Viquipèdia

Hal B. Wallis

productor de cinema estatunidenc

Harold Brent Wallis, més conegut com a Hal B. Wallis CBE (14 de setembre de 1898 – 5 d'octubre de 1986) fou un productor cinematogràfic estatunidenc.

Plantilla:Infotaula personaHal B. Wallis
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 setembre 1899 Modifica el valor a Wikidata
Chicago (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 octubre 1986 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Rancho Mirage (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortdiabetis mellitus Modifica el valor a Wikidata
SepulturaForest Lawn Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióproductor de cinema, actor, productor executiu, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1931 Modifica el valor a Wikidata -
Família
CònjugeMartha Hyer (1966–1986)
Louise Fazenda (1927–1962) Modifica el valor a Wikidata
FillsBrent Wallis
 () Louise Fazenda Modifica el valor a Wikidata
ParesJacob Wallis Modifica el valor a Wikidata  i Eva Wallis Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0909259 TMDB (persona): 4123 Allmovie (artista): p115854 TCM (persona): 1527370 Musicbrainz: 137d82dd-3d7d-4543-bab9-73cc9edf47bf Discogs: 1645130
Find a Grave: 5455Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

El seu nom complet era Harold Brent Wallis, i va néixer a Chicago, Illinois.[1] El 1922 la seva família es va mudar a Los Angeles, Califòrnia, on ell va trobar feina al departament de publicitat de la Warner Bros. el 1923.

Al cap de pocs anys Wallis s'encarregava de tasques de producció, passant a ser finalment cap de producció de Warners. Al llarg dels seus cinquanta anys llargs com a productor cinematogràfic, va intervenir en la realització de més de 400 llargmetratges.[2] Entre les moltes pel·lícules destacades que va produir sobresurt Casablanca, un dels films més importants de la història de Hollywood.[3]

Wallis va deixar Warner Bros. el 1944 després de tenir diferències amb Jack Warner sobre l'acceptació de l'Óscar a la millor pel·lícula per a Casablanca. A partir de llavors va treballar com a productor independent, gaudint d'un èxit considerable, tant des del punt de vista comercial com artístic. Entre els seus èxits financers figuren les comèdies de Dean Martin i Jerry Lewis, així com diverses pel·lícules d'Elvis Presley.[4] A més, va produir True Grit, pel·lícula per la qual John Wayne va assolir l'Oscar al millor actor el 1969.

Entre les pel·lícules més significatives que va produir hi havia Casablanca, Dark Victory, Les aventures de Robin Hood, El falcó maltès, El sergent York i Now, Voyager.

Hal Wallis va rebre un total de 16 nominacions als Oscar a la millor pel·lícula, i va guanyar el premi per Casablanca el 1943. Durant la cerimònia, quan es va anunciar el premi per a Casablanca, Wallis es va aixecar per acceptar, però el cap de l'estudi Jack L. Warner va pujar a l'escenari «amb un ampli somriure brillant i una mirada de gran autosatisfacció», va recordar Wallis després. «No em podia creure que estigués passant. Casablanca havia estat la meva creació; Jack no hi tenia absolutament res a veure. Mentre el públic panteixava, vaig intentar sortir de la fila de seients i entrar al passadís, però tota la família Warner es va asseure bloquejant-me, no vaig tenir més remei que seure de nou, humiliat i furiós... Gairebé quaranta anys després, encara no m'he recuperat del xoc».[5] Aquest incident portaria a Wallis a deixar Warner Bros. el mes següent. Per la consistent qualitat de les seves produccions va ser guardonat en dues ocasions amb el Premi en memòria d'Irving Thalberg. Així mateix, va ser nominat a set Globus d'Or, i va guanyar en dues ocasions el corresponent a la Millor Pel·lícula. El 1975 va ser recompensat amb el Premi Cecil B. DeMille dedicat a la seva trajectòria cinematogràfica.

Wallis va començar a treballar com a productor independent, gaudint d'un èxit considerable tant a nivell comercial com crític. Els primers guionistes que va contractar per a la seva nova empresa van ser Ayn Rand i Lillian Hellman.[6] Entre els seus èxits financers es trobaven les comèdies de Dean Martin i Jerry Lewis, i diverses pel·lícules d'Elvis Presley.

Va produir Valor de llei, pel qual John Wayne va guanyar l'Oscar al millor actor de 1969, i la seva seqüela.

