1885
any
| Tipus | any civil i any comú començat en dijous  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1885 (mdccclxxxv) |
| Islàmic | 1302 – 1304 |
| Xinès | 4581 – 4582 |
| Hebreu | 5645 – 5646 |
| Calendaris hindús | 1940 – 1941 (Vikram Samvat) 1807 – 1808 (Shaka Samvat) 4986 – 4987 (Kali Yuga) |
| Persa | 1263 – 1264 |
| Armeni | 1334 |
| Rúnic | 2135 |
| Ab urbe condita | 2638 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1850 1860 1870 - 1880 - 1890 1900 1910 | |
| Anys | |
| 1882 1883 1884 - 1885 - 1886 1887 1888 | |
EsdevenimentsModifica
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet
- Països Catalans
- 10 de març: es lliura al rei Alfons XII el Memorial de Greuges, document on consten reivindicacions polítiques i econòmiques vers el tracte rebut a Catalunya per part d'Espanya.[1]
- 25 de juliol, Manresa: Surt el primer número de Lo Torronyáu, setmanari satíric manresà de tendència liberal.
- El Centre Català lliura a Alfons XII el memorial de greuges, redactat per Valentí Almirall.
- Barcelona: comença la construcció del Palau Güell sobre un projecte d'Antoni Gaudí.
- Miquel Costa i Llobera publica Oda a Horaci.
- Resta del món
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 4 d'abril - Terrassa, Vallès Occidental: Julià Abad i Guitart, tèxtil, anarquista (m. 1939)
- 28 d'abril - Cocentaina, Comtat (País Valencià): Enrique Pérez Margarit, músic compositor i director de banda valencià (m. ?).
- 18 de març - Albaida, Vall d'Albaida: Josep Segrelles i Albert, pintor valencià (m. 1969).
- 30 de març - Villena, Alt Vinalopó: Quintín Esquembre Sáez, compositor, guitarrista i violoncel·lista valencià (m. 1965).
- 3 de setembre - València: Rafael Benedito Vives, compositor i pedagog musical valencià (m. 1963).[2]
- Barcelona: Clotilde Pascual i Fibla, pintora i escultora catalana (m 1957).[3]
- Resta del món
- 15 de gener - Venècia: Cesare Barison, violinista, director d'orquestra, musicòleg i compositor italià.
- 7 de febrer -
- Sauk Centre, Estats Units: Sinclair Lewis, escriptor i dramaturg, Premi Nobel de Literatura de 1930 (m. 1951).
- Brest: Berthe Sylva, pseudònim de Berthe Faquet, cantant francesa de cafè concert (m. 1941).[4]
- 9 de febrer - Viena, Àustria: Alban Berg, compositor austríac (m. 1935).[5]
- 21 de febrer - Sant Petersburg (Rússia): Sacha Guitry, actor i dramaturg francès (m. 1957).[6]
- 10 de març - Sant Petersburg, Rússia: Tamara Karsàvina, ballarina russa (m. 1978).[7]
- 16 d'abril - Budapest, Hongria: Leó Weiner, compositor i professor hongarès (m. 1960).[8]
- 17 d'abril - Rungsted, Dinamarca: Karen Blixen, escriptora en danès i anglès (m. 1962).[9]
- 28 d'abril - Sonzacate, El Salvadorː Prudencia Ayala, escriptora, activista social i política salvadorenca (m. 1936).[10]
- 29 d'abril - Albany, Geòrgia (USA): Wallingford Riegger, compositor musical estatunidenc, conegut per les seves obres orquestrals, per a la dansa moderna i el cinema (m. 1961).[5]
- 30 d'abril - Portogruaro, Itàlia: Luigi Russolo, inventor, pintor i compositor italià (m. 1947).[11]
- 15 de juny - Manchesterː Adela Pankhurst, militant política sufragista (m. 1961).[12]
- 16 de juny - Berlín: Lilly Reich, dissenyadora modernista alemanya, una de les poques professores dones de la Bauhaus.[13]
- 27 de juny - Porto: Guilhermina Suggia, violoncel·lista portuguesa (m. 1950).[14]
- 5 de juliol - Bordeus (França): André Lhote ,pintor i crític d'art francès (m. 1962).[15]
- 8 de juliol - Ludwigshafen am Rhein, Renània-Palatinat: Ernst Bloch, filòsof alemanymarxista (m. 1977).[16]
- 11 de juliol - Le Mans (França): Roger de La Fresnaye , pintor cubista francès (m. 1925).[17]
- 17 de juliol - Londres: Benjamin Dale, compositor.
