Dark Victory
Dark Victory és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Edmund Goulding, estrenada el 1939. Se'n va fer un remake el 1963, Stolen Hours, protagonitzat per Susan Hayward i Michael Craig.[1]
 Geraldine Fitzgerald i Bette Davis a a pel·lícula  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Edmund Goulding |
| Protagonistes | |
| Producció | Hal B. Wallis i David Lewis |
| Dissenyador de producció | Robert M. Haas |
| Guió | Casey Robinson |
| Música | Max Steiner |
| Fotografia | Ernest Haller |
| Muntatge | William Holmes |
| Vestuari | Orry-Kelly |
| Productora | Warner Bros., First National Pictures i Warner Bros. Pictures |
| Distribuïdor | Warner Bros. i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1939 |
| Durada | 99 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Basat en | Dark Victory (en)  |
| Gènere | cinema romàntic i drama |
| Lloc de la narració | Manhattan |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | Oscar a la millor pel·lícula (1940) Oscar a la millor actriu (1940) Oscar a la millor banda sonora (1940)
|
         
| |
Argument
modificaJudith Traherne, una jove de l'alta societat, plena d'activitat entre els seus cavalls, els cotxes ràpids i les reunions socials. Només els forts i freqüents mals de cap dificulten el seu entusiasme. Després de serioses advertències, consulta amb el Dr. Frederick Steele que li diagnostica un tumor cerebral. Li recomana sotmetre's a una cirurgia molt ràpidament, cosa que finalment accepta. La cirurgia sembla un èxit, la jove torna a la seva vida lleugera i sense preocupacions mantenint una relació sincera amb el metge. Decideixen casar-se però Frederick li amaga a la seva futura esposa la veritat, l'operació només ha reduït el dany i Judith està condemnada a curt termini. Per casualitat, troba les cartes dels experts que parlen de la seva malaltia terminal.
Trasbalsada, trenca amb Frederick persuadit que es vol casar per llàstima. Després de tornar a la seva vida social, s'adona que Frederick realment li agrada i decideix tornar-hi i casar-se amb ell. Alleujada i feliç, amaga al seu entorn i amb valentia espera el final.
Repartiment
modifica- Bette Davis: Judith Traherne
- George Brent: Dr. Frederick Steele
- Geraldine Fitzgerald: Ann King
- Humphrey Bogart: Michael O'Leary
- Ronald Reagan: Alec Hamin
- Henry Travers: Dr. Parsons
- Cora Witherspoon: Carrie Spottswood
- Dorothy Peterson: Miss Wainwright
- Virginia Brissac: Martha
- Charles Richman: Coronel Mantle
Nominacions
modificaLa pel·lícula va estar nominada als següents premis:[1]
- 1940: Oscar a la millor pel·lícula
- 1940: Oscar a la millor actriu per Bette Davis
- 1940: Oscar a la millor banda sonora per Max Steiner
-
Ronald Reagan i Bette Davis -
George Brent -
Humphrey Bogart -
Geraldine Fitzgerald
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Dark Victory a The New York Times (anglès)
