Societat d'Estudis Militars
La Societat d'Estudis Militars (SEM) fou una agrupació clandestina i de caràcter paramilitar, fundada a Barcelona el 1924 per militants d'Acció Catalana.[1] La presidia Lluís Nicolau d'Olwer i n'era secretari Ferran Cuito i Canals. Miquel Arcàngel Baltà i Botta en fou el cap i l'instructor i mantenia contactes amb Francesc Macià i Estat Català. Les classes, teòriques i pràctiques, es feien a l'edifici de l'Ateneu Barcelonès i es basaven en els manuals militars de la infanteria francesa de l'escola de Saint-Cyr. Un altre assessor principal fou Pere Màrtir Rossell i Vilar, i aplegava un centenar de voluntaris, entre ells el socialista Josep Rovira i Canals, els nacionalista Carles Pi i Sunyer i els futurs militants d'Estat Català Miquel Ferrer Sanxis, Manuel González Alba, Abelard Tona i Nadalmai, Àngel Morera, i altres. També i hi col·laboraven Pau Vila, Cèsar August Jordana i Mayans, Ferran Soldevila i Zubiburu i Alfons Maseras i Galtés.[1]
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | associació voluntària  |
| Forma jurídica | associació voluntària |
| Història | |
| Creació | 1924, Barcelona |
| Fundador | Acció Catalana |
| Governança corporativa | |
| Presidència | Lluís Nicolau d'Olwer |
La seva finalitat era formar els nuclis del comandament d'un futur exèrcit català. Fou descoberta el 1925 per la policia de Miguel Primo de Rivera.[1] Baltà i d'altres foren empresonats i molts se n'anaren a l'exili. La causa dels futurs guerrillers independentistes fou sobreseguda per por d'un escàndol polític.[1] Els que restaren a l'interior continuaren sota el patrocini de Josep Maria Batista i Roca fins al 1929 i s'integraren a Bandera Negra o bé a ORMICA.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Societat d’Estudis Militars». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 7 novembre 2021].