Les novel·les L'habitació de Jacob (1922), Mrs. Dalloway (1925) —on queda palesa la influència de la psicologia de Sigmund Freud, tot expressant els sentiments dels personatges mitjançant imatges, metàfores i símbols—, i Al far (1927) van destacar per la seva gran originalitat, a banda del seu geni. Així mateix, cal remarcar les novel·les Els anys (1937) i Entre els actes (1941). També va ser una destacada defensora dels drets de la dona amb obres com Una cambra pròpia (1929), que inicialment va ser una conferència impartida per a públic exclusivament femení.[2] Aquesta obra va ser un text discutit, execrat i reivindicat, però fundacional, sobre la dona i l'escriptura, i el feminisme literari anglosaxó.[3] A més, va ser una de les primeres a fer reflexió sobre què és ser dona, quina i com és la identitat femenina i la relació d'aquesta amb l'art en general (literatura, pintura, etc.).
La seva tècnica de monòleg interior i el seu estil poètic es consideren com unes de les contribucions més importants de la novel·la moderna.
El 1962, l'escriptor britànic Edward Albee —qui va escriure l'obra de teatre Qui té por de Virginia Woolf?— va contribuir a fer famós el nom de l'escriptora, tot i que la història no té gaire a veure amb ella, ja que es tracta d'un drama matrimonial.[4]
Va introduir-se en el món de la literatura gràcies al seu pare sirLeslie Stephen. Mai no va anar a escola, com sí que ho van fer els seus germans mascles; els estudis els va fer a casa seva.[1]
Virginia Woolf va patir abusos sexuals durant la seva infància per part del seu germanastre, que era més gran que ella, cosa que la va dur, més endavant, a tenir certs problemes psíquics i que la va condicionar també a l'hora de mantenir relacions sexuals.[5][6]
Woolf va fer els seus inicis en el periodisme literari, concretament en el suplement literari del The Times.
El 1912, quan tenia trenta anys, es va casar amb Leonard Woolf, i amb diversos companys fundaren l'anomenat grup de Bloomsbury (anomenat així arran del lloc on era situada la casa de la parella). Juntament amb el seu marit, va fundar l'editorial Hogarth Press, que va donar a conèixer joves promeses de l'època que es van consagrar, com T. S. Eliot i K. Mansfield. Els valors del grup de Bloomsbury encoratjaven un enfocament liberal de la sexualitat.[7]
El 1922, va conèixer l'escriptora i jardinera Vita Sackville-West, esposa de Harold Nicolson. Després d'un començament temptatiu, van iniciar una relació sexual[8] que, segons Sackville-West, només es va consumar dues vegades.[9]
Flush: A Biography (1933). Barreja de ficció i no-ficció en una imaginativa biografia del gos d'Elizabeth Barrett Browning. Un monòleg interior des del punt de vista d'un gos. No és una biografia en el sentit estricte, un llibre al qual Virginia Woolf va posar de subtítol una biografia. Traducció de R. Cardús, Flush.[16]
The Years (1937). Traducció de Maria-Antònia Oliver, Els anys.[17]
Mrs Dalloway en la traducció catalana publicada a Badalona l'any 1930Between the Acts (1941), traducció de Marta Pera, Entre els actes.[18]
Three Guineas (1938), una volta de rosca més en l'obra de Virginia Woolf respecte a l'emancipació de les dones i els valors que ens poden conduir a la llibertat i a la pau. Traducció i pròleg de Marta Pessarodona, Tres guinees.[21]
Roger Fry: A Biography (1940). Considerada de no-ficció; això no obstant, s'adverteix que «l'habilitat novel·lística [de Woolf] va jugar en contra del seu talent com a biògrafa, perquè les seves observacions impressionistes no encaixaven amb la necessitat simultània de reunir una multitud de fets».[a][22]
The Death of the Moth and Other Essays (1942).
The Moment and Other Essays (1947).
The Captain's Death Bed And Other Essays (1950).
Granite and Rainbow (1958).
Books and Portraits (1978).
Women And Writing (1979). Traducció de Jordi Ainaud, redacció Jordi Llovet, Dones i literatura: assaigs de crítica literària.[23]
↑Cabré, M. Ángeles. Wonderwomen: 35 retratos de mujeres fascinantes (en castellà). 1a edició. Barcelona: Sd Edicions, 01-03-2016, p. 215. ISBN 978-84-944879-5-8.
↑Maria Mercé Marçal, «La dona i l'escriptura. 3. La furia, la dona i l'escriptura», en Ángel San Martí (red.), Fi de segle. Incerteses davant un nou mil·lenni: X Universitat d'Estiu a Gandia, Col·lecció Oberta, Universitat de València, 1994, pàgina 33, ISBN 9788437016047
↑Edward Albee, Qui té por de la Virginia Woolf?, traducció de Jordi Arbonès, Institut del teatre. Diputació de Barcelona, 1991, 171 pàgines, ISBN 9788477941590
