Neologisme

paraula de nova incorporació a una llengua

Un neologisme és una paraula de nova incorporació a una llengua.[1] Pot haver estat creat per una sola persona o amb l'evolució de la llengua al llarg dels segles, i la seva utilització dependrà de l'acceptació del nou mot entre la comunitat de parlants. Un neologisme pot provenir del manlleu d'una altra llengua o per creació amb els mecanismes de la pròpia llengua, sobretot amb la derivació o composició a partir de paraules comunes. El TERMCAT publica els neologismes acceptats en l'àmbit català al diccionari en línia Neoloteca.

Els neologismes acostumen a aparèixer per a designar un nou objecte o concepte que abans no existia, per humor o broma... encara que també es creen nous mots per a idees ja presents a la llengua per diversos motius: connotació del mot ja existent, influència d'altres llengües, ampliació o restricció en el camp d'aplicació...

Processos de formació de neologismes modifica

Tipus de processos Explicació Exemples
Processos formals Derivació Prefixació adjunció d’un prefix a un radical antisistema, hiperactiu, refundar, transgènere
Sufixació adjunció d’un sufix a un radical empatitzar, exitós -osa, manualitat, tuitejar
Composició Patrimonial combinació de dos radicals, simples o compostos contacontes, mosquit tigre, tren bala, salvapantalles
Culta combinació de formants cultes (llatins o grecs)

o d'un mot patrimonial amb un formant culte

aerolínia, barcelonitis, seriòfil -a, turismofòbia
Sintagmació estructura sintàctica lexicalitzada canvi climàtic, llapis de memòria, ovella negra
Canvis gramaticals i flexius Conversió canvi de categoria gramatical sense modificació

de la base lèxica

blaugrana (m i f), hormonar (v tr), secallona (f)
Lexicalització lexicalització d’una forma flexiva, normalment

un paradigma verbal (participi i gerundi) i diminutius

lexicalitzats que prenen un altre significat de la base lèxica

indignat -ada, mascareta, prejubilat -ada
Canvi sintàctic canvi de subcategoria gramatical (gènere, nombre, canvi

de règim verbal, etc.) a una base lèxica

filial (m), posicionar-se (v pron), muntanya russa (sg)
Truncació Abreviació escurçament d’una paraula o d’un sintagma curt, pel·li, primàries, uni
Acronímia combinació de segments de paraules que formen

una estructura sintàctica

dramèdia, electrolinera, futtoc, infoxicació
Siglació combinació de les lletres corresponents a una sigla

i que ja s’han lexicalitzat i, doncs, s’escriuen en minúscules

ampa, oenagé, opa, sicav
Altres Variació variant formal ortogràfica (no morfològica ni sintàctica) d'una paraula infrastructura
Processos semàntics Canvi semàntic Resemantització canvi de significació d'un mot;

pot ser per habilitació d'una marca

escarabat 'cotxe', perfil 'xarxa social', típex
Manlleus Sense adaptació incorporació de mots presos d'altres llengües delicatessen, emoji, mozzarella, quiche, sudoku, wok
Amb adaptació Gràfica o fònica cíborg, nòvio -a, sexi, tuit
Morfològica land (pl), panini (sg)

Una mena de manlleu és el xenisme, que consisteix en un mot pres d'una altra llengua que té com a referent un element inexistent en la cultura pròpia (kame, harira, katsuobushi). Quan l'element denominat deixa d'ésser estrany (curri), el mot esdevé un manlleu. També s'hi podrien incloure els calcs, formacions d'una unitat lèxica per imitació de l'estructura o significació d'un mot estranger (space shuttle: llançadora espacial; container: contenidor; on line: en línia; fleur de sel: flor de sal).

Neologisme de l'any modifica

Des del 2014, l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l'Institut d’Estudis Catalans (IEC) organitzen una crida oberta a participar en l'elecció del mot en català de l’any. Els triats fins ara són estelada, dron, vegà, cassolada, sororitat, emergència climàtica i animalista, coronavirus, birra, viralitzar i tiet.[2]

Referències modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Neologisme