Tot passejant Miss Daisy
Tot passejant Miss Daisy[1] (títol original en anglès Driving Miss Daisy) és una pel·lícula estatunidenca de Bruce Beresford, estrenada el 1989. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.
| Driving Miss Daisy | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Bruce Beresford |
| Protagonistes | |
| Producció | Guy East, Lili Fini Zanuck, Jake Eberts, Alfred Uhry, Richard D. Zanuck, David Brown i Robert Doudell |
| Dissenyador de producció | Bruno Rubeo  |
| Guió | Alfred Uhry |
| Música | Hans Zimmer |
| Fotografia | Peter James |
| Muntatge | Mark Warner |
| Productora | Warner Bros. |
| Distribuïdor | Warner Brothers |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1989 |
| Durada | 100 min. |
| Idioma original | Anglès |
| Doblada al català |  Sí |
| Color | en color |
| Format | pantalla ampla |
| Pressupost | 7,5 milions dòlars |
| Descripció | |
| Basat en | Driving Miss Daisy (en)  |
| Gènere | Comèdia dramàtica |
| Tema | vellesa |
| Lloc de la narració | Atlanta |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
         | |
ArgumentModifica
El 1948 la Senyora Daisy Werthan, una vídua jueva de 72 anys, viu a Atlanta, Geòrgia, en companyia de la seva treballadora domèstica afroamericana anomenada Idella, i a part d'això, amb poc contacte amb la població negra. Després d'un accident en el seu automòbil Chrysler el fill de la Senyora Daisy, Boolie, li contracta un xofer perquè cap companyia d'assegurança no l'assegura; ella s'hi nega, però Boolie està decidit per trobar-ne un. Mentrestant, ella està aturada a casa incapaç de realitzar les seves compres, visitar els seus amics i anar a l'església, per no poder conduir. Boolie troba un home, Hoke Colburn, la senyora Daisy al principi es nega a l'ajuda d'Hoke, davant del fet que les persones puguin arribar a creure que és massa vella i ximple per a conduir. La senyora Daisy arriba a acceptar Hoke i el fet que ella necessita ajuda per moure's. La senyora Daisy descobreix que Hoke no sap llegir, i per la seva antiga professió com a mestra li ensenya a llegir. La senyora Daisy ha d'anar a la festa d'aniversari número noranta del seu germà a Mobile, Alabama. Hoke li revela, durant el viatge, que és la primera vegada que ha sortit de l'Estat de Geòrgia. Durant el seu viatge d'Atlanta a Mobile, la senyora Daisy entén en diverses circumstàncies durant el viatge sobre els aspectes socials i els prejudicis racials. Amb el temps la senyora Daisy li agafa estima a Hoke, per diverses circumstàncies. El 1965, mentre veien la televisió a la cuina, Idella mor. La senyora Daisy s'entristeix per la proximitat i el temps que va compartir amb Idella, i acompanyada per la seva família són les úniques persones blanques en el funeral. Davant dels importants canvis socials de l'època, la senyora Daisy observa amb especial atenció els prejudicis i la discriminació cap als negres i els jueus, i assisteix al discurs a Atlanta del Dr. Martin Luther King, convidant inicialment Boolie al sopar, però ell medita sobre la seva posició i els pensaments dels seus associats davant de l'assistència a l'acte i suggereix a la senyora Daisy convidar Hoke. la senyora Daisy no esmenta la invitació a Hoke fins que ell l'està portant al sopar. El seu recança a convidar Hoke subratlla el racisme passiu que sovint passa desapercebut en comparació amb el racisme més obert i agreujat. Pocs anys més tard, Hoke s'arriba a casa de la senyora Daisy i la troba en un estat de confusió, truca Boolie i li diu que la seva mare es troba malament. Abans de l'arribada de Boolie aconsegueix tranquil·litzar a la senyora Daisy i ella li revela a Hoke que ell és el seu millor amic agafant-li la mà. Boolie decideix que el millor per a la seva mare és que sigui atesa en una casa de retir. Dos anys més tard, el 1973, Boolie decideix vendre la casa de la senyora Daisy, i Hoke s'ha retirat de la conducció. Hoke ara compta amb 85 anys i la senyora Daisy 97 anys. Boolie i Hoke es reuneixen a casa de la senyora Daisy i surten junts a visitar la senyora Daisy. La pel·lícula acaba amb Hoke donant menjar a la senyora Daisy, ambdós recordant vells temps i barrejat amb la imatge de l'Hudson que inicialment Hooke va conduir per a la senyora Daisy.
RepartimentModifica
- Morgan Freeman: Hoke Colburn
- Jessica Tandy: Daisy Werthan
- Dan Aykroyd: Boolie Werthan
- Patti LuPone: Florine Werthan
- Esther Rolle: Idella
- Joann Havrilla: Miss McClatchey
- William Hall Jr.: Oscar
- Alvin M. Sugarman: Dr. Weil
- Ray McKinnon: un de la colla
- Jack Rousso: Slick
- Bob Hannah: Red Mitchell
- Ashley Josey: un trooper
- Indra A. Thomas
- Clarice F. Geigerman: Nonie
- Muriel Moore: Miriam
Premis i nominacionsModifica
PremisModifica
- 1990: Oscar a la millor pel·lícula
- 1990: Oscar a la millor actriu per Jessica Tandy
- 1990: Oscar al millor guió adaptat per Alfred Uhry
- 1990: Oscar al millor maquillatge per Manlio Rocchetti, Lynn Barber i Kevin Haney
- 1990: Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica
- 1990: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Morgan Freeman
- 1990: Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica per Jessica Tandy
- 1991: BAFTA a la millor actriu per Jessica Tandy
NominacionsModifica
- 1990: Oscar al millor actor per Morgan Freeman
- 1990: Oscar al millor actor secundari per Dan Aykroyd
- 1990: Oscar a la millor direcció artística per Bruno Rubeo i Crispian Sallis
- 1990: Oscar al millor vestuari per Elizabeth McBride
- 1990: Oscar al millor muntatge per Mark Warner
- 1990: Ós d'Or
- 1991: BAFTA a la millor pel·lícula
- 1991: BAFTA al millor director per Bruce Beresford
- 1991: BAFTA al millor guió adaptat per Alfred Uhry
- 1991: Grammy a la millor composició instrumental escrita per pel·lícula o televisió per Hans Zimmer