Jack Hawkins

actor britànic

Jack Hawkins (Londres, 14 de setembre de 1910 - Londres, 18 de juliol de 1973) va ser un actor britànic que va tenir gran èxit entre les dècades de 1950 i 1960. Va ser comanador de l'Orde de l'Imperi Britànic.

Plantilla:Infotaula personaJack Hawkins

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) John Edward Hawkins Modifica el valor a Wikidata
14 setembre 1910 Modifica el valor a Wikidata
Wood Green (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juliol 1973 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Chelsea (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de laringe Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCrematori de Golders Green Modifica el valor a Wikidata
FormacióItalia Conti Academy of Theatre Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactor, productor de cinema, actor de teatre, actor de cinema, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1930 Modifica el valor a Wikidata -
Carrera militar
Branca militarExèrcit britànic Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcoronel Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJessica Tandy (1932–1940) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0370144 Allocine: 4243 Rottentomatoes: celebrity/jack_hawkins Allmovie: p31110 IBDB: 44543 AFI: 75612 TMDB.org: 10018
Find a Grave: 6304844 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Era el menor de quatre fills. El seu pare era constructor, però Jack es va interessar més en la interpretació que en el negoci familiar de la construcció. Hawkins va debutar a Londres a l'edat de dotze anys en el paper del rei elf a l'obra teatral Where The Rainbow Ends.[1] Als disset va tornar a actuar en la mateixa obra, però en el paper de Sant Jordi. Als divuit, va actuar a Broadway en Journey's End.[2] Als vint-i-un, a Londres, va fer el paper d'un jove amant a Autumn Crocus. El 1927 va aparèixer en la pel·lícula sonora d'Alfred Hitchcock The Lodger.[3]

A causa de la Segona Guerra Mundial, Jack va interrompre la seva carrera per a servir als Reials Fusellers Gal·lesos,[4] i amb el grau de Coronel va passar gran part del seu servei organitzant l'ENSA (Associació d'Espectacles de les Forces Armades) a l'Índia i coordinant l'entreteniment de les tropes britàniques en aquest país. Al final de la guerra va aconseguir reprendre una sòlida carrera al cinema, sovint exercint rols autoritaris però de poca importància, en pel·lícules com Angels One Five (1952), The Long Arm (1956) i The Cruel Sea (1953), on interpreta al capità George Erickson de l'Encabritada HMS Compas Rose, en un dels seus més importants papers, convertint-se així en estrella. Per aquesta mateixa època va ser, juntament amb Vittorio de Sica, Donen Dailey i Richard Conte, una de les quatre estrelles de les sèries de televisió que va produir J. Arthur Rank. Alexander Korda va aconsellar a Jack que treballés al cinema i li va oferir un contracte de tres anys. Irònicament, Hawkins era liberal i home emotiu, en marcat contrast amb la seva aparença conservadora en la pantalla.

Cap a finals de la dècada de 1950 Hawkins va exercir papers de caràcter, sovint en pel·lícules èpiques com El pont del riu Kwai (1957), Lawrence d'Aràbia (1962), en el paper del General Edmund Allenby, i Oh! What a Lovely War (1969).[5] A El pont del Riu Kwai, Hawkins va haver de convèncer el seu gran amic Alec Guinness perquè acceptés el paper del coronel Nicholson, paper que va portar a Guinness a guanyar el premi Óscar al millor actor.

Algunes de les seves interpretacions més inusuals inclouen la d'un faraó egipci a Terra de faraons (1955); Quint Arri, pare adoptiu de Ben-Hur en la pel·lícula del mateix nom (1959), paper pel qual se'l va considerar per al Premi de l'Acadèmia al millor actor de repartiment, que finalment va guanyar el seu company Hugh Griffith; Zulú (1964), on fa el paper del reverend fanàtic Otto Witt.

Hawkins va conèixer a la seva primera esposa, Jessica Tandy, en la producció d' Autumn Crocus i es va casar amb ella el 1932; van tenir una filla i es van divorciar el 1942.[6] La seva segona esposa va ser Doreen Lawrence, a qui va conèixer durant la producció de Private Lives; aquest enllaç va durar de 1946 fins a 1973, any en què va morir Hawkins.[7][8]

El 1966 se li va diagnosticar càncer de gola i se li va haver d'extirpar completament la laringe; posteriorment les seves interpretacions van ser doblegades, amb la seva aprovació, per l'actor Charles Gray. La pèrdua de la veu va ser una cosa molt greu per a ell, perquè la seva veu de baríton tenia un accent culte. En privat, va fer ús d'una laringe artificial per a parlar. Hawkins va morir a Londres, en 1973, durant una operació per a una laringe artificial. Tenia seixanta-dos anys.[9]

Filmografia

modifica

Referències

modifica
  1. «Profile of Jack Hakwins at britmovie.co.uk». Arxivat de l'original el 2015-03-25. [Consulta: 7 març 2015].
  2. The Broadway League. «Jack Hawkins – IBDB: The official source for Broadway Information IBDB: The official source for Broadway Information». ibdb.com.
  3. Thompson, Howard «PORTRAIT OF A FILM IDOL: Britain's Jack Hawkins Gives a Self-Effacing Appraisal of Popularity». New York Times, 04-04-1954, p. X5.
  4. «Hawkins, John Edward "Jack"». ww2gravestone.com.
  5. «Actor speaks again». The Canberra Times [Australian Capital Territory, Australia], 04-06-1968, p. 5 [Consulta: 30 octubre 2016].
  6. Facebook; Twitter; options, Show more sharing. «Life After Jessie : For 52 years, Hume Cronyn and Jessica Tandy shared the love story of the century. Her death last year devastated him, but his love lives on.» (en anglès), 18-06-1995. [Consulta: 23 gener 2021].
  7. «BFI Screenonline: Hawkins, Jack (1910-1973) Biography». screenonline.org.uk.
  8. «Widow of Jack Hawkins dies aged 94». Telegraph.co.uk, 17-06-2013.
  9. «JACK HAWKINS DIES, 62». The Canberra Times, 19-07-1973, p. 1 [Consulta: 30 octubre 2016].

Enllaços externs

modifica
  • Jack Hawkins  a l'Screenonline del British Film Institute (anglès)
  • British Cinema Greats Page