Obre el menú principal

Alec Guinness

actor britànic

Sir Alec Guinness CH CBE Kt. (Londres, 2 d'abril de 1914 - Midhurst, West Sussex, Anglaterra, 5 d'agost de 2000) fou un actor de cinema, teatre i televisió anglès. Alec Guinnes serà sens dubte recordat per molts aficionats al cinema com la primera encarnació del mestre jedi Obi-Wan Kenobi de la saga de Star Wars quan aquesta era coneguda encara a Espanya com La guerra de les galaxies (1977). El qual pot ser injust si es té en compte que quan interpretà aquesta rol estava ja en el tram final de la seva carrera, una trajectòria professional que l'havia portat a ser una de les figures de major rellevància internacional del cinema britànic.[1]

Infotaula de personaAlec Guinness
Sir Alec Guinness Allan Warren.jpg
Alec Guinness, fotografiat per Allan Warren.
Biografia
Naixement Alexander Guinness de Cuffe
2 d'abril de 1914
Londres, Anglaterra
Mort 5 d'agost de 2000(2000-08-05) (als 86 anys)
Midhurst, West Sussex, Anglaterra
Causa de mort Causes naturals (Càncer de fetge, hepatocellular carcinoma Tradueix i tumor hepàtic)
Lloc d'enterrament Petersfield Tradueix
Nacionalitat Anglaterra Anglaterra
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Actor de cinema, autobiògraf, actor de gènere, guionista, actor de teatre i actor de televisió
Període Segle XX
Activitat 1934 –
Gènere Comèdia shakesperiana
Branca militar Royal Navy
Rang militar tinent de navili
Conflicte Segona Guerra Mundial
Altres
Títol Knight Bachelor
Cònjuge Merula Salaman (1938-2000)
Fills Matthew Guinness
Premis
Premis Oscar
Millor actor
1957 - El pont sobre el riu Kwai
Oscar honorífic
1980 - Trajectòria cinematogràfica
Globus d'Or
Millor actor - Drama
1958 - El pont sobre el riu Kwai
Premis Tony
Millor actor
1964 - Dylan
Premis BAFTA
Millor actor britànic
1957 - El pont sobre el riu Kwai
Millor actor de televisió
1980 - Tinker, Tailor, Soldier, Spy
1983 - Smiley's People
BAFTA d'honor
1989 - Trajectòria cinematogràfica
Mostra de Venècia
Millor actor
1958 - The Horse's Mouth
Festival de Berlín
Ós d'Or honorífic
1988 - Trajectòria cinematogràfica

IMDB: nm0000027 Allocine: 1016 Allmovie: p29203 TCM: 77977 IBDB: 67689
Musicbrainz: f7bac413-1926-4b1a-98b0-4e1bf96ba9f2 Discogs: 2043786 Find a Grave: 11784
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut el 2 d'abril de 1914 al districte de Marylebone, a la ciutat de Londres, va estudiar a la Fay Compton Studio d'Art Dramàtic mentre treballava en el món de la publicitat. Debutà en teatre el 1934 i dos anys després interpretava obres clàssiques en el prestigiós teatre de Londres Old Vic. El 1941 es va incorporar a l'Armada Reial com a mariner, i va ser comissionat a l'any següent.

Al marge d'un petit paper d'extra, la seva carrera cinematogràfica va començar després de la Segona Guerra Mundial amb la seva interpretació a Grans esperances, pel·lícula de 1946. Nombroses pel·lícules, en la seva majoria comèdies, van demostrar la seva habilitat per a fer interpretacions totalment diferents en cada paper. A la pel·lícula Kind Hearts and Coronets fins i tot va interpretar vuit papers diferents, inclòs el d'una dona.

El 1954, durant la filmació de la pel·lícula El Pare Brown, ell i la seva esposa es van convertir al catolicisme romà mantenint la fe fins a la seva mort. El seu fill, Matthew es va convertir un temps després.

