William Shakespeare

escriptor anglès

William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari julià[nb 1] - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)[nb 2] fou un dramaturg, poeta i actor anglès, considerat un dels escriptors més grans de la literatura universal.

Plantilla:Infotaula personaWilliam Shakespeare

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementabril 1564 Modifica el valor a Wikidata
Stratford-upon-Avon (Regne d'Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 abril 1616 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Stratford-upon-Avon (Regne d'Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcauses naturals Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaesglésia de la Santíssima Trinitat de Stratford-upon-Avon Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaStratford-upon-Avon (1564 (Gregorià)–1616) Modifica el valor a Wikidata
FormacióKing Edward VI School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFicció, teatre, English drama (en) Tradueix, forma dramàtica, poesia i interpretació Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódramaturg Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRenaixement anglès Modifica el valor a Wikidata
GènereObra de teatre i poesia Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeAnne Hathaway (1582 (Julià)–1616 (Julià)) Modifica el valor a Wikidata
FillsSusanna Hall, Hamnet Shakespeare, Judith Quiney Modifica el valor a Wikidata
ParesJohn Shakespeare Modifica el valor a Wikidata  i Mary Shakespeare Modifica el valor a Wikidata
GermansJoan Shakespeare
Edmund Shakespeare
Gilbert Shakespeare
Richard Shakespeare
Anne Shakespeare
Margaret Shakespeare
Joan Shakespeare Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0000636 Allocine: 37028 Rottentomatoes: celebrity/william_shakespeare Anime News Network: 61175 Allmovie: p314726 TCM: 340202 Metacritic: person/william-shakespeare TV.com: people/william-shakespeare-1 IBDB: 8638 TMDB.org: 6210
Soundcloud: evie-jeffreys Spotify: 0xZ9fVp0OnYjYPeX9Z3c8x Apple Music: 2765976 Musicbrainz: a4ba11db-ae2b-4ec3-9084-2136db11acfa Songkick: 509202 Discogs: 348179 IMSLP: Category:Shakespeare,_William Goodreads author: 947 Goodreads character: 963743 Find a Grave: 87136641 Project Gutenberg: 65 Modifica el valor a Wikidata

La "New Encyclopaedia Britannica" assenyala que "molts el consideren el dramaturg més gran de tots els temps. Les seves obres [...] es representen més vegades i en major nombre de nacions que les de qualsevol altre escriptor".

Les obres de Shakespeare han estat traduïdes a les principals llengües i les seves obres dramàtiques continuen representant-se per tot el món. A més, moltes cites i neologismes de les seves obres han passat a formar part de l'ús quotidià, tant en anglès com en altres llengües. Amb el pas del temps, s'ha especulat molt sobre la seva vida, qüestionant la seva sexualitat, la seva afiliació religiosa i, àdhuc, l'autoria de les seves obres.

Biografia

modifica

Els seus pares, John Shakespeare i Mary Arden van tenir vuit fills, dels quals Shakespeare era el tercer i el primer home de la família. John Shakespeare era comerciant de llanes, pells i guants, a més de corredor de finques i posteriorment administrador de l'Ajuntament.

 
La residència a Stratford, coneguda com el lloc de naixement de Shakespeare (tot i que és incert). Es diu que el poeta i dramaturg hauria nascut a l'habitació amb les finestres a quadres.
 
Signatura de Shakespeare (By me William Shakespeare)

William assistí durant sis mesos a l'escola primària i, a partir dels deu anys, a l'escola secundària, on li ensenyaren autors llatins. Més tard, la seva família va sofrir un declivi econòmic, per la qual cosa Shakespeare no va poder cursar estudis universitaris. El 1582, a l'edat de 18 anys, es va casar amb Anne Hathaway, de 26 anys, amb qui va tenir una filla i dos bessons. El 1587 Shakespeare va començar a treballar a Londres com a actor de teatre. La seva primera obra literària va ser un poema eròtic titulat Venus i Adonis, que data de 1593. Aviat va arribar la pesta i els teatres es van haver de tancar durant prop de dos anys. És llavors quan el comte de Southampton, Henry Wriothesly passa a ser el seu protector i molt probablement l'acull durant aquest període. Amb la reobertura dels teatres, el 1594, Shakespeare s'associa a la companyia de Lord Chamberlain, cosí de la reina. A partir d'aquest moment, Shakespeare obtindrà tot un seguit d'èxits, que els seus contemporanis de major nivell cultural van rebutjar per considerar el teatre un vulgar entreteniment.