Després de traslladar-se a Universal Pictures, va produir Anna dels mil dies (protagonitzada per Richard Burton i l'actriu canadenca Geneviève Bujold) i Mary, Queen of Scots (protagonitzada per Vanessa Redgrave i Glenda Jackson). Va rebre 16 nominacions a l'Oscar com a productor a la millor pel·lícula, guanyant per Casablanca el 1943.

Per la seva qualitat constant de producció cinematogràfica, va ser distingit dues vegades amb el Premi Memorial Irving G. Thalberg dels Premis de l'Acadèmia. També va ser nominat a set premis Globus d'Or, guanyant dues vegades premis a la millor pel·lícula. El 1975, va rebre el Premi Cecil B. DeMille per la seva trajectòria al cinema.[7]

El 1980, va publicar la seva autobiografia, Starmaker, coescrita amb Charles Higham.[8]

A la dècada del 1930, Wallis va invertir en desenvolupament immobiliari residencial a Sherman Oaks, Califòrnia. Va anomenar Halbrent Avenue amb el seu sobrenom "Hal" i el seu segon nom "Brent".[9] La majoria de les seves cases originals encara es mantenen en peu, i està molt a prop dels bulevards Ventura i Sepulveda i la Sherman Oaks Galleria molt utilitzada a la pel·lícula de 1982 Fast Times at Ridgemont High.

Wallis i la seva segona dona, l'actriu Martha Hyer, van contribuir amb fons per a la construcció de The Hal i Martha Hyer Wallis Theatre, un teatre de caixa negra, a la Northwestern University.[10]

Relacions

modifica

Wallis va estar casat amb l'actriu Louise Fazenda des de 1927 fins a la seva mort el 1962. Van tenir un fill, Brent, que es va convertir en psiquiatre.[11] Diversos escriptors, inclosos actors i productors, han afirmat que l'actriu Lizabeth Scott era amant de Wallis mentre estava casat amb Fazenda.[12][13][14][15] Wallis va estar casat amb l'actriu Martha Hyer des de 1966 fins a la seva mort el 1986.[16][17] Hyer volia que Wallis inclogués Scott i les seves altres amants a la seva autobiografia, però no ho va fer. Després dels seus matrimonis, Wallis va veure les pel·lícules de Scott a casa, nit rere nit.[18]

Wallis va morir el 5 d'octubre de 1986 per complicacions de la diabetis a Rancho Mirage, Califòrnia, a dues setmanes del seu 88è aniversari. La notícia de la seva mort no es va donar a conèixer fins que es va completar el seu servei commemoratiu privat. El president dels Estats Units Ronald W. Reagan, que va aparèixer a les pel·lícules de Wallis Santa Fe Trail i This Is The Army, va enviar el seu condol a la família.[19] Wallis està enterrat al Gran Mausoleu del cementiri Forest Lawn Memorial Park de Glendale, Califòrnia.

Filmografia seleccionada

modifica

Premis Oscar

modifica
Any Premi Film Guanyador
1931–32 Outstanding Production (Millor pel·lícula) Five Star Final Irving Thalberg – Grand Hotel
1932–33 I Am a Fugitive from a Chain Gang Winfield Sheehan – Cavalcade
1934 Flirtation Walk Harry Cohn – Va succeir una nit
1935 El capità Blood Irving Thalberg i Albert Lewin – Rebel·lió a bord
1938 Les aventures de Robin Hood Frank Capra – No us l'endureu pas
Four Daughters
Jezabel
1940 All This, and Heaven Too David O. Selznick – Rebecca
La carta
1941 Outstanding Motion Picture (Millor pel·lícula) El falcó maltès Darryl F. Zanuck – Que verda era la meva vall!
One Foot in Heaven
El sergent York
1942 Kings Row Sidney Franklin – Mrs. Miniver
Yankee Doodle Dandy
1943 Casablanca Bestiar
Watch on the Rhine Hal B. Wallis – Casablanca
1955 Millor pel·lícula The Rose Tattoo Harold Hecht – Marty
1964 Millor pel·lícula Becket Jack Warner – My Fair Lady
1969 Anna dels mil dies Jerome Hellman – Cowboy de mitjanit

