Alexander Korda
Sir Alexander Korda, nascut Sándor László Kellner (Pusztatúrpásztó, Imperi austro-hongarès, actual Hongria, 16 de setembre de 1893 - Londres, Regne Unit, 23 de gener de 1956) fou un director de cinema hongarès nacionalitzat al Regne Unit.[1]
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Sándor László Kellner 16 de setembre de 1893 Pusztatúrpásztó (Imperi austro-hongarès) |
| Mort | 23 de gener de 1956 (als 62 anys) Londres, Anglaterra |
| Causa de mort | Causes naturals  (Infart miocardíac ) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Hongria Regne Unit |
| Activitat | |
| Ocupació | Director de cinema, productor de cinema i guionista |
| Activitat | 1914 – 1955 |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Maria Korda (1919-1930) Merle Oberon (1930-1945) Alexandra Boycun (1953-1956) |
| Germans | Zoltan Korda i Vincent Korda |
       | |
BiografiaModifica
Educat a Budapest, des de molt jove es dedicà al periodisme, en el que mostrà aptituds que li suposaren ser designat corresponsal especial de diversos diaris austríacs i hongaresos a París. En esclatar la primera guerra mundial retornà a Budapest, on continuà durant uns anys exercint el periodisme i escriví alguns arguments per a pel·lícules a l'estil d'aquella època, en què la projecció encara era muda.
D'una banda, el seu matrimoni amb l'actriu Maria Parkas, que més tard a la pantalla fou Maria Korda, i d'altra banda, les possibilitats que endevinà en la cinematografia, l'impulsaren a aprofundir en aquest art, convertint-se d'escriptor de guions en director. Després de dirigir algunes pel·lícules a Budapest i Viena, dirigí altres, contractat per la Universum Film AG., a Berlín; entre aquestes es troben L'incendi de l'Òpera, de gran aparell escènic i impressionant moviment, que, presentada el 1925, es projectà amb èxit arreu del món. Sol·licitat per The First National Pictures, es traslladà amb la seva esposa a Califòrnia, on al principi s'emmotllà a realitzar en els estudis de Hollywood els guions que a l'efecte li foren entregats, amb vistes més bé al seu rendiment econòmic que al seu valor artístic; però no tardà a imposar el seu criteri quant a la selecció i presentació dels afers, i així realitzà The Private Life of Helen of Troy, humorada d'alt contingut espiritual, les quals primeres figures foren Maria Korda, Ricardo Cortez i Lewis Stone, i que, si bé no assolí entusiasmar a la gran massa de públic estatunidenc, fou acollit favorablement pels públics europeus, que saberen apreciar millor els mèrits i l'enginy del seu director i la labor dels seus intèrprets.
El 1930, quan començava a obrir-se camí al cinematogràfic parlat, la societat americana Paramount establí uns estudis a Joinville, destinats a la producció de cintes en diferents idiomes amb objecte principalment de sortir als mercats europeus, i en ells reuní una plèiade de directors i tècnics destacats, entre els quals figurà Alexander Korda. Poc temps després, al no donar resultats sencerament satisfactoris l'intent d'aquella empresa americana, Korda es proposà radicar-se definitivament a França, on realitzà La dame de chez Maxim; però, no trobant en aquest país tot el suport financer necessari per al desenvolupament dels grans plans, decidí traslladar-se a Londres. Allí trobà el mitjà per fundar una societat que li'n permetés desenvolupar-se d'acord amb els seu propis conceptes de l'art, i bastà una sola producció perquè la cinematografia anglesa adquirís de sobte un grau de preponderància i prosperitat que abans no havia conegut; fou The Private Life of Henry VIII, reconstitució històrica en colors, admirablement interpretada per Charles Laughton, i que assolí en tots els països un dels èxits més ressonants de l'època.
El seu esperit emprenedor el portà a anar delegant a poc a poc les seves funcions materials d’escenificador per a consagrar-se a la direcció general de la London Films, mentre el seu germà Zoltan Korda i alguns directors que havent adquirit celebritat en altres països, com Joseph von Sternberg, Jacob Feyder i rené Clair, s'ocupaven en la realització. Com a director de la posada en escena, ja tan sols tornà a actuar per si mateix en contades ocasions, com en el film ? The Lion Has Wings, el 1939, interpretada per Merle Oberon, la seva segona esposa, i en algunes altres, encara que no deixà mai de ser l'inspirador de tota la producció de la London Films, en la que exercí sempre la inspecció suprema, tant en l'orde artístic com en el comercial.
En aquest últim sentit, restà vinculat en algunes vegades amb les grans companyies americanes (Universal Artists i Metro-Goldwyn-Mayer), mitjançant contractes de coproducció i distribució.
El 1940, durant la segona guerra mundial, fundà una empresa a Hollywood sota el nom d'Alexander Korda Productions, estudis en els quals es rodaren a banda d'altres interessants pel·lícules, Dangerous Game per Ernst Lubitsch, Jungle Book, en català El llibre de la selva, per Zoltan Korda, entre d'altres.
Des de 1925 fins a la seva mort el 1956 fou una de les personalitats de major prestigi en la producció cinematogràfica. El 1936 es féu ciutadà britànic, i el rei Jordi VII li'n donà carta de noblesa, amb l'oficial de sir, el 1942.
FilmografiaModifica
Com a directorModifica
|
|
Com a productorModifica
|
|
ReferènciesModifica
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.16. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 2 desembre 2014].
BibliografiaModifica
- Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1954-56, pàg. 295 (ISBN 84-239-4592-8)
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alexander Korda |
- Alexander Korda a l'Screenonline del British Film Institute (anglès)
- Alexander Korda a Find A Grave (anglès)