Elmore Leonard

escriptor estatunidenc

Elmore Leonard (Nova Orleans, 11 d'octubre de 1925 - Detroit, 20 d'agost de 2013) va ser un novel·lista i guionista estatunidenc.[1]

Plantilla:Infotaula personaElmore Leonard

(2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Elmore John Leonard Jr. Modifica el valor a Wikidata
11 octubre 1925 Modifica el valor a Wikidata
Nova Orleans (Louisiana) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 agost 2013 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Detroit (Michigan) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGreenwood Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaMichigan
Louisiana Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversity of Detroit Jesuit High School and Academy
Universitat de Detroit Mercy Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, productor de cinema, autor, novel·lista, escriptor, prosista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1953 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorGeneral Motors Modifica el valor a Wikidata
GènereFicció detectivesca i western Modifica el valor a Wikidata
Influències
Nom de ploma«Голландец» Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarMarina dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Lloc webelmoreleonard.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0001465 Allocine: 52920 Allmovie: p99358 TMDB.org: 2235
X: elmoreleonard Musicbrainz: dd7888e3-93dc-491d-9a6b-053eff5c2ecd Goodreads author: 12940 Find a Grave: 115775009 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

El seu pare treballava per a General Motors on s'encarregava de trobar llocs on General Motors pogués instal·lar fàbriques, cosa que va fer que la família Leonard es mogués molt. Tot i que Elmore Leonard va néixer a Nova Orleans, no hi va viure gaire temps.[2] El 1934, la seva família es va traslladar a Detroit, Michigan.

En aquest moment tenen lloc dos fets importants, que influeixen molt en Leonard en els seus escrits. Gàngster com Bonnie i Clyde són titulars a tot el país, igual que l'equip de Beisbol dels Detroit Tigers. A principis de la dècada de 1930, Bonnie i Clyde eren coneguts per la seva bogeria assassina, són abatuts el 23 de maig de 1934. Els Tigres de Detroit es classifiquen per a la Sèrie Mundial de Beisbol de 1934. Aquests esdeveniments marquen Leonard, que desenvolupa una fascinació pels esports i les armes.

Leonard es va graduar a la Universitat de Detroit Jesuit High School el 1943.[3]

Elmore Leonard va viure els seus últims anys al comtat d'Oakland (Michigan), amb la seva família. El 2012, va guanyar el National Book Award per la seva obra.

Leonard o «Dutch»,[4] com va ser anomenat de vegades, va tenir els seus primers èxits en el món de la ficció als anys 50, publicant regularment westerns a pulps (publicacions econòmiques). Des de llavors, va fer incursions en la ficció policial i altres gèneres, inclòs l'escriptura de guions. És elogiat per la crítica pel seu realisme i els seus diàlegs justos i forts. El seu estil sovint pren algunes llibertats amb la gramàtica per tal d'accelerar la història. En el seu assaig Elmore Leonard's Ten Rules of Writing, Leonard escriu: «Però la meva regla més important és una regla que resumeix les altres deu: “Si això s'assembla al que ja he escrit, ho torno a escriure”.»

Moltes de les novel·les de Leonard s'han adaptat a pel·lícules, com ara Hombre de 1967, Get Shorty de 1995, Rum Punch (1997, com a Jackie Brown) i Be Cool de 2005.

Novel·les

modifica
  • 1953: The Bounty Hunters,
  • 1954: The Law at Randado,
  • 1956: Escape from Five Shadows
  • 1959: Last Estand at Saber River
  • 1961: Hombre
  • 1969: The Big Bounce
  • 1969: The Moonshine
  • 1970: Valdez is coming,
  • 1972: Forty Lashes Less One
  • 1974: Mr. Majestyk,
  • 1974: Fifty-Two Pickup, 1976: Swag
  • 1977: Unknown Man No. 89
  • 1977: The Hunted
  • 1978: The Switch
  • 1979: Gunsights
  • 1980: City Primeval
  • 1980: Gold Coast
  • 1981: Split Images
  • 1982: Cat Chaser
  • 1983: Stick
  • 1983: La Brava
  • 1985: Glitz
  • 1987: Bandits!
  • 1987: Touch
  • 1988: Freaky Deaky
  • 1989: Killshot
  • 1990: Get Shorty
  • 1991: Maximum Bob
  • 1992: Rum Punch
  • 1993: Pronto
  • 1996: Out of Sight
  • 1998: Cuba Lliure
  • 1999: Riding the Rap
  • 2000: Pagan Babies
  • 2001: Fire in the Hole
  • 2002: Tishomingo Blues
  • 2003: A Coyote's in the House
  • 2004: Mr. Paradise
  • 2005: The Hot Kid
  • 2007: Up in Honey's Room
  • 2009: Road Dogs
  • 2011: Djibouti
  • 2012: Raylan

Novel·les curtes

modifica
  • 1998: Tonto Woman and Otger western stories
  • 2002: When the Women Come Out to Dance (col·lecció de nou contes, incloses dues portades del llibre de 2004)
  • 2004: The Complete Western Stories of Elmore Leonard (col·lecció de 30 contes, reeditada el 2006 a la Gran Bretanya)
  • 2006: Moment de venjança i altres contes (col·lecció de set contes, ja presents al llibre de 2004)
  • 2006: Blood Money i altres contes (col·lecció de set contes, ja presents al llibre de 2004)
  • 2009: Comfort to the Enemy (col·lecció[5] que consta de dos contes breus d'Elmore Leonard: Showdown at Chechtotah i Louly and Pretty Boy, publicat prèviament en antologies de diversos autors, el primer el 2003, el segon el 2005; i Comfort to the Enemy, una història policial publicada en catorze episodis al New York Times l'any 2005)
  • 2015: Les històries inèdites d'Elmore Leonard: Charlie Martz i altres contes (col·lecció composta per vuit contes breus d'Elmore Leonard)

Assajos

modifica
  • 2007: Elmore Leonard's Ten Rules of Writing.

Referències

modifica
  1. «Elmore Leonard - Grupo Companhia das Letras». [Consulta: 16 abril 2022].
  2. «Elmore Leonard Jr. | Entries | KnowLA, Encyclopedia of Louisiana», 22-08-2013. Arxivat de l'original el 2013-08-22. [Consulta: 16 abril 2022].
  3. «ELMORE LEONARD > ABOUT THE AUTHOR», 25-03-2015. Arxivat de l'original el 2015-03-25. [Consulta: 16 abril 2022].
  4. «Podcast: TSOYA: Elmore Leonard | Maximum Fun», 06-01-2018. Arxivat de l'original el 2018-01-06. [Consulta: 16 abril 2022].
  5. publicat al Regne Unit el 16 d'abril de 2009 a Weidenfeld and Nicolson