Anita Loos

Anita Loos (Sisson, 26 d'abril de 1889-Nova York, 18 d'agost de 1981) va ser una escriptora nord-americana.[1]

Infotaula de personaAnita Loos
Anita Loos - Apr May 1920 MP.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 abril 1889 Modifica el valor a Wikidata
Mount Shasta (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 agost 1981 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentEtna Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptora, guionista, novel·lista, autobiògrafa, actriu de cinema i memorialista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1912 Modifica el valor a Wikidata –  1980 Modifica el valor a Wikidata
GènereComèdia Modifica el valor a Wikidata
Família
Cònjugevalor desconegut (1915–1919)
John Emerson (1919–1956) Modifica el valor a Wikidata
PareR. Beers Loos Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0002616 Allocine: 86455 Allmovie: p100126 IBDB: 4139
Discogs: 1496879 Find a Grave: 6158473 Modifica els identificadors a Wikidata

Va començar treballant en el teatre, al costat del seu pare que en dirigia algun, i als 12 anys ja feia guions per al cinema. Als 20 anys Loos ja era guionista professional. El 1911 va vendre el guió per a la pel·lícula The New York Hat, produïda el 1912 per D. W. Griffith i protagonitzada per Mary Pickford i Lionel Barrymore; va descobrir Douglas Fairbanks, que arribaria a ser va ser una de les grans figures de cinema mut de Hollywood, per al qual va escriure molts guions entre 1916 i 1919.

El 1919 Loos es va casar amb escriptor-director John Emerson, i junts van començar a escriure i produir les seves pròpies pel·lícules. Als anys trenta va saber adaptar-se a el cinema sonor i des de 1932 i durant 18 anys va treballar per a la Metro-Goldwyn-Mayer, a qui donà alguns dels seus grans èxits: La pèl-roja (1932), que consagrava Jean Harlow, (1936) i Saratoga (1937), totes dues amb Clark Gable.[1][2]

A més va escriure obres de teatre, novel·les i adaptacions, com Gigi, de Colette. També per a la premsa escrivia regularment col·laboracions per a les revistes Harper's Bazaar, Vanity Fair i The New Yorker.[3][4]

És molt coneguda per la seva novel·la Els senyors prefereixen les rosses (Gentlemen Prefer Blondes, 1926), que aviat va ser un gran èxit de vendes i donaria lloc a pel·lícules i musicals, algun dels quals protagonitzat per Marilyn Monroe i Jane Russell. Escrita en forma de diari, plena d'humor desvergonyit i situacions còmiques i fent ús de l'elegància, la ironia i la fantasia, es convertiria en una referència inevitable de la literatura popular del segle XX.[5]

Després en va escriure la continuació: Però es casen amb les brunes (But Gentlemen Marry Brunettes, 1928). Va escriure algunes novel·les més, com A Mouse Is Born (1951) i No Mother To Guide Her (1961), i llibres de memòries, com A Girl Like I (1965) i Adéu a Hollywood amb un petó (1974).[2]


ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Anita Loos» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 24 abril 2020].
  2. 2,0 2,1 «Anita Loos». Alba Editorial. [Consulta: 24 abril 2020].
  3. Funk, Charles Earle. Funk & Wagnalls. What's the Name, Please?, 1936. 
  4. «Anita Loos: Versió femenina». betevé, 07-06-2019. [Consulta: 24 abril 2020].
  5. Gámez, Carles «‘Material girl’ a los 90 años» (en castellà). El País [Madrid], 27-08-2015. ISSN: 1134-6582.