 
Edició de 1913 d'una versió en català de sonets de William Shakespeare

El 20 d'octubre de 1596 va comprar un títol nobiliari per al seu pare i el 4 de maig de 1597 va comprar una casa a Stratford. El 9 de novembre va morir la seva mare, Mary Arden. Després d'escriure La tempesta, Shakespeare visqué retirat a Stratford amb la seva família, aspirant a integrar-se en la petita burgesia local. En el seu testament, fet el 25 de març de 1616, deixà totes les seves propietats intactes als seus descendents, algunes coses a tres actors, Richard Burbage, John Heminges i Henry Condell, i a la seva dona, el seu segon llit. El 23 d'abril de 1616, morí William Shakespeare. Tradicionalment, s'ha relacionat la seva mort amb la beguda, i més específicament conseqüència d'una borratxera després d'una reunió amb Ben Jonson i Michael Drayton per festejar algunes noves idees literàries. Recents investigacions a càrrec de científics alemanys afirmen que és probable que l'escriptor tingués càncer en un ull.[nb 3]

El 25 d'abril va ser enterrat al presbiteri de l'església de Stratford. Els seus companys, set anys més tard, li van retre el millor homenatge en publicar les seves obres completes, el Folio de 1623. Aquest llibre ha acabat essent la base de totes les edicions i representacions posteriors de la seva obra i, en darrer terme, de la seva immortalitat.

Shakespeare va ser un contemporani de Miguel de Cervantes, qui va morir només deu dies abans que el literat anglès. Casualment la data de la mort de l'un i la del sepeli de l'altre, el 23 d'abril, coincideixen per la diferència de calendaris usats.[1] Tot i que hi ha gent que creu que tots dos van morir en la mateixa data, en realitat Cervantes ho va fer el 22 i va ser enterrat l'endemà.

També va fer moltes actuacions teatrals poètiques i moltes comèdies perquè era un bon actor.

Trajectòria

modifica

La primera vegada que tenim notícies de Shakespeare com a actor i autor és el 1592, en un escrit pòstum del dramaturg Robert Grenne. Grenne fa referència a Shakespeare en les frases : "Cor de tigre embolcallat en pell d'actor.", i "Es pensa que és l'únic sacseja-escenes del país." És una al·lusió a l'obra Enric VI, amb la qual Shakespeare va tenir un èxit formidable. Mentre els teatres van estar tancats per la pesta va escriure dos poemes llargs, barrocs i eròtics: Venus i Adonis i La violació de Lucrècia. També va escriure dues comèdies d'enginy i elegància artificiosos: Penes d'amor perdudes i Els dos gentilhomes de Verona.

 
New Place, Stratford-upon-Avon, construïda on hi havia la casa de Shakespeare.

Amb la reobertura dels teatres el 1594, Shakespeare s'associa a la companyia de Lord Chamberlain. Era una època en què faltaven autors, la qual cosa era una gran oportunitat per a William. En poc més de dos anys escriurà Romeo i Julieta, El somni d'una nit d'estiu, Ricard II, El mercader de Venècia i L'amansiment de la fúria. Amb totes aquestes obres inaugura un estil dramàtic nou: un estil poètic, refinat i enginyós, en el qual la musicalitat del vers gairebé és tan important com l'acció mateixa.

