William Faulkner

William Cuthbert Faulkner (New Albany, Mississipi, 1897 - Byhalia, Mississipi, 1962) fou un escriptor i guionista estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1949.

William Faulkner

William Faulkner l'any 1954
Biografia
Naixement	(en) William Cuthbert Falkner 25 setembre 1897 New Albany (Mississipi)
Mort	6 juliol 1962 (64 anys) Byhalia (Mississipi)
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	St. Peter's Cemetery (Oxford, Mississipi)
Religió	Presbiterianisme
Formació	Universitat de Mississipi - Master of Science (1919–1921) Universitat de Virgínia
Activitat
Camp de treball	Novel·la
Ocupació	Escriptor
Activitat	1919 - 1962
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres
Gènere	Guió cinematogràfic
Moviment	Modernisme anglosaxó
Influències	Honoré de Balzac
Obra
Obres destacables El soroll i la fúria
Localització dels arxius	Biblioteca Beinecke de Llibres Estranys i Manuscrits Albert and Shirley Small Special Collections Library (en) 8425-b Biblioteques de la Universitat de Maryland Centre Harry Ransom [ MS-01365]
Família
Cònjuge	Estelle Oldham Faulkner (1929–1962), mort de la persona
Pare	Murry Faulkner
Germans	John Faulkner
Premis
(1955)  National Book Award, per l'obra A Fable (en) (1955, 1963)  Premi Pulitzer d'Obres de Ficció (1951)  National Book Award, per l'obra Collected Stories of William Faulkner (en) (1950)  William Dean Howells Medal of the American Academy of Arts and Letters (en) (1949)  Premi Nobel de Literatura (1939)  Premi O. Henry  Cavaller de les Arts i les Lletres
Signatura

Biografia

Va néixer el 25 de setembre del 1897 a la ciutat de New Albany, situada a l'estat nord-americà de Mississipi. Fill d'uns rics propietaris sudistes, lluità l'any 1918 en la Primera Guerra Mundial en les forces aèries del Canadà i després estudià a la Universitat de Mississipi, on es graduà el 1921.

Amb freqüents problemes ocasionats pel seu alcoholisme, va morir el 6 de juliol del 1962 a la ciutat d'Oxford, situada a l'estat de Mississipi, a causa de les complicacions d'una ferida després de caure del cavall a la finca propietat de la família, on havia viscut des dels cinc anys.

Obra literària

Entre el 1919 i el 1921, inicià les seves col·laboracions en diferents revistes de l'estat de Mississipi, on publicà els seus primers poemes, que posteriorment recollí en el seu primer llibre, The Marble faun ('El faune de marbre', 1924).

Expulsat de l'oficina de correus on treballava, el 1925 anà a viure a Nova Orleans per fer-hi de periodista i escriure una part de la seva primera novel·la, A Soldier's pay ('La paga del soldat', 1926), obra influenciada per Sherwood Anderson. Aquesta obra va anar seguida, entre d'altres, de Mosquitoes ('Mosquits', 1927); The Sound and the Fury (El soroll i la fúria, 1929), el primer punt d'inflexió en la seva carrera; As I Lay Dying (Mentre agonitzo, 1930); Light in August (Llum d'agost, 1932); Absalom, Absalom! (1936); The Unvanquished ('Els invençuts', 1938); A fable ('Una faula', 1954), guardonada amb el Premi Pulitzer a la millor obra de ficció l'any 1955; The Town (La ciutat, 1957); The Mansion ('La mansió', 1959), i The Reivers ('Els murris', 1962), premiada també amb el Pulitzer l'any 1963. Així mateix, va destacar per la seva gran col·lecció d'històries curtes. Bona part de les seves obres estan ambientades en un territori fictici, el comtat de Yoknapatawpha, a Mississipi.

Com altres autors prolífics, va patir enveges i va ser considerat el rival estilístic d'Ernest Hemingway. Es tracta, probablement, de l'únic modernista americà de la dècada del 1930, seguint la tradició experimental d'escriptors europeus com James Joyce, Virginia Woolf i Marcel Proust, i és conegut pel seu ús de tècniques literàries innovadores, com el monòleg interior, la inclusió de múltiples narradors o punts de vista i salts en el temps dins de la narració.