El 1957 Guinness va guanyar un Oscar al millor actor i un Globus d'Or per la seva interpretació a El pont sobre el riu Kwai (The Bridge on the River Kwai). També va rebre el 1980 un premi honorífic de l'Acadèmia per la seva contribució a l'art del cinema. D'altra banda, va ser nominat als Oscar com a millor actor principal per The Lavender Hill Mob el 1951, i com a actor secundari per La Guerra de les Galàxies el 1977 i Little Dorrit el 1988. Curiosament, i malgrat el molt que va detestar el seu paper d'Obi-Wan Kenobi a La Guerra de les Galàxies, l'1% dels ingressos de taquilla que encara obté de la saga a causa del contracte original, li proporciona avui dia més diners als seus hereus que la resta dels drets de totes les seves pel·lícules juntes.

La seva versatilitat com a actor i la profunditat que dóna a cada personatge l'han transformat en un dels millors actors del segle xx. Pels seus mèrits com a actor, la reina Elisabet II el va investir Cavaller per cap d'any del 1959,[2] fet que el va convertir en Sir Alec Guinness. L'agost del 2000 Guinness va morir als 86 anys.

Un reticent Obi-Wan KenobiModifica

El cert és que inicialment per al rol del mestre jedi, Lucas havia pensat en Toshiro Mifune (en una fase en la que es plantejava també donar-li el paper de la princesa Leia a una actriu japonesa, però finalment decidí reclutar a Alec Guinness, que inspirà un cert to de seriositat en el treball als més joves integrants del repartiment, de manera que, segons reconeix el propi Harrison Ford, quan l'actor britànic no estava en el set es dedicaven a fer-se bromes i prendre's a xufla tot aquest assumpte galàctic, mentre que amb la presencia de Guinness canviava radicalment el xip i es posaven seriosos a interpretar els seus papers. Aquesta mostra de respecte tanmateix generava a Guinness una sensació d'incomoditat que va transmetre en una de les seves cartes a la seva amiga Anne Kaufman i també restà recollida en la seva autobiografia publicada el 2003 afirmant:

« <Tinc d'anar a l'estudi i treballar com un nan (molt dolç, i això que ell té de rentar-se en un bidet) i amb els seus compatriotes Mark Hamill i Tennyson [...]. Déu, Déu, hem fan sentir com si jo tingués noranta anys i hem tracten com si en tingués cent sis. Oh, [el nom de l'actor es] Harrison Ford, alguna vegada has sentit parlar d'ell?. »

En realitat, Guinness havia celebrat el seu 62 aniversari a Tunísia mentre rodaven les escenes del planeta Tatooine de La guerra de les galaxies, i curiosament, Harrison Ford té uns records més amables d'aquella època sobre el seu company de repartiment, del qual declarà que inclús l'havia ajudat a cercar un lloc on allotjar-se a Londres mentre rodaven allà La guerra de les galaxies.

El tupè que tenia de posar-se al cap per interpretar el personatge tampoc el feia especialment feliç, i les preguntes constants de Mark Hamill sobre l'ofici d'actor encara menys. Tant arribà a cansar-lo el qüestionari del jove actor que interpretava a Like Skywalker que finalment, segons afirmà Carrie Fisher en un programa de ràdio, Guinness li donà 25 lliures per que anés a fer una passejada [o ha comprar-se una vida].

Això són sols alguns exemples de la conflictiva relació de Guinness amb Star Wars que ha fet córrer rius de tinta, i no tan sols en la seva biografia. Entre altres perles, Guinness considerà que la pel·lícula era dolenta quan la rodava, i li costà baixar d'aquesta idea, fins al punt de que quan començà a recollir el fruit del seu treball com Obi-Wan Kenobi, aquesta popularitat associada a un llarg metratge que havia considerat merament alimentari començà a superar-lo una mica.

