Eugen Ionescu
Eugen Ionescu (Slatina, Romania, 26 de novembre de 1909 - París, 28 de març de 1994) fou un escriptor i dramaturg romanès, sobretot en llengua francesa, creador i capdavanter del teatre de l'absurd.[1]
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
26 novembre 1909 Slatina |
| Mort |
28 març 1994 (84 anys) París |
| Lloc d'enterrament | Cementiri de Montparnasse |
| Educació | Universitat de Bucarest |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arts escèniques |
| Ocupació | Dramaturg, escriptor, pintor, poeta, crític literari, autor, intèrpret i diarista |
| Influències | |
| Obra | |
|
Obres destacables | |
|
| |
 | |
 | |
Contingut
BiografiaModifica
Tot i que sovint ha estat conegut amb la denominació del seu nom en francès, Eugène Ionesco, el seu cognom original era Ionescu, segons la clàssica declinació patronímica romanesa, en el sentit de fill d'en Joan (Ion).
El seu pare era jurista i treballava dins de l'administració reial, mentre que la seva mare era filla d'un enginyer francès que treballava pels ferrocarrils romanesos. Quan el petit Eugen tenia tot just cinc anys, la família emigra a França.
El 1916, el pare trenca amb la seva muller, i, emocionat i endut per sentiments patriòtics, quan Romania declara la guerra a Alemanya i a Àustria, s'entorna al seu país. Ionescu resta amb la seva mare i la seva germana i es veu obligat a passar temps d'una greu penúria econòmica. És internat a una llar d'infants, on ho passarà força malament, i de 1917 a 1919, ell i sa germana són confiats a una família de pagesos, a La Mayenne, prop de la confluència de Normandia i Bretanya. Aquest període serà recordat pel futur escriptor com un dels més joiosos de la seva vida.
Obra dramàticaModifica
.jpg)
- La Cantatrice chauve (1950)
- Les Salutations (1950)
- La Leçon (1951)
- Les Chaises (1952)
- Le Maître (1953)
- Victimes du devoir (1953)
- La Jeune Fille à marier (1953)
- Amédée ou comment s'en débarrasser (1954)
- Jacques ou la soumission (1955)
- Le Nouveau Locataire (1955)
- Le Tableau (1955)
- L'Impromptu de l'Alma (1956)
- L'avenir est dans les œufs (1957)
- Tueur sans gages (1959)
- Scène à quatre (1959)
- Rhinocéros (1959)
- Apprendre à marcher (1960)
- Délire à deux (1962)
- Le Roi se meurt (1962)
- Le Piéton de l'air (1963)
- La Soif et la Faim (1965)
- La Lacune (1966)
- Jeux de massacre (1970)
- Macbett (1972)
- Ce formidable bordel! (1973)
- L'Homme aux valises (1975)
- Voyage chez les morts (1980)
Traduccions al catalàModifica
- La cantant calba. Traducció de Bonaventura Vallespinosa. 1963
- La lliçó. Traducció de Joan Tarrida. 1990
- Les cadires. Traducció de Joan Tarrida. 1990
- Rinoceront. Traducció de Joan Tarrida. 1990
- El Solitari. Edicions Proa: Biblioteca A tot vent, 168
Premis i reconeixementsModifica
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eugen Ionescu |
- ↑ «Eugène Ionesco». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.