El 1949, fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per la seva contribució artística única i de gran abast a la novel·la americana moderna.

Hollywood

Des del 1932, passà llargues temporades a Hollywood per treballar-hi com a guionista de cinema, i va destacar per la seva col·laboració en films dirigits pel seu amic Howard Hawks: The Big Sleep (El son etern, 1946), To have and have not (Tenir-ne o no, 1944) i Land of the Pharaohs (Terra de faraons, 1955).

Obra publicada

Novel·la

1926: Soldiers' Pay 1927: Mosquitoes 1929: Sartoris (Flags in the Dust) 1929: The Sound and the Fury (El brogit i la fúria, trad. de Jordi Arbonès, Proa, 1984; El soroll i la fúria, Proa, 2002, 2008) 1930: As I Lay Dying (Mentre agonitzo, trad. de Ramon Folch i Camarasa, Proa, 1968, 1990; Mentre em moria, trad. d'Esther Tallada, Edicions de 1984, 2019) 1931: Sanctuary (Santuari, trad. de Manuel de Pedrolo, Proa, 1970; Sapiens, 2005) 1932: Light in August (Llum d'agost, trad. de Manuel de Pedrolo, Edicions 62, 1965, 1998; Llum d'agost, trad. d'Esther Tallada, Edicions de 1984, 2018) 1935: Pylon 1936: Absalom, Absalom! (Absalom, Absalom!, trad. de Marta Pera, Edicions 62, 1987) 1938: The Unvanquished 1939: If I Forget Thee Jerusalem (The Wild Palms/Old Man) (Les palmeres salvatges, trad. de Jordi Arbonès, Proa, 1985) 1940: The Hamlet (El llogaret, trad. de Maria Iniesta i Agulló, Edicions de 1984, 2014) 1942: Go Down, Moses 1948: Intruder in the Dust (Intrús en la pols, trad. de Manuel de Pedrolo, Edicions 62, 1969, 1991, 2002)

1951: Requiem for a Nun (Rèquiem per a una monja, trad. d'Hortènsia Curell, Vergara, 1967; Rèquiem per una monja, Edicions 62, 1984) 1954: A Fable 1957: The Town (La ciutat, trad. de Maria Iniesta i Agulló, Edicions de 1984, 2015) 1959: The Mansion (La mansió, trad. d'Esther Tallada, Edicions de 1984, 2017) 1962: The Reivers 1973: Flags in the Dust, obra pòstuma Poesia 1921: Vision in Spring 1924: The Marble Faun 1932: This Earth, a Poem 1933: A Green Bough 1979: Mississippi Poems, obra pòstuma 1981: Helen, a Courtship and Mississippi Poems, obra pòstuma

Contes

1919: Landing in Luck 1922: The Hill 1925: Mirrors of Chartres Street 1925: Damon and Pythias Unlimited 1925: Jealousy 1925: Cheest 1925: Out of Nazareth 1925: The Kingdom of God 1925: The Rosary 1925: The Cobbler 1925: Chance 1925: Sunset 1925: The Kid Learns 1925: The Liar 1925: Home 1925: Episode 1925: Country Mice 1925: Yo Ho and Two Bottles of Rum 1930: A Rose for Emily 1930: Honor 1930: Thrift 1930: Red Leaves 1931: Ad Astra 1931: Dry September 1931: That Evening Sun 1931: Hair 1931: Spotted Horses 1931: The Hound 1931: Fox Hunt 1931: Carcassonne 1931: Divorce in Naples 1931: Victory 1931: All the Dead Pilots 1931: Crevasse 1931: Mistral 1931: A Justice 1931: Dr. Martino 1931: Idyll in the Desert 1932: Miss Zilphia Grant 1932: Death Drag 1932: Centaur in Brass

