Vanessa Bell

artista britànica

Vanessa Bell (30 de maig de 18797 d'abril de 1961; nascuda amb el cognom Stephen) va ser una pintora i interiorista anglesa, part del grup de Bloomsbury, i germana de l'escriptora Virginia Woolf.[1]

Infotaula de personaVanessa Bell
George-Beresford,-Vanessa-Bell.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 maig 1879 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort7 abril 1961 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Charleston Farmhouse (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia cardiovascular Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSt. Peter's Churchyard, West Firle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióKing's College de Londres Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball França
Firle
Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintora, dissenyadora, fotògrafa Modifica el valor a Wikidata
Activitat1894 Modifica el valor a Wikidata –  1961 Modifica el valor a Wikidata
GènereNatura morta, retrat i paisatge Modifica el valor a Wikidata
MovimentGrup de Bloomsbury Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeClive Bell (1907–1961), mort Modifica el valor a Wikidata
ParellaDuncan Grant
Roger Eliot Fry Modifica el valor a Wikidata
FillsQuentin Bell
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Clive Bell)
Julian Bell
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Clive Bell)
Angelica Garnett
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Clive Bell) Modifica el valor a Wikidata
ParesLeslie Stephen Modifica el valor a Wikidata  i Julia Prinsep Stephen Modifica el valor a Wikidata
GermansVirginia Woolf, Thoby Stephen (en) Tradueix, Adrian Stephen, George Herbert Duckworth, Stella Duckworth (en) Tradueix, Gerald Duckworth i Laura Stephen Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 11059762 Modifica el valor a Wikidata
Alguns membres del grup de Bloomsbury: Lady Ottoline Morrell, Aldous Huxley, Lytton Strachey, Duncan Grant i Vanessa Bell

BiografiaModifica

Vanessa Stephen era la filla gran de sir Leslie Stephen i Julia Prinsep Jackson (1846-1895). Els seus pares vivien al 22 de Hyde Park Gate, al districte de Westminster, a Londres. No va ser escolaritzada, sinó que rebé educació a casa seva per part dels seus pares, que li van ensenyar idiomes, matemàtiques i història, mentre rebia classes de dibuix del pintor Ebenezer Cook. L'any 1896 va entrar a classes d'art a l'escola de sir Arthur Cope i després va iniciar estudis de pintura a la Royal Academy l'any 1901. Durant la seva infantesa, tant Vanessa com la seva germana Virginia van patir abusos sexuals dels seus germanastres, George i Gerald Duckworth. En morir la seva mare el 1895 i son pare el 1904, Vanessa va vendre les seves propietats a Hyde Park Gate i es traslladà a Bloomsbury (districte de Camden, Londres) amb Virginia Woolf i els seus germans Thoby i Adrian, on van començar a relacionar-se amb els artistes que acabarien formant el grup de Bloomsbury. Es va casar amb Clive Bell el 1907, amb qui va tenir dos fills, Julian (mort el 1937 durant la Guerra Civil espanyola amb 29 anys) i Quentin. Es tractava d'un matrimoni obert i tant ella com el seu marit van tenir diversos amants durant les seves vides. Vanessa Bell va tenir relacions amb el crític d'art Roger Fry i el pintor Duncan Grant, del qual va tenir una filla el 1918, Angelica, que va criar amb el seu marit Clive Bell com si fos la seva pròpia filla. Just abans de l'esclat de la Primera Guerra mundial, el matrimoni es va mudar amb Duncan Grant i el seu amant David Garnett al Sussex rural, on ella i Grant pintaven, alhora que treballaven en projectes d'Omega Workshops, iniciat per Roger Fry.[2]

Obra i importànciaModifica

Els treballs més importants de Vanessa Bell inclouen Studland Beach (1912), The Tub (1918), Interior with Two Women (1932) o els retrats de la seva germana Virginia Woolf (tres realitzats el 1912), d'Aldous Huxley i (1929-1930) i de David Garnett (1916). És considerada una de les grans contribuïdores a la pràctica del retrat i paisatge en la pintura britànica del segle XX.

Va participar, a més, en il·lustracions i dissenys de l'editorial Hogarth Press, fundada per la seva germana i el seu marit Leonard Woolf.

Com a personatge públic, les seves opinions en art eren rebudes amb un cert interés. Va poder veure l'obra Guernica, de Pablo Picasso, de 1937, a l'estudi del mateix pintor a París, i mentre que li va donar suport pel seu contingut ideològic, en una primera instància no li va agradar.[3]

Representacions en la ficcióModifica

L'actriu Janet McTeer va representar el seu paper al biopic Carrington (sobre la pintora i decoradora Dora Carrington), de 1995, dirigit per Christopher Hampton. Miranda Richardson va encarnar Vanessa Bell en Les hores (2002). La novel·la Vanessa and Virginia, de l'escriptora Susan Sellers, retrata la relació de les dues germanes. D'altra banda, l'obra de l'escriptora Priya Parmar, Vanessa and her sister (2014), està protagonitzada per la pintora.[4]

ReferènciesModifica

  1. «Vanessa Bell y el Círculo de Bloomsbury». Trianarts, 08-03-2020. [Consulta: 16 abril 2020].
  2. Godayol, Pilar. Dones de Bloomsbury. Universitat Jaume I, 2006, p. 47-74. ISBN 978-84-8021-556-5. 
  3. Richard Overy, The Morbid Age', Penguin, Londres, 2010
  4. Vanessa and Her Sister by Priya Parmar - PenguinRandomHouse.com (en anglès). 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vanessa Bell