Shirley MacLaine
Shirley MacLaine (Richmond, Virgínia, 12 d'abril de 1934) és una actriu estatunidenca, guanyadora d'un Oscar.[1]
Biografia Modifica
Primers anys Modifica
MacLaine va néixer a Richmond (Virgínia), de pare estatunidenc d'origen anglès i mare canadenca d'origen irlandès i escocès. Li van posar aquest nom en honor de Shirley Temple. La seva família seguia la creença baptista. MacLaine va créixer a Waverly (Virgínia), es va graduar en educació secundària i es va traslladar a Nova York per viure el somni de ser actriu de Broadway.
El seu primer somni d'infantesa era ser ballarina. Va anar a classes de ballet fervorosament durant tota la seva joventut; no en va faltar a cap. Sempre que representaven una obra, ella interpretava el paper de noi, a causa del fet que era la més alta del grup. Estava tan decidida i tan entossudida a ser ballarina, que el seu malson recurrent durant la infantesa era que perdia el bus per anar a classe.
Finalment va aconseguir interpretar el paper de fada en "La ventafocs" i, mentre escalfava entre bastidors, es va trencar el turmell. Molts es retirarien en aquesta particular situació, però ella era tan decidida que simplement es va lligar fortament els llaços dels turmells a les sabates de punta descoberta i va continuar amb l'espectacle. Després d'acabar, va cridar a una ambulància.
Finalment, MacLaine va decidir que el ballet professional no era per a ella. Va dir que no tenia realment el tipus adequat de cos i que no volia privar-se del menjar. Tampoc els seus peus no eren prou bons (no tenia l'empenya i l'arc gaire alts), ni era «una bellesa exquisida». En aquest punt, va decidir canviar d'objectiu i centrar-se en el teatre.
Va aconseguir la seva meta quan es va convertir en actriu suplent de Carol Haney en The Pajama Game; Haney es va trencar el turmell i MacLaine la va reemplaçar.
Uns quants mesos després, amb Haney encara fora de joc, el director productor Hal B. Wallis, que era entre el públic, va prendre nota de MacLaine i la va contractar perquè anés a Hollywood a treballar per a la Paramount Pictures.
Més tard, Shirley demandaria Wallis sobre una disputa contractual, un plet que es creu que va ajudar a erradicar l'antic estil de gestió d'actors per part dels estudis.
Carrera Modifica
La seva primera pel·lícula va ser The trouble with Harry, d'Alfred Hitchcock, el 1955.
La seva carrera en el cinema està ara en la seva cinquena dècada; en no haver basat el seu èxit en la bellesa, MacLaine ha pogut prolongar la seva activitat sense sofrir el trastorn que suposa envellir.
MacLaine va ser nominada a l'Oscar a la millor actriu cinc vegades: el 1958 per Some came running, el 1960 per L'apartament, el 1963 per Irma la douce, el 1977 per The Turning Point i el 1983 per La força de la tendresa, pel·lícula amb què finalment el va guanyar. El 1975, també va rebre una nominació pel millor documental curt per The Other Half of the Sky: A China Memoir.
Fa poc va aparèixer com l'àvia materna de Cameron Diaz i Toni Collette en In Her Shoes, i el 2008 va gravar una coproducció europea, en format telesèrie, encarnant Coco Chanel.
Vida privada Modifica
MacLaine va estar casada amb l'home de negocis Steve Parker fins al 1982. Van tenir una filla, Sachi Parker (n. 1956). Shirley es va divorciar després de saber que Steve li havia mentit sobre la seva infantesa al Japó, i que havia transferit tots els diners d'ella al compte bancari de la seva amant japonesa durant aquests anys.
En els cercles polítics, MacLaine és coneguda per la seva antiga relació amb Andrew Peacock, un antic aspirant a primer ministre d'Austràlia pel Partit Liberal, que més tard va ser nomenat ambaixador dels Estats Units. També té una forta amistat amb el diputat d'Ohio Dennis Kucinich, que va ser candidat dels demòcrates en les primàries presidencials de 2004.
Durant algun temps, MacLaine va expressar la seva creença que era una encarnació d'una princesa inca, a causa de les seves pràctiques esotèriques sobre la reencarnació. També va fer el camí de Sant Jaume a Espanya, i aixecà força expectació.
MacLaine va trobar el seu camí en molts llibres de casos de l'escola de Dret quan va demandar la 20th Century Fox per incompliment d'un contracte. Ella anava a interpretar un paper en una pel·lícula titulada Bloomer Girl, però la producció va ser cancel·lada.
Twentieth Century Fox li va oferir un paper en una altra pel·lícula, Big Country, Big Man. El rebuig de MacLaine va portar una apel·lació per la Twentieth Century Fox a la Cort Suprema de Califòrnia el 1970, i la cort va dictaminar en contra d'ells: Parker v. Twentieth Century-Fox Film Corp., 474 P.2d 689 (Cal. 1970).
Filmografia Modifica
Les seves pel·lícules més destacades són:[2][3]
Referències Modifica
- ↑ «Filmografia de Shirley Maclaine». The New York Times.
- ↑ «Biografia de Shirley Maclaine». The New York Times.
- ↑ «Shirley Maclaine, premis». The New York Times.
- ↑ Berlinale 1959: Prize Winners
Enllaços externs Modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Shirley MacLaine |