1932: Once Aboard the Lugger (I) 1932: Lizards in Jamshyd's Courtyard 1932: Turnabout 1932: Smoke 1932: Mountain Victory 1933: There Was a Queen 1933: Artist at Home 1933: Beyond 1934: Elly 1934: Pennsylvania Station 1934: Wash 1934: A Bear Hunt 1934: The Leg 1934: Black Music 1934: Mule in the Yard 1934: Ambuscade 1934: Retreat 1934: Lo! 1934: Raid 1935: Skirmish at Sartoris 1935: Golden Land 1935: That Will Be Fine 1935: Uncle Willy 1935: Lion 1936: The Brooch 1936: Two Dollar Wife 1936: Fool About a Horse 1936: Vendee 1937: Monk 1939: Barn Burning 1939: Hand Upon the Waters 1940: A Point of Law 1940: The Old People 1940: Pantaloon in Black 1940: Gold Is Not Always 1940: Tomorrow 1941: The Tall Men 1942: Two Soldiers 1942: Delta Autumn 1942: The Bear 1943: Afternoon of a Cow 1943: Shingles for the Lord

1943: My Grandmother Millard and General Bedford Forrest and the Battle of Harrykin Creek 1943: Shall Not Perish 1946: Appendix, Compson, 1699-1945 1946: An Error in Chemistry 1948: A Courtship 1949: Knight's Gambit 1950: A Name for the City 1951: Notes on a Horsethief 1954: Mississippi 1954: Sepulture South: Gaslight 1955: Race at Morning 1955: By the People 1962: Hell Creek Crossing publicació pòstuma 1965: Mr. Acarius 1967: The Wishing Tree (L'arbre dels desitjos, trad. d'Albert Fontich, Edicions B, 1989) 1971: Al Jackson 1973: And Now What's To Do 1973: Nympholepsy 1976: The Priest 1977: Mayday 1978: Frankie and Johnny 1979: Don Giovanni 1979: Peter 1979: A Portrait of Elmer 1979: Adolescence 1979: Snow 1979: Moonlight 1979: With Caution and Dispatch 1979: Hog Pawn 1979: A Dangerous Man 1979: A Return 1979: The Big Shot 1979: Dull Tale 1979: Evangeline 1988: Love 1995: Christmas Tree 1995: Rose of Lebanon 1999: Lucas Beauchamp

Traduccions al català

Segons Xavier de Bru de Sala, les traduccions al català de Faulkner, almenys fins al 1999, eren deficient, ja que la meitat de llurs novel·les no estaven traduïdes de manera satisfactòria, sinó deficient. A excepció, de les traduccions satisfactòries de Folch i Camarasa.

A partir de 2014, Edicions de 1984 va iniciar una nova sèrie de traduccions pròpies de les obres principals de William Faulkner, i a 2024, ja acumulen set noves traduccions.

Llegat

La casa de Faulkner, Rowan Oak, és mantinguda per la Universitat de Mississipí.

Un carrer parisenc que porta el nom de Faulkner

Influència

Faulkner és àmpliament considerat una figura important en la literatura del sud; Flannery O'Connor va escriure que "la presència sola de Faulkner entre nosaltres marca una gran diferència en el que l'escriptor pot i no pot permetre's fer. Ningú vol que el seu vagó estiguin estancats a la mateixa pista on la Dixie Limited està rugint". El 1943, mentre treballava a Warner Brothers, Faulkner va escriure una carta d'ànim a una jove escriptora de Mississipí, Eudora Welty. Segons la crítica i traductora Valerie Miles, la influència de Faulkner en la ficció llatinoamericana és considerable, amb mons de ficció creats per Gabriel García Márquez (Macondo) i Juan Carlos Onetti (Santa Maria) "molt en la línia de" Yoknapatawpha, i que La mort d'Artemio Cruz de Carlos Fuentes no existiria si no fos per As I Lay Dying. El mateix Fuentes va citar Faulkner com un dels escriptors més importants per a ell. Faulkner va tenir una gran influència en Mario Vargas Llosa, especialment en les seves primeres novel·les El temps de l'heroi, La casa verde i Conversa a la catedral. Vargas Llosa ha afirmat que durant els seus anys d'estudiant va aprendre més de Yoknapatawpha que de les classes. Jorge Luis Borges va traduir al castellà The Wild Palms de Faulkner.