Segons les seves declaracions, l'actor estava obstinat en aconseguir que matessin el seu personatge en la primera entrega per no tenir de continuar aprenent-se diàlegs d'un guió que qualificà com escombraries i no podia evitar témer que el citessin contínuament el títol del llargmetratge. Inclús va fer prometre a un infant que li demanava un autògraf afirmant que havia vist més de cent vegades el film de Lucas que no tornaria a veure'l una vegada més si estampava la seva rubrica en el paper que li estenia. Llençar el correu que li enviaven els fans de les pel·lícules sense tan sols obrir-lo era una de les seves practiques habituals per a distanciar-se de Star Wars i la seva inesperada popularitat, malgrat que després, en els seus diaris, cita algunes de les frases d'aquestes cartes suposadament destruïdes, el que el fa entrar en contradicció amb les seves pròpies paraules.

Era un posat? Quelcom semblant l que tots aquests actors de Game of Thrones que es distancien de l'última temporada de la sèrie de la que han viscut tants anys i amb la que han guanyat la fama afirmant que no estan conformes amb la manera de resoldre els seus personatges? Aneu a saber. El que si sabem és que davant de tanta declaració en contra de la nineta dels seus ulls, Lucas acabà per cansar-se i sortí a la palestra per posar per mentider a l'Alec del reportatge clàssic afirmant que era ell, i no Guinnes, el que havia decidit matar el personatge perquè no tenia més feina que complir en les properes entregues, i a més, al contrari del que deia l'actor britànic, no estava gens content amb què Obi-Wan Kenobi fos liquidat tant ràpidament.

No obstant això, nomes cal refrescar la memòria del cinèfils que no tindran cap dificultat per identificar aquest Guinnes reticent amb les galàxies de Lucas com el coronel Nicholson del The Bridge on the River Kwai (1957) que portat per un equivocat sentit de l'honor contribuïa amb els seus soldats a construir un pont per l'enemic durant la seva reclusió en un camp de presoners japonès de la segona guerra mundial, o com el príncep Faisal d'un altre film dirigit per aquest mestre del cinema èpic que era David Lean, Lawrence of Arabia (1962).

I si agafem per la seva carrera televisiva hi trobarem un altre notable rol que el destaca entre molts dels seus companys, el d'agent George Smiley, creat pel novel·lista John Le Carré, en dues mini sèries que continuant destacant-se com a dues de les millors adaptacions de les obres d'aquest escriptor; Calderer, sastre, soldat, espia (1979), i Smiley’s People (1982). Ambdues el portarien a guanyar dos Premi BAFTA, equivalent britànic de l'Oscar, com a Millor Actor, guardó que havia aconseguit també per el seu treball a The Bridge on the River Kwai.

Per fi, el contenciós Guinnes-Star Wars es va tancar amb l'actor replegant veles i afirmant que malgrat que no li agradava el guió havia acceptat el paper d'Obin-Wan Kenobi perquè li agradava molt el film anterior de Lucas, American Graffiti, malgrat que mai va poder evitar expressar la seva desafecció per aquest treball de mentor de Luke Skywalker. Que Lucas li donés aquest paper a una marioneta animada en els dos films següents, el cèlebre Yoda, li sembla a alguns interessats en aquesta polèmica una espècie de venjança del director contra l'actor que tant havia criticat el seu guió, malgrat que elogiés la pirotècnia visual d'Stars Wars com espectacle, encara que en alguna de les seves cartes als amics qualificà la pel·lícula escombraries de conte de fades.

L'innegable d'aquestes escombraries li facilità a Guinnes un increment de les ofertes de treball en l'etapa de tancament de la seva filmografia, tant en el cinema com en la TV, actualitzant la seva popularitat per a tota una generació aficionada al cinema amb un poder de convocatòria que no li posà gens fàcil les coses al seu compatriota Ewan McGregor quan tingué de fer-se càrrec d'una versió rejovenida d'Obi-Wan Kenobi per a la trilogia amb forma de preqüela d'Stars Wars que George Lucas arrencà el 1999.

Inseguretat i PremisModifica

Per altra banda, la por de Guinnes a no esser recordat nomes que per Obi-Wan Kenobi en detriment de tota la seva llarga carrera dedicada al cinema, el teatre i la TV sembla infundat, tenint en conte que forma part de la història d'aquests mons creatius i el seu nom destaca en el repartiment dels premis més importants de la indústria cinematogràfica amb un Oscar com a Millor Actor Principal que guanya per The Bridge on the River Kwai', malgrat que no va poder estar present en la cerimònia per a recollir el guardó, quelcom que va fer en el seu nom el seu compatriota Jean Simmons. aquesta mateixa pel·lícula li aconseguí el Globus d'Or com a Millor Actor Dramàtic.