És també un temps en què els anys d'optimisme nacional són substituïts per una era de cinisme i de rigidesa burocràtica, ambient que Shakespeare criticarà. L'autor es burla de grans valors com ara l'honor, la dignitat, l'amor, el respecte..., cosa que coincideix amb l'esperit de l'època, però que no suposa una adopció del to desenganyat i escèptic dels altres dramaturgs. Així, Shakespeare optarà per escriure comèdies romàntiques on l'amor i l'enginy triomfen sobre els perills que els sotgen. Fins i tot l'humor canvia d'estil: desapareixen les bromes obscenes i són substituïdes per un enginy més líric i més reflexiu.

A més, el govern prohibeix que s'escriguin noves obres sobre la història nacional, perquè les considera perillosament al·lusives al delicat moment present. Shakespeare decideix continuar amb la mateixa temàtica però situant-la a Roma. Així, Juli Cèsar, el conflicte entre els principis ètics elevats i els seus efectes tràgics, és la primera de les seves obres de tema romà.

Les obres que Shakespeare escriu a principis del segle xvii reflecteixen un estat d'ànim perplex, un humor molt "negre" i una falta de claredat estranya, tant en el tema com en l'estructura, com si el dramaturg hagués perdut parcialment el control dels seus recursos habituals.

Quan mor la reina Elisabet, Jaume I, el nou rei, adopta la companyia de Shakespeare com a "Companyia del Rei". És a partir d'aleshores que el seu art entra en un període intens dominat per la visió tràgica, cosa que es palesa en Macbeth, Otel·lo, El rei Lear, Timó d'Atenes, Antoni i Cleopatra i Coriolà.

El 1608, l'autor Richard Burbage obté la llicència per actuar en un espai tancat. Shakespeare no segueix el camí marcat pels seus contemporanis pel que fa als estils nous que aquest canvi afavoreix. En lloc dels drames realistes i sàtires urbanes de moda, comença a cultivar un nou gènere, el romanç: barreja de tragèdia, comèdia i drama líric, copiant efectes habituals de les mascarades luxoses de la cort, com ara, coreografies, balls, maquinària que permet elevacions, aparicions, etc. Cimbelí, Conte d'hivern i La tempesta són obres que presenten situacions romàntiques.

 
Traducció catalana de Hàmlet publicada a Barcelona l'any 1920

En el seu retir col·labora, però, amb dramaturgs joves en un parell d'obres més: Enric VIII i Els dos nobles cavallers.

La poesia

modifica

El 1593 i 1594, quan els teatres es van tancar a causa de la pesta, Shakespeare va publicar dos poemes narratius de temàtica eròtica: Venus i Adonis i La Violació de Lucrècia, dedicats a Wriothesley Henry, comte de Southampton. A Venus i Adonis, un innocent Adonis rebutja els apropaments sexuals de Venus, mentre que a La Violació de Lucrècia, la virtuosa Lucrècia és violada pel luxuriós Tarquin. Sota la influència de Les Metamorfosis d'Ovidi, els poemes mostren la culpa i la confusió moral que es deriven de la luxúria descontrolada. Tots dos poemes foren molt exitosos i es reimprimiren força vegades en vida de Shakespeare.

Un tercer poema narratiu, La queixa d'un amant, en què una jove es lamenta d'haver estat conquistada per un seductor pretendent, es va imprimir el 1609. La majoria dels estudiosos accepten avui dia que Una queixa d'amant és una obra genuïna de Shakespeare, encara que consideren que les seves qualitats literàries queden entelades per uns efectismes feixucs. El Fènix i la tortuga (1601) és un lament per la mort de la llegendària au Fènix i la seva amant, la fidel Tórtora.

El 1599, una versió primerenca de dos sonets, els 138 i 144, apareix a L'apassionat peregrí, publicat sota el nom de Shakespeare, però sense el seu permís.

Els sonets

modifica
 
XXIV Sonets de William Shakespeare traduïts al català l'any 1912

Publicats el 1609, els sonets són l'última obra no dramàtica Shakespeare que es va imprimir. Els acadèmics no estan segurs sobre la data o dates de redacció, però l'evidència suggereix que van ser escrits per Shakespeare al llarg de la seva carrera per a un públic lector, tot i que no van tenir l'èxit dels poemes anteriors. Fins i tot abans dels dos sonets no autoritzats que van aparèixer a El pelegrí apassionat el 1599, Francis Meres digué el 1598 que Shakespeare "llegia sonets entre els seus amics".