Les obres de William Faulkner tenen una clara influència sobre el novel·lista francès Claude Simon, i el novel·lista portuguès António Lobo Antunes. Cormac McCarthy ha estat descrit com un "deixeble de Faulkner".

A The Elements of Style, EB White cita Faulkner: "Si les experiències de Walter Mitty, de Dick Diver, de Rabbit Angstrom han semblat de moment reals a innombrables lectors, si en llegir Faulkner tenim gairebé la sensació d'habitar el comtat de Yoknapatawpha durant la decadència del Sud, és perquè els detalls utilitzats són definits, els termes concrets". Més tard, l'estil de Faulkner es contrasta amb el de Hemingway.

Després de la seva mort, Estelle i la seva filla, Jill, van viure a Rowan Oak fins a la mort d'Estelle el 1972. La propietat va ser venuda a la Universitat de Mississipí aquell mateix any. La casa i el mobiliari es mantenen tal com eren en l'època de Faulkner. Els gargots de Faulkner es conserven a la paret, inclòs el contorn del dia a dia que cobreix una setmana que va escriure a les parets del seu petit estudi per ajudar-lo a fer un seguiment dels girs de la trama a la seva novel·la A Fable. Alguns dels premis Nobel de Faulkner van ser per establir la Fundació William Faulkner. Va donar un premi a la Primera Novel·la Notable; Els guanyadors van incloure A Separate Peace de John Knowles, V. de Thomas Pynchon, The Orchard Keeper de Cormac McCarthy, The Origin of the Brunists de Robert Coover i A Fan's Notes de Frederick Exley. A partir de 1981, es va convertir en el PEN/Faulkner Award for Fiction, fundat per, entre d'altres, Mary Lee Settle com a alternativa al National Book Award.

Algunes de les obres de Faulkner han estat adaptades al cinema. Han rebut una resposta polaritzada, amb molts crítics que afirmen que les obres de Faulkner són "infilmables". L'obra final de Faulkner, The Reivers, va ser adaptada a una pel·lícula de 1969 protagonitzada per Steve McQueen. La pel·lícula neooccidental de Tommy Lee Jones The Three Burials of Melquiades Estrada es va basar en part en As I Lay Dying de Faulkner.

Durant l'ocupació nazi de França a la Segona Guerra Mundial, els ocupants alemanys van prohibir la literatura nord-americana. Va sorgir un mercat negre de llibres nord-americans i la lectura d'obres de Hemingway i Faulkner es va convertir en un acte de desafiament. Faulkner segueix sent especialment popular a França, on una enquesta de 2009 el va trobar com el segon escriptor més popular (després només de Marcel Proust). El contemporani Jean-Paul Sartre va afirmar que "per als joves de França, Faulkner és un déu", i Albert Camus va fer una adaptació escènica del Rèquiem per una monja de Faulkner. A Al final de l'escapada de Jean-Luc Godard, Patricia (Jean Seberg) cita Les palmeres salvatges: "Entre el dolor i el res, em portaré el dolor".

També va guanyar el Premi Nacional de Llibres dels EUA dues vegades, per Històries Recopilades el 1951 i A Fable el 1955.

El Servei Postal dels Estats Units va emetre un segell de 22 cèntims en el seu honor el 3 d'agost de 1987. Faulkner havia exercit una vegada com a director de correus a la Universitat de Mississipí, i en la seva carta de renúncia el 1923 va escriure:

«

Mentre visqui sota el sistema capitalista, espero que la meva vida sigui influenciada per les demandes de la gent amb diners. Però seré condemnat si em proposo estar al servei de tot canalla itinerant que tingui dos cèntims per invertir en un segell de correus. Aquesta és, senyor, la meva renúncia.

»

El 10 d'octubre de 2019, es va instal·lar un marcador històric Mississippi Writers Trail a Rowan Oak d'Oxford, Mississipí, en honor a les contribucions de William Faulkner al panorama literari nord-americà.

