Obre el menú principal

Magnòlia

espècie de planta
Aquest article és sobre l'espècie Magnolia grandiflora. Pel conjunt d'espècies del gènere Magnolia, també anomenades "magnòlies" en català, vegeu Magnolia (gènere).

La magnòlia[1] (Magnolia grandiflora) és un arbre de fins a 25 metres d'alçada, de la família de les magnoliàcies, compacte, perenne i de fulles oblongues alternes. Les seves fulles fan entre 8 i 15 cm.[2] Té una gran flor blanca i aromàtica de fins a un pam i de color crema. Floreix entre els mesos de maig i juliol. Produeix un fruit coniforme de 10-12 cm que es reuneixen en una mena de pinya. És originària del sud-est dels Estats Units (de Texas a Virgínia). Actualment és molt usada a la jardineria i distribuïda arreu de les zones temperades del món.

Infotaula d'ésser viuMagnòlia
Magnolia grandiflora
Magnolia grandiflora3.jpg
Flor de Magnòlia
Planta
Tipus de fruit fol·licle
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 193948
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreMagnoliales
FamíliaMagnoliaceae
GènereMagnolia
EspècieMagnolia grandiflora
L.
Modifica les dades a Wikidata

Exemplars de M.grandiflora als Països CatalansModifica

La magnòlia (M. grandiflora)[1] a les nostres condicions climàtiques és un arbre de fins a 25 metres d'alçada, de la família de les magnoliàcies, compacte, perenne i de fulles oblongues alternes. Les seves fulles fan entre 8 i 15 cm.[2] Té una gran flor blanca i aromàtica de fins a un pam i de color crema. Floreix entre els mesos de maig i juliol. Produeix un fruit coniforme de 10-12 cm que té aspecte de pinya.

Magnòlies de la vila d'ArbúciesModifica

Jardins del Roquer. Diversos exemplars, un d'ells destacat per ser arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. Es tracta de la magnòlia més gran d'Europa (1872)[3]

Magnòlies de la ciutat de GironaModifica

N'hi ha una als Jardins de la Devesa.[4] N'hi ha deu d'arrenglerades al pati del vell Hospital de Santa Caterina, dissenyat per Josep m. Busquets el 1928.

Magnòlies de la ciutat de ValènciaModifica

En la plaça d'Alfons el Magnànim es va plantar una barreja d'exemplars de Magnolia grandifora i Ficus elastica (vora 1850). La segona espècie es va plantar per error de confusió amb la primera i ha adquirit dimensió monumental.[5]

Magnòlies en la ciutat de BarcelonaModifica

El carrer Gran de Gràcia, el carrer Iradier i el Passatge Aloi tenen magnòlies com a arbre d'alineació. A la ciutat de Barcelona hi ha 2.421 exemplars d'aquest arbre segons informació municipal consultada.[6]

La ciutat té dos magnòlies catalogades com d'interès per l'Ajuntament de Barcelona. Un al jardí del Claustre del Carrer del Bisbe 10 -Ciutat Vella- .[7]L'altre a l'antic Ajuntament de Les Corts.[7]


Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans (en català). 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 158. ISBN 84-7306-390-2. 
  2. 2,0 2,1 «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 2 juliol 2016].
  3. «Un jardí amb espècies exòtiques dels 5 continents - Jardins el Roquer». Espai amb Història. [Consulta: 30 juny 2018].
  4. «Arbres de Girona». Ajuntament de Girona. [Consulta: 30 juny 2018].
  5. «Jardí del Parterre». Ajuntament de València - Regidoria de Parcs i Jardins. [Consulta: 30 juny 2018].
  6. «Llista d'espècies d'arbrat». Parcs i Jardins de Barcelona - Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 30 juny 2018].
  7. 7,0 7,1 «Arbres d'interès local». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 30 juny 2018].