Frances Marion
Frances Marion (San Francisco, 18 de novembre de 1888[1] - Los Angeles, 12 de maig de 1973) va ser una periodista, escriptora i guionista de nacionalitat estatunidenca, sovint esmentada com una de les dones guionistes de més renom del segle xx, al costat de June Mathis i Anita Loos. Va ser la primera dona a guanyar dos Oscar com a guionista: Oscar al millor guió adaptat, el 1930 per la pel·lícula The Big House, i el 1932 Oscar al millor argument per The Champ.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 novembre 1888 San Francisco (Estats Units d'Amèrica) |
| Mort | 12 maig 1973 (84 anys) Los Angeles (Estats Units d'Amèrica) |
| Causa de mort | Malaltia cardiovascular |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Guionatge cinematogràfic, direcció i periodisme |
| Ocupació | guionista, actriu de cinema, actriu, directora de cinema, escriptora, novel·lista, periodista, guionista de cinema |
| Activitat | 1912 – |
| Nom de ploma | Francis Marion Frank M. Clifton |
| Família | |
| Cònjuge | Fred Thomson (1919–1928) George William Hill (1930–1933) |
Premis
| |
       | |
CarreraModifica
El seu veritable nom era Marion Benson Owens i va néixer a Sant Francisco (Califòrnia). Va treballar com a periodista i va ser corresponsal de guerra durant la Primera Guerra Mundial. Quan va tornar a casa, es va mudar a Los Angeles i la van contractada com a guionista ajudant per a Lois Weber Productions, una productora propietat de la pionera directora cinematogràfica Lois Weber.
Amb el nom de "Frances Marion" va escriure molts guions per a l'actriu Mary Pickford, incloent el de Rebecca of Sunnybrook Farm i The Poor Little Rich Girl. També va escriure guions per a altres films d'èxit de les dècades de 1920 i 1930. A més, va ser la primera dona que va guanyar un Óscar al millor guió adaptat, la qual cosa va aconseguir el 1930 amb la pel·lícula The Big House, amb la qual va aconseguir el 1932 un Óscar al millor argument per The Champ. En total va participar en més de 300 guions i en més de 130 films. També va dirigir i va actuar de manera ocasional en algunes de les primeres pel·lícules de Mary Pickford.
Vida personalModifica
Marion es va casar en quatre ocasions, les dues primeres amb Wesley de Lappe i amb Robert Pike, tot això abans de canviar-se el nom. El 1919 es va casar amb Fred Thomson, actor que havia treballat al costat de Mary Pickford en The Love Light el 1921. Després de la inesperada defunció de Thomson el 1928, es va casar amb el director George W. Hill en 1930, encara que aquest matrimoni es va acabar en divorci el 1933. Va tenir dos fills –Fred C. i Richard (adoptat)–. Fred va arribar a ser editor de les obres de George Eliot i va publicar edicions de l'obra Felix Holt, the Radical el 1980 i més endavant.
Durant molts anys, Marion va estar sota contracte amb MGM Studios, però, malgrat la seva bona situació, va abandonar Hollywood el 1946 per dedicar més temps a escriure teatre i novel·les. A més, el 1972 va publicar un llibre de memòries, Off With Their Heads: A Seriós-Comic Tali of Hollywood.
