Eugen Ionescu
Eugen Ionescu (Slatina, Romania, 26 de novembre de 1909 - París, 28 de març de 1994) fou un escriptor i dramaturg romanès, sobretot en llengua francesa, creador i capdavanter del teatre de l'absurd.[1]
  | |
| Nom original | (fr) Eugène Ionesco (ro) Eugen Ionescu |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (ro) Eugen Dimitri Ionescu 26 novembre 1909 Slatina (Romania) |
| Mort | 28 març 1994 (84 anys) París () |
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse |
| 17è Seient 6 de l'Acadèmia Francesa | |
| 22 gener 1970 – 28 març 1994 ← Jean Paulhan – Marc Fumaroli → | |
| Dades personals | |
| Religió | Orthodox Christian (en)  |
| Formació | Universitat de Bucarest Fraţii Buzeşti National College (en) Col·legi Nacional Carol I Saint Sava College (en) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arts escèniques, activitat literària, forma dramàtica i poesia |
| Ocupació | dramaturg, diarista, il·lustrador, crític literari, escriptor, poeta, artista gràfic |
| Activitat | 1932 – 1994 |
| Partit | Partit Radical Transnacional |
| Membre de | |
| Moviment | Teatre de l'absurd i dadaisme |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Rodica Ionesco (en) (1936–) |
Premis | |
       | |
Biografia modifica
Tot i que sovint ha estat conegut amb la denominació del seu nom en francès, Eugène Ionesco, el seu cognom original era Ionescu, segons la clàssica declinació patronímica romanesa, en el sentit de fill d'en Joan (Ion).
El seu pare era jurista i treballava dins de l'administració reial, mentre que la seva mare era filla d'un enginyer francès que treballava pels ferrocarrils romanesos. Quan el petit Eugen tenia tot just cinc anys, la família emigra a França.
El 1916, el pare trenca amb la seva muller, i, emocionat i endut per sentiments patriòtics, quan Romania declara la guerra a Alemanya i a Àustria, s'entorna al seu país. Ionescu resta amb la seva mare i la seva germana i es veu obligat a passar temps d'una greu penúria econòmica. És internat a una llar d'infants, on ho passarà força malament, i de 1917 a 1919, ell i sa germana són confiats a una família de pagesos, a La Mayenne, prop de la confluència de Normandia i Bretanya. Aquest període serà recordat pel futur escriptor com un dels més joiosos de la seva vida.[2]
Obra dramàtica modifica
.jpg)
- La Cantatrice chauve (1950)
- Les Salutations (1950)
- La Leçon (1951)
- Les Chaises (1952)
- Le Maître (1953)
- Victimes du devoir (1953)
- La Jeune Fille à marier (1953)
- Amédée ou comment s'en débarrasser (1954)
- Jacques ou la soumission (1955)
- Le Nouveau Locataire (1955)
- Le Tableau (1955)
- L'Impromptu de l'Alma (1956)
- L'avenir est dans les œufs (1957)
- Tueur sans gages (1959)
- Scène à quatre (1959)
- Rhinocéros (1959)
- Apprendre à marcher (1960)
- Délire à deux (1962)
- Le Roi se meurt (1962)
- Le Piéton de l'air (1963)
- La Soif et la Faim (1965)
- La Lacune (1966)
- Jeux de massacre (1970)
- Macbett (1972)
- Ce formidable bordel! (1973)
- L'Homme aux valises (1975)
- Voyage chez les morts (1980)
Traduccions al català modifica
- La cantant calba. Traducció de Bonaventura Vallespinosa. Barcelona: Quaderns de Teatre A. D. B. (Editorial Fontanella), 1963.
- La lliçó. Traducció de Joan Tarrida. 1990
- Les cadires. Traducció de Joan Tarrida. 1990
- Rinoceront. Traducció de Joan Tarrida. 1990
- El Solitari. Edicions Proa: Biblioteca A tot vent, 168
Premis i reconeixements modifica
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eugen Ionescu |
- ↑ «Eugen Ionescu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.