affairs d'Alan Mak i Felix Chong)
2007
Ethan Coen i Joel Coen per No Country for Old Men
(sobre novel·la No Country for Old Men de Cormac McCarthy)
2008
Simon Beaufoy per Slumdog Millionaire
(sobre novel·la Q & A de Vikas Swarup)
2009
Geoffrey Fletcher per Precious
(sobre novel·la Push de Sapphire)

Dècada del 2010Modifica

Guanyador Nominats
2010
Aaron Sorkin per La xarxa social
(sobre llibre The Accidental Billionaires de Ben Mezrich)
2011
Alexander Payne, Nat Faxon i Jim Rash per The Descendants
(sobre novel·la The Descendants de Kaui Hart Hemmings)
2012
Chris Terrio per Argo
(sobre llibre The Master of Disguise d'Antonio J. Méndez i article The Great Escape de Joshuah Bearman)
2013
John Ridley per 12 anys d'esclavitud
(sobre memòries Twelve Years a Slave de Solomon Northup)
2014
Graham Moore per The Imitation Game
(sobre llibre Alan Turing: The Enigma d'Andrew Hodges)
2015
Adam McKay i Charles Randolph per The Big Short
(sobre llibre The Big Short de Michael Lewis)
2016
Barry Jenkins i Tarell Alvin McCraney per Moonlight
(sobre obra In Moonlight Black Boys Look Blue de Tarell Alvin McCraney)
2017
James Ivory per Call Me by Your Name
(sobre la novel·la Call Me by Your Name d'André Aciman)
2018
Spike Lee, David Rabinowitz, Charlie Wachtel i Kevin Willmott per BlacKkKlansman
(sobre les memòries de Ron Stallworth)

SuperlatiusModifica

Rècord Guionista Pel·lícula Edat (en anys) Ref.
Guanyador de més edat James Ivory Call Me by Your Name 89
Nominat de més edat [8]
Guanyador més jove Ernest Thompson On Golden Pond 32
Nominat més jove Joseph L. Mankiewicz Skippy 21


NotesModifica

  1. Nominació i premi pòstum
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Nominació pòstuma
  3. A causa que no se li va permetre treballar per la seva inclusió en l'anomenada "llista negra de Hollywood", Wilson no va aparèixer en els crèdits de la pel·lícula, motiu pel qual la seva nominació no podia existir sota les lleis que regien l'Acadèmia en aquell moment. Un cop revocada la llei, el desembre de 2002 es restablí la nominació.
  4. Inicialment Pierre Boulle, autor de la novel·la, fou acreditat com a guionista de la pel·lícula i guanyà el premi. Foreman i Wilson en aquells moments formaven part de l'anomenada "llista negra de Hollywood", motiu pel qual no foren acreditats com a guionistes. L'Acadèmia de Governadors els restituí com a guionistes l'any 1984.
  5. Inicialment només fou nominat Robert Bolt, que fou el responsable final del guió a partir del primer esborrany realitzat per Michael Wilson i que no acabà d'agradar al productor de la pel·lícula Sam Spiegel. El 26 de setembre de 1995 la Junta de Governadors decidí incloure Wilson en les candidatures.
  6. Robert Towne, descontent amb les alteracions que sofrí el seu guió de Greystoke, la llegenda de Tarzan per part del coguionista Michael Austin decidí renuncià al seu nom en els crèdit finals i el signà amb el pseudònim de P.H. Vazak.
  7. El guionista Charlie Kaufman s'inventà el personatge de Donald Kaufman com a coguionista de la pel·lícula i personatge de la pròpia pel·lícula (interpretat de Nicolas Cage). L'Acadèmia el nominà sense saber que era inventat.
  8. https://www.theringer.com/2018/1/23/16923366/academy-award-nominations-get-out-lady-bird-three-billboards-shape-of-water-snubs-surprises

Enllaços externsModifica