Aquesta producció d'uns tres milions de dòlars de cost que només als Estats Units havia recaptat quasi 45 milions de la mateixa moneda, tampoc tenia gaire convençut a Guinnes respecte al seu rol, que el productor del film, Sam Spiegel, havia volgut donar-li prèviament a Spencer Tracy fins que aquest el va convèncer que havia d'esser un britànic el que l'interpretés, posant a Guinnes el primer de la llista de candidats per a desenvolupar aquest treball.

El problema és que Guinnes dubtava del seu propi treball i de com l'estava dirigint David Lean, qui per altra banda havia tingut a la vegada dubtes inicials de què l'actor pogués desenvolupar el paper amb tota la força dramàtica que requeria. Finalment, Lean intentà demostrar-li a Guinnes que devia tranquil·litzar-se deixant-li veure una hora d'escenes que havien rodat fins aquell moment no sols a Guinnes, sinó també a la seva esposa i el seu fill. No van dir paraula ni durant ni després de la projecció, però aquella mateixa nit l'actor visità al director i li confessà que la seva esposa, i el seu fill havien arribat a la conclusió que aquest era el millor treball que havia realitzat en tota la seva carrera. El paper a més era un important gir en una carrera que l'havia portat a destacar fins aquell moment en rols més amables fincats en el gènere d'humor. Això l'havia portat a intentar posar humor en el personatge de Nicholson, quelcom que Lean es negà rotundament amb millor criteri que el seu protagonista. Tan reticent era l'actor a donar vida a Nicholson que refusà en primer lloc el treball, obrint la veda per a d'altres noms de pes del cinema britànic començaren a sonar com els seus relleus, cas de James Mason, Charles Laughton, Ralph Richardson, Anthony Quayle o Noël Coward. Les cròniques afirmen que el va convèncer finalment fou perquè interpretés aquesta paper essencial de la seva carrera fou Jack Hawkins, que donava vida en aquesta mateixa pel·lícula al major Warden que acompanya al personatge de William Holden en la missió quasi suïcida de voladura del pont que està construint Guinnes/Nicholson.

Queda confirmada amb aquestes anècdotes la inseguretat que acompanya a Guinnes en alguns dels seus treballs més significatius, dintre o fora de la nostra galàxia.

Malgrat que en referència a reconeixements Guinnes comptava a més amb d'altres quatre nominacions al premi de l'Acadèmia de Hollywood. La primera li arribà pel seu treball en la comèdia criminal The Lavender Hill Mob (1951), en el que exercí com a padrí professional d'una jove Audrey Hepburn que l'havia impressionat als escenaris i a la que li aconseguí un breu paper en aquesta pel·lícula que significà el principi de la carrera professional de la que després seria una famosa actriu. Per aquest treball l'actor va rebre un sou de 6000 lliures esterlines, quasi testimonial i molt per sota dels seus emoluments habituals per pel·lícula, que rondava les 25.000 lliures esterlines (una lliura equivalia en l'actualitat a 1.13 euros).

Després de guanyar l'Oscar amb The Bridge on the River Kwai, Guinnes tornà a ser nomenat a aquest premi curiosament no com actor, sinó com a guionista adaptador de la novel·la de Joyce Cary que donà com a resultat la comèdia A genius is on the loose (1958), en el que també exercí com actor principal. També el nominaren a l'Oscar com a Millor Actor de Repartiment en dues ocasions, pel seu treball a Little Dorrit (1987) i, malgrat de totes les seves critiques, per interpretar a Obi-Wan Kenobi a Star Wars, que el portà a esser també nominat per segona vegada al Globus d'Or en la mateixa categoria d'Actor de Repartiment. aquestes dues pel·lícules li aconseguiren sengles nominacions al Globus d'Or.