Bibliografia

• Bru de Sala, Xavier. El descrèdit de la literatura. Barcelona: Quaderns Crema, 1999. ISBN 84-7727-268-9. 
• Bartunek, C. J. «The Wasteland Revisited: William Faulkner's First Year in Hollywood». South Atlantic Review, 82, Summer 2017, pàg. 97–116. Arxivat de l'original el June 25, 2021. JSTOR: 90013647 [Consulta: 19 juny 2021].
• Camus, Albert. Vintange. Lyrical and Critical Essays, 1970. ISBN 0394708520. 
• Capps, Jack L. «West Point's William Faulkner Room». The Georgia Review, 20, Spring 1966, pàg. 3–8. Arxivat de l'original el June 25, 2021. JSTOR: 41396230 [Consulta: 19 juny 2021].
• Jaillant, Lise. «"'I'm Afraid I've Got Involved With a Nut': New Faulkner Letters." Southern Literary Journal 47.1 (2014): 98–114.». Arxivat de l'original el 29. 05. 2021.
• Kerr, Elizabeth Margaret, and Kerr, Michael M. Fordham Univ Press. William Faulkner's Yoknapatawpha: A Kind of Keystone in the Universe, 1985. ISBN 978-0-8232-1135-7. 
• Koch, Benjamin «The French Quarter Apprentice: William Faulkner's Modernist Evolution». Louisiana History: The Journal of the Louisiana Historical Association, 48, Winter 2007, pàg. 55–68. Arxivat de l'original el June 25, 2021. JSTOR: 4234243 [Consulta: 18 juny 2021].
• Liénard-Yeterian, Marie. 'Faulkner et le cinéma'. Michel Houdiard Editeur. {{{títol}}}, 2010. ISBN 978-2-35692-037-9. 
• Minter, David L. Johns Hopkins University Press. William Faulkner, his life and work, 1980. 
• McKay, David «Faulkner's First War: Conflict, Mimesis, and the Resonance of Defeat». South Central Review. The Johns Hopkins University Press, 26, Fall 2009, pàg. 119–130. Arxivat de l'original el June 25, 2021. DOI: 10.1353/scr.0.0062. JSTOR: 40645990 [Consulta: 18 juny 2021].
• Phillips, Gene D. Frederick Ungar Publishing Co. Hemingway and Film, 1980. ISBN 978-0804426954. 
• Sensibar, Judith L. University of Texas Press. The Origins of Faulkner's Art, 1984. ISBN 0-292-79020-1. 
• Sensibar, Judith L. Yale University Press. Faulkner and Love: The Women Who Shaped His Art, A Biography, 2008. ISBN 978-0-300-16568-5. 
• Sensibar, Judith L. University of Texas Press. Vision in Spring, 1984. ISBN 0-292-78712-X. .
• O'Connor, William Van. University of Minnesota Press. William Faulkner, 1959. 
• Parini, Jay. HarperCollins. One Matchless Time: A Life of William Faulkner, 2004, p. 22–29. ISBN 0-06-621072-0. 
• Pikoulis, John. Barnes & Noble Books. The Art of William Faulkner, 1982. ISBN 9780333300947. 
• Rosella Mamoli Zorzi. Marsilio. William Faulkner in Venice: proceedings of the International Conference Language, Stylistics, Translations, 2000, p. 347. ISBN 9788831776264. OCLC 634327206. 
• Rife, David «Rex Stout and William Faulkner's Nobel Prize Speech». Journal of Modern Literature. Indiana University Press, 10, 3-1983, pàg. 151–152. Arxivat de l'original el June 25, 2021. JSTOR: 3831202 [Consulta: 18 juny 2021].
• Zeitlin, Michael «Faulkner and the Royal Air Force Canada, 1918». The Faulkner Journal. Johns Hopkins University, 30, Spring 2016, pàg. 15–38. Arxivat de l'original el June 24, 2021. DOI: 10.1353/fau.2016.0009. JSTOR: 44578811 [Consulta: 17 juny 2021].
• Bleikasten, André. Indiana University. William Faulkner: A Life through Novels, 2017, p. 218. ISBN 9780253023322 [Consulta: 13 febrer 2020]. 

Enllaços externs

• «William Faulkner» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.