The Poor Little Rich Girl

The Poor Little Rich Girl és una pel·lícula muda protagonitzada per Mary Pickford que feia creïble el seu personatge de nena d’onze anys (malgrat tenir-ne 25) al públic d’aleshores.[1] Dirigida per Maurice Tourneur, es va estrenar el 5 de març de 1917.[2] La pel·lícula, basada en l’obra de teatre homònima d’Eleanor Gates,[3] té dues parts diferenciades. La primera és una història costumista d’una nena que viu ignorada per la seva família i maltractada pels criats filmada bàsicament dins de la casa. La segona part està centrada en els deliris de la noia que ha estat intoxicada per un somnífer i presenta tot un conjunt d’imatges oníriques combinades amb la realitat.[4] La pel·lícula ha estat considerada per algun crític com una de les més influents en la història del cinema.[3]

Infotaula de pel·lículaThe Poor Little Rich Girl
A Poor Little Rich Girl.jpg
modifica
Fitxa
DireccióMaurice Tourneur modifica
Protagonistes
ProduccióAdolph Zukor modifica
Dissenyador de produccióBen Carré modifica
GuióFrances Marion modifica
FotografiaLucien Andriot i John van den Broek modifica
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica modifica
Estrena1917 modifica
Durada65 min modifica
Idioma originalcap valor modifica
RodatgeFort Lee modifica
Coloren blanc i negre modifica
Format4:3 modifica
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica, cinema mut, drama i pel·lícula de fantasia modifica
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0008443 Filmaffinity: 156802 Allocine: 30823 Rottentomatoes: m/1016523-poor_little_rich_girl TCM: 499041 Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

Gwendolyn és una nena d’onze anys que viu de manera solitària a la mansió dels seus rics pares. Aquests estan massa ocupats per fer-li cas i està al càrrec d’una sèrie de criats antipàtics. A la seva mare només l’interessa la vida social i el seu pare passa el dia atrafegat pels seus problemes financers que li fan plantejar fins i tot el suïcidi. Tampoc té amics amb qui jugar.

Ella necessita estimació i vol acció i llibertat. Per això es relaciona amb un lampista que arriba a casa a arreglar el lavabo o amb un organista ambulant; es baralla amb la filla snob d’una visita de la seva mare o gaudeix vestint-se de noi o fent una guerra de fang amb uns nois del carrer. Cada vegada però es ràpidament portada cap a casa. Un dia emmalalteix perquè la criada li ha donat una sobredosi de somnífer per poder ella marxar tranquil·la. Aleshores comença a delirar i barreja imatges i sons de la realitat amb imatges oníriques inspirades en la gent que l’envolta en cada moment: el lampista que la troba, els pares que la vetllen al llit, etc. Visita el jardí dels nens solitaris i el bosc d’explicar contes. A mesura que el seu estat empitjora la mort intenta emportar-se-la però al final la vida guanya la partida.

Durant el deliri, veu el seus pares, els criats i els seus pocs amics com són realment.. Les frases entretallades que la nena pronuncia sobre el que veu les senten els seus pares que vetllen al costat del seu llit i s'adonen que la vida de la nena ha estat desproveïda d'amor. Al matí, quan Gwendolyne recupera la consciència, els seus pares han decidit començar una nova vida i rescabalar-la de la seva passada actitud.

RepartimentModifica

  • Mary Pickford (Gwendolyne)
  • Madlaine Traverse (mare de Gwendolyne)
  • Gladys Fairbanks (Jane, la mainadera)
  • Frank McGlynn Sr. (el lampista)
  • Emile LaCroix (music de carrer)
  • Marcia Harris (Miss Royale)
  • Charles Craig (Thomas)
  • Frank Andrews (Potter)
  • Herbert Prior (el metge)
  • George Gernon (Johnny Blake)
  • Maxine Elliott Hicks (Susie May Squoggs)
  • Ned Burton[5]

ProduccióModifica

La producció de la pel·lícula va començar el desembre de 1916, poc després que Tourneur acabés el rodatge de l’anterior pel·lícula de Pickford, “The Pride of the Clan”.[6] i es va rodar als estudis que l’actriu tenia a Fort Lee.[7] Els directius de l’estudi van refusar inicialment estrenar la pel·lícula degut al seu contingut abstracte i per la seva mirada fosca sobre la infància. Pickford, com a propietària de l’estudi, va imposar que s’acabés estrenant i la pel·lícula va tenir una molt bona acollida.[3] La pel·lícula va suposar un canvi radical respecte les caracteritzacions que solia fer l’actriu.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «"The Poor Little Rich Girl”». Motography XVII, 11, 17-03-1917, pàg. 587.
  2. «Complete record of current films». Motography XVII, 10, 10-03-1917, pàg. 539.
  3. 3,0 3,1 3,2 Uytdewilligen, Ryan. The 101 Most Influential Coming-of-age Movies (en en). Algora Publishing, 2016, p. 6. ISBN 9781628941944. 
  4. «La Pobre Niña Rica [The Poor Little Rich Girl (1917) de Maurice Tourneur]» (en castellà). El testamento del Dr. Caligari, 14-10-2013. [Consulta: 20 abril 2019].
  5. «Shifted from the studios». Motography XVII, 2, 13-01-1917, pàg. 103.
  6. «The eastern studios». Motion Picture News 14, 26, 30-12-1916, pàg. 4219.
  7. «Cohan and Pickford share the honors». Motography XVII, 6, 10-02-1917, pàg. 299.

Enllaços externsModifica