Magnòlies d'acer[2] (títol original en anglès Steel Magnolias) és una pel·lícula estatunidenca de 1989 dirigida per Herbert Ross. El guió, a càrrec de Robert Harling, és una adaptació de la seva pròpia obra de teatre Steel Magnolias (1987), que tracta de la mort de la seva germana.

Infotaula de pel·lículaMagnòlies d'acer
Steel Magnolias
Fitxa
DireccióHerbert Ross
Protagonistes
ProduccióRay Stark
Dissenyador de produccióGene Callahan
GuióRobert Harling
(guió)
(obra de teatre)
MúsicaGeorges Delerue
FotografiaJohn A. Alonzo
MuntatgePaul Hirsch
ProductoraRastar (en) Tradueix
DistribuïdorTriStar Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica
Estrena1989
Durada119 min
Idioma originalanglès
Coloren color
Recaptació83.759.091$[1]
Descripció
Gèneredrama, romàntica
Lloc de la narracióLouisiana
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0098384 Filmaffinity: 600117 Allocine: 32244 Rottentomatoes: m/steel_magnolias Mojo: steelmagnolias Allmovie: v46792 TCM: 91382 TV.com: movies/steel-magnolias
Modifica les dades a Wikidata

L'obra ens mostra, entre rialles i llàgrimes, els temors, les esperances i les ganes de viure la vida dels seus personatges, i també amor, dolor, apatia, esperança i pèrdua.

ArgumentModifica

Tracta sobre l'estret vincle que s'estableix entre un grup de dones de Chinquapin (una fictícia parròquia de Louisiana), que coincideixen en un centre de bellesa de la localitat i que s'ajuden mútuament a superar els problemes als que s'han d'afrontar. Així, malgrat ser boniques i delicades com les magnòlies, són fortes i resistents com l'acer.

Annelle Depuy Desoto (Daryl Hannah) arriba al Beauty Parlor, disposada que Tuvy (Dolly Parton), la propietària del centre, la contracti. Shelby (Julia Roberts) és diabètica i està a punt de casar-se. M'Lynn (Sally Field), la mare de Shelby, és força protectora, i s'enfada amb la seva filla quan descobreix que aquesta s'ha quedat embarassada, ja que pateix per la seva salut.[3]

RepartimentModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

Tot i que l'acció transcorre a Chinquapin (una fictícia parròquia de Louisiana), en realitat es va rodar a Natchitoches (Louisiana).[4]

Julia Roberts, que estava al començament de la seva carrera, va aconseguir el Globus d'Or a la millor actriu secundària i una nominació a l'Oscar en la mateixa categoria, cosa que contrasta amb la duresa amb què Herbert Ross va tractar-la durant el rodatge, al·legant la seva falta d'experiència.[5]

Premis i nominacionsModifica

 
Julia Roberts en una fotografia de 2011.

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica