Frank Borzage

Frank Borzage
	;
Biografia
Naixement	23 abril 1894 ; Salt Lake City (Utah)
Mort	19 juny 1962 (68 anys); Hollywood (Estats Units d'Amèrica)
Causa de mort	càncer
Sepultura	Forest Lawn Memorial Park
Activitat
Ocupació	director de cinema, productor de cinema, actor, actor de cinema, guionista, realitzador
Premis
	(1932) Oscar a la millor direcció, per l'obra Bad Girl; (1928) Oscar al millor director de pel·lícula dramàtica, per l'obra El setè cel; estrella al Passeig de la Fama de Hollywood ;

Frank Borzage (Salt Lake City, Utah, 23 d'abril de 1893 - Hollywood, Califòrnia, 19 de juny de 1962) fou un director de cinema estatunidenc. A partir del 1916, Thomas H. Ince el contractà com a actor, director i fou un dels millors estilistes del decenni 1925-1935. Conjugant, amb especial sensibilitat, realisme i lirisme, abordà les relacions i la intimitat amoroses. Guanyà el primer Oscar al millor director de la història del cinema.^[1]

Va dirigir 14 pel·lícules entre 1917 i 1919 en solitari. El seu major èxit en l'època del cinema mut va ser Humoresque, protagonitzada per Vera Gordon.^[2]^[3]

Borzage desenvolupa una filmografia impressionant, que inclou diversos centenars de pel·lícules i que assoleix la seva màxima intensitat amb el cinema mut. Per desgràcia, la major part d'aquests films han desaparegut o no es poden visionar, però el que coneixem d'ells demostra fins a quin punt el cineasta quedarà marcat per aquesta època, la màgia visual de la qual perpetuarà fins i tot la seva última pel·lícula.^[4]

Biografia^[4]

Assoleix la consagració al final del cinema mut, quan 7th Heaven (1927) es converteix en un èxit mundial i obté el primer Oscar al millor director^[5] de la història del cinema (exaequo amb Lewis Milestone). Amb una història de l'amor, més forta que la guerra i la mort, entre dues persones del carrer, Borzage crea una parella cinematogràfica (Charles Farrell i Janet Gaynor) i imatges apassionants com el soldat cec que puja set pisos, com si es tractés dels nou cercles de l'infern, per reunir-se amb la seva estimada. Aquesta pel·lícula forma un tríptic juntament amb Els àngels del carrer (1928) i Lucky Star (1929), protagonitzades per la mateixa parella.

Tant aquestes pel·lícules com The River (1929) impactaran als surrealistes per la seva forma d'exaltar l'amor embogit. Posseïdor d'un estatus relativament privilegiat, sovint és el seu propi productor, Borzage es converteix al llarg de la dècada de 1930 en un dels cineastes més prestigiosos de Hollywood. La seva inspiració no sembla acusar-ne cap crisi. Les adversitats semblen proporcionar-li l'oportunitat de renovar la seva fe en l'amor capaç de franquejar muntanyes. Els amants d'Adéu a les armes (1932) superen la Primera Guerra Mundial, els desgraciats de Man's Castle (1933) sobreviuen a la misèria de la Gran Depressió, els de Little Man, What Now? (1934) aconsegueixen vèncer al nazisme incipient. Aquest últim tema serà reprès en dues ocasions més, amb Three Comrades (1938) i The Mortal Storm (1940), ambdues protagonitzades per Margaret Sullavan. Aquesta pel·lícula, igual que Little Man, What Now? exercirà un paper històric determinant, en provocar les ires de l'Estat nazi i en precipitar la ruptura de les relacions diplomàtiques amb els Estats Units.

Borzage portarà igualment al seu punt d'incandescència a Joan Crawford, en un conjunt de tres melodrames: Mannequin (1938), The Shining Hour (1938) i Strange Cargo (1940). Però també demostra ser un mestre de la comèdia sofisticada, que sap temperar amb la seva sensibilitat a flor de pell en Desire (1936), produït per Ernst Lubitsch i interpretada per la mítica parella Gary Cooper i Marlene Dietrich.

Darrers anys

Durant la dècada de 1940 s'evidenciarà el desfasament entre Borzage i el cinema contemporani. Els seus problemes personals (l'abandonament de la seva esposa, l'alcoholisme) l'apartaran progressivament dels grans estudis, i acaba realitzant pel·lícules de sèrie B. I've Always Loved You (1946), amb colors onírics, s'inscriu en la tonalitat sentimental que Borzage va privilegiar sempre. Moonrise (1948) associarà aquesta sensibilitat amb l'univers criminal i opressiu del cinema negre.

Després de 1948, la seva producció fou esporàdica. A finals dels anys 50, Frank Borzage posa el fermall final a la seva carrera amb dues pel·lícules: China Doll (1958), un remake parcial de 7th Heaven, i The Big Fisherman (1959), que recrea brillantment un episodi bíblic. Va ser el director original de Journey Beneath the Desert (1961), però estava massa malalt per continuar, i Edgar G. Ulmer se'n va fer càrrec.^[6]

El 1955 i el 1957, Borzage va ser guardonat amb el Premi George Eastman, atorgat per George Eastman House per una contribució distingida a l'art del cinema.^[7]

Filmografia

La producció de Frank Borzage és important malgrat els problemes dels darrers anys. En moltes de les pel·lícules dels primers anys era només actor o director i també actor.^[8]