Pocs analistes creuen que l'ordre seqüencial en què es troben fos escollit per l'autor. Semblava haver previst dues sèries: una sobre la incontrolable ambició d'una dona casada de pell fosca (la "Dama Fosca"), i una altra sobre un amor conflictiu amb el "fair youth" (jove ros), potser de tipus homosexual; no queda clar si aquestes dues figures, la Dama Fosca i el Jove Ros, representen persones reals, ni si el "jo" dels poemes s'ha d'identificar amb el de Shakespeare, malgrat que el poeta anglès del XIX Wordsworth considera que amb els sonets "Shakespeare obrí el seu cor".

L'edició 1609 es va dedicar a un encara desconegut "Mr. WH ", anomenat l'"únic inspirador dels poemes". També s'ignora si aquesta inscripció va ser escrita per Shakespeare o per l'editor Thomas Thorpe. Fins i tot es dubta de si Shakespeare va autoritzar-ne la publicació.

La crítica elogia dels sonets la profunda meditació sobre la naturalesa de l'amor, la passió sexual, la procreació, la mort, i el temps.

Shakespeare a través del temps

modifica
 
William Shakespeare
 
Epitaf i tomba de Shakespare a la Holy Trinity Church.

Cada època històrica ha primat determinades obres segons les preocupacions i interessos imperants. El concepte de "justícia poètica" que va prevaler en el segle xviii va provocar el rebuig de moltes de les tragèdies de Shakespeare, ja que segons els seus criteris el teatre havia de promoure exemples de virtut. El crític anglès Samuel Johnson (1709-1784) no va acceptar el desenllaç del Rei Lear, que va considerar cruel i innecessari, i la versió de 1681 de Nahum Tate va substituir la de Shakespeare fins a mitjan segle xix, sorprès amb el seu gran èxit al públic lector: en ella hi ha un final feliç en què Cordèlia i Lear aconsegueixen triomfar sobre els obstacles, i la protagonista es casa amb Edgard, legítim hereu del comte de Gloucester.

Cap al 1772, el famosíssim actor Garrick modificà bona part de Hamlet en suprimir l'escena dels enterramorts i eximir Laertes de tota culpa referent al verí que portava en la seva espasa. És més, la reina Gertrudis aconsegueix sobreviure per portar una vida de penediment, la qual cosa no ocorre en l'original.

El 1807 Thomas Bowdler va publicar Family Shakespeare, una versió modificada per fer-la, segons el seu criteri, més apta per a dones i nens, que no pogués «ofendre la ment virtuosa i religiosa». Aquesta adaptació va donar origen a la paraula anglesa bowdlerize, que designa la censura puritana.

Així doncs, l'adaptació, interpretació i retorsió de l'obra shakespeariana va ser durant molt de temps el producte d'uns interessos morals, polítics i estètics concrets, i escamotejar l'ombrívola concepció de la vida que ofereix genuïnament Shakespeare.

El llargmetratge de Laurence Olivier, Enric V, filmat en honor dels combatents de la Segona Guerra Mundial, va fer que determinats passatges fossin ressaltats per animar el patriotisme britànic; el més significatiu va ser l'arenga del monarca a les seves tropes abans de la batalla d'Agincourt contra les tropes franceses. El mateix cal dir sobre innombrables adaptacions teatrals i cinematogràfiques fins a aquests mateixos dies.

Polèmiques sobre Shakespeare

modifica

Hi ha diversos temes controvertits al voltant de la figura d'aquest autor. El més important és sobre l'autoria real o no de les seves obres, que alguns crítics atribueixen a altres escriptors. Argumenten que el seu bagatge cultural i d'experiències familiars lligades al camp i el comerç no s'adiuen amb el coneixement sobre l'alta política que apareix a moltes de les seves obres. Tampoc no és coherent amb el vocabulari emprat en els seus escrits, que va influir poderosament en la llengua anglesa.

