Anita Loos

Anita Loos (Sisson, 26 d'abril de 1889-Nova York, 18 d'agost de 1981) va ser una escriptora nord-americana.[1]

Infotaula de personaAnita Loos
Anita Loos - Apr May 1920 MP.jpg
modifica
Biografia
Naixement26 abril 1889 modifica
Mount Shasta (Califòrnia) modifica
Mort18 agost 1981 modifica (92 anys)
Nova York modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Infart de miocardi modifica)
Activitat
OcupacióEscriptora, guionista, novel·lista, autobiògrafa, actriu de cinema i poeta modifica
Activitat1912 modifica –
GènereComèdia modifica
Família
CònjugeJohn Emerson (1919–1956) modifica

IMDB: nm0002616 Allocine: 86455 Allmovie: p100126 IBDB: 4139
Discogs: 1496879 Find a Grave: 6158473 Modifica els identificadors a Wikidata

Va començar treballant en el teatre, al costat del seu pare que en dirigia algun, i als 12 anys ja feia guions per al cinema. Als 20 anys Loos ja era guionista professional. El 1911 va vendre el guió per a la pel·lícula The New York Hat, produïda el 1912 per D. W. Griffith i protagonitzada per Mary Pickford i Lionel Barrymore; va descobrir Douglas Fairbanks, que arribaria a ser va ser una de les grans figures de cinema mut de Hollywood, per al qual va escriure molts guions entre 1916 i 1919.

El 1919 Loos es va casar amb escriptor-director John Emerson, i junts van començar a escriure i produir les seves pròpies pel·lícules. Als anys trenta va saber adaptar-se a el cinema sonor i des de 1932 i durant 18 anys va treballar per a la Metro-Goldwyn-Mayer, a qui donà alguns dels seus grans èxits: La pèl-roja (1932), que consagrava Jean Harlow, (1936) i Saratoga (1937), totes dues amb Clark Gable.[1][2]

A més va escriure obres de teatre, novel·les i adaptacions, com Gigi, de Colette. També per a la premsa escrivia regularment col·laboracions per a les revistes Harper's Bazaar, Vanity Fair i The New Yorker.[3][4]

És molt coneguda per la seva novel·la Els senyors prefereixen les rosses (Gentlemen Prefer Blondes, 1926), que aviat va ser un gran èxit de vendes i donaria lloc a pel·lícules i musicals, algun dels quals protagonitzat per Marilyn Monroe i Jane Russell. Escrita en forma de diari, plena d'humor desvergonyit i situacions còmiques i fent ús de l'elegància, la ironia i la fantasia, es convertiria en una referència inevitable de la literatura popular del segle XX.[5]

Després en va escriure la continuació: Però es casen amb les brunes (But Gentlemen Marry Brunettes, 1928). Va escriure algunes novel·les més, com A Mouse Is Born (1951) i No Mother To Guide Her (1961), i llibres de memòries, com A Girl Like I (1965) i Adéu a Hollywood amb un petó (1974).[2]


ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Anita Loos» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 24 abril 2020].
  2. 2,0 2,1 «Anita Loos». Alba Editorial. [Consulta: 24 abril 2020].
  3. Funk, Charles Earle. Funk & Wagnalls. What's the Name, Please?, 1936. 
  4. «Anita Loos: Versió femenina». betevé, 07-06-2019. [Consulta: 24 abril 2020].
  5. Gámez, Carles «‘Material girl’ a los 90 años» (en castellà). El País [Madrid], 27-08-2015. ISSN: 1134-6582.