Fill il·legítimModifica

Ambaixador del cinema britànic davant les càmeres junt amb Laurence Olivier i John Gielgud, Alec Guinnes era fill d'Agnes de Cuffe, mare soltera, i mai fou reconegut pel seu pare, la identitat del qual s'ha prestat a tota classe d'especulacions, tant per part de l'actor com per part dels seus biògrafs. L'actor apuntava a un banquer escocès, Andrew Geddes, com a principal candidat per ser el seu pare, dat que havia pagat la seva educació en l'escola pública i a més visitava casa seva en ocasions fent-se passar pel seu oncle, excusa que el féu sospitar. En la vida de mare i fill hi hagué a més un altre home, el marit d'ella per espai de tres anys, un capità de l'exercit escocès que es mostrava violent.

Totes aquestes circumstancies feren que la infància del futur actor no fos precisament massa feliç, sembrant en Alec la desconfiança que després es manifestaria com s'ha vist en alguns moments destacats de la seva carrera, inclús quan ja podia considerar-se sens dubte una estrella del cinema britànic.

La infància de l'actor resta retratada pel seu amic, l'escriptor Piers Paul Read, que fou invitat per la viuda de Guinnes a escriure la biografia autoritzada del protagonista de The Bridge on the River Kwai després de la mort d'aquest.

Escrita amb plena cooperació de la família de Guinnes, que aportà nombrosos documents com a base per al llibre, aquesta biografia no dubta en afirmar que l'actor es passà tota la vida experimentant temors enfront del que anomenava <passions desordenades>, quelcom que en el llibre s'inculpa a la seva infància i a la seva mare, a la que es qualifica com alcohòlica i lladregota, i a la que el seu propi fill qualifica de prostituta, Guinnes odiava a la seva mare i depreciava les mentides que havien envoltat el seu naixement, especialment la negativa a dir-li qui era realment el seu pare.

Després que el marit de la mare sortís d'escena, tant ella com el seu fill es trobaren sotmesos a un estat pròxim a la pobresa que els obligava a canviar d'una apartament llogat a un altra. La inseguretat d'aquesta situació calà a fons en l'actor i l'acompanya durant la resta de la seva vida.

La consulta de diaris privats de Guinnes portà a Read a definir l'actor com una persona complexa, de caràcter peculiar que una volta acabada la seva educació més bàsica el 1932 començà treballar com aprenent de redactor d'anuncis per a una empresa de publicitat de Londres cobrant 2.68 euros per setmana. En aquesta etapa descobrí el seu interès per la interpretació, per la que no tardà en demostrar un gran talent que junt amb el suport de John Gielgud el portà aconseguir una beca en el "Fay Compton Studio of Dramatic Art", centre on va poder adquirir els coneixements per a començar la seva carrera teatral el 1934 amb la seva aparicio en l'obra Libel, que obrí una sèrie de treballs en muntatges de distintes obres de Shakespeare amb diferents grups teatrals entre els quals integrants no tardà en fer amics i establir els contactes que propiciarien el seu progrés professional, el que a finals dels anys 1930 ja l'havia portat a guanyar-se un nom sobre les taules, apareixen en muntatges de Hamlet, El mercader de Venècia, Romeu i Julieta, Enric V, La tempesta...

En començar la Segona Guerra Mundial, Alec Guinnes s'allistà en la Reserva de Voluntaris de la Marina Reial el 1941, però en menys d'un any aconseguí el grau d'oficial, i el 1942 ja era tinent. Tot això sense arribar abandonar mai del tot el seu treball com actor, el que li va permetre aparèixer en u muntatge teatral de Broadway durant el seu servei en la Marina.

Fou en aquesta etapa eminentment teatral quan va conèixer a la que es convertiria en la seva esposa, l'actriu Merula Salaman, ala que havia conegut el 1935 quan participava en el muntatge de l'obra teatral Noah. Es casaren el 20 de juny de 1938 i foren matrimoni la resta de la vida de l'actor. Ella morí sols dos mesos després que el seu marit. La parella tingué un fill, Matthew Guinnes, nascut a Londres el 1940 i que seguí la carrera dels seus pares. Aquest ala vegada tingué una filla, Sally Guinnes, que ha continuat amb la mateixa professió que el seu avi.

