He Who Gets Slapped

He who gets slapped és una pel·lícula muda estatunidenca dirigida per Victor Sjöström el 1924, protagonitzada per Lon Chaney, Norma Shearer, i John Gilbert.[1][2] va ser dirigida per Victor Sjöström. La pel·lícula es basa en l'obra rusa Тот, кто получает пощёчины ("He Who Gets Slapped", transliterada Glop, kto poluchayet poshchechini) per dramaturg Leonid Andréiev, que va ser publicada el 1914 i en anglès, com He Who Gets Slapped, el 1922. L'original rus es convertia en una pel·lícula russa el 1916.

Infotaula de pel·lículaHe Who Gets Slapped

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióVictor Sjöström Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióVictor Sjöström i Irving G. Thalberg Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióCedric Gibbons Modifica el valor a Wikidata
GuióCarey Wilson i Victor Sjöström Modifica el valor a Wikidata
MúsicaWilliam Axt Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeHugh Wynn Modifica el valor a Wikidata
VestuariSophie Wachner Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1924 Modifica el valor a Wikidata
Durada95 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès
cap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost172.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enHe Who Gets Slapped (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama i cinema mut Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0014972 The Movie Database: 27511 Filmaffinity: 538136 Allocine: 10489 Rottentomatoes: m/he_who_gets_slapped Allmovie: v94478 TCM: 196 Modifica els identificadors a Wikidata

Argument

modifica

El científic Paul Beaumont és a el punt de fer un discurs davant els seus companys de l'Acadèmia, per tal de fer públiques les seves recerques sobre l'origen de l'home, portades a terme amb el suport de la seva dona Maria i el mecenatge del baró Regnard. Però aquest li roba les seves notes i acapara davant l'Acadèmia el mèrit del descobriment, gràcies a Maria, en realitat la seva amant i còmplice. Adonant-se, i públicament humiliat, Beaumont escull desaparèixer. Refà la seva vida en un circ, on és, sota el motiu d'"He", un pallasso rebent cada vespre, davant d'un company rialler, moltes bufetades. Un dels seus col·legues del circ, el genet Bezano, està enamorat de la seva nova companya, Consuelo, filla del comte Mancini. Aquest últim voldria casar-la amb un amic, que resulta ser el baró Regnard…[3]

Repartiment

modifica

I, entre els actors que no surten als crèdits:

Al voltant de la pel·lícula

modifica

El 2017, el National Film Registry de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units la va seleccionar per a la seva preservació degut al seu interès cultural, històric o estètic.[4] La pel·lícula és significativa per moltes raons, sobretot perquè era la primera producció rodada en el nou format Metro-Goldwyn-Mayer. No era, tanmateix, la primera pel·lícula llançada per la MGM, ja que l'estrena es va ajornar fins al Nadal quan s'esperava una assistència més alta. La pel·lícula va ser altament rendible per la nova MGM. Aquesta pel·lícula va ser també la primera a presentar el lleó com la mascota de la MGM. Leo el lleó primer havia aparegut com a logo per la Corporació Goldwyn Pictures el 1917, i el logo va passar a MGM quan les companyies es van fusionar. La pel·lícula va ser important en les carreres de Chaney, Shearer, Gilbert, i Sjöström. Algunes fonts afirmen que Béla Lugosi va fer un paper de pallasso, que no surt als crèdits, encara que això es basa només en la semblança de l'actor amb Lugosi.

Referències

modifica
  1. «ressenya de la pel·lícula». Variety Reviews, 12-11-1924, p. 24.
  2. «ressenya de la pel·lícula». Harrison's Reports and Film Reviews, 08-11-1924, p. 178.
  3. «He Who Gets Slapped». The New York Times.
  4. «Complete National Film Registry Listing» (en anglès). Film Registry of the National Film Preservation Board (Library of Congress). [Consulta: 22 març 2021].