The Heart of a Hero

pel·lícula de 1916 dirigida per Emile Chautard i George Archainbaud

The Heart of a Hero és una pel·lícula muda dirigida per Emile Chautard als Peerless Studios i protagonitzada per Robert Warwick i Gail Kane, entre altres.[1] La pel·lícula es va estrenar el 6 de novembre de 1916.[2] Esta basada en la peça teatral titulada “Nathan Hale” de Clyde Fitch (1899)[1] i va ser adaptada a un guió per Frances Marion.

Infotaula de pel·lículaThe Heart of a Hero
Fitxa
DireccióÉmile Chautard i George Archainbaud
Protagonistes
ProduccióWilliam A. Brady
GuióFrances Marion
FotografiaLucien Tainguy
ProductoraWorld Film Company (en) Tradueix
DistribuïdorWorld Film Company (en) Tradueix
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica
Estrena1916
Idioma originalsense valor
Coloren blanc i negre
Format4:3
Descripció
Gènerecinema mut i drama

IMDB: tt0006773 Allmovie: v94551
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

Nathan Hale és un professor d’escola promès amb Alice Adams, una de les seves alumnes. En esclatar la Guerra de Independència Nord-americana, Hale forma un regiment amb els seus amics i alumnes per unir-se a George Washington. Dos anys després, Nathan s’ofereix com a voluntari per a fer d’espia en el camp britànic tot i que això provoca una forta discussió amb la seva estimada que tem per la seva vida.

Pel·lícula complerta.

Hale descobreix molts secrets dels britànics però finalment sospiten d’ell. És reconegut per Guy Fitzhugh, un cosí d’Alice enamorat d’ella i dóna suport als britànics. Guy intenta que Alice traeixi involuntàriament Nathan convidant-la a la fonda de la vídua Chichester, on hi ha el comandament britànic. Allà Nathan s’allotja amb uns soldats fent veure que és un aliat dels britànics. Alice percep l’engany i fa veure que no coneix Hale però en un moment que creu que ningú els veu la seva abraçada els traeix i Hale és arrestat acusat de ser un espia. Al final és sentenciat a morir penjat. Ell aconsegueix passar els seus informes a Alice per a que els faci arribar a l’alt comandament nord-americà i després dóna la seva vida pel seu país.[1][3]

RepartimentModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «“The Heart of a Hero”». Motography XVI, 22, 25-11-1916, pàg. 1196.
  2. «World buys site for large Studio». Motography XVI, 17, 21 d’octubre 1916, pàg. 925.
  3. Shorey, George N. «“The Heart of a Hero; or, life of Nathan Hale”». Motion Picture News 14, 19, 11-11-1916, pàg. 3019.

Enllaços externsModifica