Albert Camus

escriptor i filòsof francès d'origen algerià.

Albert Camus (Mondovi, Algèria, 7 de novembre de 1913 - Villeblevin, França, 4 de gener de 1960) fou un escriptor i filòsof francès d'origen algerià guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1957,[1] considerat juntament amb Jean-Paul Sartre un dels principals membres de l'existencialisme.

Infotaula de personaAlbert Camus
Albert Camus, gagnant de prix Nobel, portrait en buste, posé au bureau, faisant face à gauche, cigarette de tabagisme.jpg
Albert Camus al 1957 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 novembre 1913 Modifica el valor a Wikidata
Mondovi (Algèria) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 gener 1960 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Villeblevin (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident Modifica el valor a Wikidata (Accident automobilístic Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaLormarin Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Alger - filosofia (1935–1936) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilòsof, novel·lista, dramaturg i assagista
OcupadorL'Express (Neuchâtel) (en) Tradueix
Alger républicain (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereNovel·la Modifica el valor a Wikidata
MovimentExistencialisme
Influències
Influències en
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeSimone Hié (en) Tradueix (1934–1940)
Francine Faure (1940–1960) Modifica el valor a Wikidata
ParellaBlanche Balain (1937–)
María Casares (1944–1945)
Mamaine Koestler (1946–)
María Casares (1948–1960)
Catherine Sellers (1956–1960)
Mette Ivers (1957–1960) Modifica el valor a Wikidata
FillsCatherine Camus
Jean Camus Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Albert Camus signature.svg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0133411 Allocine: 83175 IBDB: 10067
Facebook: AlbertCamusAuthor Spotify: 2UX7LGfl7zC1QA9LMxLb0U iTunes: 57528162 Musicbrainz: 4819b042-108f-46a7-a396-d2831845deff Songkick: 138421 Discogs: 448200 Find a Grave: 2232 Deezer: 157197 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer a la ciutat de Mondovi, avui dia anomenada Dréan i situada a Algèria, en aquells moments sota l'ocupació francesa, per la qual cosa tenia la consideració de pied-noir. De pare francès, que va morir quan ell tenia un any, i de mare (Caterina Sintes) néta d'emigrants menorquins a Algèria, va ser educat per l'àvia materna (Catalina Cardona) a Alger, on va viure fins al 1940. Caterina sordejava, era analfabeta i acostumava a parlar amb frases curtes; Albert li va dedicar la seva obra Le premier homme així: «A toi qui ne pourras jamais lire ce livre» ("Per tu que no podràs llegir aquest llibre"). S'ha especulat molt sobre el domini de la llengua catalana que hauria tingut aquest autor, atesos els antecedents familiars procedents de Menorca per part de mare. Camus no va escriure mai en català però el parlava perfectament.

El 1933, Camus es va matricular a la Universitat d'Alger per estudiar filosofia i es va graduar el 1936; després de presentar la seva tesi sobre Plotí.[2]

Després de militar al Partit comunista va tenir problemes amb el Govern General d'Algèria i es traslladà l'any 1940 a París, on fou secretari de redacció del diari Paris-Soir. Durant la Segona Guerra Mundial va col·laborar amb el diari Le Monde Libertaire i fou membre de la Federació Anarquista Francòfona, i inicià les seves col·laboracions amb Jean-Paul Sartre.[n. 1][3]

Una de les cèlebres polèmiques, en les quals es va veure implicat Camus, va ser la que va sorgir arran d'una entrevista en rebre el Premi Nobel quan un estudiant musulmà va preguntar-li sobre la guerra de la independència d'Algèria, l'escriptor va contestar «J’ai toujours condamné la terreur. Je dois condamner aussi un terrorisme qui s'exerce aveuglément, dans les rues d'Alger par exemple, et qui un jour peut frapper ma mère ou ma famille. Je crois à la justice, mais je défendrai ma mère avant la justice.» (“Sempre he condemant el terror. Jo també haig de condemnar un terrorisme que s'exerceix cegament, als carrers d'Alger per exemple, i que un dia pot colpir la meva mare o la meva família. Jo crec en la justícia, però defensaré ma mare abans que la justícia”). La resposta abreujada i fora de context s'ha popularitzat amb un simple "Entre la justícia i la meva mare, escullo la meva mare”).

