Eugen Ionescu

Eugen Ionescu
	;
Nom original	(fr) Eugène Ionesco
Biografia
Naixement	26 novembre 1909 ; Slatina (Romania)
Mort	28 març 1994 (84 anys); París (França)
Sepultura	Cementiri de Montparnasse
17è Seient 6 de l'Acadèmia Francesa
	22 gener 1970 – 28 març 1994 ; ← Jean Paulhan – Marc Fumaroli →
Dades personals
Formació	Universitat de Bucarest
Activitat
Camp de treball	Arts escèniques
Ocupació	Dramaturg, escriptor, poeta, crític literari, diarista i il·lustrador
Membre de	Acadèmia Romanesa (2009–); Comité des intellectuels pour l'Europe des libertés (1978–); Acadèmia de les Arts de Berlín (soci, membre) (1976–1994); Acadèmia Francesa (1970–1994); Col·legi de Patafísica ; Acadèmia Bavaresa de Belles Arts ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Moviment	Teatre de l'absurd i dadaisme
Influències	Samuel Beckett, Franz Kafka, Alfred Jarry, Ion Luca Caragiale, Tristan Tzara i Urmuz
Obra
	Obres destacables Les cadires; The New Tenant (en) ; The Killer (en) ; La cantant calba; (1959) Rhinoceros (en) ;
	Premis (1973) Premi Jerusalem; (1971) Premi austríac de literatura europea; Prix du Brigadier (en) ; Comanador de les Arts i les Lletres; Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències; premi Príncep Pere; Oficial de la Legió d'Honor ;

Eugen Ionescu (Slatina, Romania, 26 de novembre de 1909 - París, 28 de març de 1994) fou un escriptor i dramaturg romanès, sobretot en llengua francesa, creador i capdavanter del teatre de l'absurd.^[1]

BiografiaModifica

Casa on va néixer Ionesco

Tot i que sovint ha estat conegut amb la denominació del seu nom en francès, Eugène Ionesco, el seu cognom original era Ionescu, segons la clàssica declinació patronímica romanesa, en el sentit de fill d'en Joan (Ion).

El seu pare era jurista i treballava dins de l'administració reial, mentre que la seva mare era filla d'un enginyer francès que treballava pels ferrocarrils romanesos. Quan el petit Eugen tenia tot just cinc anys, la família emigra a França.

El 1916, el pare trenca amb la seva muller, i, emocionat i endut per sentiments patriòtics, quan Romania declara la guerra a Alemanya i a Àustria, s'entorna al seu país. Ionescu resta amb la seva mare i la seva germana i es veu obligat a passar temps d'una greu penúria econòmica. És internat a una llar d'infants, on ho passarà força malament, i de 1917 a 1919, ell i sa germana són confiats a una família de pagesos, a La Mayenne, prop de la confluència de Normandia i Bretanya. Aquest període serà recordat pel futur escriptor com un dels més joiosos de la seva vida.^[2]