Referències

modifica
  1. ↑ Cook County Birth Certificates. La seva data de naixement s'ha donat generalment com a 14 de setembre de 1898, però el registre oficial de naixements diu que fou el 19 d'octubre de 1898.
  2. ↑ «Hal B. Wallis» (en anglès americà). [Consulta: 17 octubre 2023].
  3. ↑ «Casablanca - Coloquio 1/4 - Que grande es el cine - Garci». [Consulta: 17 octubre 2023].
  4. ↑ «Colonel Parker and Hal Wallis Controlled Elvis' Films». [Consulta: 17 octubre 2023].
  5. ↑ Ronald Haver. «Casablanca: The Unexpected Classic». The Criterion Collection Online Cinematheque. Arxivat de l'original el 29 juny 2009. [Consulta: 8 gener 2010].
  6. ↑ Berliner, Michael, ed., Letters of Ayn Rand, New York: Dutton, 1995, p. 148.
  7. ↑ «Hal Wallis: Producer to the Stars».
  8. ↑ Folkart, Burt a. «Hal B. Wallis, 'Starmaker' Movie Producer, Dies at 88» (en anglès americà), 08-10-1986. [Consulta: 17 octubre 2023].
  9. ↑ «HAL WALLIS, HOLLYWOOD HISTORY, MILLIKAN JUNIOR HIGH». [Consulta: 17 octubre 2023].
  10. ↑ «Martha Hyer - The Private Life and Times of Martha Hyer». Glamourgirlsofthesilverscreen.com. [Consulta: 18 març 2015].
  11. ↑ «Louise Fazenda, star of silent films, dies». , 18-04-1962 [Consulta: 29 maig 2018]. 
  12. ↑ Douglas, Kirk (Simon & Schuster, 1st edition, agost 15, 1988), The Ragman's Son, p. 123
  13. ↑ MacLaine, Shirley (Bantam, 1st edition, octubre 1, 1991), Dance While You Can, p. 31
  14. ↑ Bunker, Edward (St. Martin's Griffin, 1st edition, agost 18, 2001), Education of a Felon: A Memoir, p. 80
  15. ↑ Lucas, John Meredyth (McFarland & Company, Maig de 2004), Eighty Odd Years in Hollywood: Memoir of a Career in Film and Television, p. 163
  16. ↑ «A California Museum Sues Over Hal Wallis Collection - The New York Times». , 18-05-1989.
  17. ↑ New York Times: "HAL B. WALLIS, FILM PRODUCER, IS DEAD" by Tim page octubre 8, 1986
  18. ↑ Higham, Charles (University of Wisconsin Press, 1st edition, octubre 27, 2009), In and Out of Hollywood: A Biographer's Memoir, p. 214
  19. ↑ "Producer Hall Wallis succumbs", Minden Press-Herald, Minden, Louisiana, octubre 8, 1986, p. 3B
  20. ↑ Staff, Variety. «The Petrified Forest» (en anglès americà), 01-01-1936. [Consulta: 17 octubre 2023].
  21. ↑ Abrahamson, James L.; Lee, David D. «Sergeant York: An American Hero». The American Historical Review, 91, 1, 2-1986, pàg. 203. DOI: 10.2307/1867400. ISSN: 0002-8762.
  22. ↑ «tw_default - Sign In». [Consulta: 17 octubre 2023].
  23. ↑ «Easy Come, Easy Go (1967)». [Consulta: 17 octubre 2023].
  24. ↑ Neibaur, James L. The Elvis Movies (en anglès). Rowman & Littlefield, 2014-04-04. ISBN 978-1-4422-3074-3. 
  25. ↑ «True Grit (1969) - Financial Information». [Consulta: 17 octubre 2023].
  26. ↑ «John Wayne in True Grit, Then and Now, Extended Video | Ghostarchive». [Consulta: 17 octubre 2023].
  27. ↑ «Movie Review - Anne of the Thousand Days - Screen: A Royal Battle of the Sexes:'Anne of 1,000 Days' Bows at Plaza Burton Cast as Henry Miss Bujold Stars - NYTimes.com», 08-10-2013. Arxivat de l'original el 2013-10-08. [Consulta: 17 octubre 2023].
  28. ↑ «The Lion in Autumn - TIME», 14-01-2009. Arxivat de l'original el 2013-07-16. [Consulta: 17 octubre 2023].
  29. ↑ Ebert, Roger. «Mary, Queen of Scots movie review (1972) | Roger Ebert» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2023].
  30. ↑ «Eugene Register-Guard - Cerca d’arxius de Google News». [Consulta: 17 octubre 2023].
  31. ↑ «Eugene Register-Guard - Google News Archive Search», 02-05-2021. Arxivat de l'original el 2021-05-02. [Consulta: 17 octubre 2023].
  32. ↑ «The Bulletin - Google News Archive Search», 02-05-2021. Arxivat de l'original el 2021-05-02. [Consulta: 17 octubre 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hal_B._Wallis&oldid=34956841»