Cinema mut

1913: The Mystery of Yellow Aster Mine
1913: The Battle of Gettysburg (actor)
1914: Samson (actor)
1914: The Wrath of the Gods (1914) (actor)
1914: The Geisha (1914) (actor)
1914: The Typhoon (1914) (actor)
1915: Knight of the Trail (1915)
1915: The Pitch o' Chance
1916: The Pride and the Man
1916: Dollars of Dross
1916: Life's Harmony
1916: The Silken Spider
1916: The Code of Honor
1916: Two Bits
1916: A Flickering Light
1916: Unlucky Luke
1916: Jack
1916: The Pilgrim
1916: The Demon of Fear
1916: The Quicksands of Deceit
1916: Nugget Jim's Pardner
1916: That Gal of Burke's
1916: The Courtin' of Calliope Clew
1916: Nell Dale's Men Folks
1916: The Forgotten Prayer
1916: Matchin' Jim
1916: Land o' Lizards
1916: Immediate Lee
1917: Flying Colors
1917: Until They Get Me
1917: A Mormon Maid
1917: Wee Lady Betty
1918: The Gun Woman
1918: The Curse of Iku
1918: The Shoes That Danced
1918: Innocent's Progress
1918: Society for Sale
1918: An Honest Man
1918: Who Is to Blame?
1918: The Ghost Flower
1918: The Atom
1919: Toton the Apache
1919: Whom the Gods Would Destroy
1919: Prudence on Broadway
1920: Humoresque
1921: Get-Rich-Quick Wallingford
1921: The Duke of Chimney Butte
1922: Back Pay
1922: Billy Jim
1922: The Good Provider
1922: The Valley of Silent Men
1922: The Pride of Palomar
1923: The Nth Commandment
1923: Children of the Dust
1923: The Age of Desire
1924: Secrets
1925: The Lady
1925: Daddy's Gone A-Hunting
1925: The Circle
1925: Lazybones
1925: Wages for Wives
1926: The First Year
1926: The Dixie Merchant
1926: Early to Wed
1926: Marriage License?
1927: 7th Heaven
1928: Street Angel
1929: Lucky Star
1929: They Had to See Paris
1929: The River
1930: Song o' My Heart
1930: Liliom

Cinema sonor

1931: Doctors' Wives
1931: Young as You Feel
1931: Bad Girl
1932: After Tomorrow
1932: Young America
1932: Adéu a les armes (A Farewell to Arms)
1933: Secrets
1933: Man's Castle
1934: No Greater Glory
1934: Little Man, What Now?
1934: Flirtation Walk
1935: Living on Velvet
1935: Stranded
1935: Shipmates Forever
1936: Desire
1936: Hearts Divided
1937: Green Light
1937: History Is Made at Night
1937: Big City
1937: Mannequin
1938: Three Comrades
1938: The Shining Hour
1939: Disputed Passage
1940: I Take This Woman
1940: Strange Cargo
1940: The Mortal Storm
1940: Flight Command
1941: Billy the Kid
1941: Smilin' Through
1942: The Vanishing Virginian
1942: Seven Sweethearts
1943: La cantina del teatre (Stage Door Canteen)
1943: His Butler's Sister
1944: Till We Meet Again
1945: Pirates del Carib (The Spanish Main)
1946: I've Always Loved You
1946: La primera dama (Magnificent Doll)
1947: That's My Man
1948: Moonrise
1958: China Doll
1959: The Big Fisherman
1961: L'Atlantide

Referències

↑ Donald W. McCaffrey. «FILMS AND FILMMAKERS». A: Christopher P. Jacobs. Guide to the Silent Years of American Cinema. Greenwood Publishing Group, 1 gener 1999, p. 45–46. ISBN 9780313303456 [Consulta: 14 maig 2014].
↑ «Vera Gordon | Jewish Women's Archive» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2017].
↑ «Frank Borzage - Hollywood Star Walk - Los Angeles Times» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2017].
↑ ^4,0 ^4,1 «biografia de Frank Borzage». The New York Times.
↑ «Frank Borzage, premis». The New York Times.
↑ Herzogenrath, Bernd. The Films of Edgar G. Ulmer. Scarecrow Press, 2009, p. 282. ISBN 978-0810867000.
↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2012-04-15. [Consulta: 15 abril 2012].
↑ «filmografia de Frank Borzage». The New York Times.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frank Borzage

Frank Borzage a Virtual History
Senses of Cinema: Great Directors Critical Database

[1] Donald W. McCaffrey. «FILMS AND FILMMAKERS». A: Christopher P. Jacobs. Guide to the Silent Years of American Cinema. Greenwood Publishing Group, 1 gener 1999, p. 45–46. ISBN 9780313303456 [Consulta: 14 maig 2014].

[2] «Vera Gordon | Jewish Women's Archive» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2017].

[3] «Frank Borzage - Hollywood Star Walk - Los Angeles Times» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2017].

[New_York_Times-4] 4,0 ^4,1 «biografia de Frank Borzage». The New York Times.

[5] «Frank Borzage, premis». The New York Times.

[6] Herzogenrath, Bernd. The Films of Edgar G. Ulmer. Scarecrow Press, 2009, p. 282. ISBN 978-0810867000.

[7] «Archived copy». Arxivat de l'original el 2012-04-15. [Consulta: 15 abril 2012].

[8] «filmografia de Frank Borzage». The New York Times.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

Biografia

Naixement	23 abril 1894 Salt Lake City (Utah)
Mort	19 juny 1962 (68 anys) Hollywood (Estats Units d'Amèrica)
Causa de mort	càncer
Sepultura	Forest Lawn Memorial Park
Activitat
Ocupació	director de cinema, productor de cinema, actor, actor de cinema, guionista, realitzador
Premis
(1932) Oscar a la millor direcció, per l'obra Bad Girl (1928) Oscar al millor director de pel·lícula dramàtica, per l'obra El setè cel estrella al Passeig de la Fama de Hollywood