The Wind

pel·lícula de 1928 dirigida per Victor Sjöström

The Wind és una pel·lícula de l'any 1928 dirigida per Victor Sjöström i protagonitzada per Lillian Gish i Lars Hanson.[1]

Infotaula de pel·lículaThe Wind

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióVictor Sjöström Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióIrving G. Thalberg Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióCedric Gibbons Modifica el valor a Wikidata
GuióFrances Marion Modifica el valor a Wikidata
MúsicaWilliam Axt Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJohn Arnold Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeConrad A. Nervig Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena15 setembre 1928 Modifica el valor a Wikidata
Durada95 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès
cap valor Modifica el valor a Wikidata
RodatgeCalifòrnia Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Wind (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema romàntic, cinema mut, pel·lícula basada en una obra literària i drama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0019585 Filmaffinity: 631269 Allocine: 3866 Rottentomatoes: m/1023740-wind Letterboxd: the-wind TCM: 95934 Archive.org: the-wind_1928 TMDB.org: 31416 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

La jove i atractiva Letty Mason (Lillian Gish) viatja des de Virgínia a Sweetwater, Texas, on un cosí seu, Beverly (Edward Earle), té un ranxo. En aquesta desèrtica regió bufa gairebé sempre un fort vent i els huracans no són estranys. Sembla com si el vent huracanat marqués el caràcter de la gent. Temps després, obligada a deixar el ranxo per la dona del cosí, Cora (Dorothy Cumming), Letty accepta casar-se amb un texà, Lige Hightower (Lars Hanson), al qual no estima. És llavors quan reapareix un conegut seu, el ramader Wirt Roddy (Montagu Love). Ella el menysprea. Per a evitar ésser violada, Letty mata el ramader. S'apropa una forta ventada.[1]

Repartiment modifica

  • Lillian Gish (Letty Mason)
  • Lars Hanson (Lige Hightower)
  • Montagu Love (Wirt Roddy)
  • Dorothy Cumming (Cora)
  • Edward Earle (Beverly)
  • William Orlamond (Sounrdough)
  • Carmencita Johnson (filla de Cora)
  • Billy Kent Schaefer (fill de Cora)
  • Leon Janney (fill de Cora)

Context històric i artístic modifica

Havent rodat més de 40 títols, el cineasta Victor Sjöström va deixar Suècia. Arribaria a Hollywood el 1923, on realitzà aquest western dramàtic i turmentador. Mestre dels recursos estètics i psicològics, Sjöström planificaria un fogós melodrama d'angoixes i passions. Extraordinàriament visualitzada, destaquen les poderoses seqüències del fustigant huracà sobre l'àrid desert de Texas, si bé la pel·lícula fou rodada en exteriors californians. La creixent força emocional, el peculiar tarannà d'uns personatges condicionats per l'ímpetu del clima -asfixiant calor, fortes ventades i sorra voraginosa- i la fiblada força de la narració fan que aquesta sigui una obra superior i antològica.[1]

Mereix especial atenció Lillian Gish, un rostre de bellesa dolça, musa de Griffith, ací en el paper d'una noia òrfena i innocent. En aquells dies de glòria, Gish va exigir al cap de la Metro-Goldwyn-Mayer, Irving G. Thalberg, la contractació d'un equip al seu gust. Sent una epopeia feminista, va insistir a tindre de productor i director Sjöström, a qui més endavant també voldria Greta Garbo. El suec va acceptar fer-se càrrec de la realització, per cert basada en una novel·la amb drets prèviament adquirits per l'actriu. En les primeres setmanes de filmació, tot va anar com una seda, però després el realitzador es veuria obligat a prescindir (a canvi d'un final complaent i feliç) de la seqüència en la qual la protagonista, embogida, es perd en el desert. Ho acceptaria a contracor, però el 1930, fart d'imposicions, veient constreta la seua capacitat artística i en coincidència amb la implantació del cinema sonor, s'acomiadaria del cinema. Però, un quart de segle després, Sjöström acudiria a la crida del seu compatriota Ingmar Bergman: aquest darrer, a manera de reconeixement i gratitud, el va requerir per a interpretar l'ancià professor Borg, personatge epicèntric de la també fonamental Maduixes silvestres (1957).[1]

Frases cèlebres modifica

«
"Són cavalls salvatges. Quan bufa el vent del nord, baixen de les muntanyes com si els perseguís el diable. Els indis creuen que el vent del nord és un cavall fantasmagòric que viu dalt dels núvols." (Un dels personatges)[1]
»

Curiositats modifica

  • Durant el rodatge del film, les altes temperatures van fer pràcticament impossible la vida a tothom: la intensa calor deformava la pel·lícula fotogràfica i s'havia de conservar en gel per a mantindre-la intacta. A més, Lillian Gish va afirmar que va tocar la maneta d'una porta exterior i es va cremar una petita part del palmell de la mà.[2]
  • El vent de la pel·lícula fou creat gràcies a les hèlixs de vuit avions estacionats al desert de Mojave, les quals eren tan perilloses que l'equip de rodatge es va veure obligat a fer servir roba de màniga llarga, ulleres, mocadors al coll i protectors facials cada vegada que les màquines s'engegaven, ja que expel·lien aire calent, sorra i fum.[2]
  • La pel·lícula fou seleccionada per a ésser preservada al National Film Registry (Biblioteca del Congrés dels Estats Units) el 1993.[2][3]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 31.
  2. 2,0 2,1 2,2 Trivia - IMDb (anglès)
  3. Biblioteca del Congrés dels Estats Units (anglès)

Bibliografia modifica

  • Eyman, Scott, 2005. Lion of Hollywood: The Life and Legend of Louis B. Mayer. Robson Books Ltd. ISBN 1861058926. Pàg. 139. [1]

Enllaços externs modifica