Durant la guerra, va escriure centenars de cartes a la seva esposa, en les què, junt amb els diaris de post-guerra que anà redactant, deixà constància d'una difícil adaptació de retorn a la vida civil després de penjar l'uniforme, així com del dubtes que l'assaltaven sobre el seu talent i inclús una confusió sobre la seva naturalesa sexual que el portà a ser víctima d'una depressió. Fou la seva conversió al catolicisme el 1956 el que l'ajudà a combatre aquestes qüestions, malgrat que continua experimentat seriosos problemes de confiança en si mateix així com actituds contradictòries en la seva vida privada i en la seva feina, mostrant-se intolerant o permissiu tant com es mostrava fidel als seus llaços familiars o capriciós el alguns dels seus atacs passionals.

Almenys així és com el descriu la biografia autoritzada, una de les més honestes mostres d'aquest tipus de llibres dedicats a la vida de les estrelles.

Les pel·lículesModifica

Després de la guerra, Guinnes retornà als escenaris amb tota aquesta motxilla psicològica a l'esquena formant part d'una manera o altra de la construcció dels seus personatges, tant sobre l'escenari com en el cinema, mitjà pel que començà treballar l'any 1946 amb el film Great Expectations (1946), si bé prèviament havia aparegut davant les càmeres en una breu contribució com a figurant en un paper de soldat entre el públic d'un concert en el drama musical Evensong (1934), dirigit per Victor Saville i en la que òbviament ni tan sols el citaren en els crèdits.

Així les coses, fou Great Expectations, adaptació de l'obra de Charles Dickens la seva primera pel·lícula com actor i el primer dels seus sis films sota la direcció de David Lean, que el contractà per el paper d'Herbert Pocket després de veure'l interpretant aquest personatge en els escenaris. En aquesta primera col·laboració amb el director, el jove Guinnes que particularment nerviós davant aquesta primera experiència cinematogràfica si valorà positivament la forma en al que dirigia Lean.

Ambdós tornaren a coincidir en una altra adaptació de Dickens, Oliver Twist (1948), on interpretà el rol de Fagin, que fou acusat d'antisemitisme per grups de pressió jueus estatunidencs, el que endarrerí la seva estrena en cinemes d'aquell país fins a l'any 1951. Dada curiosa: aquesta interpretació de Guinnes fou molts anys després presa coma referència de veu per la interpretació del personatge de l'esclavista Watto en les preqüeles de Star Wars, nissaga que semblava perseguir-lo.

Darrera aquests dos treballs, l'enlairament definitiu de Guinnes davant les càmeres arribà amb Kind Hearts and Coronets (1949), comèdia en què inicialment li oferiren interpretar quatre personatges alhora, sent ell mateix el que proposà interpretar-ne vuit, tot un rècord que li valgué esser reconegut com un astre de la comèdia britànica i un dels actors més versàtils del cinema anglès de la seva generació. Segons explicà en una entrevista per a la revista Collier's el 1952;

« <<La ràpida transformació d'un personatge a un altra té un efecte pertorbador. De tant en tant quan hem preguntava: Quin soc ara?. Vaig tenir visions en les que m'imaginava què era un dels personatges, però pensava i parlava com un altra. Hagués sigut força desastrós posar-me davant les càmeres com la sufragista i parlar com l'almirall>> »

