Jordi Arbonès i Montull
Jordi Arbonès i Montull (Barcelona, 17 juliol 1929 - Buenos Aires, 6 octubre 2001) fou un escriptor i traductor català, conegut sobretot per haver versionat en català els clàssics anglesos.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1929  Barcelona |
| Mort | 2001 (71/72 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Activitat | |
| Ocupació | traductor, escriptor |
El seu primer contacte amb el món de la cultura va ser com a actor de teatre. El 1956 va marxar a estudiar a Anglaterra i, aquell mateix any, es casa i es trasllada a l'Argentina, país on fixa la residència. Allí s'integraria en el Casal Català i promouria representacions de teatre català, entre altres manifestacions culturals de la seva terra d'origen. Va ser cofundador d'Obra Cultural Catalana (1966) i va col·laborar a les revistes Catalunya i Ressorgiment. Va concebre el projecte de guanyar-se la vida, en la mesura que fos possible, servint-se de la llengua catalana. Per això, des de la distància, va lliurar-se a la traducció sense treva.
Com a traductor, destaca per haver traduït una llarguíssima llista d'autors anglesos i nord-americans. Per exemple, ha firmat versions d'autors com Edward Albee, Jane Austen,[1] Saul Bellow, Karen Blixen, Paul Bowles, les germanes Brontë, Edward Morgan Forster, Anthony Burgess, Raymond Chandler, Agatha Christie, Charles Dickens, Gerald Durrell, William Faulkner, Ernest Hemingway, Henry James, Rudyard Kipling, John Le Carré, Vladimir Nabokov, Tolkien i Gore Vidal entre altres. La seva tasca de traductor s'ha vist reconeguda amb diversos premis i reconeixements. En especial, el Premi Nacional de Traducció (1991-1993), que atorga la Institució de les Lletres Catalanes, per la traducció d'Una història de dues ciutats de Charles Dickens. I, per part de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la creació de la Càtedra Jordi Arbonès de Traducció.
Com a escriptor, va cultivar la poesia i, especialment, l'assaig.
LlegatModifica
El maig de 2003, la família de Jordi Arbonès va entregar el seu fons personal a la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Poc després es va constituir la Càtedra Jordi Arbonès, encarregada de preservar, estudiar i difondre el seu llegat.
El fons està format per part de la seva documentació personal i professional. Consta bàsicament de manuscrits i mecanoscrits d'obra pròpia, correspondència, documentació professional i familiar, etc. El fons conté 4975 documents, dels quals 3587 són cartes. Inclou també una selecció de la seva biblioteca personal formada per 989 llibres.[2]
ObraModifica
PoesiaModifica
- 1966 Clam
Narrativa breuModifica
- 1976 "Tant se val tot... o no"
AssaigModifica
- El teatre català a Buenos Aires
- 1966 Salvat Papasseit: l'home i el poeta
- 1973 El teatre català de postguerra
- 1975 Els "Anònims" de Manuel de Pedrolo
- 1980 Pedrolo contra els límits
TraduccionsModifica
EpistolarisModifica
- Epistolari Jordi Arbonès & Manuel de Pedrolo. Edició a cura de M. Elena Carné. Lleida: Editorial Punctum, 2011.
- Epistolari Jordi Arbonès & Albert Manent. Edició a cura de Ramon Farrés. Lleida: Editorial Punctum, 2011.
- Epistolari Jordi Arbonès & Matthew Tree. Edició a cura de Josefina Caball. Lleida: Editorial Punctum, 2013.
- Epistolari Jordi Arbonès & Joaquim Carbó. Edició a cura de Montserrat Bacardí. Lleida: Editorial Punctum, 2014.
ReferènciesModifica
- ↑ Keith, Victòria Alsina «Jordi Arbonès: les traduccions de Jane Austen». Quaderns: Revista de traducció, 12, 2005, pàg. 47–58. ISSN: 1138-5790.
- ↑ «Fons Jordi Arbonès - Servei de Biblioteques - UAB Barcelona». [Consulta: 24 gener 2020].