Obre el menú principal

Un manlleu[1] és un element lingüístic manllevat que passa d'una llengua a una altra llengua i que s'hi integra.[2] Hi ha principalment manlleus lèxics[3] i molt menys freqüents manlleus gramàtics.[4]

Els neologismes per designar conceptes nous poden ser de producció pròpia, calcs semàntics o manlleus. Quan es considera que el manlleu no és útil o empobreix la llengua, es parla de barbarisme. Quan es reemplaça un manlleu per un neologisme propi, es parla de purisme.

ReferènciesModifica

  1. «manlleu». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. Payratò, Lluís «Barbarismes, manlleus i interferències. Sobre la terminologia dels contactes interlingüístics» (pdf). Els Marges, 34, 1984, pàg. 45-58. «[com] que el català disposa de la parella préstec-manlleu (cf. cast. préstamo), convé no contribuir a la poca fortuna de la imatge utilitzant préstec per a referir-se a aquest fenomen (els anglesos no en diuen pas lending, ni els francesos prêt!). En anglès és borrowing i en alemany Entlehnung»
  3. «manlleu». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Junyent, Maria Carme,. «5.5.2 El manlleu». A: Lingüística històrica. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2006, p. 70 ss. (núm. 214 de Textos docents). ISBN 9788447530632. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manlleu (lingüística)