Charlie Kaufman
Charlie Kaufman (Nova York, 1 de novembre de 1958) és un guionista estatunidenc. Nomenat per la revista Premiere com una de les 100 persones més poderoses de Hollywood.[1][2][3][4]
| |||
| Nom original | (en) Charles Stuart Kaufman  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 19 novembre 1958 (66 anys) Nova York | ||
| Residència | Pasadena | ||
| Formació | Facultat de Belles Arts de la Universitat de Boston New York University Tisch School of the Arts Hall High School | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | guionista, director de cinema, productor de cinema, escriptor | ||
| Activitat | 1983 - | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
| Lloc web | beingcharliekaufman.com | ||
       
| |||
_(cropped).jpg)
Biografia
modificaKaufman va néixer al si d'una família jueva a Nova York. Va iniciar la seva carrera en televisió escrivint dos episodis per a Busca't la vida de Chris Eliott, així com una dotzena d'altres episodis per a programes com Ned i Stacey i The Dana Carvey Show.[5][6][7] Va tenir reconeixement per primera vegada a l'escriure Being John Malkovich, film que li va valer una nominació a l'Oscar i un premi BAFTA. També va escriure Human nature, la qual va ser dirigida per Michel Gondry, i després va treballar amb Spike Jonze altra vegada com l'escriptor per a Adaptation: el lladre d'orquídies, la qual li va valer altra nominació a l'Oscar i el seu segon BAFTA. En aquesta pel·lícula es presentava a un personatge, Charlie Kaufman, que resultava ser una versió bastant irreal de l'escriptor.
També va escriure Confessions d'una ment perillosa, un retrat biogràfic de Chuck Barris, un conductor d'un programa de concursos del qui es pensava era un home clau de la CIA. Va ser dirigida per George Clooney, que debutava com a director.
Kaufman, molt molest, va criticar a Clooney per fer alteracions dramàtiques al guió de la pel·lícula sense si més no consultar-lo amb ell. El guionista va afirmar en una entrevista amb William Arnold: «L'usual per a un escriptor és lliurar un guió i després desaparèixer. Però això no és per a mi. Vull estar involucrat de principi a fi. I aquests directors (Gondry, Jonze) ho saben i ho respecten.» Després va arribar Eternal Sunshine of the Spotless Mind (Oblida't de mi!), la seva segona pel·lícula amb el director Michel Gondry, pel qual va rebre el seu primer premi Oscar al millor guió original, el seu tercer BAFTA i el prestigiós PEN American Center 2005.
Un patró interessant en els treballs de Kaufman és que sovint se centren en un protagonista masculí introvertit, una mica tímid, i una figura dominant femenina. Això succeïx amb Eternal sunshine.. (Joel/Clementine), El lladre d'orquídies (Charlie), i Com ser John Malkovich (Craig/Maxine).
Referències
modifica- ↑ Ebert, Roger. «Synecdoche, New York Movie Review (2008)», 05-11-2008. [Consulta: 16 octubre 2015]. "Charlie Kaufman is one of the few truly important writers to make screenplays his medium."
- ↑ «Charlie Kaufman Is The 21st Century's 'Mad Genius Of Cinema'». GQ. June 3, 2016.
- ↑ «Charlie Kaufman: Screenwriters Lecture». British Academy of Film and Television Arts. [Consulta: 16 octubre 2015]. "One of modern cinema's most celebrated writers"...
- ↑ Ulin, David L. «Why Charlie Kaufman Is Us». , 14-05-2006. "In exploring our inner selves, he's become one of the best writers of his generation, David L. Ulin argues."
- ↑ Applebaum, Stephen. «It's not easy being Charlie Kaufman». The Jewish Chronicle, 07-05-2009. [Consulta: 27 abril 2018].
- ↑ Feinstein, Howard. «Decade: Charlie Kaufman on "Synecdoche, New York"». IndieWire, 28-12-2009. [Consulta: 27 abril 2018].
- ↑ Solomons, Jason. «Tradition? No, I just want to write what I think is funny». The Jewish Chronicle, 17-03-2016. [Consulta: 27 abril 2018].