Obre el menú principal

Serpico és una pel·lícula policíaca estatunidenca de Sidney Lumet estrenada el 1973, a partir del llibre homònim de Peter Maas. Explica la història viscuda de Frank Serpico, policia de la ciutat de Nova York, que va intentar denunciar la corrupció general que regnava al si d'aquest servei de policia. Va testimoniar a aquest efecte al davant de la comissió Knapp que tenia com a missió investigar sobre aquestes al·legacions.

Infotaula de pel·lículaSerpico
Serpico movie logo.png
Fitxa
Direcció Sidney Lumet
Protagonistes
Producció Dino De Laurentiis
Roger M. Rothstein
Martin Bregman
Guió Peter Maas (libre)
Waldo Salt
Norman Wexler
Sidney Kingsley
Música Míkis Theodorákis
Giacomo Puccini
Fotografia Arthur J. Ornitz
Muntatge Dede Allen
Vestuari Anna Hill Johnstone
Productora Paramount Pictures, CIC Productions
Distribuïdor Paramount Pictures
Qualitat
País d'origen Itàlia
Estats Units
Estrena 1973
Durada 130 min.
Idioma original anglès
Rodatge Nova York
Color en color
Pressupost 1 milió de dòlars
Descripció
Gènere Drama
Lloc de la narració Nova York
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0070666 Filmaffinity: 351360 Allocine: 37036 Rottentomatoes: m/serpico Mojo: serpico Allmovie: v43772 TCM: 4214 Metacritic: movie/serpico
Modifica les dades a Wikidata

Una sèrie televisada del mateix nom ha estat difosa a partir de 1978

ArgumentModifica

Franck Serpico és un policia novaiorquès que lluita obstinadament contra la corrupció dels seus companys. Aquests acaben per trair-lo en una operació de carrer on està a punt de morir després de rebre un tret a la cara. Després d'11 anys d'una lluita quasi solitària, Serpico veu la seva integritat oficialment reconeguda pels seus superiors.

AnàlisiModifica

Graciós i estrambòtic, Serpico és més a gust en les vesprades de la joventut contestatària dels anys 1970 que entre els seus col·legues policies. Policia de terreny, es vesteix de civil i adopta en el marc de les seves funcions la forma de vestir de l'esfera d'influència hippy, per tal de fondre's en la població que ell vigila.[1]

Sidney Lumet filma aquí abans de tot un combat. La intransigència de l'heroi l'hissa al rang de màrtir de la policia. Alguns veurien una figura de Crist a la cara de Serpico,[2] que és al fil del temps emmarcat per llargs cabells i menjat per la barba. Aquesta intransigència el pot igualment fer aparèixer com un Don Quixot modern, barallant-se per les seves idees, i Sidney Lumet mostra com n’és d’esgotadora: el combat de Serpico destrueix la seva vida privada, i acaba per deixar la policia.

Pot ser que la fascinació intacta exercida per Serpico resideix en l'acompliment del destí d'aquell que té l'alternativa de Descartes (cal canviar el món o canviar-se a si mateix), i opta per la confrontació amb el món.

Al voltant de la pel·lículaModifica

Serpico marcarà el començament d'una llarga sèrie d'èxits al cinema de Sidney Lumet.[3]

RepartimentModifica

Premis i nominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. Serpico diu exactament " jo crec que és l'hora de ser en peu d'igualtat amb la gent al carrer". 35'30
  2. [1]
  3. [enllaç sense format] http://www.evene.fr/celebre/biographie/sidney-lumet-2399.php

Enllaços externsModifica