Altres polèmiques crítiques tracten la religió de l'autor (catòlic o no) i sobre la seva homosexualitat (extreta dels passatges dels sonets). Els estudiosos que rebutgen aquesta idea invoquen la presència de la Dama Fosca com a referent i el tractament de la dona i l'amor a les seves obres teatrals.

Per acabar, no hi ha acord acadèmic sobre la classificació d'algunes peces teatrals (les anomenades problem plays) en tragèdies o comèdies, ja que barregen elements d'ambdós gèneres en contra de les recomanacions de la poètica del seu temps.

Obres teatrals canòniques

modifica

Llevat que s'indiqui el contrari, les obres teatrals següents estan llistades, pel que fa a les trenta-sis obres incloses en el First Folio de 1623, seguint l'ordre en el qual allí apareixen, afegint al final de la llista de les comèdies les dues obres que no hi són incloses (Pericles, Prince of Tyre i The Two Noble Kinsmen).[a]

A continuació de cada obra s'hi fan constar els principals traductors al català de cadascuna d'elles.[2]

Comèdies
Josep Carner (1910)
R. Negre (1927)
C.A. Jordana (1930)
Josep Maria de Sagarra (dècada de 1940)
Salvador Oliva (1985)
Miquel Desclot (1997), publicada (1998)
C.A. Jordana (1930)
J.M. de Sagarra (dècada de 1940)
S. Oliva (1991)
Josep Carner (1909)
Josep Maria de Sagarra (dècada de 1940)
Salvador Oliva (1988)
Salvador Vilaregut (1928)
Josep Maria de Sagarra (dècada de 1940)
Salvador Oliva (1985)
Josep Maria de Sagarra (dècada de 1940)
Salvador Oliva (1989)
Sara Mañero/Julie McLucas (1987)
R. Pomés Soler (1909)
Josep Lleonart (1925)
Salvador Vilaregut (1929)
Josep Maria de Sagarra (dècada de 1940)
Salvador Oliva (1991)
Josep Maria de Sagarra (dècada de 1940)
Salvador Oliva (1990)
Josep Carner (1908)
R. Vives y Pastor (1908)
Alfons Maseras (1923), publicada (1929)
R. Negre (1927)
Josep Maria de Sagarra (dècada de 1940)
Aurora Díaz-Plaja (1980)
Salvador Oliva (1989)
Marià Villangómez (1989)
Joan Puig i Ferreter (1909)
Magí Morera i Galícia (1924)
Josep Maria de Sagarra (dècada de 1940)
J. Voltas (1973)
Salvador Oliva (1987)
G. Castelló (2004)
Josep Maria de Sagarra (dècada de 1940)
Salvador Oliva (1984)
J. Farran i Mayoral (1908), revisada (1938)
M. Duran i Tortajada (1928)
E. Giménez Lloberes (1939)
C.A. Jordana (1930)
Josep Maria de Sagarra (dècada de 1940)
Aurora Díaz-Plaja (1970)
Salvador Oliva (1987)
F. Girbal Jaume (1909)
Josep Maria de Sagarra (dècada de 1940)
Salvador Oliva (1987)
Carles Capdevila i Recasens (1903), publicada el 1907
Carme Montoriol (1934)
Josep Maria de Sagarra (dècada de 1940)
Salvador Oliva (1986)
Joan Sellent (2010)
V. Caldes Arús (1909)
R. Negre (1927)
Josep Maria de Sagarra (dècada de 1940)
Salvador Oliva (1987)
Josep Maria de Sagarra (dècada de 1940)
Salvador Oliva (1992)
-----