Frances Marion va morir el 1973 a Los Angeles, Califòrnia, a conseqüència del trencament d'un aneurisma.[2]
Filmografia seleccionadaModifica
| Any | Títol | Observacions |
|---|---|---|
| 1912 | The New York Hat | Guionista ajudant |
| 1915 | Camille | Argument |
| 1916 | The Heart of a Hero | Guionista |
| Tangled Fates | Guionista | |
| 1917 | The Little Princess | Guionista |
| A Girl's Folly | Guionista | |
| Rebecca of Sunnybrook Farm | Guionista | |
| The Poor Little Rich Girl | Guionista | |
| 1918 | Stella Maris | Obra teatral filmada |
| How Could You, Jean? | Argument | |
| M'Liss | Guionista | |
| Amarilly of Clothes-Line Alley | Guionista | |
| 1919 | The Cinema Murder | Argument |
| Anne of Green Gables | Guionista | |
| 1920 | Pollyanna | Adaptació |
| The Flapper | Guió i argument | |
| The Restless Sex | Guionista | |
| 1921 | The Love Light | Directora, argument (sense acreditar) |
| 1922 | The Toll of the Sigui | Argument (sense acreditar), guió |
| 1923 | The Famous Mrs. Fair | Adaptació, guió |
| 1924 | Secrets | Adaptació |
| 1925 | Stella Dallas | Adaptació |
| A Thief in Paradise | Adaptació | |
| Lazybones | Adaptació | |
| Thank You | Guionista | |
| Lightnin' | Guionista | |
| 1926 | The Scarlet Letter | Adaptació, argument, títols |
| The Winning of Barbara Worth | Adaptació | |
| The Son of the Sheik | Adaptació | |
| 1927 | The Xarxa Mill | Adaptació, guió |
| Love | ||
| Madame de Pompadour | Guionista | |
| 1928 | The Wind | Argument |
| The Awakening | Guió | |
| Bringing Up Father | Guionista | |
| 1929 | Their Own Desire | Guió |
| 1930 | Min and Bill | Diàlegs, argument |
| The Big House | Diàlegs, guio Óscar al millor guió adaptat | |
| Good News | Argument | |
| The Rogue Song | Guionista | |
| Anna Christie | Guionista | |
| 1931 | Anna Christie | Adaptació |
| The Secret Six | Diàlegs, guió | |
| El campió | Guion Óscar al millor argument | |
| 1932 | Blondie of the Follies | Guió |
| Emma | Argument | |
| 1933 | Peg o' My Heart | Adaptació |
| Sopar a les vuit | Guió | |
| The Prizefighter and the Lady | Guio Nominada a l'Óscar al millor argument | |
| Going Hollywood | Guió (sense acreditar) | |
| Secrets | Guionista | |
| 1936 | Camille | Guió |
| Riffraff | Argument i guió | |
| Poor Little Rich Girl | Guionista | |
| 1937 | Knight Without Armour | Adaptació |
| 1940 | Green Hell | Historia original i guió |
Treballs publicatsModifica
- Minnie Flynn. NY: Boni and Liveright, 1925
- The Secret Six. NY: Grosset & Dunlap, 1931 [novel·la a partir del seu propi guió]
- Valley People. NY: Reynal & Hitchcock, 1935
- How to Write and Sell Film Stories. NY: Covici-Friede, 1937
- Molly, Bless Her. NY: Harper & Brothers, 1937
- Westward The Dream. Garden City NY: Doubleday and Company, 1948
- The Passions of Linda Lane. NY: Diversey Publications, 1949
- The Powder Keg. Boston: Little, Brown & Co., 1953
- Off With Their Heads!: A Seriós-Comic Tali of Hollywood. NY: The Macmillan Company, 1972 [memòries]
Premis i distincionsModifica
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1930[3] | Oscar al millor guió adaptat | El presidi | Nominada |
| 1933[4] | Oscar a la millor història | El campió | Nominada |
| 1934[5] | Oscar a la millor història | El boxador i la dama | Nominada |
BibliografiaModifica
- Beauchamp, C. Marion, Frances. American National Biography Online, febrer 2000.
- Beauchamp, Cari (1997). Without lying down: Frances Marion and the powerful women of early Hollywood. Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-21492-7.
ReferènciesModifica
- ↑ Beauchamp. 1997
- ↑ Volver arriba ↑ Sicherman, Barbara; Hurd Green, Carol. Notable American Women: The Modern Period: A Biographical Dictionary. Belknap Press of Harvard University Press, 1980, p. 487. ISBN 0-674-62732-6.
- ↑ «3rd Academy Awards (1931)» (en inglés). Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas. [Consulta: 23 octubre 2015].
- ↑ «5th Academy Awards (1933)» (en anglès). Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas. [Consulta: 23 octubre 2015].
- ↑ «6th Academy Awards (1934)» (en anglès). Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas. [Consulta: 23 octubre 2015].