- 19 de juliol - París, França: Madeleine Bunoust, pintora francesa (m. 1974).[18]
- 1 d'agost - Budapest, Imperi Austrohongarès: George de Hevesy, físic i químic hongarès, Premi Nobel de Química de 1943 (m .1966).[19]
- 11 d'agost - Taganrog, Rússiaː Sofia Parnok, poeta i traductora russa, anomenada la Safo de Rússia (m. 1933).[20]
- 16 d'agost - Càller, Sardenyaː Carmen Melis, soprano italiana (m. 1967).[21]
- 24 d'agost - Mississipí: Elizabeth Lee Hazen, fisiòloga i microbiòloga que desenvolupà la nistatina (m. 1975).[22]
- 31 d'agost - La Chaux-de-Fonds (Suïssa): Henriette Ith-Wille, una esperantista i pacifista suïssa (m. 1978).[23]
- 7 de setembre -Laredo, EUA: Jovita Idar, periodista, activista, educadora, treballadora pels drets civils mexicanoamericana (m.1946).[24]
- 11 de setembre - (Eastwood, Nottinghamshire, (Anglaterra): D. H. Lawrence, un escriptor anglès (m. 1930).[25]
- 14 de setembre - León, Mèxic: María Grever, compositora de música popular mexicana, autora de boleros molt coneguts (m. 1951).[26]
- 17 de setembre - Simplon Village, Suïssa: Josef Escher, polític suís (m. 1954)
- 22 de setembre - Viena, Imperi Austrohongarès, Erich von Stroheim cineasta estatunidenc d'origen austríac (m.1957).[27]
- 7 d'octubre - Copenhaguen (Dinamarca): Niels Bohr, físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física 1922 (m. 1962).
- 11 d'octubre -
- Bordeus, França: François Mauriac, escriptor francès, Premi Nobel de Literatura de 1952 (m. 1970).
- Londresː Alicia Moreau de Justo, metgessa i política argentina, figura destacada del feminisme i del socialisme (m. 1986).[28]
- 15 d'octubre - Düsseldorf, Alemanya: Ulrich Leman, pintor alemany (m. 1988).[29]
- 26 d'octubre - Anvers, Bèlgica: Marthe Donas, pintora abstracta i cubista belga (m. 1967).[30]
- 30 d'octubre - Hailey, Idaho, Estats Units: Ezra Pound, poeta americà (m. 1972).[31]
- 7 de novembre - Rostov del Donː Sabina Spielrein, una de les primeres dones psicoanalistes, col·laboradora de Freud i Jung (m. 1942).[32]
- 11 de novembre - San Gabriel, Califòrnia (EUA):George Patton, general de l'exèrcit dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial (m. 1945).[33]
- 14 de novembre - Gradyzk, Imperi Rus: Sonia Delaunay, pintora i dissenyadora de les avantguardes artístiques (m. 1979).[34]
- Veracruz: Mario Talavera, cantant
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 8 de febrer - Manlleu, Osona: Joan Viladomat i Massanas, músic català (m. 1940).
- 13 de maig - Màlaga, Andalusia, Espanya: Bernat Ferrandis i Badenes, pintor valencià (n. 1835).
- 6 de juliol - Barcelona: Domènec Valls i Castillo, jurista català.
- 6 de setembre - Sant Martí de Provençals, Barcelona: Narcís Monturiol i Estarriol, inventor, intel·lectual i polític català, inventor del primer submarí tripulat i amb motor de combustió (n. 1819)[35]
- Resta del món
- 1 de febrer: Henri Dupuy de Lôme, enginyer naval francès.
- 18 de febrer, Londresː Charlotte Sainton-Dolby, contralt, professora de cant i compositora anglesa (n. 1821).[36]
- 21 de març - Königsberg, Prússia: Karl Zöppritz, matemàtic, físic i geògraf alemany.
- 15 d'abril: Mathieu Brialmont, militar francès, neerlandès i belga i ministre belga.[37]
- 22 de maig - París, França: Victor Hugo, escriptor francès (n. 1802).[38]
- 22 de juny - Feldkirch (Vorarlberg): Emil Riebeck, explorador, mineralogista, etnòleg i naturalista alemany.