Drames històrics
J. Martí Sabat (1909)
Josep Maria de Sagarra (dècada de 1940)
Salvador Oliva (1991)
Salvador Oliva (1984)
Josep Sandaran Bacaria (1907)
Josep Maria de Sagarra (dècada de 1940)
Salvador Oliva (1985)
Salvador Oliva (1990)
Salvador Oliva (1986)
Salvador Oliva (1990)
Salvador Oliva (1990)
Salvador Oliva (1990)
Josep Maria de Sagarra (dècada de 1940)
Salvador Oliva (1989)
Salvador Oliva (1985)
Tragèdies
C.A. Jordana (1932)
Salvador Oliva (1988)
J. Perpinyà (1914), publicada el 1917
Magí Morera i Galícia (1915), publicada el 1918
Josep Maria de Sagarra (dècada de 1940)
Gabriel Ferrater (1970-1971)
Salvador Oliva (1989)
Joan Sellent (2002)
Josep Maria de Sagarra (dècada de 1940)
Salvador Oliva (1991)
Víctor Balaguer (1878)
Magí Morera i Galícia (1920), publicada el 1923
C.A. Jordana (1932)
Josep Maria de Sagarra (dècada de 1940)
Salvador Oliva (1984)
C. Juan (1996)
Miquel Desclot (2003)
F. Serra Balaguer (2008)
M. Carbó (2009)
C. August Jordana (1932)
Josep Maria de Sagarra (dècada de 1940)
Salvador Oliva (1986)
S. Vilaregut (1907)
Magí Morera i Galícia (1927), publicada el 2006
C.A.Jordana (1930)
Josep Maria de Sagarra (dècada de 1940)
Salvador Oliva (1984)
C. Montoliu (1907)
Diego Ruiz (1908)
R. Negre (11927)
Magí Morera i Galícia (1927), publicada el 2006
C.A.Jordana (1928)
Josep Maria de Sagarra (dècada de 1940)
J. Pujol Cofan (1975)
Salvador Oliva (1988)
Miquel Desclot (2002)
P. Fullana (2004)
Antoni Bulbena i Tosell (1885), publicada el 1910
A. Masriera (1898)
Magí Morera i Galícia (1918), publicada el 1920
Terenci Moix (1978), publicada el 1980
Salvador Oliva (1982)
Joan Sellent (1999), publicada el 2000
A. Llisterri (2009)
Albert Albert i Torrellas (1908)
Alfons Par (1912)
Salvador Oliva (1988)
Joan Sellent (2004)
Ll. Soler Auladell (2008)
Joan Sellent (2008)
A. Coma (1874)
Alfons Par (1904)
J. Perpinyà (1929)
C.A.Jordana (1932)
Josep Maria de Sagarra (dècada de 1940)
Salvador Oliva (1988)
Miquel Desclot (2006)
F. Torres i Ferrer (1907)
C.A.Jordana (1930)
Josep Maria de Sagarra (dècada de 1940)
Salvador Oliva (1987)


Obres apòcrifes i perdudes

modifica
Apòcrifes
Obres perdudes

Shakespeare a la pantalla

modifica
 
La tragèdia de Macbeth, la va dur al cinema Orson Welles l'any 1948. A la foto, traducció catalana publicada a Barcelona l'any 1907 dins la col·lecció Biblioteca Popular de L'Avenç

S'han produït unes 250 pel·lícules basades en texts de Shakespeare, la qual cosa demostra l'enorme influència de l'obra d'aquest escriptor. L'obra més vegades duta a la pantalla és Hamlet, amb 61 adaptacions al cinema i 21 sèries de televisió entre 1927 i 2000.

Entre les versions cinematogràfiques de la biografia shakespeariana destaca Shakespeare enamorat (Shakespeare in Love, 1998) dirigida per John Madden.

