Obre el menú principal

El cor de les tenebres

El cor de les tenebres (títol original en anglès: Heart of Darkness) és una novel·la curta de Joseph Conrad. Es va publicar al principi per capítols el 1899, i en forma de llibre el 1902.[1] La novel·la està ambientada a l'Àfrica,[2] i està inspirada en els sis mesos que l'escriptor va passar al Congo colonitzat pel rei Leopold II de Bèlgica. És, potser, l'obra més coneguda de Joseph Conrad.[3] L'obra ha estat traduïda al català per Montserrat Vancells i Yannik Garcia.[4]

Infotaula de llibreEl cor de les tenebres
Heart of Darkness
Houghton EC9 C7638 902y (A) - Conrad, Heart of Darkness 1.jpg
From Youth: A Narrative, 1902
Tipus novel·la curta
Fitxa
Autor Joseph Conrad
Llengua anglès
Publicació Regne Unit Regne Unit, 1899
Creació 1898
P98 Tradueix Blackwoods Magazine
Editorial Blackwood & Sons Tradueix
Edició Heart of Darkness Tradueix i Jądro ciemności Tradueix
Edició en català
Traductor Montserrat Vancells
Dades i xifres
Gènere Novel·la
Nombre de pàgines 99 (edició de l'any 1999)
Lloc de la narració Àfrica i República Democràtica del Congo
Obra derivada Apocalypse Now i Apocalypse Now Redux Tradueix
Sèrie
Modifica les dades a Wikidata

TramaModifica

La novel·la se centra en un mariner anomenat Marlow, que narra una travessia que va realitzar anys enrere pel riu Congo, a la recerca de Kurtz, el cap d'una explotació de vori, i que al llarg de la novel·la adquireix un caràcter simbòlic i ambigu.

Les dues primeres parts de la novel·la narren el viatge de Marlow des de Londres a Àfrica, i remuntant el riu Congo, fins a arribar a la base de recol·lecció de vori en què es troba un treballador de la companyia belga que l'ha contractat. Aquest treballador, Kurtz, ha tingut un enorme èxit en el tràfic de vori, però això ha fet que altres col·legues li tinguessin enveja.

Durant el camí, Marlow és testimoni de la situació extrema en què viuen els colons europeus, llur brutalitat envers els nadius africans, i haurà de superar tot tipus d'obstacles -endarreriments, malalties, atacs d'indígenes...- fins a arribar a la seva destinació. Quan finalment es troba amb Kurtz, la imatge del qual ha anat engrandint-se i mitificant-se al llarg del procés, descobreix que es tracta d'un personatge misteriós, a qui els nadius idolatren com si fos un déu, però que sembla haver caigut en una bogeria bestial. Com a llegat, deixa un pamflet en què detalla com cal civilitzar els nadius, i que inclou una anotació brutal: Extermineu totes aquestes bèsties!. Marlow i els seus companys de viatge aconsegueixen fer pujar Kurtz, ja greument malalt, al petit vaixell de vapor que l'ha de treure de la selva, però mor en el trajecte, pronunciant davant Marlow les seves últimes i enigmàtiques paraules: L'horror! L'horror!. El viatge de Marlow al cor del continent africà es transforma així en un descens als inferns, però també en una crítica a l'imperialisme occidental i una investigació sobre la bogeria.

AdaptacionsModifica

Orson Welles va tractar d'adaptar-la a la seva arribada a Hollywood. El seu ambiciós projecte comprenia rodar la història en primera persona, és a dir, identificant el punt de vista de la càmera amb el del protagonista.[5] Finalment, no es va poder realitzar degut a l'esclat de la Segona Guerra Mundial.

Francis Ford Coppola es basà en el relat per fer Apocalypse Now, tot adaptant-lo a la Guerra del Vietnam.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Marzo, Jorge Luis (ed.). Planeta Kurtz, cien años de El Corazón de las tinieblas de Joseph Conrad (en castellà). Barcelona: Mondadori, 2002, p. 287. ISBN 8439709161. 
  2. Conrad, Joseph. El Cor de les tenebres. 1902-2002. Inclou el text sencer de la novel·la (en català). Barcelona: Electa, Ajuntament de Barcelona, 2002, p. 183. ISBN 8481563358. 
  3. Sala Lleal, Jordi. De la Bíblia a Joyce. Onze obres del cànon literari (en català). Girona: CCG, 2006, p. 225. ISBN 8496444457. 
  4. «Nova traducció dEl cor de les tenebres'». Gustau Nerín, 21-01-2018. [Consulta: 5 abril 2018].
  5. Bazin, André. Orson Welles (en castellà). Barcelona: Paidós, 1998, p. 92. ISBN 84-493-1301-5. 

Enllaços externsModifica