Irving G. Thalberg
Irving Thalberg (Brooklyn, Nova York, 30 de maig de 1899 - Santa Monica, Califòrnia, 14 de setembre de 1936) va ser un productor de cinema estatunidenc dels començaments del cinema. Era anomenat The Wonder Boy per la seva joventut i la seva habilitat inigualada per escollir bons guions i treure'n pel·lícules rendibles.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 maig 1899 Brooklyn (Nova York) |
| Mort | 14 setembre 1936 (37 anys) Santa Monica (Estats Units d'Amèrica) |
| Causa de mort | Causes naturals (Pneumònia ) |
| Sepultura | Forest Lawn Memorial Park |
| Dades personals | |
| Formació | Boys and Girls High School (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | Productor de cinema, guionista, muntador i productor |
| Activitat | 1921 – 1936 |
| Productora / Companyia | Universitat del Sud de Califòrnia Metro-Goldwyn-Mayer |
| Partit | Partit Republicà dels Estats Units |
| Família | |
| Cònjuge | Norma Shearer (1927–1936) |
| Fills | Irving Thalberg, Jr. (en) Katherine Thalberg (en) |
| Premis | |
| Premis Oscar | |
| Millor pel·lícula 1929 - The Broadway Melody 1932 - Grand Hotel 1935 - Rebel·lió a bord | |
     | |
BiografiaModifica
Fill d'immigrants jueus alemanys Irving Grant Thalberg neix a Brooklyn. Al Final dels seus estudis, és contractat a la seu novaiorquesa de la Universal Pictures. Hi treballa en qualitat de secretari personal del fundador dels estudis Universal, Carl Laemmle. Brillant i tenaç, als 21 anys és anomenat encarregat de produccions a la ubicació californiana dels estudis, Universal City.
Ràpidament, Thalberg demostra força i d'autoritat. Així el 1922, s'oposa a Erich von Stroheim en relació amb la llargada de Foolish Wives i controla tots els aspectes de producció de El geperut de Notre-Dame (1923). Tanmateix, el 1924, pren un nou gir la seva carrera deixant la Universal per anar a la productora de Louis B. Mayer que, poc temps després s'unirà a Metro Pictures Corporation per fundar la coneguda Metro-Goldwyn-Mayer.
Thalberg és també famós per haver creat la « unit production management scheme », les produccions de Hollywood es van dividir finalment en « units », dividint el control creatiu d'una pel·lícula entre productor, director,…
El seu primer èxit amb la MGM és el 1925 amb The Big Parade dirigit per King Vidor. Fins al 1932, supervisa totes les produccions importants i combina acuradament la preparació de les preproduccions amb previsualitzacions Sneak que mesuren la resposta del públic.
Però, tot i que el seu ardor en el treball li permet obtenir sempre els millors resultats, Thalberg és atrapat per la realitat d'una salut fràgil. Afectat, des del naixement, de problemes cardíacs, és víctima el 1932 d'un infart. Aprofitant aquest moment d'invalidesa, Louis B. Mayer, que enveja des de fa temps el poder i l'èxit de Thalberg, decideix reemplaçar-lo per David O. Selznick i Walter Wanger. Quan Thalberg reprèn el treball, el 1933, no és més que un dels productors de l'estudi. No obstant això, participa en el desenvolupament d'algunes de les més prestigioses empreses de la MGM com Grand Hotel (1932), Rebel·lió a bord (1935), China Seas (1935), Una nit a l'òpera (1935) amb els Germans Marx, San Francisco (1936), i Romeo and Juliet (1936).
En l'aspecte sentimental, a la seva arribada a MGM, Thalberg alternava amb l'actriu Norma Shearer. Es casa amb ell el 1927 i desitja fer d'ella una mestressa de casa. Però Norma es nega a abandonar la seva carrera d'actriu. Des de llavors, el seu marit li va confiar millors papers i es convertí en la principal estrella de la MGM en els anys trenta. Junts, van tenir dos fills, Irving Jr. (1930-1987) i Katherine (1935-2006).
Thalberg té només 37 anys quan mor d'una pneumònia, a Santa Monica, a Califòrnia durant la preproducció d'Un dia a les curses (1937), i Maria Antonieta (1938).
Thalberg descansa al gran mausoleu del Forest Lawn Memorial Park de Glendale, a Califòrnia. Norma Shearer s'hi va unir el 1983, i havia fet gravar en la tomba del seu difunt marit: "My Sweetheart Forever".
HomenatgesModifica
Estant viu, Thalberg es negava que el seu nom aparegués a la pantalla i se li atribuïa l'expressió següent: "Credit you give yourself is not worth having". Només ho trobareu als crèdits de dues pel·lícules. Així, al final de la seva última obra The Good Earth (1937), es pot llegir: "To the Memory of Irving Grant Thalberg his last greatest achievement we dedicate this picture". L'altra dedicatòria data de 1939 per a Goodbye, Mr. Chips, una pel·lícula que havia posat en marxa poc temps abans de la seva mort.
Un premi atorgat per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques porta el seu nom.
- Francis Scott Fitzgerald, a la seva última i inacabada novel·la The Last Tycoon, s'ha inspirat en Thalberg per crear el seu personatge principal: el fascinant Monroe Stahr. Com Thalberg, Stahr és brillant, autoritari, popular, casat amb l'estrella de l'estudi i fràgil fisiològicament. El llibre ha estat adaptat al cinema el 1976 per Elia Kazan amb Robert De Niro al paper principal però també Robert Mitchum, Jeanne Moreau,Tony Curtis, Theresa Russell i Jack Nicholson. D'altra banda, Robert Evans ha proposat igualment la seva visió de Thalberg encarnant-lo a la pel·lícula Man of a Thousand Faces de Joseph Pevney.
- Jean-Luc Godard li ret un homenatge insistent a Històries del cinema.
| « | Irving Thalberg ha estat l'únic que, cada dia, pensava 52 films[1] | » |
Filmografia selectaModifica
Notes i referènciesModifica
- ↑ Jean-Luc Godard, a Toutes les histoires, primer dels vuit episodis d'Histoire(s) du cinéma
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Irving G. Thalberg |
- Irving G. Thalberg a Find A Grave (anglès)