Algunes pel·lícules basades en obres de Shakespeare són les següents:

Altres pel·lícules basades en la vida de Shakespeare són les següents:

Arbre geneaològic

modifica
Richard ShakespeareRobert Arden
 
 
 
 
John
Shakespeare
 
 
 
Mary Arden
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
William Shakespeare
 
Anne
Hathaway
Joan Shakespeare
 
William Hart
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
John Hall
 
Susanna HallHamnet
Shakespeare
Judith Quiney
 
Thomas Quiney
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
John Barnard
 
Elizabeth Barnard
 
Thomas NashThomas QuineyShakespeare QuineyRichard Quiney
 
 
  1. Les obres marcades amb un asterisc (*) són actualment anomenades sovint "late romances". Les obres marcades amb dos asteriscs (**) són anomenades en algun cas com a "problem plays" (obres de classificació problemàtica).
  1. La data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25).
  2. Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de Shakespeare. Segons el calendari gregorià, adoptat als països catòlics el 1582, Shakespeare morí el 3 de maig (Schoenbaum 1987, xv)
  3. La hipòtesi es basa en l'anàlisi d'una escultura del dramaturg que es troba al Club Garrick de Londres, en la qual s'observa l'existència d'un tumor sobre l'ull esquerre, i per la seva màscara fúnebre, conservada a la ciutat alemanya de Darmstadt. Hi ha diferències, però, sobre l'autenticitat d'ambdós objectes.(Clarín 2006).
  4. Força especialistes defensen que Pèricles va ser coescrita amb George Wilkins (Bloom 1999, 30; Hoeniger 1963; Jackson 2003, 83)
  5. Els dos nobles va ser coescrita amb John Fletcher (Potter 1997, 1–6)
  6. Enric VI, Part 1 es considera feta per un grup de col·laboradors; però alguns especialistes, per exemple Michael Hattaway, pensa que l'obra és íntegrament de Shakespeare (Burns 2000, 73–84; Hattaway 1990, 43)
  7. Un assaig de Harold Brooks suggereix la influència d'Eduard II de Christopher Marlowe en el Ricard III de Shakespeareare (Morris 1968, 65–94). D'altres hi estan en desacord, assenyalant que els paral·lelismes són tan sols tòpics literaris (Taylor 1988, 116)
  8. Enric VIII va ser coescrita amb John Fletcher (McMullan 2000, 198)
  9. Brian Vickers proposa que Titus Andrònic va ser coescrit amb George Peele, encara que Jonathan Bate, l'editor d'obres més recent de la col·lecció anglesa Arden Shakespeare, opina que és íntegrament un treball de Shakespeare (Vickers 2002, 8; Dillon 2007, 25)
  10. Brian Vickers i d'altres opinen que Timó d'Atenes va ser coescrita amb Thomas Middleton; però d'altres hi estan en desacord (Vickers 2002, 8; Dominik 1988, 16; Farley-Hills 1990, 171–172)
  11. El text de Macbeth que ha sobreviscut va ser clarament alterat per mans posteriors. La ingerència més notable és la inclusió de dues cançons de l'obra de Middleton The Witch (1615) (Brooke 1998, 57)
  12. Cardeni va ser aparentment coescrit amb John Fletcher. Està basat en el personatge que apareix a El Quixot (Bradford 1910, 51–56; Freehafer 1969, 501–513)
  13. L'apassionat peregrí, publicat amb el nom de Shakespeare el 1599 sense el ser consentiment, inclou unes versions primerenques de dos dels seus sonets, tres extractes de Treballs d'amor perduts, diversos poemes dels quals se sap que són d'altres poetes, i onze poemes d'autoria desconeguda, potser de Shakespeare, sense estar confirmat (Wells et al. 2005, 805)

Referències

modifica
  1. Treitz N. Historias del calendario. Investigación y Ciencia. Octubre 2013 Nº 445: 84-87
  2. Helena Buffery - Shakespeare en català. Traduir l'imperialisme, pàgs. 307-313.
  3. Les alegres casades de Windsor Arxivat 2013-11-03 a Wayback Machine. a Vicens Vives, traducció al català de Salvador Oliva
  4. Les alegres comares de Windsor Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine. a Manybooks.net, traducció al català de Josep Carner

Bibliografia

modifica

Obres de l'autor

modifica

Sobre l'autor i la seva obra

modifica

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica