Hitler: The Last Ten Days

pel·lícula de 1973 dirigida per Ennio de Concini

Hitler: The Last Ten Days és una pel·lícula italo-britànica que descriu la vida d'Adolf Hitler els últims dies de la seva existència, reclús al seu búnquer a Berlín. La pel·lícula (dirigida per Ennio De Concini el 1972, estrenada el 1973) és il·lustrada amb documents d'època. Explica el mateix assumpte que la pel·lícula Der Untergang (La Caiguda) de 2004.

Infotaula de pel·lículaHitler: The Last Ten Days
Hitlerthelasttendays.jpg
Fitxa
DireccióEnnio De Concini
Protagonistes
ProduccióWolfgang Reinhardt
GuióGerhardt Boldt,
Ennio De Concini,
Maria Pia Fusco,
Ivan Moffat,
Wolfgang Reinhardt
MúsicaMischa Spoliansky
FotografiaEnnio Guarnieri
MuntatgeKevin Connor Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia
Regne Unit
Estrena1973
Durada108 min
Idioma originalanglès
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerepel·lícula biogràfica, cinema bèl·lic, drama i cinema històric Modifica el valor a Wikidata
TemaSegona Guerra Mundial, Adolf Hitler i batalla de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBerlín Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0070184 Filmaffinity: 322761 Allocine: 132405 Rottentomatoes: m/770763321 Allmovie: v22661 TCM: 23566 TV.com: movies/hitler-the-last-ten-days Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

La història se situa a Berlín en els últims dies de la Segona Guerra Mundial quan Adolf Hitler el 20 d'abril de 1945 es trobava amb la seva amant Eva Braun al Führerbunker sota terra, on van a viure els últims 10 dies de vida fins al seu suïcidi, que es va produir el 30 d'abril.

La narració es basa en la història d'un veritable testimoni, l'oficial Gerhard Boldt, que era al Führerbunker fins poc abans del suïcidi de Hitler. En els crèdits hi ha un record (la signatura és tot just llegible). En la pel·lícula, la part de Boldt està personificada en el jove oficial que ve del Grup d'Exèrcits del Vístula per informar Hitler (l'episodi del mapa equivocat correspon precisament al que havia explicat Boldt).

En la pel·lícula, el jove oficial es salva de la pira funerària de Hitler oferint-se voluntari per portar una còpia del testament de Hitler a través de les línies russes, i un cop que surt, queda commocionat per les ruïnes de Berlín, i en un rampell d'ira, estripa el testament. En la història de Boldt no hi aquest final "políticament correcte", sinó un més prosaic quan Boldt surt a la superfície es troba l'Exèrcit Rus i, adonant-se que la seva missió no té sentit, pensa a salvar-se a si mateix llançant el seu uniforme.

RepartimentModifica

AnècdotaModifica

En el rodatge el 1972, Sir Alec Guinness havia hagut d’assegurar-se amb la Lloyds de Londres, ja que la semblança era tan colpidora que es temia per a la seva vida.