- 15 de juliol - Padrón (la Corunya): Rosalía de Castro, poetessa i novel·lista en llengua gallega i castellana.[39]
- 23 de juliol - Mount Gregor, Nova York (EUA): Ulysses Simpson Grant, militar i polític, 18è President dels EUA (n. 1822).[40]
- 25 de juliol, Estrasburg: Ernst Laas, filòsof
- 25 de novembre - Madrid, Espanya: Alfons XII, rei d'Espanya (1875 - 1885).
- 15 de desembre - Lisboa: Ferran II de Portugal, conegut com a Ferran II el Rei-Artista, rei de Portugal (1837-1853) i regent del Regne (1853-1855).
- Londres: James William Davison, crític musical
ReferènciesModifica
- ↑ «Memorial de Greuges | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Rafael Benedito i Vives | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ «Clotilde Pascual Fibla». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: agost 2019].
- ↑ «Berthe Francine Ernestine “Berthe Sylva” Faquet» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 29 març 2021].
- ↑ 5,0 5,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Tamara Karsavina (1885-1978)» (en castellà). danzaBallet, 03-06-2007. [Consulta: 10 març 2020].
- ↑ «Leó Weiner (1885-1960)» (en anglès). Hyperion Records. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Isak Dinesen» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Quién es Prudencia Ayala, la primera mujer en América Latina que aspiró a la presidencia de un país y a la que tildaron de loca» (en castellà). BBC News Mundo.
- ↑ Dennis, F. «Russolo, Luigi». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.24174 [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ Hogan, Susan. Pankhurst, Adela Constantia (1885-1961). Canberra: National Centre of Biography, Australian National University.
- ↑ «Lilly Reich». Werkbundarchiv - Museum der Dinge. [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ Mercier, Anita. Guilhermina Suggia: Cellist (en anglès). Routledge, 2017-07-05. ISBN 978-1-351-56476-2.
- ↑ Larousse, Éditions. «[https://www.larousse.fr/encyclopedie/peinture/Andr�_Lhote/153004 Encyclopédie Larousse en ligne - André Lhote]» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Ernst Bloch | German political scientist» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Roger de La Fresnaye» (en francès). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «- Bunoust, Madeleine». Arxivat de l'original el 2019-10-28. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1943» (en anglès americà). [Consulta: 2 agost 2020].
- ↑ Fumero, Kika. «Sophia Parnok, la safo rusa» (en castellà). Mirales, 02-10-2012. [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ Uras, Lara Sonja. «MELIS, Carmen» (en italià). Treccani. Dizionario Biografico degli Italiani. Arxivat de l'original el 2020-06-21. [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ Sicherman, Barbara; Green, Carol Hurd. Notable American Women: The Modern Period, a Biographical Dictionary (en anglès). Harvard University Press, 1980, p. 326-328. ISBN 978-0-674-62733-8.
- ↑ Girard, Jacques «L'incroyable vie d'Henriette Rémi». Le journal du Jura, 07-07-2014.
- ↑ Turner, Elizabeth Hayes; Cole, Stephanie; Sharpless, Rebecca. Texas Women: Their Histories, Their Lives (en anglès). University of Georgia Press, 2015, pàg. 227. ISBN 978-0-8203-4720-2.
- ↑ «D.H. Lawrence | English writer» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2021].
- ↑ Cruz Hernández, Graciela. «María Grever» (en castellà). Instituto de Investigaciones Históricas, Económicas, Políticas y Sociales, 28-03-2018. Arxivat de l'original el 2020-07-22. [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ «Erich von Stroheim | German actor and director» (en anglès). [Consulta: 22 setembre 2021].
- ↑ «Alicia Moreau de Justo» (en castellà). Argentina: La Nación, 10-05-2001. [Consulta: 13 maig 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Ulrich Leman (1885-1988)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Le Musée Marthe Donas» (en francès). Musée Marthe Donas. [Consulta: 4 desembre 2021].
- ↑ «Ezra Pound | Biography, Poems, & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ Hall, Karen. «Sabina Spielrein» (en anglès). Jewish Women's Archive. [Consulta: 11 juny 2022].
- ↑ «George Patton | Facts, Biography, & Death» (en anglès). [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «El arte de un edredón, Sonia Delaunay (1885-1979)». Mujeres en la historia. [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Narcís Monturiol i Estarriol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «Charlotte Sainton-Dolby (1821-1885)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 7 abril 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Laurent Mathieu Brialmont» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Victor Hugo» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Mayoral, Marina. «Biografía - Rosalía de Castro» (en castellà). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Ulysses S. Grant | Biography, Presidency, & History» (en anglès). [Consulta: 14 juliol 2020].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1885 |