MortModifica

Camus va morir el 4 de gener de 1960 a l'edat de 46 anys, en un accident de cotxe a prop de Sens, a Le Grand Fossard, a la petita ciutat de Villeblevin. Havia passat les vacances de Cap d'Any del 1960 a casa seva a Lourmarin, Valclusa, amb la seva família, i el seu editor Michel Gallimard de les Éditions Gallimard, juntament amb la dona i la filla de Gallimard, Janine. L'esposa i els fills de Camus van tornar a París amb tren el 2 de gener, però Camus va decidir tornar amb el luxós Facel Vega HK500 de Gallimard. El cotxe es va estavellar contra un plàtan en un llarg tram recte de la Route nationale 5 (ara RN 6). Camus, que estava al seient del passatger i no portava cinturó de seguretat, va morir a l'instant.[4] Gallimard va morir pocs dies després, tot i que la seva dona i la seva filla van resultar il·leses. S'ha especulat que Camus va ser assassinat pel KGB a causa de les seves crítiques als abusos soviètics.[5][6]

Fou enterrat a Lourmarin, població situada al departament de Valclusa de la regió de Provença-Alps-Costa d'Atzur.

Obra literàriaModifica

Amb la seva arribada a París es relacionà amb Jean-Paul Sartre, al costat del qual desenvolupà la seva carrera d'escriptor i filòsof. La seva relació acabà el 1952 a causa d'un article de Francis Jeanson publicat a la revista Les Temps Modernes, on Sartre recriminava a Camus que la seva revolta era "deliberadament estètica".

En les seves obres va elaborar una reflexió sobre la condició humana. Rebutjant la formulació d'un acte de fe en Déu, en la història o en la raó, es va oposar simultàniament al cristianisme, al marxisme i a l'existencialisme. No va deixar de lluitar contra totes les ideologies i les abstraccions que allunyen a l'home de la seva condició humana i que Albert Camus ho denominà Filosofia de l'absurd.

El 1957 va rebre el Premi Nobel de Literatura per la seva important producció literària, que amb sinceritat il·lumina els problemes de la consciència humana de la nostra època.

El cicle de l'absurd (cycle de l'absurde en francès) és una expressió que va utilitzar Albert Camus per definir el conjunt de les seves obres L'Étranger (novel·la, 1942); Le Mythe de Sisyphe (assaig, 1942); Caligula (obra de teatre, 1944); i Le Malentendu (obra de teatre, 1944).[7]

Albert Camus i la llengua catalanaModifica

Albert Camus, descendent de menorquins (el cognom de fadrina de la seva mare era Sintes), testimonia de l'ús familiar, en l'Algèria natal, del català denominat maonès. En la seva novel·la pòstuma El primer home, l'escenari de la qual és la ciutat d'Alger durant la infantesa de l'autor:

  • «Élevée par ses parents mahonnais, dans une petite ferme du Sahel, elle avait épousé très jeune un autre Mahonnais, fin et fragile, dont les frères étaient déjà installés en Algérie dès 1848 après la mort...»
  • «Le dimanche en effet, quand la grand-mère recevait la visite de ses filles mariées, deux étaient veuves de guerre, ou de sa soeur qui habitait toujours une ferme du Sahel et parlait plus volontiers le patois mahonnais que l'espagnol, après avoir...».
  • «...parlant toujours de son mari mort depuis longtemps, l'oncle Joseph qui, lui, ne parlait que le mahonnais...».
  • «Les Mahonnais qui débarquent en petites troupes avec la malle et les enfants. Leur parole vaut un écrit. N'emploie jamais un Espagnol. Ils ont fait la richesse du littorial algérien».

Obra seleccionadaModifica

No ficcióModifica

Històries curtesModifica

  • 1954: La Femme Adultère
  • 1957: L'Exil et le royaume
  • 1957: L'Hôte

NotesModifica

  1. Sobre la seva relació amb l'anarquisme: La editorial " Indigène éditions" ha reunit (abril 2013) els seus escrits de caràcter llibertari, apareguts a "Le Monde libertaire", "La Révolution prolétarienne", "Solidaridad Obrera", etc. La seva filla, Catherine Camus, considera aquest recull com "essencial". "Albert Camus, écrits libertaires" (1948-1960) reunits i presentats per Lou Marin. ISBN 979-10-90354-37-1

ReferènciesModifica

  1. «The Nobel Prize in Literature 1957» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 7 novembre 2013].
  2. Sherman 2009, p. 11
  3. PROLONGEAU, HUBERT. «Libertaire, j'écris ton nom» (en francès). Arxivat de l'original el 25 de juny 2013. [Consulta: 7 novembre 2013].
  4. Sherman 2009, p. 19 ; Simpson 2019, Life.
  5. Catelli, 2019.
  6. Flood, 2019.
  7. Margerrison, Christine; Orme, Mark; Lincoln, Lissa. Albert Camus in the 21st Century (en anglès). Rodopi, 2008, p. 133. ISBN 9042023589. 

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica