Obre el menú principal

André Malraux (París, 1901 - Créteil, 1976), de nom complet Georges André Malraux, fou un escriptor, aventurer i polític francès.[1]

Infotaula de personaAndré Malraux
André Malraux, 1974, photo41.jpg
André Malraux (1974)
Biografia
Naixement 3 de novembre de 1901
París, França
Mort 23 de novembre de 1976(1976-11-23) (als 75 anys)
Créteil, França
Causa de mort Càncer
Lloc d'enterrament Panteó de París
  Ministre de Cultura de França 

12 juliol 1968 – 20 juny 1969
← André MalrauxEdmond Michelet →
  Ministre de Cultura de França 

7 abril 1967 – 10 juliol 1968
← André MalrauxAndré Malraux →
  Ministre de Cultura de França 

8 gener 1966 – 1r abril 1967
← André MalrauxAndré Malraux →
  Ministre de Cultura de França 

7 desembre 1962 – 8 gener 1966
← André MalrauxAndré Malraux →
  Ministre de Cultura de França 

15 abril 1962 – 28 novembre 1962
← André MalrauxAndré Malraux →
  Ministre de Cultura de França 

22 juliol 1959 – 14 abril 1962
← André MalrauxAndré Malraux →
  Ministre d'Estat de França 

8 gener 1959 – 20 juny 1969
Dades personals
Grup ètnic Francesos
Educació INALCO
Lycée Turgot Tradueix
Liceu Condorcet
Activitat
Ocupació Novel·lista i assagista
Ocupador L'Express (Neuchâtel) Tradueix
Partit polític Reagrupament del Poble Francès
Influències Maurice Barrès, André Gide i Friedrich Wilhelm Nietzsche
Obra
Obres destacables La Voie royale, La Condition humaine, L'Espoir, Les Voix du silence
Família
Cònjuge Clara Malraux
Madeleine Malraux (1948–1966)
Parella Josette Clotis
Fills Florence Malraux
Germans Roland Malraux i Claude Malraux
Premis
Signatura

IMDB: nm0540716 iTunes: 274789581
Modifica les dades a Wikidata

El 1921 es casa amb la seva dona Clara i el 1923 inicien un viatge plegats per les colònies franceses de la Indoxina, i posteriorment a la Xina, on estableix contacte amb els revolucionaris comunistes. En aquest país situa l'acció de la seva novel·la, La condició humana, per la qual va rebre el premi Goncourt el 1933.[2]

Militant antifeixista i combatent pel bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola, passà a la resistència francesa contra els nazis.

En acabar la Segona Guerra Mundial, s'integrà en els successius governs gaullistes, i entre 1958 i 1969 exercí de ministre de cultura.[2][3]

ReferènciesModifica

  1. Bofarull, Anna Maria «un rodatge en temps de guerra». Sàpiens [Barcelona], núm. 77, març 2009, p. 46-49. ISSN: 1695-2014.
  2. 2,0 2,1 Pouy, Jean-Bernard. Enciclopedia de malos alumnos y rebeldes que llegaron a genios (en castellà). Catapulta, 2007, p. 104-107. ISBN 9789871078998. 
  3. Villarroya, Anna; Joan Subirats i Humet (coord) Eduard Gonzalo i David Roselló. Universitat de Barcelona. Marcos institucionales y fundamentos de política cultural (en castellà). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2003 [Consulta: 25 desembre 2013]. 


  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a André Malraux
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: André Malraux