Jessica Tandy

actriu anglesa nacionalitzada estatunidenca

Jessica Tandy (Londres, Regne Unit, 7 de juny de 1909Easton, Connecticut, 11 de setembre de 1994) fou una actriu anglesa nacionalitzada estatunidenca.[1][2]

Infotaula de personaJessica Tandy

Jessica Tandy als anys 50 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Jessica Alice Tandy Modifica el valor a Wikidata
7 juny 1909 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort11 setembre 1994 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
comtat de Fairfield (Connecticut) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer d'ovari Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióDame Alice Owen's School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de teatre, actriu de cinema, actriu de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1926 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeJack Hawkins (1932–1940)
Hume Cronyn (1942–1994), mort de la persona Modifica el valor a Wikidata
FillsTandy Cronyn
 ( Hume Cronyn) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0001788 Allocine: 3156 Rottentomatoes: celebrity/jessica_tandy Allmovie: p69780 TCM: 188816 TV.com: people/jessica-tandy IBDB: 68863 AFI: 82278 TMDB.org: 5698
Discogs: 1189791 Find a Grave: 21464 Modifica el valor a Wikidata

En el cinema va participar en The Green Years i The Seventh Cross, però en aquest gènere no assolí popularitat fins molt tard, quan el 1989 guanyà un Oscar de l'Acadèmia de Hollywood per la seva interpretació a Tot passejant Miss Daisy[3] (dirigida per Bruce Beresford), i encara hauria de recollir nous èxits amb Used people (1990), de Beeban Kidron, i Tomàquets verds fregits (1991), de Jon Avnet. Tandy fou molt popular a les sèries televisives.[1]

Biografia

modifica

Ja des de jove, Tandy tenia la determinació de dedicar-se al món de la interpretació, i la seva primera actuació va ser el 1926 en el teatre a Londres. Sobre els escenaris, va treballar en les obres de William Shakespeare Enric V, i en El rei Lear, amb Laurence Olivier i John Gielgud, respectivament.

Estudià art dramàtic a Londres i el 1929 debuta al teatre. El 1930 marxà als Estats Units (on es nacionalitzà el 1954) i allí desenvoluparia la seva carrera professional. Assolí gran èxit a Broadway amb el repertori d'Arthur Miller i Tennessee Williams, especialment amb Un tramvia anomenat desig (d'aquest últim), que el 1947 representà amb Marlon Brando, assumint el paper de Blanche du Bois (que en la versió cinematogràfica interpretaria Vivien Leigh).[1]

Després de separar-se del seu primer marit es va traslladar a Nova York. El 1944 va fer el seu debut cinematogràfic als Estats Units en la pel·lícula The Seventh Cross,[4] i va aparèixer en pel·lícules com La vall del destí (1945), Els anys verds (1946), en la qual interpretava la filla de Cronyn, o Forever Amber (1947). Després de guanyar un premi Tony per la interpretació de Blanche DuBois en la producció original de l'obra de Tennessee Williams Un tramvia anomenat desig,[5] es va concentrar en el teatre i només va fer aparicions esporàdiques en pel·lícules com The Light in the Forest (1958) o la mítica Els ocells (1963) d'Alfred Hitchcock.[1]

El començament dels anys 80 va veure el ressorgir de la carrera de Tandy, amb papers en pel·lícules com El món segons Garp, Amics molt íntims, Sota sospita (totes el 1982), Les Bostonianes (1984), o l'èxit Cocoon: The Return (1985), al costat del seu marit, amb qui va tornar a coincidir en Els nostres meravellosos aliats (1987) i Cocoon: El retorn (1988). El 1987 va guanyar un premi Emmy, pel seu paper en la pel·lícula de televisió Foxfire. No obstant això, el paper que la va portar a ocupar un dels llocs d'honor en la història de Hollywood va arribar el 1989. Aquest any va interpretar Daisy Werthan, una tossuda anciana meridional i jueva en la pel·lícula Tot passejant Miss Daisy, que la va fer creditora de l'Oscar a la millor actriu. Ha estat la persona més longeva que ha guanyat aquest premi, batent en gairebé un any l'anterior marca que tenia l'actor George Burns. Dos anys més tard va aconseguir una nova nominació, aquesta vegada en la categoria de millor actriu de repartiment, pel seu paper a Tomàquets verds fregits (1991). Aquell mateix any va protagonitzar Used People (on interpretava la mare jueva de Shirley MacLaine) i va coprotagonizar el telefilm The Story Lady (1991) al costat de la seva filla en la vida real, Tandy Cronyn. Posteriorment, Ni un pèl de ximple (1994) i Camilla, també el 1994, i en la qual va coincidir per última vegada amb el seu marit. Camilla va ser la seva última interpretació, i va ser tan audaç com per, amb 84 anys i sabent que s'estava morint, tenir una breu escena nua.[1]

