Alfons Maseras i Galtés

Alfons Maseras i Galtés
	(1909)
Biografia
Naixement	23 febrer 1884 ; Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès)
Mort	27 octubre 1939 (55 anys); Tolosa (França)
Activitat
Ocupació	Escriptor
Membre de	Ateneu Barcelonès
Nom de ploma	J. dels Domenys ; Jaume dels Domenys
Família
Parents	Maria Elena Maseras Ribera
Premis
	(1934) premi Concepció Rabell; (1930) premi Concepció Rabell ;

Alfons Maseras i Galtés (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès, 23 de febrer de 1884 - Tolosa, Llenguadoc, 27 d'octubre de 1939) fou un escriptor, narrador, periodista, traductor, poeta i dramaturg català.^[1]

Biografia

El seu pare era metge i volia que el seu fill en seguís la carrera, però ell abandonà els estudis i es dedicà a la literatura. El 1898 fou un dels fundadors de l'Associació Catalanista La Falç. Cap al 1899 freqüentava Els Quatre Gats, on probablement feu amistat amb Pablo Ruiz Picasso, que el va retratar; el 1900 va escriure els seus primers escrits a Joventut i Catalunya Artística, i el 1901 va dirigir, juntament amb Emmanuel Alfonso, la revista Auba.

Fou el primer desenvolupador del concepte de pancatalanisme^[2] encunyat per Josep Pijoan i Soteras.^[3] Tot i que aleshores era vinculat políticament a la Lliga Regionalista, també era membre de la Unió Catalanista, i formà part del Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans, creat el 1916. Amic d'Eugeni d'Ors, entra com a secretari i professor a l'Escola de Bibliotecàries el 1919, però la destitució d'Ors el maig de l'any següent fa que renunciï al càrrec. Residí llargues temporades a París, on durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera dirigí Le Courrier Catalan, fou corresponsal de La Veu de Catalunya amb el sobrenom de Zenon, i col·laborà a la Societat d'Estudis Militars. També a París escriví Pancatalanisme.^[4]

Tota la seva obra, bàsicament romàntica, es caracteritza per l'adaptació mimètica de distints corrents i autors europeus de moda. És potser la més personal, malgrat les influències de Giacomo Leopardi. Traduí al català Molière, Alfred de Musset, William Shakespeare, Silvio Pellico i Giacomo Leopardi. Col·laborà en molts diaris i revistes: Papitu, Un enemic del Poble, Diario de Barcelona i altres.

Quatre dies abans que les tropes franquistes entressin a Barcelona, s'exilia a França, sense la seva família, amb un grup d'intel·lectuals catalans. Malalt, trist i derrotat, mor pocs mesos més tard, el 27 d'octubre de 1939.^[5]

Obres

Edmon (Prefaci - L'epistolari) d'Alfons Maseras, publicat a Barcelona l'any 1908 a la Biblioteca de El Poble Català
Edmon (1908), premi del setmanari El Poble Català
La fi d'un idil·li (1908)
L'adolescent (1909)
Sota el cel de París (1910), narració
Contes fatídics (1911)
Ildaribal (1915)
A la deriva (1921)
La venjança d'un poeta. Edició de 57 pàgines a La Novel·la d'Ara, ca. 1924
La Il·lusió. Edició de 59 pàgines a La Novel·la d'Ara, cap a l'any 1924
La Sospita. Edició de 62 pàgines a La Novel·la d'Ara, vers 1924
Roda-soques. Edició de 57 pàgines a La Novel·la d'Ara, circa 1924
La obra lírica de Fernando Maristany (1923). Barcelona: Editorial Cervantes.
La ratlla (1929), premi Concepció Rabell el 1930
L'hereu (1929)
Guerau i Marta (1932)
Estampes (1932), premi Concepció Rabell el 1934
L'estudiant de Cervera (1935)
Invocació i altres poemes (1938)

Traduccions

Noves proves de la catalanitat de Colom, de Lluís Ulloa (1927)
El senyor de Pourceaugnac, de Molière (1934)

Poesia

La Fi d'un Idil·li, novel·la publicada a Barcelona l'any 1908 dins la Biblioteca Popular de L'Avenç
Delirium (1907)
La llàntia encesa (1926)

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona^[6]

Eroxandre & Lydia (1907), premi extraordinari dels Mantenidors
El Miracle (1932)
Col·loqui (1932)
Heptacord (1934)

Fons literari Maseras

Biblioteca de Catalunya. Manuscrits. Fons literari Maseras

Referències

↑ «Alfons Maseras i Galtés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Maseras i Galtés, Alfons «Pancatalanisme. Tesis per a servir de fonament a una doctrina». Renaixement, 21-01-1915, pàg. 53-55. Arxivat de l'original el 18 d’agost 2013 [Consulta: 29 setembre 2015].
↑ Castellanos i Vila, Jordi; Pijoan i Soteras i Vila, Josep. Política i cultura. la Magrana, 1990, p. 17-19. ISBN 84-7410-513-7.
↑ Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 52. ISBN 9788415720010.
↑ «Biografia a escriptors.cat».
↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques

Bibliografia

Corretger, Montserrat. Alfons Maseras--intel·lectual d'acció i literat: biografia, obra periodística, traduccions. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 1995. ISBN 9788478266593.

Rodoreda, Mercè. “Converses. Parlant amb Alfons Maseres.“ Clarisme, núm. 35. 16 juny 1934, p. 1

Enllaços externs

[1] «Alfons Maseras i Galtés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Maseras i Galtés, Alfons «Pancatalanisme. Tesis per a servir de fonament a una doctrina». Renaixement, 21-01-1915, pàg. 53-55. Arxivat de l'original el 18 d’agost 2013 [Consulta: 29 setembre 2015].

[3] Castellanos i Vila, Jordi; Pijoan i Soteras i Vila, Josep. Política i cultura. la Magrana, 1990, p. 17-19. ISBN 84-7410-513-7.

[safont-4] Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 52. ISBN 9788415720010.

[Escriptors-5] «Biografia a escriptors.cat».

[6] Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]