Duncan Grant

Duncan Grant
Biografia
Naixement	(en) Duncan James Corrowr Grant ; 21 gener 1885 ; Aviemore (Escòcia)
Mort	8 maig 1978 (93 anys); Aldermaston, Berkshire, Anglaterra
Sepultura	St. Peter's Churchyard, West Firle (en)
Nacionalitat	Escocesa
Formació	Slade School of Fine Art ; Hillbrow School (en) ; Académie de la Palette ; St. Paul's School ; Westminster School of Art (en)
Activitat
Camp de treball	Pintura
Ocupació	Pintor, decorador i dissenyador
Moviment	Grup de Bloomsbury
Obra
Localització dels arxius	Biblioteca E.J. Pratt 68; Col·leccions Especials i Arxius Universitaris de la Universitat de Victoria, dossier → correspondència SC015 ;
Família
Parella	Vanessa Bell ; Lytton Strachey ; David Garnett ; John Maynard Keynes
Fills	Angelica Garnett, filla biològica; () Clive BellVanessa Bell
Pares	Bartle Grant i Ethel Isabel McNeil
Premis
	(1941) Royal Designer for Industry ;
Lloc web	sovkovart.ru

Duncan Grant o Duncan James Corrowr Grant^[1] (Rothiemurchus, 1885 - Aldermaston, 1978) fou un pintor, decorador i dissenyador britànic.^[2]

D'esquerra a dreta: Ottoline Morrell, Maria Nys, Lytton Strachey, Duncan Grant i Vanessa Bell

Biografia

Fou el fill d'un oficial de l'exèrcit^[3] i va passar la seua primera infantesa a l'Índia i Birmània. El 1894, a l'edat de 9 anys, va tornar a Anglaterra i va viure amb el seu oncle, Sir Richard Strachey. Mentre estudiava a l'Escola de St. Paul, Londres, les seus habilitats artístiques es van fer evidents aviat i va poder assistir a classes particulars de dibuix. Entre els anys 1902 i 1904 va assistir a l'Escola d'Art de Westminster.^[1]

Estudià a l'acadèmia Slade, a Itàlia i a París. Era cosí de l'escriptor Lytton Strachey i va ésser membre del Grup de Bloomsbury, creat per Roger Eliot Fry, i Clive i Vanessa Bell. Va exposar al New English Art Club i amb el London Club. Contribuí també a la segona exposició postimpressionista de 1912. L'obra d'aquest període, que responia a les noves tendències franceses de l'època, el ratificà com un dels pintors britànics més avançats del moment. A partir del 1913, aproximadament, rebé la influència de l'escultura africana i va esdevenir un dels pioners de l'art abstracte a Anglaterra. El 1914 realitzà Abstract Kinetic Collage Painting, originalment dissenyada per a ésser presentada amb l'acompanyament de la música de J. S. Bach (actualment es troba a la Tate Gallery, la qual n'ha editat un vídeo, per a mostrar el descobriment de la pintura tal com va ésser pensat en un principi).^[2]

La pintura més recent de Grant és més tradicional i molts crítics el prefereixen com a dissenyador. Va ésser un dels dissenyadors amb més talent de tots els que treballaren en els Omega Workshops de Fry. També va col·laborar amb Vanessa Bell (visqueren junts des del 1914, aproximadament) en decoració interior després que tanquessin els tallers el 1919. La seua obra inclou dissenys per al ram tèxtil, la ceràmica, l'escenografia i el vestuari. La Tate Gallery i el Courtauld Institute of Art tenen mostres de la seua obra.^[2]

Llegat

Després d'una formació cosmopolita en els cercles d'art de Londres, París i Itàlia, Duncan Grant va ésser un dels primers pintors britànics en secundar la revolució postimpressionista. La seua pròpia obra va ésser durant anys una síntesi del color de Matisse i el disseny controlat dels cubistes posteriors (això va ésser evident a partir del 1913 en els dissenys produïts pels Omega Workshops de Roger Eliot Fry). Durant el període d'entreguerres, l'estil de Grant va esdevenir més naturalista, encara que conservant una certa adherència al color i el disseny formal, per la qual cosa era, probablement, l'únic artista d'alçada que estava estretament associat al Grup de Bloomsbury encara que el seu treball, de vegades, patia de la seua passió per la sensibilitat i el bon gust.^[1]

Obres destacades

The Kitchen (1902)
Lytton Strachey. Verso: Crime and Punishment (c. 1909)
Dancers (c. 1910-1911)
James Strachey (1910)
Lemon Gatherers (1910)
Bathing (1911)
Football (1911)
The Queen of Sheba (1912)
Head of Eve (1913)
The Ass (c. 1913)
The Tub (c. 1913)
Abstract Kinetic Collage Painting with Sound (1914)
The Mantelpiece (1914)
Interior at Gordon Square (c. 1915)
Venus and Adonis (c. 1919)
Landscape, Sussex (1920)
Still Life with Carrots (c. 1921)
South of France (1922)
Portrait of a Woman (1927)
Girl at the Piano (1940)
The Hayrick (1940)
Vanessa Bell (1942)
Garden Path in Spring (1944)
Interior (1973)
Standing Woman (1973-1974)
Washerwoman (1973-1974)
Kinetic Realisation of T01744 made for Tate Gallery (1974)^[4]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Virtual Scotland Arxivat 2009-02-20 a Wayback Machine. (anglès)
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàgs. 346-347.
↑ Encyclopædia Britannica (anglès)
↑ Tate (anglès)

Bibliografia

Frances Spalding, 1998. Duncan Grant, A Biography. Random House UK. ISBN 0712666400.
Simon Watney, 1990. The Art of Duncan Grant. Londres.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Duncan Grant

Artcyclopedia (anglès)
The life and loves of Duncan Grant - Independent (anglès)
Art UK (anglès)

[Virtual_Scotland-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Virtual Scotland Arxivat 2009-02-20 a Wayback Machine. (anglès)

[{{ISBN|8429742271}}.-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàgs. 346-347.

[3] Encyclopædia Britannica (anglès)

[4] Tate (anglès)

[1]

[2]

[3]

[4]