Res d'això va ocórrer, i el llargmetratge fou el trampolí definitiu per a la seva carrera en el cinema, en què aquesta etapa se centrà en el territori de les comèdies produïdes per l'estudi Ealing, amb títols com The Lavender Hill Mob (1951) o The Ladykillers (1955), en la que coincidí amb un altre dels talents britànics de la comèdia, Peter Sellers. Aquesta etapa de la seva carrera el portaria a aparèixer també a The Prisoner (1955), un dels seus rols dramàtics més assolits, interpretant a un cardenal acusat d'alta traïció pels nazis, retornant a la comèdia a To Paris with Love (1955), incursionant en el cinema bèl·lic amb Malta Story (1953) o interpretant el carismàtic detectiu de Gilbert Keith Chesterton, el pare Brown, a Father Brown (1954), acompanyant a Grace Kelly a The Swan (1956), o protagonitzant l'adaptació de la novel·la de Graham Greene Our Man in Havana (1959),. Green i Guinnes compartien el seu viatge des de la religió protestant a la conversió al catolicisme, en el cas de l'actor junt amb la seva esposa en l'any 1956.

Els anys 1960Modifica

Els anys 1960 el trobaren convertit ja en un dels rostres més populars del cinema britànic i li permeten fer el salt a l'estelat internacional amb títols com Tunes of Glory (1960), on intercanvià papers amb John Mills, al que ell mateix proposà com el seu company de repartiment, H.M.S. Defiant (1962), mescla d'aventures i intriga en la mar, i les superproduccions The Fall of the Roman Empire (1964), on donà vida a l'emperador Marc Aureli, Doctor Zhivago (1965), dirigida per Lean, i Cromwell (1970), la comèdia Situation Hopeless -- But Not Serious (1965), una variant de la història d'espionatge amb antagonistes nazis, Scrooge (1970), que era un bon tancament per a la part central de la seva filmografia, que com s'ha vist havia arrencat amb d'altres dues adaptacions de les obres de Charles Dickens.

Abans de restar immortalitzat com el mestre jedi Obi-Wan Kenobi, Guinnes tingué temps de donar al cinema una interessant reinterpretació d'Adolf Hitler a Hitler: The Last Ten Days (1973), que segons afirmà més tard era l'única interpretació per al cinema de la que se sentia plenament satisfet. Segons explicava Peter Ustinov, Guinnes estava tan obsessionat pel paper que quan escoltà que Dustin Hoffman estava a punt d'aconseguir-lo, es comprà una disfressa de Hitler hi va fer que un fotògraf li prengués diverses instantànies en un carrer de Londres.

La comèdia Lovesick (1983), li va permetre donar vida a un altre personatge destacat, Sigmund Freud, però el seu últim gran rol per al cinema l'aconseguí en la superproducció A Passage to India (1984), novament amb David Lean com a director.

Nomenat cavaller el 1959 per la seva contribució a l'art dramàtic, Guinnes s'acomiadà dels escenaris teatrals el maig de 1989 amb la seva interpretació de l'obra A Walk in the Woods. Abans d'això, el 1964, havia guanyat el Premi Tony de Broadway com a Millor Actor Dramàtic pel seu treball en l'obra Dylan, on interpretava el paper de Dylan Thomas, el que demostra que en el referit als escenaris, triomfà tant en el seu país com en les taules estatunidenques. I a més, el 1964, aconseguí una nominació al Premi Grammy de la indústria de la música per l'àlbum Alec Guinnes; una elecció personal, on recitava alguns dels seus poemes favorits.

Entre els films que no arribà a interpretar, encara que les hi oferissin, destaca el rol de detectiu d'Agatha Christie, Hèrcules Poirot que finalment interpretà Albert Finney a Murder on the Orient Express (1974) i el rol del pare Collins a Ryan's Daughter, que dirigí David Lean, al que, com catòlic, Guinnes li envià una llarga llista d'objeccions que devien complir-se perquè pogués interpretar aquest paper sense faltar a la seva pròpia consciencia. El director li agraí que fos tant sincer...i li'n donà aquest paper a Trevor Howard, que no tenia pegues en interpretar-lo com estava escrit en el guió.

Una qüestió de consciencia.

FilmografiaModifica

Premis i nominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. * Revista de cinema ACCIÖN del mes de juliol de 2019. (ISSN: 2172-0517)
  2. London Gazette, 30 de desembre de 1958

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alec Guinness

Error de Lua a Mòdul:Authority_control a la línia 142: attempt to index global 'p' (a nil value).