Dramaturg

autor o autora d'obres de teatre

Un dramaturg (en grec; δραματουργός, de δρᾶμα, «drama», i έργον, «tasca») o autor teatral és un escriptor de textos literaris compostos per ser representats en un espai escènic. A aquests textos literaris del gènere de la dramatúrgia se'ls dona el nom d'obres teatrals o obres dramàtiques.[cal citació]

Infotaula ocupacióDramaturg
Tipus d'ocupació
escriptor Modifica el valor a Wikidata
Camp de
treball
dramatúrgia Modifica el valor a Wikidata
Félix Lope de Vega y Carpio (1562-1635), un dels dramaturgs més famosos d'Espanya

Època Antiga

modifica

Els primers dramaturgs dels quals es té referència a la literatura occidental són els antics grecs, i les representacions més antigues daten del segle V a. C.. Aquestes obres són considerades clàssiques i encara són llegides com a punts de referència. Notables entre ells estan Èsquil, Sòfocles, Eurípides i Aristòfanes.[1]

Anys més tard, el teatre és adoptat per l'Imperi Romà, encara que ho farà per la seva naturalesa pedagògica que transformarà en propagandística - per la seva capacitat romanitzadora - i el seu potencial com a entreteniment. Els seus autors més destacats són: Livi Andronic, Nevi, Plaute, Terenci i Sèneca.[2]

Època medieval

modifica

A occident, per influx de l'Església el teatre passa a estar injuriat i encara que segueixi produint-se, fins i tot sota la tutela eclesiàstica com a element evangelitzador, no comptarà amb dramaturgs que passin a la posteritat, sent la majoria dels textos que han sobreviscut d'autors anònims.[3][4]

Època moderna

modifica

Amb el restabliment del dinamisme comercial a Europa i l'aparició de noves entitats polítiques allunyades del control eclesial, el teatre torna a les ciutats ia les corts nobles.[4]

Segle XVI

modifica

Espanya també va ser un centre cultural i teatral molt important. Molts dramaturgs espanyols es compten entre els millors de tots els temps:[6]

Segle XVII

modifica

A Anglaterra van destacar: William Shakespeare[6] i Ben Jonson, amb quatre comèdies brillants que van consolidar la seva reputació com a dramaturg: Volpone (1606), Epicone o la dona silenciosa (1609), L'alquimista (1610) i La fira de Sant Bartomeu (1614).[7]

A França va ser un gran renovador de l'escena Molière, però també són molt apreciats Pierre Corneille i Jean Racine.[8]

A Espanya va destacar Pedro Calderón de la Barca, dramaturg tràgic. Les seves obres i actes sacramentals (forma que va portar a la seva màxima expressió) encara es continuen representant a tot el món. Algunes de les seves obres són: La vida es sueño, El gran teatro del mundo, El alcalde de Zalamea i El príncipe constante.[9] Altres dramaturgs van ser Francisco de Rojas Zorrilla, Juan Ruiz de Alarcón i Tirso de Molina, dramaturg conegut per les seves comèdies de fort contingut satíric. Es destaca per El burlador de Sevilla, on apareix per primer cop l'arquetip del burlador Don Joan, i per Don Gil de las calzas verdes.[10] És també de destacar l'existència de dues dramaturges: Ana Caro de Mallén i Leonor Meneses Noronha.[11]

Època contemporània

modifica

Amb el desenvolupament de les ciutats es consolida el teatre a la italiana i amb ell es multiplica la maquinària teatral.[12]

Segle XVIII

modifica

A Alemanya destaca Johann Wolfgang von Goethe i el seu Faust, però també Friedrich Müller i Gotthold Ephraim Lessing.

A França són representades obres de Voltaire, Marquès de Sade i de Pierre-Augustin de Beaumarchais, com Il barbiere di Siviglia.

A Espanya són coneguts Ramón de la Cruz, creador de sainets com Las castañeras picadas, José Cadalso, Félix Enciso Castrillón i Leandro Fernández de Moratín, creador d'El sí de las niñas.[13][14]

Segle XIX

modifica

En castellà són coneguts Duc de Rivas, José Zorrilla, José Echegaray, Àngel Guimerà, Manuel Bretón de los Herreros i Miguel de Unamuno.

A França destaquen Alfred Jarry, Maurice Maeterlinck i Victor Hugo.

A Rússia són representatius Anton Txékhov, Nikolai Gógol i Aleksandr Pushkin.

Segle XX

modifica

Al Regne Unit es van fer coneguts: Harold Pinter, T. S. Eliot, Tom Stoppard, Ben Elton i John Osborne.

En francès, van destacar: Samuel Beckett (en francès i anglès), Albert Camus amb obres com Calígula o El Malentès; Eugène Ionesco creador d'obres com La cantant calba,

A Itàlia són coneguts Luigi Pirandello, Eduardo De Filippo i Dario Fo.

Als Estats Units van destacar Arthur Miller i Tennessee Williams, creador d'obres com Un tramvia anomenat Desig, La gata sobre la teulada de zinc calenta o La nit de la iguana.

A Espanya i Hispanoamèrica el segle passat es van fer coneguts:

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «La tragèdia grega». educaciodigital.cat, gener 2020. [Consulta: 13 abril 2024].
  2. «El Teatro en Roma» (en castellà). edu.xunta.gal. [Consulta: 13 abril 2024].
  3. Vila, Pep. El Teatre. Girona: Diputació de Girona/Caixa de Girona, octubre de 1998. ISBN 84-86812-89-5. 
  4. 4,0 4,1 «El teatre a l'Edat mitjana». Timetoast. [Consulta: 13 abril 2024].
  5. Sànchez, Cèsar. «El misteri de Christopher Marlowe i Shakespeare». Històries d'Europa, 21-12-2015. [Consulta: 13 abril 2024].
  6. 6,0 6,1 «Cervantes y Shakespeare: Dos genios universales». Universitat d'Alacant, 2016. [Consulta: 13 abril 2024].
  7. «Benjamin Jonson». enciclopedia.cat. [Consulta: 13 abril 2024].
  8. «Teatre clàssic francés». La serp blanca. [Consulta: 13 abril 2024].
  9. «Pedro Calderón de la Barca». enciclopedia.cat. [Consulta: 13 abril 2024].
  10. «Tirso de Molina». enciclopedia.cat. [Consulta: 13 abril 2024].
  11. Hatshepsut. «La lluita contra el masclisme literari». [Consulta: 13 abril 2024].
  12. «Teatre». enciclopedia.cat. [Consulta: 13 abril 2024].
  13. «Leandro Fernández de Moratín». enciclopedia.cat. [Consulta: 13 abril 2024].
  14. Saneleuterio Temporal, Elia. Teoria i pràctica de Lope i Moratín: la nova comèdia, La comedia nueva. 452ºF. Revista electrònica de teoria de la literatura i literatura comparada, 2012, p. 105-118 [Consulta: 13 abril 2024]. 

Enllaços externs

modifica