Va morir a casa seva, a Easton, Connecticut, l'11 de setembre de 1994, amb 85 anys, a causa d'un càncer d'ovari.[2][6]

 
Jessica Tandy i Hume Cronyn

Vida personal

modifica

Es va casar dues vegades: la primera, entre 1932 i 1942, amb l'actor britànic Jack Hawkins, amb qui va tenir una filla, Susan Hawkins (nascuda el 1934); la segona, entre 1942 i fins al dia de la seva mort, amb l'actor canadenc Hume Cronyn. D'aquest matrimoni van néixer els seus fills Christopher Cronyn i l'actriu Tandy Cronyn.[6]


Filmografia

modifica

Les seves pel·lícules més destacades són:[4]

Any Pel·lícula Paper Notes
1932 The Indiscretions of Eve Maid
1938 Murder in the Family Ann Osborne
1944 The Seventh Cross Liesel Roeder
Blonde Fever Diner at Inn no surt als crèdits
1945 The Valley of Decision Louise Kane
1946 Dragonwyck Peggy O'Malley
The Green Years Kate Leckie
1947 Forever Amber Nan Britton
1948 A Woman's Vengeance Janet Spence
1950 September Affair Catherine Lawrence
1951 The Desert Fox: The Story of Rommel Frau Lucie Marie Rommel
1958 The Light in the Forest Myra Butler
1962 Hemingway's Adventures of a Young Man Helen Adams Nominada – Globus d'Or a la millor actriu secundària
1963 Els ocells (The Birds) Lydia Brenner
1976 Butley Edna Shaft
1981 Disbauxa a l'autopista (Honky Tonk Freeway) Carol
1982 El món segons Garp (The World According to Garp) Mrs. Fields
Sota sospita (Still of the Night) Grace Rice
Amics íntims (Best Friends) Eleanor McCullen
1984 Les bostonianes (The Bostonians) Miss Birdseye
1985 Cocoon Alma Finley
1987 Els nostres meravellosos aliats (*batteries not included) Faye Riley
1988 La casa del carrer Carroll (The House on Carroll Street) Miss Venable
Cocoon: The Return Alma Finley
1989 Tot passejant Miss Daisy (Driving Miss Daisy) Daisy Werthan Oscar a la millor actriu
Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
BAFTA a la millor actriu
1991 Tomàquets verds fregits (Fried Green Tomatoes) Ninny Threadgoode Nominada − Oscar a la millor actriu secundària
Nominada – Globus d'Or a la millor actriu secundària
Nominada – BAFTA a la millor actriu
1992 Un amor de tardor (Used People) Freida
1993 To Dance with the White Dog Nominada – Primetime Emmy a la millor actriu en minisèrie o especial
1994 A Century of Cinema Ella mateixa documental
Nobody's Fool Beryl Peoples
Camilla Camilla Cara

Bibliografia

modifica
  • Tom A-Z pàg. 1316 de l'enciclopèdia Espasa.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Jessica Tandy» (en anglès). Enciclopaedia Britannica, 29-04-2024. [Consulta: 7 maig 2024].
  2. 2,0 2,1 Richards, David «STAGE VIEW; With Jessica Tandy, the Glory Was in the Details» (en anglès). The New York Times, 18-09-1994. ISSN: 0362-4331.
  3. «biografia de Jessica Tandy». biografias.es.
  4. 4,0 4,1 «filmografia». hollywood.com.
  5. «Jessica Tandy Tony Awards Wins and Nominations». [Consulta: 7 maig 2024].
  6. 6,0 6,1 Champlin, Charles. «Life After Jessie : For 52 years, Hume Cronyn and Jessica Tandy shared the love story of the century. Her death last year devastated him, but his love lives on.» (en anglès americà), 18-06-1995. [Consulta: 7 maig 2024].